La Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No repetició de Colòmbia va iniciar el seu mandat el novembre de 2018 amb l’objectiu d’esclarir els patrons i les causes de les violacions de drets humans durant el conflicte armat colombià, promoure el reconeixement de les víctimes i contribuir a la convivència. Després de més de tres anys de feina, el juny de 2022 la Comissió culmina aquest procés amb la presentació del seu Informe Final i la posterior socialització, que es farà els mesos de juliol i agost.
Ha estat un mandat innovador, ja que per primera vegada una comissió de la veritat inclou la població que viu a l’exterior del país com a subjecte de participació. I l’ICIP ha estat part directa d’aquest procés, actuant com a Secretaria Tècnica de la Comissió a Europa amb l’objectiu d’acompanyar les víctimes del conflicte colombià a l’exili i promoure’n la seva participació activa.
Des d’aquesta posició, l’ICIP ha facilitat la creació de 15 grups de treball (nodes) a 10 països europeus, els quals han esdevingut espais participatius, de confluència d’experiències i de convivència i diàleg entre víctimes del conflicte colombià residents a Europa.
En paral·lel, s’han creat grups internodals amb diferents eixos temàtics: de gènere, acompanyament psicosocial, reconeixement a les víctimes, familiars de víctimes de desaparició forçada, i segones i terceres generacions a l’exili.
Els testimonis: tresors de la veritat col·lectiva
En aquest procés de treball amb l’exili colombià, s’han format 90 persones com a entrevistadores i documentadores, la majoria víctimes i dones, i s’han pres un total de 822 testimonis a Europa (2.000 a tot el món).
La presa de testimonis ha permès visibilitzar les històries de vida, silencis, impactes, afrontaments, resiliències i aportacions a la societat d’acollida, així com afavorir l’escolta transformadora i l’autoreconeixement de les víctimes.
Reconeixement de les víctimes
Un altre dels aspectes que treballa l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió a Europa és la creació d’espais per al reconeixement institucional de les víctimes exiliades. El procés, articulat amb el Node Catalunya de Suport a la Comissió i amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, inclou la promoció de declaracions institucionals i l’aprovació de mocions per part d’ajuntaments i organitzacions socials.
La primera ciutat del món en aprovar una moció de reconeixement a la població colombiana exiliada i migrada ha estat Lleida, on el 30 de juliol de l’any 2021 el ple municipal va reconèixer “les aportacions de les organitzacions de la societat civil a Lleida per a una pau sostenible i duradora a Colòmbia i el suport a la població migrada i exiliada”. Posteriorment, el juny de 2022 s’han aprovat mocions de reconeixement a Sabadell i al Consell Municipal de Cooperació Internacional de Barcelona.
Documental Para volverte a ver
En aquest àmbit de treball, l’ICIP juntament amb Mandorla Films ha produït el documentalPara volverte a ver, que narra la contribució de la diàspora colombiana a Europa en el procés de treball de la Comissió a través de quatre testimonis. La pel·lícula s’estrenarà el proper 8 de juliol a Lleida, en la programació del festival Cinemón, i es projectarà també a Barcelona, en l’acte de presentació de l’informe final que se celebrarà el 12 de juliol al Parlament.
Aquest mes de juny s’ha obert la convocatòria del Premi ICIP Alfons Banda 2022, que té per objectiu recompensar els treballs de recerca de l’alumnat de segon cicle d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i d’educació postobligatòria (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior) centrats en la construcció de la cultura de pau, la vulneració o defensa dels drets humans i l’ús de la noviolència com a eina de transformació social.
El Premi ICIP Alfons Banda va néixer el 2017 i forma part dels Premis de Recerca Jove que convoca l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb l’objectiu de fomentar l’esperit científic del jovent.
Els i les alumnes interessades en participar-hi poden presentar els seus treballs fins al dilluns 10 d’octubrea les 14:00 (hora local de Barcelona).
Com en les edicions anteriors, s’atorgaran dos premis de 850 euros cadascun. En la darrera edició, el jurat va premiar els treballs d’investigació “Analyse comparative des chansons de la guerre civile espagnole (1936-1939)” d’Anna Pons Muns de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa i “Consum de moda sostenible per a adolescents”, de Marta Pons Obradós de l’Institut Berenguer IV d’Amposta.
