Autor: Chema

La Biblioteca de l’ICIP reobre al públic des d’aquesta setmana després de les vacances d’estiu. La seu de la biblioteca és al carrer Aragó 244-248, de Barcelona.

La seu de a biblioteca és provisional a l’espera d’instal·lar-se en un espai més ampli i definitiu en un futur. Per aquest motiu, l’espai de consulta continua sent reduït ja que només es disposa d’una taula de consulta i els volums es troben a les mateixes oficines de l’ICIP. Tot i així, es continuaran oferint els serveis com fins ara, destacant el préstec de documents.

En aquest nou curs, el centre romandrà obert els dilluns, dimecres i divendres de 9:30h a 14:00h. Actualment, el fons de monografies especialitzades arriba als 10.000 volums.

Així mateix, les persones usuàries es poden posar en contacte amb el centre a través del correu biblioteca@icip.cat per resoldre consultes i dubtes.

La Biblioteca de l’ICIP és un centre de referència a Catalunya especialitzat en la cultura de pau, la noviolència, la seguretat i els conflictes. Dóna suport a l’ICIP i a persones investigadores i expertes en el camp de la pau, i està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món.

El centre forma part de la Xarxa de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat (XBEG) i està integrada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).

Podeu consultar el catàleg online aquí.

Aquest dimarts 1 d’agost s’ha presentat a la seu de les Nacions Unides a Nova York l’informe Wagner Group desencadenat a Ucraïna. L’impacte militar, polític i sobre els drets humans del Grup Wagner des de la invasió del 2022. Es tracta d’un informe elaborat per l’Institut Novact de Noviolència, en col·laboració amb Shock Monitor, l’Observatori d’Empreses i Drets Humans a la Mediterrània i l’organització Suds. L’informe compta amb el suport financer de l’ICIP gràcies a una de les subvencions per a entitats que es convoquen anualment. El treball s’ha presentat en el marc de la sessió del Grup de Treball de les Nacions Unides per a l’ús de mercenaris.

La investigació sobre el Grup Wagner ha estat realitzada per un equip de recerca coordinat per Felip Daza Sierra, juntament amb Carlos Díaz Bodoque i l’assistència d’Anhelina Hrytsei i Mathilde Machteld Romeo.

L’informe es farà públic al setembre i analitza l’impacte del Grup Wagner a Ucraïna. La recerca compta amb els testimonis de quaranta experts, institucions i organitzacions de la societat civil de l’àmbit acadèmic i de drets humans. També s’ha entrevistat personal militar involucrat en les operacions de la part ucraïnesa.

La presència del Grup Wagner a Ucraïna ha augmentat de manera dramàtica la gravetat del conflicte, n’ha exacerbat la mortalitat, ha intensificat la confrontació i ha provocat la fragmentació dels actors armats no estatals. En l’informe es destaca especialment la presumpta implicació del Grup Wagner en crims de guerra, especialment en l’assassinat de les autoritats locals i la decapitació de presoners de guerra. Les investigacions judicials que es troben en curs per la Fiscalia ucraïnesa donen compte de l’ús de reclusos com a “escuts humans forçats”, especialment en les batalles de Donbàss. També s’assenyala que el Grup Wagner dissenya operacions de combat i fa ús d’armament pesat, artilleria i tecnologia per a activitats de reconeixement.

El treball detalla les pràctiques de reclutament depredadores del grup, com incorporar a les seves files reclusos i joves marginats a Rússia i la utilització de combatents estrangers de Síria, Sèrbia, Afganistan, entre d’altres. Segons l’informe, el grup està jugant un paper polític creixent, que combina el conservadorisme social, les reivindicacions patriòtiques i el culte a la delinqüència. L’auge de les seves activitats s’identifica també en l’apatia general de la població russa cap a la guerra, la manca de comprensió dels objectius militars d’aquesta, entre altres. Com a resposta, el Grup Wagner ha desenvolupat un imperi empresarial i mediàtic, que sosté les activitats delictives i altres activitats il·lícites del grup, així com pràctiques de contractació abusives. Wagner compta amb el suport de grups d’extrema dreta (RIM, TFRusich) i de les noves elits mediàtiques compostes per bloggers i influencers militars.

Finalment, l’informe destaca com el Grup Wagner està generant dividends polítics clau per a Putin com ara victòries militars simbòliques, l’augment del suport de les activitats pròpies de la invasió a Ucraïna, permetre el manteniment de la confrontació militar enmig d’un clima d’apatia cap a la guerra a l’interior de Rússia. No obstant això, la possible desaparició del Grup Wagner no impedirà l’ús d’altres proxis en la guerra d’Ucraïna ni la proliferació de la indústria russa de les Empreses Militars de Seguretat Privada (EMSP).

