El Comitè Noruec Nobel ha atorgat el Premi Nobel de la Pau 2025 a la líder de l’oposició veneçolana Maria Corina Machado per la seva incansable tasca en la promoció dels drets democràtics del poble de Veneçuela i per la seva lluita per aconseguir una transició justa i pacífica de la dictadura a la democràcia.
L’ICIP celebra que el guardó posi en valor el suport explícit a la democràcia davant dels autoritarismes, en aquest cas, el de Veneçuela, i el diàleg com a eina de resolució de conflictes.
El president de l’ICIP, Xavier Masllorens, ha destacat com a fet positiu que Machado “és una persona de consens dins l’alta fragmentació de l’oposició veneçolana, un símbol de resistència i una defensora dels drets civils i la participació ciutadana”.
María Corina Machado, de 58 anys i de formació enginyera, és una política d’ideologia liberal i va ser escollida per representar tota l’oposició en una candidatura de consens a les eleccions presidencials del 2024, tot i que finalment el règim de Maduro la va inhabilitar. “Abans de ser política va ser una líder civil, va fundar una organització per a la transparència electoral, tota la seva vida ha estat lliurada al diàleg i a la participació democràtica de la societat civil”, afirma el president de l’ICIP. I afegeix que Machado representa el compromís amb la democràcia, una “necessitat imperiosa” en el context actual d’auge dels autoritarismes.
L’ICIP va participar el 29 de setembre en la 29a sessió del Comitè de Nacions Unides sobre Desaparicions Forçades, celebrada a Ginebra. En el marc de la trobada anual amb estats membres i actors de la societat civil, hi van prendre part representants de 21 estats i 44 organitzacions de la societat civil d’arreu del món.
L’objectiu de la sessió era compartir experiències, establir prioritats i reforçar la cooperació internacional per garantir l’aplicació efectiva de la Convenció Internacional per a la Protecció de Totes les Persones contra les Desaparicions Forçades. Durant la reunió es van abordar qüestions relacionades amb la prevenció, la investigació i la reparació de les desaparicions forçades, així com els reptes actuals en matèria de drets humans i justícia internacional.
En representació de la institució, hi va intervenir Sílvia Plana, responsable de l’àrea d’Aliances estratègiques, que va subratllar el compromís de l’ICIP amb les víctimes de la violència i la guerra, i especialment amb les dones buscadores, a les quals va reconèixer com a constructores de pau. Plana va destacar la necessitat de donar més visibilitat a la seva tasca i va anunciar la voluntat de l’ICIP d’impulsar una nova trobada internacional de dones buscadores a Barcelona el 2026 o el 2027.
La intervenció de l’ICIP va donar continuïtat al treball iniciat en el Primer Congrés Mundial sobre Desaparicions Forçades, celebrat a Ginebra el gener de 2025, del qual l’ICIP va ser entitat col·laboradora. En aquell espai, es va reafirmar la importància de situar les víctimes i les seves demandes al centre de l’acció internacional i de promoure una agenda conjunta per avançar en veritat, justícia i reparació.
Amb aquesta participació, l’ICIP reforça la seva col·laboració amb els mecanismes internacionals de protecció dels drets humans i reafirma el seu compromís amb la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes de desaparicions forçades.
Del 30 de setembre al 2 d’octubre, l’ICIP va participar en la II trobada de memòria, pau i resolució de conflictes, celebrada al Centre de Formació de la Cooperació Espanyola a La Antigua (Guatemala). La iniciativa, impulsada pel Programa Democràcia de l’Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID), va reunir més de cinquanta representants d’institucions, del món acadèmic i de la societat civil d’onze països d’Europa i Amèrica Llatina.
