Autor: Eugenia

El Teatre Lluïsos de Gràcia ha acollit aquest dilluns 27 d’abril l’acte “Palestins i israelians junts per la pau i contra l’ocupació”, organitzat per l’ICIP, FundiPau, NOVACT i Lluïsos de Gràcia, en el marc del 20è aniversari del moviment Combatants for Peace.

La conversa, moderada per la vicepresidenta de FundiPau, Carme Suñé, ha reunit dos membres de l’organització: l’israelià Elik Elhanan i el palestí Ahmed Helou, que han compartit les experiències personals i l’aposta per la resistència noviolenta com a alternativa al cicle de violència i deshumanització marcat per dècades de conflicte, l’ocupació dels territoris palestins i el genocidi a la Franja de Gaza.

Exsoldat d’una unitat especial de l’exèrcit israelià i cofundador de Combatants for Peace, Elhanan ha explicat com la mort de la seva germana en un atemptat suïcida de Hamàs l’any 1997 va transformar profundament la seva mirada sobre el conflicte. “La revenja no val la pena”, ha afirmat. Enlloc del desig de venjança, després d’aquell fet Elhanan va decidir desmarcar-se de la violència, convençut que la lògica militar i la violència exercida per Israel només alimenta noves formes de violència al costat palestí.

Durant la seva intervenció, Elhanan ha defensat la necessitat de trencar la visió “monolítica” de l’enemic i crear espais de trobada entre palestins i israelians. “L’ocupació és la principal font de violència a la regió”, ha dit, i ha reivindicat la importància de construir un espai polític compartit basat en el reconeixement mutu i la igualtat.

Per la seva banda, Ahmed Helou ha explicat com es va unir a Hamàs amb només 15 anys per combatre l’ocupació israeliana i com, després de passar per la presó i perdre desenes de familiars i amics, va arribar a la conclusió que la violència només perpetua el sofriment. “La noviolència és el camí per aconseguir a llibertat”, ha afirmat.

Helou ha destacat que el contacte directe amb israelians contraris a l’ocupació va ser clau en la seva transformació personal, ja que li va permetre deixar de veure l’”altre” únicament com un enemic. En aquest sentit, va definir Combatants for Peace com “un símbol del futur” i una prova que palestins i israelians poden treballar conjuntament per la justícia, la dignitat i la seguretat d’ambdós pobles.

Tots dos activistes han coincidit a assenyalar les dificultats de defensar posicions noviolentes en el context actual, marcat per la polarització, el dolor i la deshumanització. Tot i això, han reivindicat la necessitat de continuar construint alternatives basades en el diàleg i l’empatia davant de les narratives que presenten la violència com a inevitable.

L’acte ha conclòs amb una reivindicació de la feina de Combatants for Peace, un moviment creat l’any 2006 per excombatents palestins i israelians que van decidir abandonar les armes per treballar conjuntament per una solució pacífica al conflicte. L’organització promou accions de resistència noviolenta, espais de diàleg i iniciatives de sensibilització tant a Israel i Palestina com a escala internacional, amb l’objectiu de demostrar que és possible construir alternatives basades en la justícia, la igualtat i el reconeixement mutu.

Els mesos de març i abril l’ICIP ha organitzat el cicle de debats «Qui entrena la teva ment? Desinformació, polarització i discursos d’odi«, com a complement de l’exposició «PolsXtrems«, que es pot visitar fins al 17 de maig a Palau Robert. La mostra recrea un gimnàs on entrenar el pensament crític i posar a prova les capacitats de diàleg i d’escolta d’opinions diferents, en el context de creixent polarització política i social i increment de la desinformació i de normalització de les narratives excloents.

La desinformació emocional i la necessitat d’alfabetització mediàtica

El primer debat, celebrat el 25 de març amb el títol «Riscos de la desinformació«, es va centrar en els mecanismes que propaguen la desinformació – amplificada sobretot a les xarxes socials- i en la necessitat de desenvolupar eines per a combatre-la.

Hi van participar Laura Pinyol, vicepresidenta del Consell de l’Audiovisual de Catalunya; Ona Sindreu, periodista de dades i coordinadora de la redacció de Verificat; i Nereida Carrillo, doctora en Periodisme i Comunicació i directora de l’associació Learn to Check. La moderació va anar a càrrec de Sergi Picazo, periodista de Crític. 

Les ponents van debatre sobre com els mitjans de comunicació tradicionals competeixen amb les xarxes socials en la difusió d’informació, i com precisament les plataformes tecnològiques viralitzen les notícies falses i promouen continguts que apel·len a l’emotivitat i fomenten les opinions més extremes. Per tal de fer-hi front, les participants van posar l’accent en promoure eines de verificació de continguts, l regulació de les plataformes i l’alfabetització mediàtica. Per exemple, Carrillo va presentar el mètode PANTERA, basat en analitzar els continguts a partir de la seva procedència, autoria, novetat, to, evidència, rèpliques i ampliació.

Els algoritmes, motors de la polarització

La segona sessió del cicle, celebrada el 8 d’abril, va portar per títol «Algoritmes, poder i polarització» i va comptar amb la participació d’Emma Fraxanet, doctora en Tecnologies de la Informació i Comunicació i investigadora postdoctoral al Barcelona Supercomputing Center; i Karma Peiró, cofundadora i directora executiva de la Fundació Visualització per la Transparència. La moderació va anar a càrrec de Rita Costa, de Build Up.