L’informe fa un conjunt de recomanacions fonamentals que són part del missatge central per al Grup de Treball de les Nacions Unides.

Per als organismes internacionals i els governs nacionals:

• Reforçar els marcs normatius nacionals per controlar les EMSP, inclosos uns sòlids mecanismes de concessió de llicències, supervisió i reparació.
• Crear un ampli instrument internacional jurídicament vinculant per regular l’activitat de les EMSP, així com normes adequades per prevenir les violacions de drets humans, la protecció de les víctimes i la reparació efectiva.
• Designar el Wagner Group com a organització terrorista i grup armat finançat per la Federació Russa.
• Impulsar la persecució penal internacional, inclosos els principis de jurisdicció universal.

Per a les organitzacions de la societat civil:

• Millorar els mecanismes de supervisió i presentació d’informes sobre l’activitat de les EMSP i el seu impacte interseccional en els drets humans, amb especial atenció a les violacions dels drets de les dones.
• Sensibilitzar al públic en general i les comunitats afectades per conflictes perquè puguin distingir els contractistes privats de les forces regulars i comprendre l’impacte de la privatització de la guerra a nivell polític i social.
• Dur a terme accions d’incidència política per promoure normatives internacionals i nacionals de control de les EMSP.

Després de la presentació a la seu de les Nacions Unides, està previst fer públic l’informe al setembre. El mateix mes es farà una presentació del treball a Barcelona.

L’ICIP, l’Agència Catalana de la Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, juntament amb Erol Urbà, Heal Hop i Versembrant, estan preparant una trobada internacional de persones i col·lectius implicats en projectes de cultura de pau i educació transformadora a través de les diferents expressions artístiques del hip-hop.

Aquesta nova trobada porta per nom Artèria Hip-Hop i es celebrarà a Barcelona del 5 al 8 d’octubre del 2023.

La trobada vol generar un espai d’intercanvi d’experiències –locals i internacionals– d’educació transformadora a través d’aquest gènere musical. També vol aportar bones idees per millorar les pràctiques educatives dels participants i del públic i fer comunitat i establir vincles entre professionals del sector. Un altre objectiu és evidenciar la cultura hip-hop com una eina educativa i transformadora vàlida per afrontar els reptes de l’educació i per promoure valors i pràctiques associats a la cultura de pau.

Artèria Hip-hop combinarà activitats internes pensades per a una delegació d’unes 20-30 persones convidades, i activitats obertes pensades per a una audiència especialitzada i per a la joventut en general.

Procés de selecció de participants

Per tal de garantir la diversitat dels participants, els organitzadors han obert un procés de presentació de candidatures per a participar en la trobada. Es busquen dos tipus de perfils:

Grup A. 10-15 persones de l’àmbit internacional i estatal que compleixin les característiques següents:

• Persones que treballen amb joves duent a terme projectes educatius, de prevenció de violències i/o de promoció de la cultura de la pau a través de les diverses expressions del hip-hop.
• Persones que entenguin i es puguin expressar en castellà, idioma vehicular de la trobada.
• Preferentment, persones que participin en projectes col·lectius/cooperatius.
• Preferentment, persones que treballin a Amèrica Llatina i el Carib, Nord d’Àfrica i contextos fronterers.
• Preferentment, persones menors de 35 anys.
• En la selecció dels i les participants es buscarà paritat de gènere i diversitat d’origen.

Per a aquest grup A, l’organització es farà càrrec de les despeses següents:

• Vols
• Allotjament fins a 5 nits
• Manutenció fins a 5 dies (àpats i refrigeris)
• Desplaçaments interns

Grup B. Màxim 15 persones de l’àmbit català que compleixin les característiques següents

• Persones que treballen amb joves duent a terme projectes educatius, de prevenció de violències i/o de promoció de la cultura de la pau a través de les diverses expressions del hip-hop.
• Persones que entenguin i es puguin expressar en castellà, idioma vehicular de la trobada.
• Preferentment, persones que participin en projectes col·lectius/cooperatius.
• En la selecció dels i les participants es buscarà paritat de gènere i diversitat cultural
• Preferentment, persones menors de 35 anys.

Per a aquest grup B, l’organització es farà càrrec de les despeses següents:

• Àpats i refrigeris oferts durant les activitats
• Desplaçaments interns
• Allotjament fins a 3 nits per a les persones que no resideixen a Barcelona i necessitin pernoctar-hi durant la trobada.

Les persones que estiguin interessades en sol·licitar la participació a Artèria Hip-hop han d’omplir el formulari que trobaran en aquest enllaç. La data límit per a presentar candidatures és el dia 14 de juny de 2023. 

