Des de l’any 2013 l’ICIP forma part de les institucions públiques i organitzacions que donen vida i suport al projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, en el qual participen diferents municipis catalans.
L’objectiu de la iniciativa és donar a conèixer la tasca dels i les activistes pels drets humans d’arreu del món a través del seu propi testimoni i conscienciar la ciutadania sobre la importància del suport internacional a les seves lluites, així com de la necessitat d’integrar la defensa dels drets humans en la nostra tasca quotidiana.
Al llarg de més d’una dècada, desenes d’activistes procedents de tot el món han visitat Catalunya per participar en nombroses activitats de sensibilització sobre el paper dels defensors i defensores en la promoció i protecció dels drets i les llibertats fonamentals, així com els perills als quals s’enfronten en el desenvolupament de la seva tasca.
El 2025 el projecte ha tornat a organitzar dues gires. A la primavera, entre el 31 de març i el 9 d’abril, van visitar Catalunya cinc activistes de Bolívia, Camerun, Mèxic i el Líban, que van protagonitzar xerrades, trobades institucionals i activitats de sensibilització a escoles i entitats.
A la tardor, entre el 30 de setembre i el 9 d’octubre, quatre defensors i defensores de Mèxic, Nicaragua, el Líban i la República Democràtica del Congo recorreran diferents municipis catalans. Són Maria de Lourdes Ruiz, “Mama Lulu” (Mèxic, cerca de persones desaparegudes), Itza López (Nicaragua, exili i drets humans), Yara Harake (Líban, justícia i llibertat) i Roland Ngoy (RDC, drets humans i explotació de recursos).
Ambdues gires mostren la vitalitat d’un projecte que, des del 2013, ha aconseguit consolidar-se com un espai de trobada i solidaritat entre activistes internacionals i la ciutadania catalana, amb l’objectiu de donar visibilitat, suport i reconeixement a les persones que arreu del món defensen els drets humans.
A partir de dimecres 2 de juliol, les entitats i centres de recerca proposats com a beneficiaris en aquesta resolució provisional hauran de presentar el document d’acceptació de la subvenció i la documentació requerida segons les bases, dins un termini de 10 dies hàbils. En aquest mateix període, també es podran presentar al·legacions, que es valoraran abans de resoldre definitivament la convocatòria.
L’ICIP convoca anualment aquestes dues línies de subvencions amb l’objectiu de fomentar la cultura de pau i impulsar la generació i transmissió de coneixement.
Projectes inclosos en les resolucions provisionals
En la convocatòria de subvencions per a projectes d’entitats destinats al foment de la pau, la resolució provisional inclou set projectes per un import total de 80.000 euros:
Barris segurs, barris vius: convivència i seguretat comunitària (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya)
Memorial dels desapareguts a Algèria (Sodepau)
Tanta, tanta guerra (Associació Col·lectiu de Periodistes Contrast)
Farenheit 441 (Associació Nàia, laboratori social del conflicte i la justícia regenerativa)
Ahimsa: un projecte de cocreació artística per teixir pau (L’ARC, Taller de Música, Fundació Privada)
Diàlegs ecofeministes per la pau i la defensa de la terra (Líban-Catalunya) (CooperAcció)
Dreceres (Associació Aüc. Audiovisuals per la Transformació)
En la convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau R-ICIP, la resolució provisional inclou vuit projectes amb un import global de 79.043,14 euros:
Genocidi i (in)acció: El rol dels tribunals nacionals en la implementació d’obligacions internacionals per a la prevenció del genocidi (Universitat Ramon Llull)
CIUTAT MEMÒRIA: Cartografies de guerra i reconstrucció des de la diàspora contemporània (UPC)
DESPOL. Què estem fent malament? Espais de reflexió amb professionals que treballen la DESPOLarització de les masculinitats joves (UPF)
Menjar plegats: els iftars públics com a dispositius de pau quotidiana (UAB)
La comunitat d’origen hondureny a Girona: Anàlisi de vulnerabilitats, perills i actius, i propostes d’actuació (UdG)
Transició energètica, extractivisme i conflictes socioambientals: Mapeig dels conflictes i els impactes socioambientals vinculats a l’expansió de la frontera extractiva de metalls i minerals per a la transició energètica (IBEI)
La indústria del genocidi: Del laboratori d’ocupació a la legitimació europea – el viatge del know-how repressiu israelià al Mediterrani (Novact)
VERD: Vigilància i Estratègies de Resistència davant les demandes SLAPP contra l’activisme ambiental (URV)
Podeu consultar els projectes subvencionats en anteriors edicions a la secció del web dedicada a les Subvencions.