En un context d’altíssims nivells de violència i d’impunitat, el fòrum “Periodisme i Construcció de Pau a Mèxic: protegir periodistes, garantir la llibertat de premsa“, celebrat a Ciutat de Mèxic, ha permès debatre i analitzar la vulnerabilitat del periodisme mexicà i els reptes que afronta la professió per tal d’erigir-se com un actor de construcció de pau i de transformació. Quines oportunitats hi ha per articular xarxes que permetin visibilitzar la precarització del sector i els riscos que afronten molts professionals?
Organitzat per l’ICIP, l’Ajuntament de Barcelona i la Taula per Mèxic, el fòrum s’ha celebrat els dies 20 i 21 de juny al Centro Cultural Bella Época i ha estat seguit per prop de 150 persones. Hi han participat nombrosos periodistes mexicans, molts dels quals participants al programa “Barcelona protegeix periodistes de Mèxic’ que impulsa l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb la Taula per Mèxic, i que té per objectiu facilitar l’estada a la capital catalana de periodistes amenaçats com a conseqüència de l’exercici lliure de la professió.
Participants en la benvinguda institucional. D'esquerra a dreta, Sabina Puig (ICIP), David Llistar (Ajuntament de Barcelona), Tobyanne Ledesma Rivera (Mecanisme de Protecció Integral) i Arturo Landeros (Taula per Mèxic)
En la jornada d’inauguració, el fòrum ha comptat amb les intervencions de les institucions i entitats organitzadores, la directora general del Mecanisme de Protecció Integral de Persones Defensores de Drets Humans i Periodistes de la Ciutat de Mèxic, Tobyanne Ledesma Rivera, i el representant a Mèxic de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans, Guillermo Fernández-Maldonado. En el seu discurs, Fernández-Maldonado ha emplaçat el govern mexicà a garantir la llibertat de premsa perquè “si s’ataca la premsa, perd tota la societat”.
Segons dades de l’organització mexicana Artículo 19, cada 14 hores una persona periodista és agredida a Mèxic, i dues de cada cinc agressions venen de l’autoritat. Des de principis d’any, 11 periodistes han estat assassinats a Mèxic i s’han denunciat 600 agressions. Durant el fòrum també s’ha fet present el silenci contra la violència envers les dones, un problema social, polític, cultural i de desprotecció: “Si se silencien les dones, se silencien els feminicidis i les violacions de drets humans contra elles”, explica Lucía Lagunes de l’organització feminista Cimac.
En aquest context, la periodista mexicana Daniela Pastrana, cofundadora de la xarxa de Periodistas de A Pie, ha apostat per la necessitat d’articular xarxes de periodistes per lluitar contra la impunitat que afecta el gremi – i la població mexicana en general – i contra la precarització del sector. Al seu torn, la periodista Daniela Rea ha emplaçat les companyes periodistes a parlar des del dubte i les contradiccions, perquè no hi ha una veritat absoluta, i ha reivindicat el dret de guardar silenci en el context de violència.
La periodista Daniela Rea va fer la conferència marc
Per un periodisme de pau
El fòrum ha abordat els reptes de fer periodisme d’investigació i d’informar sobre qüestions incòmodes per al poder, i els riscos que suposa, i també ha dedicat una taula a les necessitats de treballar per un periodisme de pau, que vagi a contracorrent, i que assumeixi la funció del periodista com un actor transformador del conflicte.
El professor Xavier Giró ha recordat que els periodistes actuen com a subjectes polítics, que fan política, i que necessiten estratègia i context per tractar qualsevol conflicte. En els debats també s’ha manifestat la importància d’un periodisme que abordi els conflictes des del context, la perspectiva històrica i la pedagogia. “L’important són els processos, no els sucessos”.
El periodista especialitzat en la comunicació de conflictes i pau, Xavier Giró
Acompanyament psicosocial i mecanismes de protecció
Les amenaces i riscos que afronten els periodistes mexicans compromesos amb la pau i els drets humans fan necessari un acompanyament psicosocial integral, una cura física i mental que ha de venir també de les institucions. En aquest sentit, des de la Taula per Mèxic la psicòloga Wara Revollo ha presentat l’atenció que ofereix el programa de protecció de Barcelona als i les periodistes que han patit amenaces.
En la darrera taula del fòrum s’ha debatut sobre l’eficàcia dels actuals mecanismes de protecció a periodistes en risc i s’ha fet evident les mancances dels instruments vigents a Mèxic. “El mecanisme de protecció federal no funciona, els seus discursos són bons però nosaltres, com a periodistes, patim campanyes de desprestigi. Estem desprotegits”, ha dit la periodista Natividad Ambrocio, acollida al programa de protecció de Barcelona. També ha afegit que no hi ha protocols adequats per a rescatar periodistes amenaçats: “No tenim atenció psicosocial, simplement un dia et diuen o surts, o et maten” .