El Premi ICIP Construcció de Pau 2023 reconeix les associacions de Bòsnia i Hercegovina: Dones víctimes de la guerra i Infants oblidats de la guerra “per la seva tasca de denúncia de les violacions com a arma de guerra, de lluita contra la impunitat i d’empoderament i visibilització de víctimes de la violència sexual”.

Les associacions premiades treballen en la documentació de violacions durant la guerra dels Balcans i el reconeixement legal i social dels infants nascuts en situacions de violència sexual. Es calcula que entre 25.000 i 50.000 dones i nenes van ser víctimes de violació com a estratègia de neteja ètnica durant la guerra de Bòsnia i 4.000 infants van néixer fruit de les agressions. Més enllà de Bòsnia, les entitats premiades també estan en contacte amb supervivents d’altres conflictes, com per exemple d’Ucraïna, per acompanyar-les en el procés de denúncia i de reconeixement com a víctimes de la guerra.

La candidatura guanyadora ha estat presentada per Cultura i Conflicte, entitat catalana que ha plasmat la tasca de les dues associacions bosnianes en el projecte multidisciplinar Encara hi ha algú al bosc, que inclou un documental, una exposició i una obra de teatre.

La cerimònia de lliurament del guardó va tenir lloc al Parlament de Catalunya el dijous 21 de setembre de 2023, Dia Internacional de la Pau. Per part de les associacions premiades hi van participar Meliha Merđić i Amela Medjuseljac (Dones víctimes de la guerra de Bòsnia i Hercegovia) i Ajna Jusic i Alen Muhic (Infants oblidats de la guerra).

Podeu recuperar l’acte íntegre en aquest vídeo:

Dones víctimes de la guerra

L’associació Dones víctimes de la guerra (“Udruženje”Žena žrtva”) es va fundar el 2003 amb l’objectiu de reunir víctimes de violacions durant la guerra de Bòsnia, entre 1992 i 1995. Des d’aleshores l’entitat treballa per documentar casos de violacions – també agressions sexuals a homes -, aportar testimonis, ajudar les supervivents a defensar els seus drets com a víctimes de la guerra i lluitar contra la impunitat que encara gaudeixen molts dels perpetradors.

Milers de dones i nenes van ser víctimes de violació durant la guerra dels Balcans, si bé no hi ha una xifra oficial, ja que moltes d’elles no van sobreviure a les agressions i d’altres les van viure en silenci.  

A partir dels testimonis de les supervivents de les violacions, l’associació ha reunit informació cabdal per portar els agressors davant del Tribunal Penal Internacional de La Haia per l’ex-Iugoslàvia i davant dels tribunals locals a Bòsnia i Hercegovina. Fins a l’actualitat l’associació ha recollit les declaracions de 5.495 dones i 300 homes supervivents.

La tasca de l’entitat ha permès empoderar i acompanyar les víctimes de la guerra, també amb suport psicològic i social, i lluitar contra la impunitat, en un context difícil ja que la violació com a arma de guerra és encara un tema tabú a Bòsnia i Hercegovina.

Infants oblidats de la Guerra

L’associació Infants oblidats de la guerra (“Zaboravljena djeca”) es va fundar el 2015 per part de nois i noies nascuts de violacions durant la guerra dels Balcans i activistes pels drets humans. Es calcula que a Bòsnia hi ha, com a mínim, 4.000 infants nascuts de la guerra, tot i que només 62 són oficialment reconeguts, els quals ara ja són adults.

L’entitat acull també fills i filles de matrimonis forçats durant la guerra, xarxes de prostitució organitzades per les forces internacionals i relacions mantingudes entre el personal militar i humanitari, que van abandonar dones i infants després del conflicte.

L’associació treballa a nivell internacional pel reconeixement legal i social dels fills nascuts de violacions de guerra i per establir protocols que permetin protegir els infants, acabar amb l’estigma que pateixen i ajudar les mares en el procés de reconeixement dels seus fills. Fruit de la seva actuació, s’han aconseguit canvis legals en les administracions locals bosnianes perquè els fills nascuts de violacions de guerra siguin reconeguts i compensats com a víctimes.

Premi ICIP Construcció de Pau

L’ICIP convoca anualment, des de l’any 2011, el Premi ICIP Construcció de Pau amb la finalitat de guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.

El guardó consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol, i una dotació econòmica de 6.000 euros. El lliurament del guardó té lloc anualment en una cerimònia institucional al Parlament de Catalunya coincidint amb el 21 de setembre, Dia Internacional de la Pau.

El jurat de la setena edició del Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau, corresponent al curs 2022-2023, ha fet públic el veredicte del certamen, que té com a objectiu fomentar la creativitat i donar visibilitat al compromís del joves en l’àmbit de la pau.