El debat es va centrar en la responsabilitat de les plataformes digitals i el seu model de negoci en el foment de la polarització tòxica. Es van presentar recerques que demostren que xarxes com Facebook o X afavoreixen estructuralment el conflicte i la toxicitat, ja que els continguts més extrems són els que generen més interacció i, per tant, més benefici econòmic.

Com a contrapunt a aquesta situació, les expertes van apuntar alternatives concretes: el disseny prosocial (Prosocial Network Design), que promou algoritmes orientats al diàleg i a connectar punts de vista divergents des de l’entesa, i la nova regulació europea, com la Llei de Serveis Digitals, per exigir transparència a les grans tecnològiques i fomentar xarxes més locals i ètiques.

La normalització dels discursos d’odi

El cicle es va tancar el 22 d’abril amb la taula «Impacte i narratives dels discursos d’odi: com fer-hi front?«, amb la participació de Cheikh Drame, president de SOS Racisme; Ángeles Schjaer, coordinadora pedagògica d’Open Arms; i Júlia Vigó, responsable de Polítiques d’Igualtat i Feminismes de la Taula del Tercer Sector Social. La moderació va anar a càrrec de Pablo Aguiar, director de FundiPau.

La sessió va ser alertar sobre la propagació i normalització dels discursos excloents en l’esfera pública, mediàtica i política. Els participants van recordar que l’odi no és un fenomen nou, sinó que respon a estructures històriques de discriminació (racistes, masclites i classistes), que han servit per justificar la deshumanització de l’«altre». Els ponents van denunciar el racisme institucional i les polítiques europees de fronteres, que sovint condemnen les persones migrants a situacions de vulnerabilitat extrema, i van reinvidicar el treball en xarxa i la mobilització ciutadana davant les polítiques que fomenten l’odi i exclusió. La sessió també va abordar com combatre els discursos d’odi amb narratives transformadores.

El cicle de debats ha posat de manifest la importància de promoure una educació basada en el respecte amb els drets humans, la necessitat de fomentar el pensament crític i apostar per un sistema que posi al centre la justícia social, la tecnologia ètica i la igualtat d’oportunitats.

L’exposició interactiva “PolsXtrems. El teu gimnàs per entrenar el pensament crític”, que es pot visitar fins al 17 de maig a la sala 2 de Palau Robert, ha rebut 20.115 visitants des de la inauguració, el passat 19 de febrer. L’exposició també ha captat l’interès dels centres educatius: es preveu que la visitin 700 estudiants de secundària i cicles formatius, com a recurs pedagògic per treballar el pensament crític a les aules.

“PolsXtrems” proposa un circuit gimnàstic d’alta intensitat per posar a prova el pensament crític, resistir la polarització tòxica i estimular la curiositat i el respecte per les persones que pensen diferent. En un context de saturació informativa, en que la desinformació i els discursos d’odi es propaguen amb gran facilitat, i en que creix la polarització, l’espai expositiu reprodueix una sala d’entrenament amb diferents propostes per guanyar flexibilitat mental i esperit crític, i prendre consciència dels biaixos inconscients i de la necessitat de contrastar la informació. El recorregut conclou amb la recreació d’un vestidor on se’ns convida a escoltar diferents punts de vista sobre debats socials d’actualitat, com la immigració, l’habitatge o el turisme.

El director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, destaca que la mostra ens convida a superar la polarització tòxica: “La discrepància d’opinions és positiva, però necessitem eines per a saber gestionar-la de manera constructiva i aquesta exposició ens en dona algunes claus”.

L’exposició és una iniciativa de l’ICIP i la Direcció General de Difusió, que compta amb la curadoria de l’estudi creatiu Domestic Data Streamers, responsable de la direcció d’art i la museografia. Es pot visitar a la sala 2 de Palau Robert fins al 17 de maig i l’entrada és lliure i gratuïta.

Cicle de debats: “Qui entrena la teva ment?”

Coincidint amb l’exposició, l’ICIP ha organitzat el cicle de debats “Qui entrena la teva ment? Desinformació, polarització i discursos d’odi”, en col·laboració amb el Palau Robert. L’objectiu és traslladar al debat públic algunes de les preguntes que planteja l’exposició: qui construeix el relat que consumim? Per què es viralitza la desinformació? Quina responsabilitat tenen els mitjans, les plataformes de xarxes socials i també la ciutadania? Com podem fer front a la polarització i als discursos excloents?

El cicle ha constat de tres sessions, disponibles al canal de YouTube de l’ICIP:

• «Riscos de la desinformació«, dimecres 25 de març
• «Algoritmes, poder i polarització«, dimecres 8 d’abril
• «Impacte i narrativa dels discursos d’odi«, dimecres 22 d’abril

El president i el director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Xavier Masllorens i Kristian Herbolzheimer respectivament, han comparegut el dijous 9 d’abril a la Comissió d’Unió Europea i Acció Exterior del Parlament de Catalunya per presentar la Memòria d’Activitats de la institució dels anys 2024 i 2025.

