Autor: Chema

La Junta de Govern de l’ICIP ha decidit atorgar el Premi ICIP Construcció de Pau 2025 a l’organització siriana Women Now for Development “per la tasca de suport, protecció i empoderament de les dones sirianes, dins i fora del país, com a símbol de resistència i solidaritat feminista davant la violència”.

El premi reconeix la contribució destacada de Women Now for Development a la pau, la justícia i la dignitat a Síria, un país profundament afectat per la repressió, el conflicte armat i l’exili forçat. L’organització ha estat seleccionada entre una vintena de candidatures internacionals pel seu treball transformador i resilient durant l’última dècada.

Fundada l’any 2012 per l’escriptora i periodista siriana Samar Yazbek, Women Now for Development va néixer com una iniciativa comunitària per donar suport a dones i noies en els primers dies de la revolució siriana. El seu objectiu inicial era crear espais segurs on les dones poguessin trobar-se, compartir coneixements i experiències, i explorar col·lectivament com ajudar a les seves comunitats. Des d’aleshores, s’ha convertit en una organització feminista de referència que treballa tant en zones de guerra com en contextos afectats pel conflicte, dins i fora de Síria.

Durant aquests tretze anys, l’organització ha desenvolupat un model arrelat en els valors feministes i la solidaritat comunitària. Women Now for Development ha reforçat el paper de les dones en l’esfera pública i privada proporcionant eines, recursos i coneixement. Així, l’organització ha ajudat a formar una generació de dones que continuen resistint a la violència i construint esperança enmig de la destrucció.

Un enfocament centrat en les supervivents

Amb presència a Síria, el Líban i Turquia, l’organització ha acompanyat comunitats que han patit greus vulneracions dels drets humans, com ara setges, desplaçaments forçats o atacs químics. El seu treball es caracteritza per un enfocament centrat en les supervivents, l’èmfasi en la protecció, la participació i l’empoderament, i una forta aposta per l’organització comunitària. A més, lidera esforços d’incidència internacional per amplificar les veus de les dones sirianes, sovint marginades en el discurs polític hegemònic, i per exigir justícia i rendició de comptes.

Guiada per principis feministes i amb un equip format per activistes arrelades a les seves comunitats, Women Now for Development continua imaginant i construint un futur més just i inclusiu per a Síria.

En ser coneixedora del guardó, la directora executiva de l’organització, Lubna Alkanawati, ha compartit un record: “L’any 2014, durant un dels períodes més durs del setge imposat pel règim d’Al-Assad a l’est de Ghouta, ens faltava gairebé tot. La meva veïna Mariam, de 65 anys, cap d’una família de vint persones que vivien en condicions inimaginables, sempre s’assegurava de compartir una petita part del seu menjar amb mi. Aquella petita mossegada —oferta amb cura i solidaritat— em va ajudar a no perdre la meva humanitat quan la guerra va mostrar la seva cara més cruel. Em va recordar què significa ser humana en temps inhumans.”

Alkanawati ha dedicat el premi “a la Mariam, a l’equip de Women Now for Development, que continua mostrant al món com les dones poden liderar el canvi amb determinació, voluntat i passió; i a totes les dones sirianes que, amb cura, resiliència, compassió i coratge, continuen resistint la destrucció i construint esperança.” També ha afirmat que rebre el Premi ICIP “és un reconeixement poderós del compromís persistent de les dones sirianes, que han resistit a la violència, han creat alternatives i han imaginat la justícia fins i tot en els temps més foscos. També és un homenatge a la solidaritat feminista que creua fronteres i ens enforteix.”

Women Now for Development ha treballat de manera constant per assegurar que les veus de les dones siguin centrals en tots els processos de construcció de pau, justícia i rendició de comptes. L’organització creu que no pot haver-hi una pau sostenible sense justícia —i que no hi pot haver justícia ni pau sense les dones.

Arrelada en iniciatives comunitàries, la seva tasca ha assolit fites clau: la creació de la Xarxa Adala el 2016; la participació en negociacions civils locals a través del Civil Block a l’Est de Ghouta el 2018; i, més recentment, el suport a moviments liderats per supervivents que reclamen la creació de la Institució Independent per a les Persones Desaparegudes a la República Àrab Siriana (IIMP).