La trobada tenia com a objectiu enfortir l’intercanvi d’experiències, el diàleg i la reflexió conjunta entorn de la construcció de pau, la gestió de la memòria històrica i la defensa dels drets humans. Durant tres dies es van abordar cinc àrees clau: la formació de servidors públics, la cooperació entre comissions de la veritat, la gestió d’arxius i espais de memòria, els reptes forenses en la cerca de persones desaparegudes i el reforç del diàleg i la mediació.
L’ICIP, amb la participació del seu director, Kristian Herbolzheimer, hi va compartir la seva experiència en la promoció del diàleg, la memòria i la cultura de pau, així com en l’acompanyament a processos de veritat i justícia en diversos contextos.
La trobada s’emmarca en els esforços de l’AECID per impulsar la Xarxa de Memòria, Pau i Resolució de Conflictes, un espai de col·laboració entre Espanya, Europa, Amèrica Llatina i el Carib que busca transformar els aprenentatges en accions concretes i sostenibles.
Aquest dijous, 18 de setembre, a partir de les 18 h, el Parlament de Catalunya acull la cerimònia d’entrega del Premi ICIP Construcció de Pau 2025, atorgat a l’organització siriana Women Now for Development.
L’acte comptarà amb els parlaments institucionals del president del Parlament, Josep Rull i Andreu, i del president de l’ICIP, Xavier Masllorens i Escubós. També inclourà la lectura de la glossa a càrrec de l’escriptor i traductor palestí Mohamad Bitari i l’actuació musical del duet sirià Athrodeel.
Recolliran el premi, en representació de l’organització guardonada, Lubna Kanawati i Roulah Al Rekbie.
Pots seguir l’acte en directe a partir de les 18h en aquesta pàgina.
Coincidint amb l’inici del curs escolar, l’ICIP impulsa la 10a edició del Concurs de Hip-hop per la Pau, un espai perquè joves de secundària, batxillerat i cicles formatius transformin experiències i inquietuds en rimes i ritmes al servei de la convivència, la justícia i la pau.
Aquesta desena edició marca el desè aniversari d’un projecte que s’ha consolidat com una eina educativa per a la construcció de pau. En nou edicions, el concurs ha mobilitzat més de 3.000 noies i nois de 79 centres educatius i 26 entitats, de fins a 67 municipis, que han creat més de 230 videoclips sobre pau, noviolència, diversitat o transformació social.
Dates clau de la 10a edició
Les bases de la nova convocatòria es publicaran al web de l’ICIP l’octubre de 2025. El termini per presentar cançons finalitzarà el 30 de gener de 2026, coincidint amb el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau (DENIP).
Novetats i recursos
Per commemorar el desè aniversari, l’ICIP ha creat l’àlbum digital 10 anys #HipHopPau, que recull les cançons que els grups guanyadors han pogut gravar en un estudi professional durant aquesta dècada. L’àlbum està disponible a la plataforma SoundCloud i mostra el potencial del hip-hop com a art, denúncia i compromís.
A més, al web de l’ICIP es poden consultar els treballs dels guanyadors de l’última edició, que il·lustren com la música esdevé una eina poderosa per reflexionar sobre la pau, la igualtat i la transformació social.
Per als centres educatius que vulguin aprofundir en la temàtica, el llibre El hip-hop com a eina de construcció de pau, editat per l’ICIP, ofereix un marc teòric i experiències pràctiques per treballar amb l’alumnat.
Amb aquests recursos, l’ICIP anima el professorat i l’alumnat a sumar-se a la desena edició i a fer del hip-hop una eina de creativitat, expressió i compromís amb la pau.
L’ICIP lamenta la mort de Fèlix Martí i Julià (Barcelona, 1938-2025), filòsof, professor i figura clau del pacifisme català. Incansable defensor de la noviolència, els drets humans i el diàleg entre cultures i religions, la seva trajectòria va estar marcada pel compromís amb la democràcia i la llibertat. En plena dictadura franquista va ser empresonat i condemnat per donar suport a publicacions democràtiques. També va ser membre actiu de l’escoltisme i del moviment estudiantil i cofundador del Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament.