En la seva intervenció, el president de l’ICIP ha destacat el salt qualitatiu i d’impacte de les actuacions de l’ICIP, amb la coorganització de nou conferències internacionals (sis de les quals a l’estranger) i l’increment de la presència arreu de Catalunya. En compliment del seu mandat de fomentar la cultura de pau, a Catalunya i a nivell internacional, durant el 2025 la institució ha establert 148 col·laboracions i ha participat en 10 xarxes d’acció.

En el context d’escalada sense precedents de la despesa militar i del nombre de conflictes armats, el 2025 ha reforçat les capacitats internes destinades a articular alternatives de seguretat, tant a nivell local com global, centrades en els interessos de la ciutadania per sobre de la visió militarista. També s’ha fet una aposta per a la promoció del diàleg i la mediació en l’àmbit internacional, i per a enfortir les capacitats de diàleg i revertir la polarització tòxica a Catalunya, amb la conceptualització de l’exposició “PolsXtrems. El teu gimnàs per entrenar el pensament crític”, que es pot visitar a Palau Robert fins al 17 de maig.

En la seva intervenció, Xavier Masllorens també ha avançat els objectius estratègics per al 2026, entre els quals destaca convocar anàlisis i reflexions per abordar amb rigor i perspectives diferents com prevenir i reduir totes les formes de violència. En aquest sentit ha destacat la rellevància que la diversitat d’actors socials i institucional compromesos amb la pau estiguin impulsant el primer Pla Director de Pau de Catalunya, que pot esdevenir un referent internacional.  

El president de l’ICIP, que finalitza el seu mandat el proper mes de maig després de deu anys al capdavant de la institució, ha finalitzat el seu parlament destacant el privilegi de presidir una institució que “projecta Catalunya al món i treballa per una societat més cohesionada”. Per la seva banda, el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, ha subratllat l’oportunitat que Catalunya lideri, en el context europeu, «reflexions i propostes sobre construcció de pau i cohesió social en un moment en què aquestes qüestions són més rellevants que mai».

El director de l’ICIP també ha refermat el compromís de la institució amb el foment de la llengua catalana que es concreta, per exemple, en la traducció al català de 51 títols d’autors clàssics o contemporanis. En resposta a les interpel·lacions de diferents grups parlamentaris, principalment de Junts per Catalunya, Herbolzheimer ha reconegut que el plantejament sobre la llengua catalana a l’exposició “PolsXtrems” va ser un error i ha subratllat que “l’ICIP està convençut que el català és una eina de cohesió social i està profundament compromès amb el foment de la llengua catalana”. En el torn de rèplica, Junts per Catalunya ha agraït les explicacions de l’ICIP sobre aquesta qüestió en seu parlamentària.

Els grups parlamentaris han mostrat el seu agraïment per la tasca de servei públic que realitza l’ICIP i han elogiat, tot i els matisos, la seva contribució en el foment de la cultura de pau, a Catalunya i arreu del món, necessària en el context convuls actual.

L’ICIP va ser creat pel Parlament de Catalunya el 2007 amb la finalitat de promoure la cultura de la pauen la societat catalana i en l’àmbit internacional, i fer que Catalunya tingui un paper actiu com a agent de pau al món. L’ICIP és un organisme autònom, amb personalitat jurídica pròpia. S’adreça i presta serveis a les administracions públiques, al món acadèmic i a la societat civil, i ret comptes al Parlament, al Govern i al conjunt de la ciutadania.

VÍDEO: Comissió d’Unió Europea i Acció Exterior, 9/04/2026

Aquest mes d’abril l’ICIP ha obert la convocatòria de les subvencions per a l’any 2026, destinades a donar suport a projectes d’entitats sense ànim de lucre destinats al foment de la pau i a treballs de recerca en l’àmbit de la cultura de pau (R-ICIP). L’import global màxim de cadascuna de les convocatòries és de 80.000 euros.

El període de presentació de sol·licituds està obert fins al 8 de maig (inclòs). Les convocatòries es regeixen per les següents bases generals i per les bases específiques de cada línia:

• Bases reguladores per a la concessió de subvencions a entitats
• Bases reguladores per a la concessió de subvencions R-ICIP

Amb aquestes subvencions, l’ICIP reafirma el seu compromís amb la recerca i la transferència de coneixement com a eina per construir pau, i dona suport a iniciatives que transformen, connecten i generen impacte.

Podeu consultar els projectes finançats en anteriors edicions a la secció del web dedicada a les Subvencions. Per resoldre dubtes podeu escriure a convocatories@icip.cat

Davant la queixa formulada per la Plataforma per la Llengua relativa a una frase sobre el català que forma part de l’exposició “PolsXtrems. El teu gimnàs per entrenar el pensament crític”, produïda per l’ICIP, volem reafirmar, en primer lloc, el nostre compromís amb la defensa de la llengua catalana. 

“PolsXtrems” és una exposició interactiva i multimèdia, que es pot visitar a Palau Robert, i que recrea un gimnàs on entrenar la capacitat de dialogar sobre temes complexos i fomentar el pensament crític davant la desinformació. 