Del 16 al 18 de juny de 2025, la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelonava acollir la 24a edició de la Jan Tinbergen European Peace Science Conference, una de les trobades acadèmiques de referència a Europa en l’àmbit dels estudis de pau i seguretat.
La conferència, organitzada per la Network of European Peace Scientists (NEPS), va comptar amb el suport financer de l’ICIP, que referma així el seu compromís amb la recerca rigorosa i interdisciplinària sobre pau, seguretat i resolució de conflictes.
El programa va incloure presentacions que van abordar qüestions relacionades amb la pau i la seguretat des de múltiples disciplines i metodologies: teoria formal, models de joc, anàlisi estadística i econòmetrica, estudis qualitatius i experiments.
L’acte central va ser la NEPS Lecture, a càrrec de Lisa Hultman (Universitat d’Uppsala), experta reconeguda en l’estudi de la dinàmica dels conflictes armats i les operacions de pau.
A més, la conferència va mantenir la seva aposta per donar espai a les noves generacions d’investigadores i investigadors. Els doctorands van poder optar al Stuart A. Bremer Award, i NEPS va oferir ajuts econòmics per facilitar la participació d’investigadors i investigadores en fase inicial de la seva carrera.
La Junta de Govern de l’ICIP ha decidit atorgar el Premi ICIP Construcció de Pau 2025 a l’organització siriana Women Now for Development“per la tasca de suport, protecció i empoderament de les dones sirianes, dins i fora del país, com a símbol de resistència i solidaritat feminista davant la violència”.
El premi reconeix la contribució destacada de Women Now for Development a la pau, la justícia i la dignitat a Síria, un país profundament afectat per la repressió, el conflicte armat i l’exili forçat. L’organització ha estat seleccionada entre una vintena de candidatures internacionals pel seu treball transformador i resilient durant l’última dècada.
Fundada l’any 2012 per l’escriptora i periodista siriana Samar Yazbek, Women Now for Development va néixer com una iniciativa comunitària per donar suport a dones i noies en els primers dies de la revolució siriana. El seu objectiu inicial era crear espais segurs on les dones poguessin trobar-se, compartir coneixements i experiències, i explorar col·lectivament com ajudar a les seves comunitats. Des d’aleshores, s’ha convertit en una organització feminista de referència que treballa tant en zones de guerra com en contextos afectats pel conflicte, dins i fora de Síria.
Durant aquests tretze anys, l’organització ha desenvolupat un model arrelat en els valors feministes i la solidaritat comunitària. Women Now for Development ha reforçat el paper de les dones en l’esfera pública i privada proporcionant eines, recursos i coneixement. Així, l’organització ha ajudat a formar una generació de dones que continuen resistint a la violència i construint esperança enmig de la destrucció.
Un enfocament centrat en les supervivents
Amb presència a Síria, el Líban i Turquia, l’organització ha acompanyat comunitats que han patit greus vulneracions dels drets humans, com ara setges, desplaçaments forçats o atacs químics. El seu treball es caracteritza per un enfocament centrat en les supervivents, l’èmfasi en la protecció, la participació i l’empoderament, i una forta aposta per l’organització comunitària. A més, lidera esforços d’incidència internacional per amplificar les veus de les dones sirianes, sovint marginades en el discurs polític hegemònic, i per exigir justícia i rendició de comptes.
Guiada per principis feministes i amb un equip format per activistes arrelades a les seves comunitats, Women Now for Development continua imaginant i construint un futur més just i inclusiu per a Síria.