Participants en la taula rodona sobre l'acompanyament psicosocial a periodistes
En aquest sentit, la directora adjunta de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament e Barcelona, Judit Salas, ha fet balanç del programa de protecció municipal i ha recordat la necessitat de treballar abans i després de l’acollida, posant èmfasi en la importància del retorn dels i les participants. Salas també ha reivindicat la necessitat de treballar en xarxa, de mantenir col·laboracions amb diferents institucions i entitats, i ha destacat com a fet molt positiu el punt d’encontre que ha suposat el fòrum pels les periodistes en risc.
Des del 2017 el programa de Barcelona ha acollit 16 periodistes de diferents estats mexicans.
El fòrum “Periodisme i Construcció de Pau” ha comptat amb la col·laboració de les associacions mexicanes Artículo 19, Periodistes de A Pie, Cimac i Aluna Psicosocial.
Alguns dels participants del fòrum al finalitzar l'acte
La Junta de Govern de l’ICIP, un cop valorades les 23 candidatures vàlides rebudes, ha decidit atorgar el Premi ICIP Construcció de Pau 2022 al conjunt d’iniciatives de pau de la societat civil del País Basc “per la seva contribució a l’avenç de la pau, la fi de la violència política i la creació de nous marcs de convivència i reconciliació”. Entre aquests iniciatives, s’engloben nombroses entitats, col·lectius i ONG. Algunes han tingut un paper clau en avançar cap a la resolució del conflicte, com el Foro Social Permanente o com les ja dissoltes Coordinadora Gesto por la Paz i Elkarri/Lokarri.
També s’inclouen entitats que treballen per l’educació per la pau, la promoció de la convivència i els drets humans, agrupades en el Foro de Asociaciones de Educación en Derechos Humanos y por la Paz, amb un paper destacat de Gernika Gogoratuz. Finalment, el premi destaca les experiències de diàleg protagonitzades per víctimes, com ara els Encuentros Ciudadanos-Memoria Lab o els Encuentros restaurativos entre presos i víctimes d’ETA.
La candidatura premiada ha estat presentada per l’entitat catalana Fundipau, en la qual es destaca que “en el context del 10è aniversari de la fi d’ETA i de l’evolució de la societat basca cap a unes cotes de convivència, pau i reconciliació -molt precàries encara però inimaginables fa tot just 20 anys- creiem necessari reconèixer, destacar i aplaudir el paper de la societat civil.”
El procés de pau basc té la singularitat de no comptar amb un acord de pau. El protagonisme sobre el rebuig a la violència, l’impuls d’iniciatives de diàleg social i polític, i la defensa dels drets a la veritat, la memòria, la justícia i les garanties de no repetició ha recaigut en el teixit associatiu. Un teixit tan divers en les seves perspectives, prioritats i estratègies com la pròpia societat.
El Premi ICIP Construcció de Pau 2022 es lliurarà en una cerimònia al Parlament de Catalunya el proper mes de setembre, coincidint amb el Dia Internacional de la Pau.
Tot seguit s’exposen algunes de les iniciatives que destaca la candidatura premiada:
Aquesta iniciativa, formada per 17 organitzacions de la societat civil, neix l’any 2016 -cinc anys després de l’alto al foc definitiu d’ETA- per la necessitat de tractar temes fonamentals per a la transició a la pau en absència d’una taula de negociació formal: el desarmament d’ETA, el reconeixement de totes les víctimes del conflicte, la necessitat d’acabar amb l’excepcionalitat de les mesures penitenciàries que s’apliquen als presos i preses d’ETA i la construcció d’una memòria crítica amb la qual es pugui identificar el conjunt de la societat.
Gesto va néixer amb l’objectiu de mostrar el rebuig a la violència i defensar per sobre de tot el dret fonamental a la vida. La coordinadora va sortir al carrer per primera vegada l’any 1985, fent del silenci el seu gest per a desmarcar-se de la violència que es patia al País Basc i a Navarra. Principalment contra els atemptats d’ETA però també dels atacs perpetrats pels GAL i per les accions il·legals dels cossos policials. Aquesta iniciativa, pionera, va generar una consciència ètica en un context molt polaritzat on els gestos per la pau podien arribar a ser qüestionats per determinats sectors de la societat. El 2011, després de l’anunci de cessament de l’acció armada per part d’ETA, la Coordinadora va comunicar la seva dissolució.