Després d’un circuit on es presenten diferents exercicis, l’última sala és el vestidor del gimnàs, on cada armariet del vestidor presenta dues cares d’un mateix conflicte, com el turisme, l’habitatge, la immigració o la llengua. El propòsit amb aquest espai és convidar a escoltar veus aparentment divergents però que poden compartir la mateixa preocupació de fons. En altres paraules, l’exposició vol entrenar les capacitats per gestionar els conflictes de manera constructiva.

En el cas de l’armariet dedicat a la llengua, la frase que l’obre és “Que aprenguin català!”, i tot seguit s’exposen dues opinions diferenciades: l’opinió d’una persona que considera que el català està en perill i l’opinió d’una altra persona, en aquest cas migrada i que té interès per aprendre català però les circumstàncies no li ho permeten.

El plantejament de la peça expositiva té per objectiu contribuir a abordar d’una manera constructiva un debat complex, com és el de la llengua. No obstant, conscients que el missatge central de la peça expositiva pot ser malinterpretat i que el contingut textual és desafortunat hem procedit a retirar el fragment en qüestió de l’exposició.

Des de l’ICIP estem convençuts que demanar l’aprenentatge de la llengua pròpia no és solament legítim en qualsevol societat, sinó que és del tot pertinent per aconseguir que les condicions de possibilitat dels membres d’aquesta societat s’equiparin, almenys, lingüísticament. En aquest context, compartim el compromís amb el dret de fer vida en català i el deure moral de tothom de fer-ho possible.

Fidels al nostre mandat parlamentari de fomentar la cultura de la pau a la societat catalana, des de l’ICIP ens posem a disposició de la Plataforma per la Llengua i altres entitats i institucions per analitzar com podem aportar el nostre coneixement de diàleg i gestió de conflictes per reforçar la llengua pròpia del país.

Barcelona, 5 de març de 2026

El jurat del Premi ICIP Alfons Banda 2025, que s’engloba dins la convocatòria dels Premis de Recerca Jove, ha reconegut els següents treballs de recerca de secundària:

• “Entre bombes i records”, de Guerau Forasté Masgrau, estudiant de l’INS Pere Alsius de Banyoles.
• “Del silenci a l’acció: La cultura de la violació i el paper de les joves després del cas de La Manada”, d’Aila Bedoya Xarles, estudiant de l’INS Pau Claris Ciutat Vella de Barcelona.

El treball «Entre bombes i records» reviu els anys de guerra viscuts per Enric Juanola Portella, besavi de Guerau Forasté, a partir de la lectura de nombroses cartes escrites durant la Guerra Civil espanyola, entre 1937 i 1939, i d’entrevistes amb familiars i historiadors.

El treball “Del silenci a l’acció” analitza la cultura de la violació a partir del cas de La Manada i mostra com la recerca social pot ser també una eina de denúncia i transformació. La recerca qüestiona com el sistema judicial, els mitjans de comunicació i les ideologies reaccionàries condicionen la percepció pública de les agressions sexuals, i proposa accions concretes des de la veu de les joves per avançar cap a una democràcia més segura i justa per a les dones.

El Premi ICIP Alfons Banda té per objectiu reconèixer els millors treballs de l’alumnat d’ESO, batxillerat i cicles formatius que promoguin la cultura de pau i la gestió noviolenta dels conflictes. En concret, els treballs de recerca han de tractar qüestions relacionades amb els conflictes armats, el desarmament, la vulneració o la defensa dels drets humans, l’ús de la noviolència com a eina de transformació social o la memòria històrica, entre d’altres.

El guardó s’emmarca en els Premis de Recerca Jove convocats pel Departament de Recerca i Universitats i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb un objectiu marc de fomentar l’esperit científic del jovent.

En l’edició de 2025, la vuitena edició del guardó, el jurat ha distingit un total de 79 treballs, amb un import global de 67.150 euros. Cada treball premiat té una dotació econòmica de 850 euros.

Resolució de la convocatòria dels Premis de Recerca Jove per fomentar l’esperit científic del jovent (PRJ) per a l’any 2025.

Aquest dijous 19 de febrer a la tarda s’ha inaugurat a Palau Robert l’exposició “PolsXtrems. El teu gimnàs per entrenar el pensament crític”, una iniciativa de l’ICIP i la Direcció General de Difusió, que compta amb la curadoria de l’estudi creatiu Domestic Data Streamers, responsable de la direcció d’art i la museografia.

“PolsXtrems” és una exposició interactiva i multimèdia que recrea un gimnàs on entrenar el pensament crític, l’empatia i la curiositat per les opinions dels altres. En un context de creixent desinformació, polarització i discursos d’odi, l’espai expositiu reprodueix la sala d’entrenament d’un gimnàs, amb diferents propostes per guanyar flexibilitat mental i esperit crític, i conclou amb la recreació d’un vestidor on se’ns convida a escoltar diferents punts de vista sobre diferents debats socials d’actualitat, com la immigració, el turisme o la llengua.

L’acte inaugural va comptar amb les intervencions de la directora general de Difusió, Elisabet Valls; el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer; i la directora general de Cooperació al Desenvolupament, Andrea Costafreda.