En ser coneixedora del guardó, la directora executiva de l’organització, Lubna Alkanawati, ha compartit un record: “L’any 2014, durant un dels períodes més durs del setge imposat pel règim d’Al-Assad a l’est de Ghouta, ens faltava gairebé tot. La meva veïna Mariam, de 65 anys, cap d’una família de vint persones que vivien en condicions inimaginables, sempre s’assegurava de compartir una petita part del seu menjar amb mi. Aquella petita mossegada —oferta amb cura i solidaritat— em va ajudar a no perdre la meva humanitat quan la guerra va mostrar la seva cara més cruel. Em va recordar què significa ser humana en temps inhumans.”
Alkanawati ha dedicat el premi “a la Mariam, a l’equip de Women Now for Development, que continua mostrant al món com les dones poden liderar el canvi amb determinació, voluntat i passió; i a totes les dones sirianes que, amb cura, resiliència, compassió i coratge, continuen resistint la destrucció i construint esperança.” També ha afirmat que rebre el Premi ICIP “és un reconeixement poderós del compromís persistent de les dones sirianes, que han resistit a la violència, han creat alternatives i han imaginat la justícia fins i tot en els temps més foscos. També és un homenatge a la solidaritat feminista que creua fronteres i ens enforteix.”
Women Now for Development ha treballat de manera constant per assegurar que les veus de les dones siguin centrals en tots els processos de construcció de pau, justícia i rendició de comptes. L’organització creu que no pot haver-hi una pau sostenible sense justícia —i que no hi pot haver justícia ni pau sense les dones.
Arrelada en iniciatives comunitàries, la seva tasca ha assolit fites clau: la creació de la Xarxa Adala el 2016; la participació en negociacions civils locals a través del Civil Block a l’Est de Ghouta el 2018; i, més recentment, el suport a moviments liderats per supervivents que reclamen la creació de la Institució Independent per a les Persones Desaparegudes a la República Àrab Siriana (IIMP).
Premi ICIP Construcció de Pau
Des de l’any 2011, l’ICIP atorga anualment el Premi Construcció de Pau amb la voluntat de reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han contribuït de manera destacada i continuada a la promoció de la pau.
El guardó consisteix en un reconeixement públic, una escultura anomenada Porta del Sol creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, i una dotació econòmica de 6.000 euros. L’acte de lliurament tindrà lloc el setembre de 2025 al Parlament de Catalunya, coincidint amb el Dia Internacional de la Pau.
Els dies 25 i 26 de maig, l’ICIP va acollir dues activitats amb la geògrafa i activista Ruth Wilson Gilmore, una de les veus més rellevants del pensament abolicionista contemporani. Al llarg de les seves intervencions a Barcelona, Gilmore va abordar les limitacions estructurals del sistema penal i va defensar l’abolició com una pràctica col·lectiva centrada en la reparació del dany i orientada a construir societats més justes, solidàries i lliures de violència.
Diumenge 25 de maig – Fira Literal
Amb el títol “Abolir la indústria del càstig: reptes i pràctiques polítiques per a l’emancipació”, la primera sessió va tenir lloc a la Fira Literal, guiada per la investigadora Ainhoa Nadia Douhaibi. Gilmore va exposar algunes de les idees centrals del seu pensament, com ara la noció de l’abolició entesa com una “emancipació en assaig”, un procés constant per crear espais de llibertat i relacions transformadores.
També va analitzar el que anomena el “complex industrial penitenciari”, on va destacar com el sistema penal organitza de manera eficient els recursos estatals (terra, treball, capital i autoritat) per contenir poblacions i reproduir desigualtats. Aquest model prioritza la repressió i el càstig per sobre dels serveis essencials, especialment en contextos de retallades i austeritat.
Per a Gilmore, la llibertat és un lloc que es construeix col·lectivament, i la tasca abolicionista no consisteix únicament a eliminar presons, sinó a crear alternatives reals i sostenibles basades en la cura, la responsabilitat comunitària i la justícia restaurativa.