Impulsor d’institucions per la pau
Martí va ser el primer director de la Fundació Bofill i, més endavant, el fundador i director del Centre UNESCO de Catalunya (1984-2002), des d’on va impulsar projectes com Linguapax i el Diàleg Interreligiós, així com el primer Congrés sobre la contribució de les religions a la cultura de pau (Barcelona, 1994). També va exercir com a president del Comitè Consultiu sobre Pluralisme Lingüístic i Educació Multilingüe de la UNESCO (1999-2003).
Al llarg de la seva trajectòria va col·laborar amb entitats com Justícia i Pau, FundiPau i la Fundació Cultura de Pau, i va participar activament en iniciatives sobre l’autodeterminació, la prevenció de conflictes i la promoció de la diversitat cultural i lingüística.
El seu compromís va ser reconegut amb distincions com la Creu de Sant Jordi (2002), la Medalla d’Honor de Barcelona (2006), la Medalla UNESCO dels Drets Humans (1995) i el Premi a la Projecció Internacional de la Generalitat (2010). També fou president honorari de Linguapax i del Centre UNESCO de Catalunya.
El record des de l’ICIP
L’any 2017, l’ICIP va entrevistar Fèlix Martí en el marc del projecte de recuperació de la memòria oral del Moviment per la Pau a Catalunya, coordinat per l’historiador Xavier Garí. Durant la conversa, Martí explica el seu recorregut, els seus primers contactes amb el pacifisme, i el seu compromís amb l’Església i els moviments socials antifranquistes. També aborda el seu treball en organitzacions com “Pax Romana” i la necessitat d’organitzar la convivència de manera pacífica davant la dictadura franquista.
Aquesta entrevista forma part d’una sèrie d’enregistraments disponibles al canal de YouTube de l’ICIP, amb l’objectiu de preservar la memòria i posar-la a disposició d’investigadors i persones interessades en la història del moviment per la pau a Catalunya.
Des de l’ICIP volem expressar el nostre reconeixement i gratitud a Fèlix Martí per una trajectòria dedicada a la pau, la justícia i la llibertat.
L’ICIP ha publicat les resolucions definitives de les dues convocatòries de subvencions d’aquest any 2025: per a projectes d’entitats sense ànim de lucre destinats al foment de la pau i per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP).
El termini d’execució dels projectes subvencions s’inicia aquest dimarts 2 de setembre i finalitzarà l’1 de setembre de 2026. Posteriorment, s’obrirà el termini de justificació, que estarà vigent del 3 de setembre al 2 d’octubre de 2026.
Projectes subvencionats
Convocatòria de subvencions per a projectes d’entitats destinats al foment de la pau
Barris segurs, barris vius: convivència i seguretat comunitària (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya)
Memorial dels desapareguts a Algèria (Sodepau)
Tanta, tanta guerra (Associació Col·lectiu de Periodistes Contrast)
Farenheit 441 (Associació Nàia, laboratori social del conflicte i la justícia regenerativa)
Ahimsa: un projecte de cocreació artística per teixir pau (L’ARC, Taller de Música, Fundació Privada)
Diàlegs ecofeministes per la pau i la defensa de la terra (Líban-Catalunya) (CooperAcció)
Dreceres (Associació Aüc. Audiovisuals per la Transformació)
Convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP)
Genocidi i (in)acció: El rol dels tribunals nacionals en la implementació d’obligacions internacionals per a la prevenció del genocidi (Universitat Ramon Llull)
CIUTAT MEMÒRIA: Cartografies de guerra i reconstrucció des de la diàspora contemporània (UPC)
DESPOL. Què estem fent malament? Espais de reflexió amb professionals que treballen la DESPOLarització de les masculinitats joves (UPF)
Menjar plegats: els iftars públics com a dispositius de pau quotidiana (UAB)
La comunitat d’origen hondureny a Girona: Anàlisi de vulnerabilitats, perills i actius, i propostes d’actuació (UdG)
Transició energètica, extractivisme i conflictes socioambientals: Mapeig dels conflictes i els impactes socioambientals vinculats a l’expansió de la frontera extractiva de metalls i minerals per a la transició energètica (IBEI)
La indústria del genocidi: Del laboratori d’ocupació a la legitimació europea – el viatge del know-how repressiu israelià al Mediterrani (Novact)
VERD: Vigilància i Estratègies de Resistència davant les demandes SLAPP contra l’activisme ambiental (URV)
L’ICIP convoca anualment aquestes dues línies de subvencions amb l’objectiu de fomentar la cultura de pau i impulsar la generació i transmissió de coneixement.