En aquesta ocasió les obres premiades aborden temàtiques com les fronteres -tant físiques com mentals-, el racisme, les desigualtats socials o les guerres. 

El concurs s’adreça a joves de 12 a 25 anys i consta de dues modalitats:

En la Modalitat 1, adreçada a estudiants de secundària, batxillerat i formació professional de Catalunya, els clips guanyadors han estat:

Primer premi: “A terra les fronteres”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Josep Brugulat de Banyoles (Pla de l’Estany), guanyador de l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. El jurat ha valorat positivament el missatge de pau i d’”unió en la diversitat” que l’obra aconsegueix traslladar tant amb la lletra com amb la posada en escena. També ha valorat positivament que l’obra incorpori una producció musical pròpia i una interpretació instrumental en directe. La cançó advoca per una mica més d’humilitat i esperit crític. “Que les teves opinions no siguin prejudicis. Necessitem raons per desfer-nos d’aquests vicis”, canta l’alumnat. 

Segon premi: “Retumba”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Vall de Llémena, de Sant Gregori (Gironès), guanyador d’un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop. El jurat ha valorat l’esperit empoderador i transformador que es desprèn de l’obra i la crida a la implicació personal per passar a l’acció. ”M’han donat l’atenció quan he passat a l’acció. He passat d’invisible a totalment invencible” diu la tornada de la cançó que recorda, entre d’altres coses, el poder de les paraules per transformar injustícies.

En aquesta categoria, el jurat també ha fet dues mencions especials. Per un costat, ha destacat l’obra “Mi manifiesto”, un videoclip creat per alumnes de l’EMAV-Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (Barcelonès). El jurat n’ha destacat la qualitat artística, especialment pel que fa a l’execució de les rimes amb un bon ritme i tempo.

Per l’altre, ha destacat l’obra “Malson” dels alumnes de l’Institut Pla de les Moreres de Vilanova del Camí (Anoia). El jurat n’ha valorat la qualitat de la producció, especialment per la posada en escena i la incorporació d’elements coreogràfics.

En la Modalitat 2, adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya, les peces guanyadores han estat:

Primer premi: “Un toc de Salt”, videoclip creat per joves de Salt (Gironès) que participen en el projecte que porta el mateix nom de la cançó. El projecte és una iniciativa de Palau Vincles, projecte social de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana. Han guanyat l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. L’obra ens posa a la pell de joves de famílies d’immigrants que senten que no són ni d’aquí ni d’allà i reivindiquen tant l’art com l’amistat com a elements alliberadors. “Les nostres abraçades solucionen els problemes que tu solucionaves amb barreres i fronteres”, afirmen. El jurat n’ha valorat la sonoritat i força col·lectiva que emana de l’obra i la qualitat interpretativa dels i les artistes.

Segon premi: “Futur just”, videoclip creat per joves de Santa Maria de Palautordera i de Sant Celoni que col·laboren amb la Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques de Barcelona (Barcelonès), guanyador d’un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop. L’obra és una crítica al capitalisme i una crida a ser consumidors responsables. El jurat ha valorat positivament l’originalitat de la posada en escena i la innovació temàtica. “Jo trio, tu tries, nosaltres triem. Pots canviar-ho tot perquè sigui diferent. Més pensament, més acció. Tu tens el poder. És la teva decisió”, canten en el seu tema. 

En aquesta categoria, el jurat també ha fet una menció especial per a l’obra “L’empatia s’ha d’entendre” del CEE Sant Rafael de Tarragona (Tarragonès). El jurat ha destacat la representació dels elements i valors de la cultura hip-hop i el missatge inclusiu que transmet l’obra.

El Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau té per objectiu donar visibilitat al compromís i la creativitat dels i les joves en l’àmbit de la cultura de pau. El certamen té el suport del Departament d’Educació, l’ Agència Catalana de la Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Els grups guanyadors rebran els guardons en una cerimònia de reconeixement que tindrà lloc el pròxim 21 d’abril a la Lleialtat Santsenca, un equipament municipal de gestió comunitària del barri de Sants de Barcelona. L’ICIP preveu convocar la vuitena edició d’aquest concurs a l’inici del curs 2023-2024.  

L’entitat Justícia i Pau i la Fundació TMB, amb la col·laboració de l’ICIP i del Taller d’Art, Cultura i Creació (TACC), han llançat el primer concurs de “Murals per la Pau” en el marc de la 2a edició de la Setmana per la Pau – Arcadi Oliveres. Les inscripcions al concurs estaran obertes des del 13 de febrer fins al 10 d’abril del 2023.

Aquesta iniciativa té per objectiu mantenir viu el llegat d’Arcadi Oliveres i el seu compromís a favor de la pau, els drets humans i la justícia global i per reivindicar l’art com a vehicle de transformació social i com a eina d’expressió d’esperança.