Dilluns 26 de maig – La Model
La segona trobada va tenir lloc a la sala d’actes de La Model, un espai amb una càrrega simbòlica evident. Amb el títol “Seguretat i justícia: models alternatius al punitivisme”, la sessió va comptar amb la facilitació de Basha Changue (activista afrofeminista) i la participació d’Áurea Martín (Tanquem els CIE), Iñaki Rivera (UB) i Laia Serra (advocada penalista), i va ser inaugurada institucionalment pel director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, i la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas.
Gilmore va posar èmfasi en què l’abolicionisme és un model, i no un horitzó, i va defensar un internacionalisme “des de baix” que connecti lluites diverses i generi complicitats entre persones i col·lectius que resisteixen arreu del món. Va plantejar tres imperatius per a l’abolició: ha de ser verda (sostenible), vermella (contra el capitalisme racial) i internacionalista (conectada i plural).
Al llarg del diàleg, també es va reflexionar sobre els reptes i les contradiccions que suposa l’ús estratègic de les eines jurídiques dins dels moviments abolicionistes, tot remarcant que la resposta col·lectiva a les violències ha d’anar més enllà del càstig i promoure formes comunitàries de resolució de conflictes i reparació.
Un pensament amb arrels comunitàries i transformadores
Amb una trajectòria que combina acadèmia i activisme, Ruth Wilson Gilmore és cofundadora de col·lectius com Critical Resistance i INCITE! i autora d’obres com Golden Gulag i Abolition Geography.
La seva visita a Barcelona, organitzada per l’àrea d’Alternatives de seguretat de l’ICIP, va oferir una oportunitat única per obrir espais de reflexió col·lectiva sobre com repensar la seguretat, la justícia i la llibertat des d’una perspectiva transformadora, no punitiva i amb arrels comunitàries. Aquesta mirada enllaça amb el treball de l’ICIP per promoure models de seguretat centrats en la construcció de pau, la garantia de drets i la superació de totes les formes de violència estructural.
L’ocupació israeliana dels territoris palestins té un impacte devastador en la salut mental i emocional de la població infantil i juvenil. Aquesta és una de les principals conclusions que van exposar tres investigadores de la Universitat de Betlem en una conferència celebrada a la seu de l’ICIP el passat 21 de maig, en un acte organitzat en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra.
Les tres acadèmiques, expertes en psicologia clínica, psicologia social i gènere, van compartir les seves investigacions sobre els efectes de la violència estructural i l’ocupació militar a Gaza i Cisjordània. “El genocidi, el desplaçament forçós i la violència estan destruint el dia a dia dels infants”, va denunciar Minerva Qassis Jarayseh, una de les ponents.
Les recerques constaten que els infants i joves palestins viuen en un estat de “trauma crònic i continuat”, tal com va assenyalar una de les investigadores en psicologia clínica, Razan Qadar. Aquest trauma es manifesta en pors constants, trastorns del son i l’alimentació, inseguretat, dificultats per accedir a l’educació i una afectació profunda del benestar emocional.
Tot i aquest context extrem, les investigadores van posar en valor la capacitat de resiliència de la comunitat palestina i el paper transformador de la recerca acadèmica com a eina per documentar les violacions de drets, resistir a l’opressió i contribuir a la sanació col·lectiva.
Els dies 14 i 15 de maig, el Fòrum Català per la Pau va organitzar dues sessions deliberatives a Barcelona i Tarragona centrades en l’Eix 3: Conflictes, Violència i Pau, amb l’objectiu de contribuir a l’elaboració del Pla Director País de Pau.
En total, hi van participar una trentena de persones —tant a títol individual com en representació d’entitats compromeses amb la justícia global i la cultura de pau— que van treballar col·lectivament en la definició de propostes concretes.
Les sessions es van estructurar en grups de debat que, durant una hora, van abordar iniciatives en tres àmbits principals:
Prevenció de la violència internacional mitjançant intervencions sostenibles.
Suport legal i psicosocial a persones en contextos de violència greu.
Promoció del desarmament a través de polítiques institucionals clares.
Les propostes resultants es van compartir en una posada en comú final, que va permetre identificar consensos, divergències i línies d’acció compartides.
Sessió de Barcelona (14 de maig – Hub Social BCN)
La trobada de Barcelona va comptar amb la participació d’entitats com NOVACT, ACPP, Justícia i Pau, FundiPau, LaFede.cat, Fundació Akwaba, Bosco Global, WILPF, AHEAD i International Action for Peace (IAP).