Des de l’any 2013 l’ICIP forma part de les institucions públiques i organitzacions que donen vida i suport al projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, en el qual participen diferents municipis catalans.
L’objectiu de la iniciativa és donar a conèixer la tasca dels i les activistes pels drets humans d’arreu del món a través del seu propi testimoni i conscienciar la ciutadania sobre la importància del suport internacional a les seves lluites, així com de la necessitat d’integrar la defensa dels drets humans en la nostra tasca quotidiana.
L’edició d’enguany s’iniciarà amb l’acte inaugural de Ciutats Defensores dels Drets Humans, que tindrà lloc el dimarts 30 de setembre, a les 12 h, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Gavà.
Més d’una dècada d’activitats
Al llarg de més d’una dècada, desenes d’activistes procedents de tot el món han visitat Catalunya per participar en nombroses activitats de sensibilització sobre el paper dels defensors i defensores en la promoció i protecció dels drets i les llibertats fonamentals, així com els perills als quals s’enfronten en el desenvolupament de la seva tasca.
Del 31 de març al 9 d’abril es va celebrar la gira de primavera, amb la participació de cinc defensors i defensores de Bolívia, Camerun, Mèxic i el Líban. Durant la seva estada a Catalunya, van visitar diversos municipis i van protagonitzar una agenda dinàmica que va incloure activitats de sensibilització a escoles, xerrades obertes a la ciutadania, trobades amb mitjans i reunions institucionals d’incidència política. Les persones participants van ser: Ana María Hernández (Mèxic, drets de les dones), María Caal (Guatemala, defensora ambiental i del territori), María Galindo (Bolívia, activista i cofundadora de Mujeres Creando), Nadine Feghaly (Líban, il·lustradora) i Sani Ladan (Camerun, activista pels drets humans i les migracions).
A la tardor, entre el 30 de setembre i el 9 d’octubre, defensors i defensores de Mèxic, Nicaragua, el Líban i la República Democràtica del Congo recorreran diferents municipis catalans. Són Maria de Lourdes Ruiz, “Mama Lulu” (Mèxic, cerca de persones desaparegudes), Itza López (Nicaragua, exili i drets humans), Yara Harake (Líban, justícia i llibertat), Roland Ngoy (RDC, drets humans i explotació de recursos) i Bruno Álvarez (Espanya, director de No Name Kitchen).
Ambdues gires mostren la vitalitat d’un projecte que, des del 2013, ha aconseguit consolidar-se com un espai de trobada i solidaritat entre activistes internacionals i la ciutadania catalana, amb l’objectiu de donar visibilitat, suport i reconeixement a les persones que arreu del món defensen els drets humans.
A partir de dimecres 2 de juliol, les entitats i centres de recerca proposats com a beneficiaris en aquesta resolució provisional hauran de presentar el document d’acceptació de la subvenció i la documentació requerida segons les bases, dins un termini de 10 dies hàbils. En aquest mateix període, també es podran presentar al·legacions, que es valoraran abans de resoldre definitivament la convocatòria.
L’ICIP convoca anualment aquestes dues línies de subvencions amb l’objectiu de fomentar la cultura de pau i impulsar la generació i transmissió de coneixement.