La iniciativa uneix la voluntat de les entitats convocants de convertir espais de pas, com són les andanes del metro, en espais d’incidència i sensibilització que transformin mirades. És per això que les tres obres guanyadores es pintaran en tres espais situats a l’andana de la parada de metro de Diagonal (Línia 3) de Barcelona perquè interpel·lin a la ciutadania i convidin a repensar el món que necessitem. A més, el concurs tindrà una dotació econòmica de 2.000 € a repartir entre tres peces seleccionades pel jurat. Hi haurà un quart mural honorífic pintat per l’artista Bernat Oliveres, fill de l’Arcadi Oliveres.

Les temàtiques de les obres presentades hauran de tractar temàtiques com la cultura de pau, l’antiracisme, el feminisme, l’ecologisme, la justícia global, la interculturalitat, l’economia social i solidària o el desarmament. Un requisit indispensable és que totes elles tinguin com a element vertebrador l’esperança, que serà el fil conductor d’aquesta segona edició de la Setmana per la Pau – Arcadi Oliveres, que tindrà lloc del 4 al 11 de maig.

 

Els dies 29, 30 i 31 de gener, una delegació formada per les entitats guardonades amb el Premi Nobel de la Pau 2022 s’ha reunit amb diverses institucions catalanes i espanyoles amb l’objectiu de reivindicar el rol de la societat civil en la promoció de pau, justícia i democràcia a la regió de l’Est d’Europa. La visita ha estat organitzada per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i l’Institut NOVACT de Noviolència.

El Center for Civil Liberties (Ucraïna), l’ICIP i l’Institut NOVACT de Noviolència, en interlocució amb  el Centre de Drets Humans Memorial (Rússia) i el Centre de Drets Humans de Viasna (Bielorússia) han consensuat un document amb set propostes per a reforçar el rol de la societat civil i promoure la pau, els drets humans i la democràcia a Ucraïna, Rússia i Bielorússia. Aquest document d’incidència s’ha entregat en les diverses reunions institucionals de Barcelona i Madrid. 

La delegació ha estat encapçalada per Oleksandra Romantsova, directora executiva del Center for Civil Liberties (Ucraïna); Natallia Satsunkevich, membre de la Junta Interina del Centre de Drets Humans de Viasna (Bielorússia); Alexander Cherkasov, president de la Junta del Centre de Drets Humans Memorial (Rússia); Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP; Luca Gervasoni, director de NOVACT; i Felip Daza, autor de l’informe La resistència civil noviolenta ucraïnesa davant la guerra, publicat per l’ICIP i NOVACT.

Segons Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP, “l’objectiu de la delegació ha estat complementar la mirada geopolítica sobre la invasió d’Ucraïna amb una perspectiva humana, donant veu a les persones que pateixen l’agressió, així com la repressió dels règims autoritaris de Rússia i Bielorússia.”

Entre aquestes set recomanacions hi trobem el suport polític, tècnic i financer a la iniciativa internacional Tribunal especial contra l’agressió russa, el suport a persones defensores de drets humans i a les iniciatives per l’alliberament dels presoners polítics de la regió, així com a les comunitats refugiades i exiliades. També, l’acompanyament tècnic i diplomàtic al Govern d’Ucraïna per desenvolupar polítiques públiques de resiliència comunitària. 

Luca Gervasoni, director de NOVACT, assegura que la gira d’incidència ha servit per a mostrar el rol que juga la societat civil a la regió i les contribucions que està fent en la promoció dels drets humans, la justícia, la pau i la democràcia. “Poder mostrar aquesta feina, a través de les entitats guardonades amb el Premi Nobel de la Pau 2022, ha servit perquè des de les institucions es doni més valor i rellevància al rol de la societat civil com actor de foment i construcció de pau”, apunta. 

Visites institucionals

El dilluns 30 de gener a Barcelona, la delegació es va reunir al Palau de la Generalitat amb el president del Govern, Pere Aragonès, la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, i la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart. 

📸 El #president @perearagones i les #conselleres @MeritxellSerret i @gemmaubasart han rebut els representants de tres premi Nobel de la Pau 2022 d'Ucraïna, Rússia i Bielorrúsia al #Palau @exteriorscat @justiciacat pic.twitter.com/qyZ4pjsjLa

— Govern. Generalitat (@govern) January 30, 2023

A l’Ajuntament de Barcelona la delegació va ser rebuda per la tinenta d’Alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, i el director de Justícia Global i Cooperació Internacional, David Llistar. 