Entre les propostes que van sorgir del debat s’inclouen la creació d’un centre supranacional de formació en prevenció de conflictes i defensa civil no violenta; la reubicació temporal d’activistes en risc; l’establiment d’un observatori internacional de cossos civils de pau; i la promoció de polítiques de compra ètica i no col·laboració amb indústries vinculades a la guerra.
Sessió de Tarragona (15 de maig – Campus Catalunya URV)
A Tarragona, hi van assistir representants de Comitè Óscar Romero, Xarxa Coordinadora d’ONGs Solidàries, Associació Cultural Sant Jordi, Associació Musical Pau Casals del Vendrell, Associació Quilòmetre 0, Cooperació Activa del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, així com personal tècnic de l’Ajuntament de Tarragona.
Així, es van afegir propostes com l’impuls de campanyes de denúncia a entitats bancàries que inverteixen en armament, la desincentivació d’empreses catalanes que operin en zones de conflicte, el desenvolupament de línies de subvenció per xarxes locals de protecció a defensores de drets humans, la revisió del Consell Català de Foment de la Pau per garantir representació territorial o la retirada simbòlica del Ministeri de Defensa del Saló de l’Ensenyament.
Pròximes sessions
Les següents cites del Fòrum tindran lloc el 20 de maig a Tortosa i el 27 de maig a Granollers, centrades en l’Eix 4: Amenaces i Reptes Globals per a la Pau.
Les aportacions es poden fer també de forma telemàtica a través del portal participa.gencat.cat. Totes les propostes es recolliran com a part del procés participatiu per a l’elaboració del Pla Director País de Pau, que el Govern de la Generalitat presentarà pròximament al Parlament per a la seva aprovació.
L’ICIP ha celebrat aquest divendres 9 de maig la cerimònia de lliurament dels premis del 9è Concurs Hip-hop per la Pau en un acte a la Lleialtat Santsenca de Barcelona, amb participació dels grups premiats, actuacions de rap en directe i espais de micro obert i freestyle.
La novena edició ha estat la més participativa fins ara: 664 joves de 23 centres i entitats de 22 municipis diferents hi han presentat un total de 45 propostes audiovisuals. El concurs, creat per l’ICIP l’any 2016, té com a objectiu donar visibilitat al compromís i la creativitat dels i les joves en l’àmbit de la cultura de pau, i compta amb el suport del Departament d’Educació, la Direcció General de Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya.
L’acte de lliurament ha estat conduït per Chema Sarri, tècnic de comunicació de l’ICIP, i ha comptat amb intervencions institucionals, projeccions de vídeos, actuacions en directe i la dinamització artística del col·lectiu Llobregat Block Party.
El director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, ha destacat “la capacitat del hip-hop per parlar de pau en clau contemporània, des de la vivència dels joves”, mentre que Marta Clar, del Departament d’Educació, ha posat en valor el concurs com a eina educativa que “apropa l’alumnat a una mirada crítica i transformadora”.
També hi han intervingut Marta Grau, de l’Agència Catalana de Cooperació, i Bartolomé Agudo, director general de Joventut, que ha afirmat que “les persones joves tenen molt a dir, i aquest espai els ho permet fer amb veu pròpia”.
Els grups guanyadors
Modalitat 1 – Centres educatius:
Primer premi: Institut Pla de les Moreres (Vilanova del Camí), amb El reflex del mirall
Segon premi: Institut Ticeris (Sarrià de Ter), amb Tant de bo estimar-te no fes tant de mal
Mencions especials: – Institut Pere Alsius i Torrent (Banyoles), amb 53 – Institut Llançà, amb Les seves guerres, els nostres morts
Modalitat 2 – Entitats socials i culturals:
Primer premi: Associació Atzavara-Arrels (Tortosa), amb La terra som natros
Segon premi: Projecte 9aVic (Ajuntament de Vic), amb Jo ho tinc clar?