En el la seva benvinguda, Elisabet Valls va posar l’accent en el fet que “totes i tots podem ser víctimes de la polarització i caure, sense ni tan sols adonar-nos-en, en discursos esbiaixats, injustos o que, potencialment, fomenten l’odi. És molt important aturar-nos un moment, fer una pausa, i, com tan encertadament ens proposa l’ICIP amb aquesta exposició, superar la mandra i apuntar-nos al gimnàs de la ment, fer exercici crític, enfortir la reflexió muscular i l’empatia en benefici del bé comú”.

Al seu torn, Kristian Herbolzheimer va incidir en la idea d’aquesta necessitat d’exercir la gimnàstica mental: “Celebrem la discrepància però necessitem eines per a saber gestionar-la de manera constructiva. “PolsXtrems” ens proposa identificar els nostres propis biaixos cognitius i entrenar el respecte i la curiositat per les persones que pensen diferent”.

Finalment, en el parlament de cloenda, Andrea Costafreda va expressar que, des de la perspectiva de la Cooperació, “no tot són diners o solucions tècniques; moltes desigualtats tenen arrels en normes socials, narratives i visions de món” i per això és fonamental tenir la ment oberta.

En acabar l’acte inaugural es va poder gaudir d’una performance de Marina Olivares, que simulant l’entrenadora del gimnàs va convidar els assistents a “exercir la gimnàstica per entrenar l’esperit crític”.

“PolsXtrems” és, doncs, un nou concepte de gimnàs per combatre la mandra mental, guanyar flexibilitat a l’hora d’escoltar diferents punts de vista, actuar contra la desinformació, tonificar l’empatia i ser més resistent a la polarització tòxica.

L’exposició es pot visitar a la sala 2 de Palau Robert fins al 17 de maig i és d’entrada lliure i gratuïta.

La producció de l’exposició s’emmarca en l’àrea de treball “Diàleg social i polític”, des de la qual l’ICIP promou el diàleg i l’entesa com a eina positiva per a la transformació de conflictes, i analitza els reptes que suposa la polarització tòxica per a les societats democràtiques.

Aquest mes de gener s’ha obert la convocatòria del Premi ICIP Construcció de Pau 2026. És la quinzena edició del guardó, el qual té per objectiu guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han contribuït d’una manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau, tant de Catalunya com de l’àmbit internacional.

En aquesta edició el guardó incorpora una novetat destacada: la dotació econòmica augmenta de 6.000 a 10.000 euros. El premi consisteix també en un reconeixement públic i una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol.

La convocatòria estarà oberta fins al 14 d’abril de 2026, inclòs. La presentació de candidatures s’ha de fer per via electrònica a través del portal de Tràmits de la Generalitat o presencialment a qualsevol registre de la Generalitat de Catalunya.

Quinze anys de trajectòria

En anteriors edicions, el jurat ha guardonat persones i col·lectius tant de Catalunya com d’arreu: l’associació siriana Women Now for Development (2025); l’investigador Vicenç Fisas (2024); les associacions de Bòsnia i Hercegovina: Dones víctimes de la guerra i Infants oblidats de la guerra (2023); el teixit associatiu del País Basc en favor de la pau (2022); l’activista congolesa Julienne Lusenge (2020); el Col·lectiu de Famílies de Persones Desaparegudes a Algèria (2019); l’organització mexicana Cauce Ciudadano (2018); l’activista Arcadi Oliveres (2017); l’ONG Brigades Internacionals de Pau (2016); el pare caputxí Joan Botam (2015); l’organització WILPF (2014); l’exgeneral Jovan Divjak (2013); les Mares de Soacha (2012) i la lluita d’objectors i insubmisos simbolitzats en Pepe Beúnza (2011).

El 2011, any de naixement del premi, també es va guardonar en una edició extraordinària el Parlament de Catalunya.

Manuel Sacristán Luzón (1925-1985) va ser una de les figures intel·lectuals més rigoroses, coherents i completes del pensament crític espanyol del segle X, pioner a vincular el pacifisme amb l’ecologisme polític, l’emancipació social i el feminisme.

El llibre Pacifismo para una revolución ecosocial, publicat per l’ICIP i Bellaterra edicions dins la col·lecció «Paz y seguridad«, ens proposa revisitar i actualitzar pensament de Sacristán coincidint amb el centenari del naixement de l’autor i en un moment històric marcat per l’escalada militar, l’emergència climàtica i l’afebliment de la democràcia. Com destaca el president de l’ICIP, Xavier Masllorens, la lectura de Sacristán resulta avui “d’una actualitat tan rabiosa com lamentable”. La seva anàlisi de la deriva autoritària, la mercantilització de la vida, la desigualtat creixent, el militarisme i la crisi ecològica il·lumina problemes que persisteixen —i s’agreugen— al segle XXI.

L’edició del llibre ha anat a càrrec del professor i doctor en Humanitats Jordi Mir García.

Pacifisme revolucionari: la via “sense guerra” per transformar la societat

Sacristán va defensar un pacifisme revolucionari, concebut com una estratègia activa per afrontar els conflictes i promoure una transformació profunda del model social, econòmic i polític. El llibre aborda temes crucials per entendre el seu pensament:

• la crítica frontal al’ armament nuclear,
• l’oposició argumentada a la integració d’Espanya a l’OTAN,
• la necessitat d’assumir la noviolència com a mètode polític,
• i la defensa del paper dels moviments socials com a motors de canvi.