Projectes inclosos en les resolucions provisionals
En la convocatòria de subvencions per a projectes d’entitats destinats al foment de la pau, la resolució provisional inclou set projectes per un import total de 80.000 euros:
Barris segurs, barris vius: convivència i seguretat comunitària (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya)
Memorial dels desapareguts a Algèria (Sodepau)
Tanta, tanta guerra (Associació Col·lectiu de Periodistes Contrast)
Farenheit 441 (Associació Nàia, laboratori social del conflicte i la justícia regenerativa)
Ahimsa: un projecte de cocreació artística per teixir pau (L’ARC, Taller de Música, Fundació Privada)
Diàlegs ecofeministes per la pau i la defensa de la terra (Líban-Catalunya) (CooperAcció)
Dreceres (Associació Aüc. Audiovisuals per la Transformació)
En la convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau R-ICIP, la resolució provisional inclou vuit projectes amb un import global de 79.043,14 euros:
Genocidi i (in)acció: El rol dels tribunals nacionals en la implementació d’obligacions internacionals per a la prevenció del genocidi (Universitat Ramon Llull)
CIUTAT MEMÒRIA: Cartografies de guerra i reconstrucció des de la diàspora contemporània (UPC)
DESPOL. Què estem fent malament? Espais de reflexió amb professionals que treballen la DESPOLarització de les masculinitats joves (UPF)
Menjar plegats: els iftars públics com a dispositius de pau quotidiana (UAB)
La comunitat d’origen hondureny a Girona: Anàlisi de vulnerabilitats, perills i actius, i propostes d’actuació (UdG)
Transició energètica, extractivisme i conflictes socioambientals: Mapeig dels conflictes i els impactes socioambientals vinculats a l’expansió de la frontera extractiva de metalls i minerals per a la transició energètica (IBEI)
La indústria del genocidi: Del laboratori d’ocupació a la legitimació europea – el viatge del know-how repressiu israelià al Mediterrani (Novact)
VERD: Vigilància i Estratègies de Resistència davant les demandes SLAPP contra l’activisme ambiental (URV)
Podeu consultar els projectes subvencionats en anteriors edicions a la secció del web dedicada a les Subvencions.
Del 16 al 18 de juny de 2025, la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelonava acollir la 24a edició de la Jan Tinbergen European Peace Science Conference, una de les trobades acadèmiques de referència a Europa en l’àmbit dels estudis de pau i seguretat.
La conferència, organitzada per la Network of European Peace Scientists (NEPS), va comptar amb el suport de l’ICIP, que referma així el seu compromís amb la recerca rigorosa i interdisciplinària sobre pau, seguretat i resolució de conflictes. El director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, va participar a la benvinguda institucional de l’esdeveniment.
El programa va incloure presentacions que van abordar qüestions relacionades amb la pau i la seguretat des de múltiples disciplines i metodologies: teoria formal, models de joc, anàlisi estadística i econòmetrica, estudis qualitatius i experiments.
L’acte central va ser la NEPS Lecture, a càrrec de Lisa Hultman (Universitat d’Uppsala), experta reconeguda en l’estudi de la dinàmica dels conflictes armats i les operacions de pau.
A més, la conferència va mantenir la seva aposta per donar espai a les noves generacions d’investigadores i investigadors. Els doctorands van poder optar al Stuart A. Bremer Award, i NEPS va oferir ajuts econòmics per facilitar la participació d’investigadors i investigadores en fase inicial de la seva carrera.
La Junta de Govern de l’ICIP va atorgar el Premi ICIP Construcció de Pau a l’organització siriana Women Now for Development “per la tasca de suport, protecció i empoderament de les dones sirianes, dins i fora del país, com a símbol de resistència i solidaritat feminista davant la violència”.