Menció especial: Projecte Un toc de Salt (Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana), amb Mon amie
Els premis inclouen sessions de formació en hip-hop i l’enregistrament de temes en estudis professionals, com a reconeixement al seu talent i compromís amb la justícia social i la cultura de pau.
Una jornada de cultura, expressió i transformació
La cerimònia ha inclòs actuacions musicals, dansa, improvisació i un espai de micro obert on joves participants han pujat espontàniament a l’escenari.
El 9è Concurs Hip-hop per la Pau consolida aquesta iniciativa com un espai de referència per a la participació juvenil i la promoció d’una cultura de pau a Catalunya. L’ICIP ja prepara la propera edició amb l’objectiu de continuar escoltant, amplificant i reconeixent les veus joves que treballen per un món més just.
L’ICIP ha col·laborat en el 3r Concurs de Pòdcasts Ruta Mediterrània, impulsat per Jiwar Creació i Societat, un certamen que promou la creativitat sonora entre adolescents i joves i que enguany ha rebut 47 pòdcasts de centres educatius d’arreu.
El concurs convida l’alumnat a explorar i reflexionar, a través del format àudio, sobre quatre grans eixos temàtics: la Mediterrània, la història d’Al-Àndalus, la interculturalitat i la cultura de pau. Amb aquest enfocament, busca confrontar estereotips, fomentar l’esperit crític i donar protagonisme a la veu juvenil com a transmissora de coneixement i sensibilització entre iguals.
En aquesta tercera edició, el jurat ha estat format per Marc Ferrà (periodista), Mohamed Amrani (emprenedor social), Chema Sarri (ICIP), Pilar Sampietro (periodista) i Mireia Estrada (Jiwar).
Els premis es van atorgar als projectes següents:
Categoria aleví (1r i 2n d’ESO):Les tres amigues de la Mediterrània, alumnes de l’Institut La Ribera de Can Pastilla (Platja de Palma). Escolta el pòdcast
Categoria cadet (3r i 4t d’ESO):Situem-nos, alumnes de l’Escola-Institut Waldorf la Font de Vic. Escolta el pòdcast
Categoria juvenil (a partir de 16 anys):Al-Àndalus, un viatge sonor a la història, alumnes de l’Escola Sant Josep Obrer de Palma de Mallorca. Escolta el pòdcast
Amb la seva participació en aquest projecte, l’ICIP reafirma el compromís amb la cultura com a eina de pau i amb la promoció de l’educació crítica i creativa entre les noves generacions.
Del 9 al 13 d’abril de 2024, el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) va acollir el cicle “Barcelona Calling Palestina”, una iniciativa per donar visibilitat a la creació artística palestina i obrir una finestra a la cultura com a forma de resistència. L’ICIP va col·laborar en aquesta proposta, que va reunir artistes i col·lectius que viuen l’art com una eina per denunciar l’ocupació i per reivindicar la dignitat i la llibertat del poble palestí.
Al llarg de cinc dies, el públic va poder gaudir de teatre, dansa, música i arts visuals, així com de converses i espais de reflexió. El programa va permetre acostar-se a les expressions culturals d’una societat marcada pel conflicte, però també plena de creativitat i capacitat transformadora.
Amb aquesta col·laboració, l’ICIP referma el seu compromís de donar suport a veus artístiques i socials que treballen per la pau i els drets humans en contextos de violència i ocupació.
En els propers dies l’ICIP publicarà les convocatòries de subvencions per a l’any 2025, destinades a donar suport a projectes d’entitats sense ànim de lucre que treballin pel foment de la pau, així com a treballs de recerca d’universitats en l’àmbit de la cultura de pau (R-ICIP). L’import global màxim de cadascuna de les convocatòries és de 80.000 euros.
Per resoldre dubtes i facilitar la presentació de propostes, organitzem dues sessions informatives en línia, una per a cada convocatòria:
Dijous 24 d’abril, a les 12 h
Sessió informativa sobre la convocatòria de subvencions per a projectes d’entitats sense afany de lucre orientats al foment de la pau.
Divendres 25 d’abril, a les 12 h
Sessió informativa sobre la convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP).