Elkarri (1992-2006) / Lokarri (2006-2015)
Elkarri va néixer l’anyl 1992, amb l’objectiu de promoure “la mobilització a favor d’un model de solució pacífica i dialogada al conflicte o problema basc”. Va impulsar espais de trobada per promoure acords socials i polítics, i va posar l’accent en rel reconeixement de totes les víctimes del conflicte. L’any 2006 l’associació es va reconvertir en Lokarri, per reforçar l’aposta per la solució negociada del conflicte basc. Lokarri va ser l’entitat promotora de la Conferència d’Aiete, l’octubre de l’any 2011, avantsala de l’anunci de cessament de la violència per part d’ET. L’any 2015 Lokarri es va dissoldre en considerar que el procés de pau al País Basc era irrversible, un cop assolits els objectius de fi de la violència d’ETA i la legalització de Sortu.
Gernika Gogoratuz (Recordant Gernika) és un Centre de Recerca per la Pau creat el 1987 en el marc del 50è Aniversari del Bombardeig de Gernika i realitza la seva tasca en l’àmbit de la memòria i la cultura de pau. Té per objectiu contribuir a la construcció de pau al País Basc i a nivell mundial. El centre compta amb una biblioteca especialitzada amb 6.200 volums.
Es tracta d’una xarxa d’associacions que tenen per objectiu contribuir a la cultura de pau i la promoció dels drets humans. Agrupa una vintena d’entitats, entre les quals Baketik, una fundació nascuda el 2006 per tal de promoure el canvi social i personal, en un sentit ètic, Bakeola, una entitat dedicada a promoure la convivència, i la Fundación Fernando Buesa, constituïda en memòria i homenatge a Fernando Buesa, assassinat per ETA, amb l’objectiu de mantenir viu el seu exemple en a favor de la cultura de la pau, la democràcia i el progrés social.
Encuentros restaurativos (2011-2012)
Els anomenats Encuentros restaurativos van ser trobades entre persones que havien patit la violència directa d’ETA – ja sigui com a víctimes directes o com a familiars- i persones que havien exercit la violència i que en aquell moment estaven complint condemna. Els encontres van néixer de la voluntat d’alguns reclusos de la presó de Nanclares de Oca d’apropar-se a les seves víctimes, com a part del seu procés interior de separar-se de l’exercici de la violència. Entre els anys 2011 i 2012 es van portar a terme un total de 14 trobades entre víctimes i victimaris, amb el suport de la Direcció de Víctimes del Terrorisme del Govern Basc i la secretaria d’Institucions Penitenciàries.
MemoriaLab és un programa de participació ciutadana per a la construcció social de la memòria al País Basc que sorgeix el 2013 un any i mig després del cessament definitiu de l’activitat armada d’ETA. La iniciativa va néixer impulsada per tres organitzacions amb àmplia trajectòria en la cultura de la pau i els drets humans: Fundación Museo de la Paz de Gernika; Bakeola i Gernika Gogoratuz. Des del principi el programa es va plantejar en una lògica de laboratori social amb un doble propòsit: promoure la construcció social de la memòria i propiciar relacions socials basades en la convivència noviolenta i el respecte al pluralisme ciutadà i sustentades en el diàleg democràtic.
Altres iniciatives que destaca la candidatura global són el Museo de la Paz de Gernika, Argituz, Ahotsak, emaGune,UnescoEtxea, Eskubidez, Bakea Orain, Denon Artean i el Foro Ciudadano Donostia.
Premi ICIP Construcció de Pau
El Premi ICIP Construcció de Pau ha arribat enguany a l’onzena edició. El guardó, instaurat l’any 2011, té la finalitat de reconèixer públicament a persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.
El premi consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta de Sol, i una dotació econòmica de 6.000 euros. El lliurament del guardó té lloc anualment en una cerimònia institucional al Parlament de Catalunya.
El juny de 2022 la Comissió per l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició de Colòmbia lliurarà el seu informe final, després de tres anys d’investigació. Durant aquest temps, l’ICIP ha actuat com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Europa, tot propiciant la participació directa de víctimes exiliades al llarg de les darreres cinc dècades per culpa del conflicte armat a Colòmbia.
És el primer cop que una comissió de la veritat promou la participació de víctimes que s’han hagut d’exiliar, de manera que la Comissió de la Veritat de Colòmbia es converteix en un referent per a futures comissions. És per això que l’ICIP ha volgut sistematitzar el procés i documentar-ne l’experiència, amb l’objectiu de donar visibilitat a les persones exiliades que hi han pres part i inspirar altres processos de justícia transicional al món.