Premi ICIP Construcció de Pau

Des de l’any 2011, l’ICIP atorga anualment el Premi Construcció de Pau amb la voluntat de reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han contribuït de manera destacada i continuada a la promoció de la pau.

El guardó consisteix en un reconeixement públic, una escultura anomenada Porta del Sol creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, i una dotació econòmica de 6.000 euros. L’acte de lliurament tindrà lloc el setembre de 2025 al Parlament de Catalunya, coincidint amb el Dia Internacional de la Pau.

Els dies 25 i 26 de maig, l’ICIP va acollir dues activitats amb la geògrafa i activista Ruth Wilson Gilmore, una de les veus més rellevants del pensament abolicionista contemporani. Al llarg de les seves intervencions a Barcelona, Gilmore va abordar les limitacions estructurals del sistema penal i va defensar l’abolició com una pràctica col·lectiva centrada en la reparació del dany i orientada a construir societats més justes, solidàries i lliures de violència.

Diumenge 25 de maig – Fira Literal

Amb el títol “Abolir la indústria del càstig: reptes i pràctiques polítiques per a l’emancipació”, la primera sessió va tenir lloc a la Fira Literal, guiada per la investigadora Ainhoa Nadia Douhaibi. Gilmore va exposar algunes de les idees centrals del seu pensament, com ara la noció de l’abolició entesa com una “emancipació en assaig”, un procés constant per crear espais de llibertat i relacions transformadores.

També va analitzar el que anomena el “complex industrial penitenciari”, on va destacar com el sistema penal organitza de manera eficient els recursos estatals (terra, treball, capital i autoritat) per contenir poblacions i reproduir desigualtats. Aquest model prioritza la repressió i el càstig per sobre dels serveis essencials, especialment en contextos de retallades i austeritat.

Per a Gilmore, la llibertat és un lloc que es construeix col·lectivament, i la tasca abolicionista no consisteix únicament a eliminar presons, sinó a crear alternatives reals i sostenibles basades en la cura, la responsabilitat comunitària i la justícia restaurativa.

Dilluns 26 de maig – La Model

La segona trobada va tenir lloc a la sala d’actes de La Model, un espai amb una càrrega simbòlica evident. Amb el títol “Seguretat i justícia: models alternatius al punitivisme”, la sessió va comptar amb la facilitació de Basha Changue (activista afrofeminista) i la participació d’Áurea Martín (Tanquem els CIE), Iñaki Rivera (UB) i Laia Serra (advocada penalista), i va ser inaugurada institucionalment pel director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, i la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas.

Gilmore va posar èmfasi en què l’abolicionisme és un model, i no un horitzó, i va defensar un internacionalisme “des de baix” que connecti lluites diverses i generi complicitats entre persones i col·lectius que resisteixen arreu del món. Va plantejar tres imperatius per a l’abolició: ha de ser verda (sostenible), vermella (contra el capitalisme racial) i internacionalista (conectada i plural).

Al llarg del diàleg, també es va reflexionar sobre els reptes i les contradiccions que suposa l’ús estratègic de les eines jurídiques dins dels moviments abolicionistes, tot remarcant que la resposta col·lectiva a les violències ha d’anar més enllà del càstig i promoure formes comunitàries de resolució de conflictes i reparació.

Un pensament amb arrels comunitàries i transformadores

Amb una trajectòria que combina acadèmia i activisme, Ruth Wilson Gilmore és cofundadora de col·lectius com Critical Resistance i INCITE! i autora d’obres com Golden Gulag i Abolition Geography.

La seva visita a Barcelona, organitzada per l’àrea d’Alternatives de seguretat de l’ICIP, va oferir una oportunitat única per obrir espais de reflexió col·lectiva sobre com repensar la seguretat, la justícia i la llibertat des d’una perspectiva transformadora, no punitiva i amb arrels comunitàries. Aquesta mirada enllaça amb el treball de l’ICIP per promoure models de seguretat centrats en la construcció de pau, la garantia de drets i la superació de totes les formes de violència estructural.

Els dies 14 i 15 de maig, el Fòrum Català per la Pau va organitzar dues sessions deliberatives a Barcelona i Tarragona centrades en l’Eix 3: Conflictes, Violència i Pau, amb l’objectiu de contribuir a l’elaboració del Pla Director País de Pau.