Per Sacristán, lluitar «sense guerra» no significava renunciar al conflicte social , sinó orientar aquest conflicte cap a formes democràtiques, racionals i emancipadores.

Una obra necessària per comprendre el present

Pacifismo para una revolución ecosocial és també una invitació a mirar el passat per entendre debats actuals sobre militarisme, violència política, crisi ecològica o retrocessos democràtics. Sacristán va ser un dels primers a advertir que la revolució del futur seria necessàriament ecosocial.

El volum ofereix al lector arguments, context històric i eines conceptuals per repensar l’acció política en un segle XXI amenaçat per noves guerres, crisis ambientals i una creixent desigualtat. Tal com ressalta el text de presentació, recuperar Sacristán «ens arma d’arguments per confrontar la violència i el militarisme» i ens recorda la importància de mantenir la coherència entre pensament i acció.

Sobre l’autor i l’editor

Manuel Sacristán Luzón (1925-1985). Filòsof, lògic, professor universitari, traductor i assagista, Sacristán va introduir a Espanya autors clau del marxisme (Marx, Engels, Gramsci, Lukács) i del pensament contemporani (Adorno, Quine, Marcuse). El seu compromís polític el va portar a l’antifranquisme, l’activisme democràtic i l’impuls d’iniciatives editorials i educatives fonamentals. Tot i la seva influència, continua sent una figura de vegades desconeguda per al gran públic.

Jordi Mir García (Barcelona, 1976). Doctor en Humanitats, professor a la UPF i la UAB, és especialista en història de les idees, filosofia moral i política, i moviments socials. Membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials i de l’Observatori del Sistema Universitari, ha publicat i coordinat obres sobre democràcia, cultura política i pensament crític.

La conferència internacional Build Peace 2025, organitzada per l’ICIP i Build Up a Santa Coloma de Gramenet, ha reunit del 21 al 23 de novembre activistes per la pau, investigadors, professionals de la tecnologia, i organitzacions de foment d’arreu del món amb uns objectius compartits: promoure espais digitals més segurs, democràtics i participatius, combatre els discursos d’odi i la polarització, repensar com transformar les narratives sobre els conceptes de pau i seguretat, i com situar la memòria al centre de la construcció de pau.

Més de 300 persones s’han apropat a llarg d’aquests tres dies a l’espai de La Ciba de Santa Coloma i han participat en tallers, debats i actuacions artístiques.

Amb el títol «Cap a un Plurivers de Pau», la conferència ha comptat amb el suport dels ajuntaments de Santa Coloma i Barcelona, Catalunya Internacional i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

De la polarització al diàleg: protegir la gent en línia

El divendres 21 de novembre, les sessions han estat centrades en abordar els reptes que planteja l’augment de la desinformació, els discursos d’odi i la polarització a les xarxes socials. Els debats han plantejat la necessitat de desenvolupar plataformes més ètiques, centrades en les persones i en algoritmes que fugin de la lògica empresarial. En aquest sentit, en les diferents taules rodones i tallers s’ha posat sobre la taula propostes com la monitorització dels discursos d’odi en línia, eines per prevenir la desinformació (pre-bunking), classificadors de textos dissenyats de manera participativa i models d’intel·ligència artificial que incorporin una perspectiva social i de construcció de pau. També s’ha discutit sobre com la tecnologia permet caminar cap a una democràcia més participativa i proporciona eina per al diàleg social.

De la dissuasió a la noviolència: canviar les narratives sobre la seguretat

El segon dia de la conferència, dissabte 22 de novembre, ha posat el focus temàtic en la visió de la seguretat humana i comunitària, tot qüestionant les narratives militaristes que dominen en els discursos públics.

A partir del context global actual, marcat a Europa per la guerra a Ucraïna i a Gaza, s’ha debatut sobre com la tecnologia pot estar al servei de la guerra però també pot estar al servei de la pau. En aquest sentit, les ponències s’ha parlat e com l’ús de tecnologies de vigilància, especialment en fronteres i control de moviments, pot vulnerar drets humans, però alhora també pot esdevenir una eina per fomentar la pau, si es desenvolupa amb garanties i participació.

De l’oblit a la memòria: reivindicar el passat per construir el futur

El tercer dia, diumenge 23 de novembre, s’ha centrat en com les societats gestionen la memòria i l’oblit en contextos de violència i autoritarismes, amb l’anàlisi de casos concrets com la dictadura franquista o l’Holocaust. S’ha posat de manifest el risc de construir relats únics i d’instrumentalitzar la memòria, i s’ha reivindicat i la importància de l’escolta i la memòria com a forma de resistència per a reparar el trauma col·lectiu i afrontar la reconciliació.

En els debats s’ha posat especial atenció en incorporar la mirada feminista en els processos de construcció de pau: s’ha recordat com la veu i la memòria de les dones continua sent invisibilitzada, encara més en contextos rurals, i s’ha evidenciat la necessitat de construir relats diversos i plurals.

Més que una conferència

L’edició 2025 ha tornat a demostrar que la Build Peace és més que una conferència: és una comunitat de persones compromeses amb una societat més justa i pacífica que, des de diferents àmbits i professions, es troben anualment per explorar noves eines i metodologies innovadores en el camp de la pau.