En la part final d’aquest treball de sistematització del procés amb l’exili colombià, l’ICIP ha obert dues convocatòries públiques: una primera convocatòria per a l’edició del document, amb un contingut visual i pedagògic, i una segona convocatòria per al disseny de la publicació.
La primera convocatòria estarà oberta fins al dilluns 16 de maig i la segona, fins al divendres 27 de maig.
El treball sobre el procés de la Comissió de la Veritat de Colòmbia a l’exterior es complementarà amb la producció d’un audiovisual que l’ICIP presentarà el proper mes de juliol. El documental posa en valor la participació de l’exili colombià a Europa amb la recerca de la veritat i la construcció de pau al país a través de diferents testimonis.
La polarització s’ha presentat com un tret característic de la política espanyola en els últims anys, però l’Enquesta sobre la polarització i la convivència a Espanya 2021 elaborada per l’ICIP i el Centre de Polítiques Econòmiques d’Esade (EsadeEcPol) revela que la societat està més cohesionada del que suggereix el debat públic. L’estudi, que mesura diversos focus de polarització a set comunitats autònomes i en el conjunt de l’Estat, conclou que la crispació política no és reflex d’una fractura social i apunta a un bon nivell de convivència a Espanya.
Els partits polítics apareixen com a principal focus de polarització afectiva (la que es defineix per la distància entre els sentiments cap al grup amb què ens identifiquem i els que manifestem cap als altres), segons l’enquesta publicada aquest dimarts. Al contrari, dins del mateix àmbit de polarització afectiva, l’aspecte territorial és un focus de tensió considerablement inferior al polític. I la societat mostra un bon nivell de cohesió en altres aspectes com la confiança interpersonal i temes ideològics com la igualtat de gènere.
“La bona notícia de l’informe és que la valoració de la convivència i de la confiança interpersonal és bona”, ha assenyalat Sandra León, investigadora d’EsadeEcPol i coautora de l’informe, que ha destacat també, la “perspectiva territorial” com una altra de les principals aportacions de l’estudi. “Aquesta heterogeneïtat territorial passa sovint desapercebuda en els estudis on l’enfocament és exclusivament estatal”. També Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP, considera que “l’enquesta indica que la crispació política no és un reflex de la realitat social”.
Polarització identitària i ideològica
La dimensió identitària de la polarització (la relacionada amb la manera en què definim la nostra pròpia identitat en oposició a la d’altres) mostra també àmbits de consens. El gènere, la comunitat autònoma o la classe social són les tres característiques que menys s’associen a la identitat: només un 20% de la població els considera “bastant” o “molt” importants.
En l’àmbit ideològic, l’enquesta mostra consensos transversals entorn de diversos temes, com la igualtat de gènere: un 75% de la ciutadania dona suport, per exemple, al fet que se sancioni a empreses que paguin menys a les dones per la mateixa feina. També hi ha un suport majoritari que les persones transgènere puguin canviar el sexe recollit als seus carnets d’identitat o a la redistribució mitjançant impostos i transferències monetàries de llars més riques a més pobres.
En l’extrem oposat, el desacord ideològic més gran es produeix en opinar sobre la transició a la democràcia. Gairebé la meitat de la població a Catalunya no la veu com a motiu d’orgull (3,75 punts), mentre que a Madrid és la meitat la que està totalment d’acord (6,75). Un altre aspecte que genera opinions divergents és l’organització territorial: mentre a Catalunya i al País Basc hi ha àmplies majories a favor d’un model més descentralitzat, a Madrid la majoria prefereix més recentralització. Aquesta opció s’imposa també lleugerament en les altres comunitats cobertes per l’informe: Andalusia, Comunitat Valenciana, Extremadura i Galícia.
Confiança i convivència
Els ciutadans mostren un alt nivell de confiança interpersonal, que supera l’aprovat tant en el conjunt de l’Estat com en les comunitats autònomes analitzades. També la convivència obté una valoració positiva en totes les dimensions i territoris, encara que amb diferències significatives segons el nivell: des del 7,22 en el cas de barri/municipi i el 7,02 en el de comunitat autònoma, en l’extrem superior, fins al 5,85 en el conjunt d’Espanya, en l’extrem inferior. El territori amb pitjor valoració de la convivència en aquestes tres dimensions és Catalunya, si bé amb diferències moderades davant la mitjana estatal.