El premi reconeix la contribució destacada de Women Now for Development a la pau, la justícia i la dignitat a Síria, un país profundament afectat per la repressió, el conflicte armat i l’exili forçat. L’organització va ser seleccionada entre una vintena de candidatures internacionals pel seu treball transformador i resilient.
Fundada per l’escriptora i periodista siriana Samar Yazbek, Women Now for Development va néixer com una iniciativa comunitària per donar suport a dones i noies en els primers dies de la revolució siriana. El seu objectiu inicial era crear espais segurs on les dones poguessin trobar-se, compartir coneixements i experiències, i explorar col·lectivament com ajudar a les seves comunitats. Amb el temps, s’ha convertit en una organització feminista de referència que treballa tant en zones de guerra com en contextos afectats pel conflicte, dins i fora de Síria.
L’organització ha desenvolupat un model arrelat en els valors feministes i la solidaritat comunitària. Women Now for Development ha reforçat el paper de les dones en l’esfera pública i privada proporcionant eines, recursos i coneixement. D’aquesta manera, ha contribuït a formar una generació de dones que continuen resistint a la violència i construint esperança enmig de la destrucció.
Un enfocament centrat en les supervivents
Amb presència a Síria, el Líban i Turquia, l’organització ha acompanyat comunitats que han patit greus vulneracions dels drets humans, com ara setges, desplaçaments forçats o atacs químics. El seu treball es caracteritza per un enfocament centrat en les supervivents, l’èmfasi en la protecció, la participació i l’empoderament, i una forta aposta per l’organització comunitària. A més, lidera esforços d’incidència internacional per amplificar les veus de les dones sirianes, sovint marginades en el discurs polític hegemònic, i per exigir justícia i rendició de comptes.
Guiada per principis feministes i amb un equip format per activistes arrelades a les seves comunitats, Women Now for Development continua imaginant i construint un futur més just i inclusiu per a Síria.
En ser coneixedora del guardó, la directora executiva de l’organització, Lubna Alkanawati, ha compartit un record: “L’any 2014, durant un dels períodes més durs del setge imposat pel règim d’Al-Assad a l’est de Ghouta, ens faltava gairebé tot. La meva veïna Mariam, de 65 anys, cap d’una família de vint persones que vivien en condicions inimaginables, sempre s’assegurava de compartir una petita part del seu menjar amb mi. Aquella petita mossegada —oferta amb cura i solidaritat— em va ajudar a no perdre la meva humanitat quan la guerra va mostrar la seva cara més cruel. Em va recordar què significa ser humana en temps inhumans.”
Alkanawati ha dedicat el premi “a la Mariam, a l’equip de Women Now for Development, que continua mostrant al món com les dones poden liderar el canvi amb determinació, voluntat i passió; i a totes les dones sirianes que, amb cura, resiliència, compassió i coratge, continuen resistint la destrucció i construint esperança.” També ha afirmat que rebre el Premi ICIP “és un reconeixement poderós del compromís persistent de les dones sirianes, que han resistit a la violència, han creat alternatives i han imaginat la justícia fins i tot en els temps més foscos. També és un homenatge a la solidaritat feminista que creua fronteres i ens enforteix.”
Women Now for Development ha treballat de manera constant per assegurar que les veus de les dones siguin centrals en tots els processos de construcció de pau, justícia i rendició de comptes. L’organització creu que no pot haver-hi una pau sostenible sense justícia —i que no hi pot haver justícia ni pau sense les dones.
Arrelada en iniciatives comunitàries, la seva tasca ha assolit fites clau: la creació de la Xarxa Adala el 2016; la participació en negociacions civils locals a través del Civil Block a l’Est de Ghouta el 2018; i, més recentment, el suport a moviments liderats per supervivents que reclamen la creació de la Institució Independent per a les Persones Desaparegudes a la República Àrab Siriana (IIMP).
Premi ICIP Construcció de Pau
Des de l’any 2011, l’ICIP atorga anualment el Premi Construcció de Pau amb la voluntat de reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han contribuït de manera destacada i continuada a la promoció de la pau.