Ens reunim amb les entitats guardonades amb el Premi Nobel de la Pau per la seva defensa dels drets humans i el seu treball per resistir pacíficament a la guerra tant a Ucraïna, com a Rússia i Bielorússia. pic.twitter.com/BPXY6xKWm7

— Laura #BCNAntimasclista (@laurapcastano) January 30, 2023

Després de participar en la I Jornada per la Pau del Parlament de Catalunya, la delegació es va traslladar a Madrid, on el dimarts 31 de gener van seguir amb l’agenda de visites institucionals. 

Durant el matí es va reunir amb el director de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, Anton Leis, i amb la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet.

🏛️Un honor recibir en el @Congreso_Es a los representantes de @ccl_ua, @viasna96 y @hrc_memorial, las tres asociaciones que han recibido el #NobelPrize de la Paz 2022, a quienes he transmitido mi enhorabuena por el reconocimiento a su labor en favor de los #DDHH y de la #paz🕊️. pic.twitter.com/nWzE3cNuRF

— Meritxell Batet (@meritxell_batet) January 31, 2023

Més tard van mantenir reunions amb la Comissió d’Afers Exteriors del Congrés dels Diputats, amb el seu president de Pau Marí Klose i representants del PSOE, PP i ERC; la Secretària d’Estat d’Afers Exteriors i Globals, Ángeles Moreno Bau; i el Secretari General de l’Administració de Justícia, Antonio Dorado. 

Reunions públiques

Cal destacar també que les tres entitats guardonades amb el Premi Nobel es van reunir el diumenge 29 a Lafede.cat (Barcelona) amb unes 30 persones de les diàspores d’Ucraïna, Rússia i Bielorússia en un acte sense precedents, donat que va ser el primer cop que es reunien en un mateix espai les tres diàspores.

La gira va concloure el dimarts 31 amb una roda de premsa i un acte públic a La Casa Encendida de Madrid, titulat ‘Alternatives de pau davant de la guerra a Ucraïna”, on van assistir unes 80 persones. L’acte va ser organitzat per la Coordinadora de ONG para el Desarrollo.

Els pròxims 30 i 31 de gener, representants de les tres iniciatives guardonades amb el Premi Nobel de la Pau 2022 visitaran Barcelona i Madrid en una delegació organitzada per l’ICIP i NOVACT.

La delegació estarà formada per Oleksandra Romantsova, directora executiva del Center for Civil Liberties (Ucraïna); Natallia Satsunkevich, membre de la Junta Interina del Centre de Drets Humans de Viasna (Bielorússia); i Alexander Cherkasov, president de la Junta del Centre de Drets Humans Memorial (Rússia). Aquestes tres iniciatives de la societat civil -una individual i dues col·lectives- van rebre el passat mes d’octubre el Premi Nobel de la Pau per la seva tasca de denúncia de crims de guerra i de defensa de la pau i els drets humans.

Amb motiu de la seva vista, el 30 de gener, Dia Escolar de la Noviolència i la Pau, el Parlament de Catalunya acollirà la primera Jornada de la Pau organitzada amb la col·laboració de l’ICIP i Lafede.cat.

“Les entitats socials i les institucions catalanes que treballem pel foment de la pau, conjuntament amb el Parlament de Catalunya, estem especialment satisfetes de presentar la feina d’aquestes tres entitats, en el marc de la primera Jornada de la Pau que organitza la cambra catalana”, explica el director de l’ICIP, Kristian Herbolheizmer.

La jornada constarà de dues taules rodones. La primera, Alternatives de construcció de pau per a un canvi de paradigma: les aportacions de les organitzacions catalanes, reunirà cinc representants de l’eix de pau de Lafede.cat. Es parlarà dels reptes de construcció de pau en relació a l’evolució dels conflictes armats, la interrelació entre els conceptes de pau i seguretat; i es presentaran propostes per a una política pública catalana de pau. Hi participaran Albert Caramés, de Fundipau,  Ana Vilellas,  de l’Escola de Cultura de Pau, Tica Font, del Centre Delàs, Luca Gervasoni, de NOVACT i  Pilar Font, de Brigades Internacionals de Pau.

La segona taula porta per nom La societat civil davant la guerra i els règims autoritaris: Ucraïna, Rússia i Bielorússia i comptarà amb la participació de les representants de les tres iniciatives guardonades amb el Premi Nobel de la Pau.

La jornada la clourà la presidenta del Consell Català de Foment de la Pau, Gabriela Serra i la vicepresidenta primera del Parlament, Alba Vergés.

L’activitat començarà a les 16h i està oberta al públic. Per assistir-hi, cal inscripció prèvia al web del Parlament.

Reunions institucionals

El mateix dilluns 30 de gener al matí, la delegació internacional dels premis Nobel de la Pau es reunirà amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. 