La confiança interpersonal contrasta amb una confiança generalment baixa en les institucions: cap de les administracions no aconsegueix un aprovat en confiança ciutadana. Els governs locals i la Unió Europea obtenen una millor qualificació que el govern central i els autonòmics. En particular, el govern central suscita les pitjors valoracions: és l’únic nivell d’administració amb un suspens a totes les regions enquestades. Per comunitats autònomes, Catalunya és el territori amb menor confiança institucional en les administracions de tots els nivells i la que dona una nota pitjor al seu govern autonòmic (4,1), mentre que el País Basc dona la millor (5,37).
Aquesta dada és entre “les no tan bones notícies” de l’estudi, ha assenyalat Sandra León, juntament amb el fet que “la polarització afectiva partidista és molt intensa” i la divisió entorn de temes com la transició a la democràcia o les preferències sobre la qüestió territorial. Herbolzheimer ha apuntat també al factor institucional com una de les conclusions negatives de l’estudi: “Determinats discursos i actituds polítiques estan afectant la confiança en les institucions, la qual cosa posa en risc el funcionament democràtic.”
Metodologia emprada
L’enquesta, amb un marge d’error de l’1%, va ser realitzada entre el 22 d’octubre i el 12 novembre de 2021 partint de 7.189 entrevistes a residents a Espanya de 16 anys en endavant, dividides en 1.500 per al conjunt de l’Estat i mostres afegides de 800-806 en set comunitats autònomes: Andalusia, Catalunya, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia, Madrid i el País Basc.
L’enquesta ICIP-EsadeEcPol forma part de la línia de treball de l’ICIP “Diàleg social i polític“, des de la qual l’ICIP ofereix eines d’anàlisi, gestió i transformació de conflictes, a partir de la promoció del diàleg i l’estudi de la polarització.
Aquesta és la tercera enquesta que porta a terme l’ICIP sobre polarització i convivència. La darrera, l’Enquesta ICIP 2020 sobre convivència i polarització a Catalunya, va concloure que una majoria de la població catalana considera positiva la convivència, si bé el conflicte territorial ha accentuat les dinàmiques de polarització i ha obert ferides entre la població.
El Govern de la Generalitat ha nomenat aquest dimarts 5 d’abril l’acadèmica Laia Comerma com a nova membre de la Junta de Govern de l’ICIP en substitució de David Minoves, que ocupava el càrrec des del 2016. Minoves també havia estat membre de la Junta en el primer mandat de la institució, a partir del 2008.
La Junta de Govern és el màxim òrgan de direcció i administració de l’ICIP. Segons estableix la LIei 14/2007 de creació de l’ICIP, la Junta és constituïda per deu membres, dels quals set són elegits pel Parlament, a proposta del Consell Català de Foment de la Pau, i tres són designats pel Govern. Actualment la Junta és presidida per Xavier Masllorens i està formada per les següents persones: MarcoAparicio, Gemma Casal, Carme Colomina, Oscar Mateos, Remei Sipi i Nour Salameh, com a membres elegits pel Parlament; i Josep Desquens, Joan Maria Piqué i la incorporació de Laia Comerma, com a membres designats pel Govern.
Doctoranda en Relacions Internacionals
Laia Comerma és doctoranda en Relacions Internacionals a l’Institut de Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI) amb una tesi sobre les relacions de política exterior entre la Unió Europea i la Xina. Ha estudiat un grau en Filosofia, Política i Economia a la Universitat Pompeu Fabra, un postgrau en Comerç i Economia Internacional a la Universitat de Barcelona i un màster en Relacions Internacionals a la London School of Economics and Political Science.
És també research fellow a la sectorial de Ciències Socials de l’Institut d’Atenes en Educació i Recerca (ATINER) i membre del Grup Polític Assessor d’ALDE sobre la Xina. També ha estat assessora en Polítiques Digitals Internacionals del Govern de Catalunya i consultora a Young Potentials. Ha fet pràctiques a la Delegació de la UE a Hong Kong i Macao, a la seu d’ACCIÓ a Brussel·les, al Departament d’Acció Exterior, i a l’Ambaixada d’Espanya a Londres.
El dijous 24 de febrer ens despertàvem amb la notícia de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna. Cap a les 6 del matí hora de Moscou, el president rus Vladimir Putin va anunciar una “operació militar especial” a l’est d’Ucraïna; minuts més tard, hi hagueren els primers atacs amb míssils a diversos punts del país, inclosa la capital Kiev.
Putin ha iniciat una guerra que, a més de les conseqüències humanitàries, econòmiques, polítiques i ambientals, tindrà un impacte nefast sobre els esforços de construcció de pau, no només a Ucraïna, sinó a Europa i a escala mundial, tal i com recull el comunicat de l’ICIP que vam publicar el mateix dijous.