A més de taules rodones, presentacions de projectes i tallers, la Build Peace 2025 ha comptat amb diverses propostes artístiques: des d’exposicions fotogràfiques de projectes locals i internacionals, fins a la creació d’un mural col·laboratiu a la riba del riu Besòs, a càrrec de l’artista Yubia i coordinat per BesArt The River Museum.

La Build Peace també compta amb projecte propi radiofònic, la Build Peace Ràdio, que ha retransmès els debats al llarg dels tres dies de conferència.

Propera edició: Canadà 2026

Després de tres dies d’intercanvi intens i creatiu, la Build Peace 2025 ha tancat amb l’anunci de la seva propera edició: la Universitat de Waterloo, a Canadà, acollirà la conferència el 2026.

Coincidint amb la celebració de la conferència, l’ICIP i Build UP han presentat el nou monogràfic de la revista Per la Pau, coeditat entre les dues organitzacions. Amb el títol “Pau en l’era digital”, el monogràfic explora com les tecnologies digitals estan transformant els conflictes i els processos de construcció de pau. La revista està disponible en format digital en català, castellà i anglès.

L’ICIP ha presentat aquest dimarts 4 de novembre els resultats de l’Enquesta ICIP 2025 “Convivència i seguretat a Catalunya”, que analitza la percepció de la ciutadania sobre la convivència, la confiança, la polarització, la seguretat i el grau de compromís amb la cultura de pau, en una en una roda de premsa a càrrec del director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, i el coordinador de l’enquesta i investigador de la Universitat Pompeu Fabra, Toni Rodon.

Els resultats mostren una ciutadania satisfeta amb la convivència, sobretot en l’entorn més proper, però amb una desconfiança creixent – envers la resta de persones i envers les institucions – i preocupada per a la seguretat i la diversitat. En clau internacional, en el context de rearmament global i dels conflictes a Ucraïna i Gaza, la ciutadania aposta per la cooperació internacional com a via per a garantir la pau al món, per sobre de les intervencions militars, i rebutja augmentar la despesa militar.

“La desconfiança en les institucions i en les polítiques transformadores (com el pacifisme, l’ecologisme i el feminisme) és comprensible en un moment en que la població perd l’esperança en un futur millor”, afirma el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer. “És una desconfiança promoguda per discursos polítics i mediàtics que atien la por, criminalitzen la migració, qüestionen la democràcia i alimenten el militarisme i en aquestes circumstàncies allò sorprenent és que encara predominin actituds de respecte i solidaritat, tant en l’entorn més proper com a nivell internacional”. Segons el director de l’ICIP, “els resultat de l’Enquesta ICIP 2025 demostren que calen polítiques públiques que redueixin les violències físiques, estructurals i culturals, i  que entenguin la seguretat d’una manera més àmplia”.

Aquest és el sisè sondeig que publica l’ICIP amb l’objectiu d’aportar informació sobre la percepció de l’opinió pública en relació a diferents aspectes de la cultura de pau i per orientar les actuacions polítiques i institucionals en el foment de la pau.

Tots els resultats es poden consultar en una pàgina especial al web de l’ICIP amb la possibilitat de fer diferents encreuaments de les dades.

Valoració positiva de la convivència

La ciutadania valora de manera més positiva la convivència en l’entorn més proper, en el municipi/barri, amb una nota mitjana de 6,6 sobre 10, mentre que aquesta baixa quan es fa referència al conjunt de Catalunya (5,9) i d’Espanya (5,6). Si bé només una cinquena part de la ciutadania considera que la convivència a Catalunya és dolenta, es manté la tendència a la baixa dels darrers d’anys: l’any 2018, la convivència a Catalunya es valorava amb un 6,9, un punt més que el 2025.

La mostra també constata que la societat catalana és considerada pacífica, amb una nota mitjana de 6,7 sobre 10, si bé respecte anys anteriors creixen alguns posicionaments contraris a la immigració o al feminisme, especialment entre la població més jove.

La majoria de la població, prop del 60%, defensa que l’arribada de migrants és positiva per a l’economia i rebutja que la seva cultura estigui en perill. Tot i això, gairebé la meitat de les persones enquestades creuen que les persones immigrants delinqueixen més que les autòctones, i augmenta el percentatge que considera que el país “ha empitjorat” a causa de la immigració.

Pel que fa a les qüestions de gènere, el 52% considera que les dones pateixen desigualtat, mentre que un 22% creu que els homes estan en desavantatge. Els nois joves expressen opinions més conservadores: 6 de cada 10 afirmen que el feminisme perjudica les relacions entre homes i dones i vora el 30% creu que la violència de gènere és un invent del feminisme i que hi ha desigualtat en perjudici dels homes.

Segons l’investigador Toni Rodon, es constata “una tendència conservadora per part dels homes joves en diverses qüestions relatives al feminisme: entre un 10% i un 25 d’ells tenen posicions reaccionàries”. Unes actituds que també es mostren en altres qüestions, com les que fan referència a la valoració de la democràcia o a la despesa militar.