En les diferents reunions institucionals hi participarà el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, i el director de NOVACT, Luca Gervasoni.

Visita i activitats a Madrid

Després dels actes de Barcelona, el 31 de gener la delegació es desplaçarà a Madrid on participaran en diferents reunions amb representants governamentals i compareixeran davant el Congrés de Diputats. A la tarda, tindrà lloc un acte obert al públic organitzat per la Coordinadora de Organizaciones para el Desarrollo. L’acte tindrà lloc a la Casa Encendida a les 18.30h i comptarà amb la participació dels representants del Nobel de la Pau i també de l’investigador Felip Daza, autor de l’informe La resistència civil noviolenta ucraïnesa davant la guerra, publicat per l’ICIP i NOVACT. El document analitza un total de 235 accions de resistència civil noviolenta, plasmades en un mapa interactiu, i inclou un decàleg de recomanacions adreçades a governs i societat civil ucraïnesa i internacional per tal de reforçar la noviolència com a via de transformació del conflicte.

“Aquestes activitats tenen l’objectiu de donar a conèixer el paper clau que estan realitzant aquestes tres entitats. Al llarg dels darrers anys han promogut un rol de protesta, documentant crims de guerra, violacions de drets humans i abusos de poder. La seva tasca és un exemple important del rol significatiu que pot i ha de jugar la societat civil per prevenir crisis i construir la pau”, comenta Luca Gervasoni, director de NOVACT.

Biografies dels representants del Premi Nobel de la Pau 2022

Oleksandra Romantsova és la directora executiva del Center for Civil Liberties (Ucraïna). És la coordinadora de la direcció de la documentació dels crims de guerra i promoció dels resultats de la documentació com a part de la iniciativa global “Tribunal per a Putin”. Participa en missions sobre el terreny arreu d’Ucraïna. 

Natallia Satsunkevich és membre de la Junta Interina del Centre de Drets Humans de Viasna (Bielorússia). El premi Nobel va ser concedit al President de Viasna, Alex Bialiatski, actualment pres pel règim d’Aleksandr Lukashenko. Com a part de l’equip d’assistència jurídica, Satsunkevich ajuda les víctimes de violacions de drets humans a obtenir reparació. Pel seu activisme, està actualment sotmesa a un procés penal a Bielorússia.

Alexander Cherkasov és el president de la Junta del Centre de Drets Humans Memorial (Rússia). Memorial ha estat documentant els abusos dels drets humans a Txetxènia i prestant assistència a les víctimes des de l’inici del conflicte armat el 1994. Més endavant va ampliar la seva tasca a les repúbliques veïnes a mesura que els abusos als drets humans es van estendre a la regió més àmplia del nord del Caucas.

L’ICIP ha obert una nova convocatòria del Premi ICIP Construcció de Pau, que té per objectiu guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït d’una manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau. 

És la dotzena edició del guardó, corresponent a l’any 2023, i la convocatòria estarà vigent fins al 20 de març de 2023, inclòs.

El Premi ICIP Construcció de Pau té una dotació econòmica de 6.000 euros i consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol.

Poden optar al guardó persones o col·lectius d’arreu del món amb una vasta trajectòria en la construcció i el foment de la pau.

La presentació de sol·licituds es trametrà preferiblement per via electrònica a través del portal de Tràmits de la Generalitat. També es poden presentar candidatures presencialment a qualsevol registre de la Generalitat de Catalunya.

Persones i col·lectius guardonats

En anteriors edicions, el jurat ha guardonat persones i col·lectius tant de Catalunya com d’arreu: el teixit associatiu del País Basc en favor de la pau (2022), l’activista congolesa Julienne Lusenge (2020), el Col·lectiu de Famílies de Persones Desaparegudes a Algèria (2019), l’organització mexicana Cauce Ciudadano (2018), l’activista Arcadi Oliveres (2017), l’ONG Brigades Internacionals de Pau (2016), el pare caputxí Joan Botam (2015), l’organització WILPF (2014), l’exgeneral Jovan Divjak (2013), les Mares de Soacha (2012), i la lluita d’objectors i insubmisos simbolitzats en Pepe Beúnza (2011). L’any 2011 també es va guardonar amb una edició extraordinària del premi el Parlament de Catalunya.

El Comitè Noruec Nobel ha atorgat el Premi Nobel de la Pau 2022 de manera conjunta a tres iniciatives de la societat civil – una individual i dues col·lectives- per la seva tasca de denúncia de crims de guerra i de defensa de la pau i els drets humans. Els guardonats són l’advocat i activista bielorús Ales Bialiatski, empresonat des del 2020, l’organització russa de drets humans Memorial i l’organització ucraïnesa de drets humans Center for Civil Liberties.