Davant la complexitat de la situació, us oferim un recull d’articles i textos d’opinió, amb perspectiva pacifista.
En aquest article, publicat a Crític, el director de l’ICIP, escriu sobre els referents històrics d’entesa entre les parts en conflicte, les iniciatives diplomàtiques i socials de diàleg que s’han desplegat des de fa anys a la regió, des d’un marc local i europeu.
El militarisme per si sol no s’ha traduït mai en una gestió positiva dels conflictes, al contrari, a mig i llarg termini els ha enquistat, desplaçat o empitjorat. Per tant: aquests dies d’ofensiva a Ucraïna, de quina seguretat parlem? De qui i per a qui? En aquest article, la responsable de l’àrea “Alternatives de seguretat” de l’ICIP reivindica la necessitat de buscar mecanismes de solidaritat i seguretat compartida per evitar la violència i la cursa armamentista.
Quan esclata una guerra s’acostuma a assenyalar els que defensen i treballen per la transformació pacífica dels conflictes i se’ls pregunta: “I ara què?”. En aquest article, el responsable de l’àrea “Diàleg social i polític” de l’ICIP reflexiona sobre la invasió russa a Ucraïna des del pacifisme, tenint en compte que la guerra, un cop començada, és una catàstrofe per a tothom.
En aquest article publicat també a Crític, Fisas es pregunta per quines raons mai no s’ha fet res perquè s’apliquin tractats que haurien permès construir un continent més pacífic. Si bé les propostes des del pacifisme hi eren, es va optar per noves polítiques de defensa, basades en l’acumulació de més força militar, sense tenir en compte que això provoca una dinàmica d’acció-reacció.
Una altra veu reconeguda del pacifisme català, Jordi Armadans, escriu també a Crític sobre la complexitat del conflicte a Ucraïna, oferint matisos i elements per a la reflexió, sense caure en la defensa acrítica d’un bàndol, sinó ampliant la mirada i analitzant el context.
El director de l’ICIP reflexiona en aquesta entrevista al diari digital Núvol.com sobre la guerra a Ucraïna, els conceptes de pau i novio`lència, la resistència civil, el model de seguretat actual i el paper de l’OTAN, entre d’altres.
Aquest article també recull les iniciatives de distensió i diàleg que han tingut lloc en les darreres dècades per fer front al conflicte entre Rússia i Ucraïna i advoca per una estratègia de construcció de pau centrada en les persones, la seguretat humana i el feminisme.
En aquest article publicat a The Guardian l’autor reivindica una solució dialogada que permeti posar fi a la guerra i apunta algunes de les qüestions que haurien d’estar sobre la taula.
El debat sobre com cal respondre a la guerra és ben viu en el si del moviment pacifista. En aquest article publicat al diari ARA el director de l’ICIP exposa dubtes i dilemes sobre la resposta armada i posa en valor les estratègies de resistència noviolenta.
Com a element d’anàlisi i reflexió també us compartim aquest fil d’opinió del director de l’ICIP.
La Guerra de Putin canviarà moltes coses. Es percep una certa eufòria militarista a occident. Obro fil d’una reflexió pacifista, potser polèmica 👇
Com a complement per a l’anàlisi del conflicte entre Rússia i Ucraïna, i la figura de Putin, també podeu consultar l’ampli catàleg de la Biblioteca de l’ICIP. A la foto podeu veure un exemple de l‘extensa bibliografia de la que disposem sobre el tema.
El dilluns 31 de gener s’ha tancat la convocatòria del Concurs de Hip-hop per la Pau, que l’ICIP organitza anualment amb la voluntat de fomentar la reflexió entre el jovent sobre temàtiques relacionades amb la cultura de pau, la noviolència i els drets humans.
El concurs s’adreça a noies i nois de Catalunya de 12 a 25, que poden participar-hi mitjançant dues modalitats:
Modalitat 1: adreçada a estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat de Catalunya.
Modalitat 2: adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya.
Per a resoldre el concurs, l’ICIP ha nomenat un jurat format per membres de la Junta de Govern de l’ICIP i de les institucions col·laboradores: el Departament d’Educació, la Direcció General de Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
Premis
El primer premi del concurs consisteix en un enregistrament i producció musical de la peça de rap en un estudi professional de gravació, amb assessorament artístic.
El segon premi consisteix en un taller de rap impartit a l’entitat o centre guanyador per un/a artista de hip-hop de reconegut prestigi.