Totes dues sessions seran en línia i cal inscriure-s’hi prèviament a través del formulari que trobareu més avall. Per a resoldre dubtes o consultes ens podeu escriure a convocatories@icip.cat
Amb aquestes subvencions, l’ICIP reafirma el seu compromís amb el coneixement com a eina per construir pau, i dona suport a iniciatives que transformen, connecten i generen impacte.
Podeu consultar les bases generals que regeixen les dues línies de subvencions i els projectes finançats en anteriors edicions a la secció del web dedicada a les Subvencions. Properament, publicarem la convocatòria específica del 2025 i el calendari previst de resolució i execució dels projectes.
Catorze anys després de l’inici de la revolta popular, Síria continua immersa en una profunda crisi política, social i humanitària. Però entre les runes del conflicte, una societat civil resilient manté viu l’anhel de canvi. Aquesta va ser la tesi central de la sessió “Síria, 14 anys després: resistència, esperança i perspectives de pau”, organitzada per l’ICIP, amb la participació de l’activista i historiadora siriana Nour Salameh, el periodista Oriol Andrés Gallart i la moderació de la professora i experta en món àrab Lurdes Vidal.
L’acte, que va tenir lloc el 8 d’abril al Hub Social de Barcelona, va oferir una mirada sobre la situació actual del país després de la caiguda del règim d’Al Assad, el desembre passat, i les matances d’aquest mes de març.
Una societat civil viva, malgrat tot
Malgrat els anys de repressió, guerra i exili, Salameh va defensar que la societat civil siriana no ha deixat de lluitar, i no només ha sobreviscut, sinó que s’ha transformat i diversificat, especialment a través de la diàspora. “El que queda d’aquesta societat civil, d’aquestes persones que han lluitat catorze anys contra la dictadura i per la justícia, és molt —i fins i tot s’ha multiplicat”, va afirmar. Segons Salameh, han sorgit iniciatives que preserven la memòria de les víctimes, donen suport a les famílies de persones desaparegudes i promouen l’empoderament de les dones.
Avui en dia la reconstrucció material és un dels reptes del país, però també ho és la reconstrucció del teixit social. “El repte principal avui per la societat civil és obrir espais de diàleg entre les diferents faccions del país”, va apuntar. Una tasca difícil, condicionada per la fractura territorial i social causada per dècades de polítiques sectàries i per les ferides obertes del conflicte.
Tant Salameh com Andrés van coincidir en el diagnòstic d’un país trencat. Ciutats com Homs ho exemplifiquen: barris sencers destruïts per la repressió, mentre d’altres, aliats al règim, han quedat intactes. També hi ha tensions entre els sirians que van marxar del país i els que es van quedar.
Justícia, memòria i lluita contra la impunitat
Segons els participants, la justícia per les víctimes és una assignatura pendent al país mediterrani. L’existència d’associacions que documenten desaparicions i denuncien crims de guerra mostra el compromís amb la memòria, però també els límits d’aquesta lluita. Andrés va destacar que la victimització generalitzada i la manca d’un relat compartit dificulten la reconciliació. “Hi ha una competència per veure qui és més víctima”, va advertir.
Tot i les declaracions oficials, la investigació dels crims del règim d’Al Assad és escassa, i s’han produït nomenaments de figures implicades en violacions greus dels drets humans. Sense un procés real de justícia transicional, es fa difícil trencar el cercle de la impunitat.
L’acte es va concloure amb un missatge compartit de confiança en la societat civil siriana: “La població no permetrà un altre règim autoritari i continuarà lluitant com ho ha fet els últims 14 anys”, van coincidir a dir Salameh i Andrés. I una nota final a d’esperança: “Malgrat tot, hi ha una societat civil, hi ha persones capacitades i il·lusionades per construir una nova Síria. I hem de donar-los suport i confiança”, va remarcar Vidal.
L’activitat va incloure la lectura en àrab i en català del poema “No ploraré” de la poeta palestina Fadwa Tuqan, a càrrec de Noor Ogly i la presidenta de FundiPau, Carme Suñé. El poema va servir per per teixir un fil entre les experiències del poble sirià i el palestí, connectant dues realitats marcades per la lluita i la resiliència.