El guardó consisteix en un reconeixement públic, una escultura anomenada Porta del Sol creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, i una dotació econòmica de 6.000 euros. L’acte de lliurament tindrà lloc el setembre de 2025 al Parlament de Catalunya, coincidint amb el Dia Internacional de la Pau.
Els dies 25 i 26 de maig, l’ICIP va acollir dues activitats amb la geògrafa i activista Ruth Wilson Gilmore, una de les veus més rellevants del pensament abolicionista contemporani. Al llarg de les seves intervencions a Barcelona, Gilmore va abordar les limitacions estructurals del sistema penal i va defensar l’abolició com una pràctica col·lectiva centrada en la reparació del dany i orientada a construir societats més justes, solidàries i lliures de violència.
Diumenge 25 de maig – Fira Literal
Amb el títol “Abolir la indústria del càstig: reptes i pràctiques polítiques per a l’emancipació”, la primera sessió va tenir lloc a la Fira Literal, guiada per la investigadora Ainhoa Nadia Douhaibi. Gilmore va exposar algunes de les idees centrals del seu pensament, com ara la noció de l’abolició entesa com una “emancipació en assaig”, un procés constant per crear espais de llibertat i relacions transformadores.
També va analitzar el que anomena el “complex industrial penitenciari”, on va destacar com el sistema penal organitza de manera eficient els recursos estatals (terra, treball, capital i autoritat) per contenir poblacions i reproduir desigualtats. Aquest model prioritza la repressió i el càstig per sobre dels serveis essencials, especialment en contextos de retallades i austeritat.
Per a Gilmore, la llibertat és un lloc que es construeix col·lectivament, i la tasca abolicionista no consisteix únicament a eliminar presons, sinó a crear alternatives reals i sostenibles basades en la cura, la responsabilitat comunitària i la justícia restaurativa.
Dilluns 26 de maig – La Model
La segona trobada va tenir lloc a la sala d’actes de La Model, un espai amb una càrrega simbòlica evident. Amb el títol “Seguretat i justícia: models alternatius al punitivisme”, la sessió va comptar amb la facilitació de Basha Changue (activista afrofeminista) i la participació d’Áurea Martín (Tanquem els CIE), Iñaki Rivera (UB) i Laia Serra (advocada penalista), i va ser inaugurada institucionalment pel director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, i la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas.
Gilmore va posar èmfasi en què l’abolicionisme és un model, i no un horitzó, i va defensar un internacionalisme “des de baix” que connecti lluites diverses i generi complicitats entre persones i col·lectius que resisteixen arreu del món. Va plantejar tres imperatius per a l’abolició: ha de ser verda (sostenible), vermella (contra el capitalisme racial) i internacionalista (conectada i plural).
Al llarg del diàleg, també es va reflexionar sobre els reptes i les contradiccions que suposa l’ús estratègic de les eines jurídiques dins dels moviments abolicionistes, tot remarcant que la resposta col·lectiva a les violències ha d’anar més enllà del càstig i promoure formes comunitàries de resolució de conflictes i reparació.
Un pensament amb arrels comunitàries i transformadores
Amb una trajectòria que combina acadèmia i activisme, Ruth Wilson Gilmore és cofundadora de col·lectius com Critical Resistance i INCITE! i autora d’obres com Golden Gulag i Abolition Geography.
La seva visita a Barcelona, organitzada per l’àrea d’Alternatives de seguretat de l’ICIP, va oferir una oportunitat única per obrir espais de reflexió col·lectiva sobre com repensar la seguretat, la justícia i la llibertat des d’una perspectiva transformadora, no punitiva i amb arrels comunitàries. Aquesta mirada enllaça amb el treball de l’ICIP per promoure models de seguretat centrats en la construcció de pau, la garantia de drets i la superació de totes les formes de violència estructural.