El president i el director de l’ICIP, Xavier Masllorens i Kristian Herbolzheimer, respectivament, acompanyats de la membre de la Junta de Govern Gemma Casal, s’han reunit el dimecres 19 de gener amb representants de la Diputació de Lleida, la Universitat de Lleida i la Coordinadora d’ONGD i Altres Moviments Solidaris de Lleida amb la voluntat d’enfortir la col·laboració amb els diferents actors per tal de difondre la cultura de pau a les terres de Ponent.
A nivell institucional, els responsables de l’ICIP s’han reunit amb la diputada d’Igualtat de la Diputació, Helena Martínez, per explicar de primera mà els projectes que actualment l’ICIP porta a terme arreu del territori català, com per exemple, la circulació d’exposicions sobre temàtiques de pau. La mostra més recent, disponible per ajuntaments i entitats, és “Cara a cara amb les violències. Relats de resiliència a Centreamèrica“, inaugurada el passat mes d’octubre. La diputada ha agraït la visita i ha destacat que “és essencial crear sinergies amb un agent de referència com l’ICIP”.
A nivell acadèmic, l’ICIP té la voluntat de reforçar el vincle amb la Universitat de Lleida (UdL). La compartició del fons sobre temàtiques de pau de les biblioteques de l’ICIP i del Centre de Documentació en Cooperació i Solidaritat Arcadi Oliveres Boadella de la UdL, així com la difusió de les convocatòries de subvencions R-ICIP per a projectes de recerca en l’àmbit de la pau han estat punts que s’han tractat amb una reunió amb la coordinadora de Compromís Social, Igualtat i Cooperació del centre, Núria Camps.
Per últim, l’ICIP s’ha reunit amb membres de la Coordinadora d’ONGD i Altres Moviments Solidaris de Lleida, als quals s’ha compartit el projecte de treball d’un futur Congrés Català per la Pau de cara al 2023. Aquesta iniciativa va sorgir a partir de la celebració del Congrés Mundial de Pau celebrat l’octubre passat a Barcelona i vol aglutinar actors plurals del moviment per la pau de Catalunya. Segons reflexiona el director de l’ICIP, “els valors de la pau i la justícia són acceptats a casa nostra, però la realitat contrasta amb les bones intencions. El moviment per la pau ha de fer un pas més perquè els compromisos institucionals es plasmin en transformacions necessàries. Necessitem actualitzar el nostre discurs i cercar noves aliances per tenir un major impacte”.
Visita a Girona
Amb el mateix propòsit d’enfortir la col·laboració amb les entitats i les institucions que treballen per la pau arreu del territori, l’ICIP també s’ha reunit recentment amb el teixit associatiu de Girona. En aquest cas, el dimarts 8 de febrer el president de l’ICIP, Xavier Masllorens, s’ha desplaçat fins a la capital gironina per reunir-se amb membres de la Coordinadora d’ONGs Solidàries de Girona per presentar el treball de la institució i, concretament, el projecte de reflexió al voltant del futur Congrés Català de Pau.
El mateix dia, i acompanyat del professor de la Universitat de Girona (UdG) i membre de la Junta de Govern de l’ICIP, Marco Aparicio, Masllorens també s’ha reunit amb la vicerectora de la UdG, Sílvia Llach, i amb la responsable de la Unitat de Compromís Social de la universitat per tal d’estudiar possibles vies de col·laboració i presentar la convocatòria de subvencions de recerca R-ICIP 2022.
La convocatòria té un import global de 60.000 euros i els projectes subvencionats poden rebre entre 6.000 i 10.000 euros cadascun.
Els ajuts concedits l’any 2021, segons la resolució definitiva de la convocatòria, són per als següents treballs:
Respostes de la societat civil en l’acollida i inclusió de persones desplaçades. El cas de la societat catalana al marge de les respostes institucionals (Universitat de Girona).
La lección del “nunca más”, una aproximación interdisciplinar al contenido y alcance jurídico internacional de la obligación estatal de garantizar la no repetición a través de la educación en memoria (Universitat de Barcelona).
La comunitat xinesa davant el discurs d’odi durant la pandèmia de la Covid-19 (Universitat Autònoma de Barcelona).
Gendered crimmigration discourse and practices: Catalan case and multilevel governance potential (Universitat Autònoma de Barcelona).
Desplaçaments forçats per violències fora de contextos bèl·lics i context de recepció (Universitat Autònoma de Barcelona).
El rol de la diàspora colombiana en la construcció de la cultura de la pau i els drets humans a Catalunya (Universitat de Barcelona).