Descens de la confiança social i institucional

L’enquesta mostra una caiguda notable de la confiança interpersonal. Un terç de la població afirma desconfiar de la resta de la gent, i la nota mitjana se situa en 4,7 sobre 10, per sota de la mitjana europea. La confiança augmenta amb el nivell d’estudis: les persones amb formació superior mostren més confiança social que aquelles amb estudis bàsics.

Pel que fa a la confiança en les institucions, cap d’elles obté un aprovat. Els governs locals (4,3) i la Unió Europea (4,2) són els millor valorats, seguits de la Generalitat (4,1) i el Govern espanyol (3,5). Tot i això, el 64% de la població considera que la democràcia és preferible a qualsevol altra forma de govern, mentre que un terç expressa dubtes o desacord. El rebuig a l’autoritarisme és majoritari, amb una puntuació mitjana d’1,4 sobre 10 davant la idea d’un dirigent fort per sobre de la llei, encara que els joves mostren un menor rebuig.

Rodon considera quee el deteriorament del capital social és «preocupant», tant a nivell horitzontal (confiança en la resta de la gent) com a nivell vertical (confiança en les institucions). “Sembla que d’una societat més comunitarista a una societat més individualista, i en aquest període de transició poden sorgir conflictes i tensions”, afirma.

Més polarització ideològica que emocional

El Procés independentista, la immigració i la llengua són els temes que es perceben com a més polaritzadors, si bé el Procés perd rellevància en relació amb els anys anteriors.

L’enquesta també constata que la polarització és més ideològica que emocional: el respecte continua sent l’emoció predominant envers les persones que pensen diferent, molt per sobre de la ràbia i el menyspreu.

Augment de la sensació d’inseguretat

Creix la percepció que la seguretat ha empitjorat l’últim any a tots els nivells territorials, especialment al poble o ciutat de residència. La meitat de la ciutadania considera que la seguretat en el seu municipi és pitjor que fa un any, i el percentatge puja al 64% en el cas de Catalunya i al 72% quan es pregunta pel món.

El vandalisme, el tràfic de drogues i els robatoris són percebuts com a fenòmens habituals per un 60% de la població, i la delinqüència, les crisis econòmiques i el canvi climàtic són les principals preocupacions que expressa la ciutadania.

Pel que fa a les polítiques de seguretat, el suport a mesures punitives és majoritari (endurir penes, expulsar persones migrants que delinqueixen), però la ciutadania rebutja perdre llibertats a canvi de més seguretat. L’Enquesta ICIP també analitza la seguretat des d’un àmbit personal, i constata que un 18% de les persones enquestades se senten part d’un col·lectiu discriminat, principalment per raó de llengua, origen, gènere o orientació sexual, un percentatge que duplica la mitjana europea.

Suport a la cooperació i rebuig a l’augment de la despesa militar

L’enquesta també recull la percepció de la ciutadania sobre la seguretat internacional en el context actual de rearmament global i amb els conflictes vigents a Ucraïna i al Pròxim Orient.

En aquest context advers, la majoria de la població considera que la cooperació entre països, les sancions internacionals i l’ajuda als països empobrits són les vies més efectives per garantir la pau al món, molt per sobre de les intervencions militars. I un 43% de la població destinaria els recursos de defensa a forces civils noviolentes i els Cascos Blaus de Nacions Unides, més que a l’exèrcit.

També es constata que la meitat de la ciutadania és contrària al fet que Espanya augmenti la despesa militar al 5% del PIB com reclama l’OTAN, i una majoria considera que la despesa militar actual és adequada o excessiva. Amb tot, l’enquesta també desprèn que el suport a augmentar la despesa militar ha crescut de manera considerable els darrers anys, i els nois joves són els més partidaris a invertir més diners en aquest àmbit.

Pel què fa als riscos per a la seguretat a nivell mundial, la meitat de la població veu la influència dels Estats Units i Rússia com un risc elevat per a la seguretat, i una majoria és favorable de trencar vincles econòmics amb Rússia i Israel mentre durin les guerres a Ucraïna i Gaza.

Metodologia emprada

L’Enquesta ICIP 2025 s’ha elaborat a partir d’una mostra de 2.763 persones majors d’edat residents a Catalunya, entrevistades entre el 23 de juny i el 23 de juliol de 2025. És una mostra amb quotes creuades per sexe, grups d’edat (en trams de deu anys) i demarcacions (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona), i ha inclòs diferents experiments metodològics.

Es tracta de la sisena enquesta que publica l’ICIP per tal de copsar les actituds de la ciutadania sobre la convivència, la polarització o la seguretat.. Anteriorment l’ICIP ha publicat els sondejos “Enquesta ICIP 2023. Convivència i seguretat a Catalunya”; “Enquesta ICIP 2022. Convivència i cohesió a Catalunya”; “Polarització i convivència a Espanya 2021. El paper dels territoris” (ICIP i EsadeEcPol); “Convivència i polarització a Catalunya. Enquesta ICIP 2020” i “Percepció de la població sobre la convivència i la seguretat a Catalunya. Enquesta ICIP 2018”.

Amb aquesta sisena edició, l’Enquesta ICIP es consolida com una eina de referència per analitzar les percepcions socials sobre convivència, seguretat i cultura de pau, i per orientar les polítiques públiques en favor d’una societat més justa i pacífica.