Un premi significatiu i oportú

És, sens dubte, un premi molt significatiu i oportú en el moment convuls que viu Europa. En primer lloc, perquè es guardonen iniciatives de tres països fronterers (Bielorússia, Ucraïna i Rússia) els quals tenen un futur unit, malgrat la conjuntura actual.

És, alhora, un missatge que posa en valor la tasca, discreta però imprescindible, de la societat civil per denunciar abusos contra els drets humans, i per criticar el poder. Un exercici “fonamental”, segons el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, perquè “l’espai de crítica al poder s’està reduint arreu del món, també en democràcies o en espais suposadament democràtics”.

En darrer lloc, aquest premi Nobel de la Pau interrelaciona els termes de pau, drets humans i democràcia, tres conceptes estretament lligats. “Premiar la tasca de persones i organitzacions, de base, defensores dels drets humans enforteix la democràcia i contribueix, alhora, a construir la pau”, assegura el director de l’ICIP.

BREAKING NEWS:
The Norwegian Nobel Committee has decided to award the 2022 #NobelPeacePrize to human rights advocate Ales Bialiatski from Belarus, the Russian human rights organisation Memorial and the Ukrainian human rights organisation Center for Civil Liberties. #NobelPrize pic.twitter.com/9YBdkJpDLU

— The Nobel Prize (@NobelPrize) October 7, 2022

L’ICIP, a través de l’àrea de ‘Diàleg social i polític’, ha organitzat aquesta tardor diverses iniciatives de diàleg per promocionar la conversa i l’escolta entre persones amb posicionaments ideològics allunyats. 

En total, es faran quatre cicles diferents entre els mesos d’octubre i desembre que reuniran persones influents en diferents àmbits de la societat i de corrents ideològics diversos; joves amb càrrecs de responsabilitat en partits polítics i organitzacions socials; professorat i experts internacionals. 

L’objectiu d’aquestes experiències és provar diferents metodologies de promoció del diàleg, que reuneixen en diferents espais persones amb opinions molt diverses. “La cohesió social a Catalunya ha estat malmesa i amb aquestes iniciatives de promoció del diàleg podem ajudar a cohesionar”, afirma Pablo Aguiar, coordinador de l’àrea de l’ICIP responsable de les iniciatives

El primer d’aquests cicles és la segona edició del Projecte Àgora, desenvolupat conjuntament amb la Fundació Catalunya Europa. Durant tres sessions, es reuniran persones amb ideologies molt diverses per debatre sobre el conflicte polític de Catalunya. La metodologia seguida consisteix en una primera lectura de textos clàssics, seleccionats per la Casa dels Clàssics, a partir dels quals surten temes de debat i reflexió relacionats amb el tema principal. La primera sessió del cicle d’enguany es va fer el passat 1 d’octubre a Banyoles i va reunir una vintena de participants.

Diferents metodologies

La segona iniciativa també és la segona edició d’una activitat que ja es va posar en marxa el 2021. Durant quatre sessions, un grup de joves amb càrrecs de responsabilitat en partits polítics i organitzacions socials prendran part en tallers de formació en capacitats de lideratge. La formació es basa en la metodologia del lideratge adaptatiu, desenvolupada a la facultat de govern de la Universitat de Harvard. En aquest cas, es convoca un grup de persones amb perspectives diverses, fins i tot enfrontades, i se’ls convida a participar en uns exercicis d’anàlisi, reflexió i pràctica en temps real. 

La tercera proposta és un projecte conjunt amb l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona i s’adreça a professorat de primària, secundària i cicles formatius. A partir del 10 d’octubre es faran quatre sessions amb educadors que tractaran com afrontar les discrepàncies a dins l’aula, per tal d’afavorir un debat constructiu a partir de diferències d’opinió. La metodologia utilitzada s’inspira en el programa ‘Discrepància benvinguda!’ que l’Escola de Cultura de Pau ja havia fet en ocasions anteriors. 

L’última proposta és una novetat i s’organitza amb l’entitat The Protopia Lab. Serà l’única activitat que es desenvoluparà en anglès i amb participants internacionals. La sessió porta per títol Difficult conversations in polarised times (Converses difícils en temps polaritzats) i reunirà un grup de vint persones, intel·lectualment diverses, per mantenir “converses difícils” sobre com volem i podem viure junts, ara i en el futur. Tindrà lloc a Barcelona els 28 i 29 d’octubre. 

Després de l’experiència d’aquesta tardor, l’ICIP té previst a partir de l’any continuar impulsant diferents projectes de promoció del diàleg, sempre amb la premissa que el diàleg és una eina essencial per reconduir els conflictes de manera positiva i enfortir la democràcia, la convivència i la cohesió social.