En total, hi van participar una trentena de persones —tant a títol individual com en representació d’entitats compromeses amb la justícia global i la cultura de pau— que van treballar col·lectivament en la definició de propostes concretes.

Les sessions es van estructurar en grups de debat que, durant una hora, van abordar iniciatives en tres àmbits principals:

• Prevenció de la violència internacional mitjançant intervencions sostenibles.
• Suport legal i psicosocial a persones en contextos de violència greu.
• Promoció del desarmament a través de polítiques institucionals clares.

Les propostes resultants es van compartir en una posada en comú final, que va permetre identificar consensos, divergències i línies d’acció compartides.

Sessió de Barcelona (14 de maig – Hub Social BCN)

La trobada de Barcelona va comptar amb la participació d’entitats com NOVACT, ACPP, Justícia i Pau, FundiPau, LaFede.cat, Fundació Akwaba, Bosco Global, WILPF, AHEAD i International Action for Peace (IAP).

Entre les propostes que van sorgir del debat s’inclouen la creació d’un centre supranacional de formació en prevenció de conflictes i defensa civil no violenta; la reubicació temporal d’activistes en risc; l’establiment d’un observatori internacional de cossos civils de pau; i la promoció de polítiques de compra ètica i no col·laboració amb indústries vinculades a la guerra. 

Sessió de Tarragona (15 de maig – Campus Catalunya URV)

A Tarragona, hi van assistir representants de Comitè Óscar Romero, Xarxa Coordinadora d’ONGs Solidàries, Associació Cultural Sant Jordi, Associació Musical Pau Casals del Vendrell, Associació Quilòmetre 0, Cooperació Activa del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, així com personal tècnic de l’Ajuntament de Tarragona.

Així, es van afegir propostes com l’impuls de campanyes de denúncia a entitats bancàries que inverteixen en armament, la desincentivació d’empreses catalanes que operin en zones de conflicte, el desenvolupament de línies de subvenció per xarxes locals de protecció a defensores de drets humans, la revisió del Consell Català de Foment de la Pau per garantir representació territorial o la retirada simbòlica del Ministeri de Defensa del Saló de l’Ensenyament.

Pròximes sessions

Les següents cites del Fòrum tindran lloc el 20 de maig a Tortosa i el 27 de maig a Granollers, centrades en l’Eix 4: Amenaces i Reptes Globals per a la Pau.

Les aportacions es poden fer també de forma telemàtica a través del portal participa.gencat.cat. Totes les propostes es recolliran com a part del procés participatiu per a l’elaboració del Pla Director País de Pau, que el Govern de la Generalitat presentarà pròximament al Parlament per a la seva aprovació.

En els propers dies l’ICIP publicarà les convocatòries de subvencions per a l’any 2025, destinades a donar suport a projectes d’entitats sense ànim de lucre que treballin pel foment de la pau, així com a treballs de recerca d’universitats en l’àmbit de la cultura de pau (R-ICIP). L’import global màxim de cadascuna de les convocatòries és de 80.000 euros.

Per resoldre dubtes i facilitar la presentació de propostes, organitzem dues sessions informatives en línia, una per a cada convocatòria:

Dijous 24 d’abril, a les 12 h

Sessió informativa sobre la convocatòria de subvencions per a projectes d’entitats sense afany de lucre orientats al foment de la pau.

Divendres 25 d’abril, a les 12 h

Sessió informativa sobre la convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP).

Totes dues sessions seran en línia i cal inscriure-s’hi prèviament a través del formulari que trobareu més avall. Per a resoldre dubtes o consultes ens podeu escriure a convocatories@icip.cat

Amb aquestes subvencions, l’ICIP reafirma el seu compromís amb el coneixement com a eina per construir pau, i dona suport a iniciatives que transformen, connecten i generen impacte.

Podeu consultar les bases generals que regeixen les dues línies de subvencions i els projectes finançats en anteriors edicions a la secció del web dedicada a les Subvencions. Properament, publicarem la convocatòria específica del 2025 i el calendari previst de resolució i execució dels projectes.

Catorze anys després de l’inici de la revolta popular, Síria continua immersa en una profunda crisi política, social i humanitària. Però entre les runes del conflicte, una societat civil resilient manté viu l’anhel de canvi. Aquesta va ser la tesi central de la sessió “Síria, 14 anys després: resistència, esperança i perspectives de pau”, organitzada per l’ICIP, amb la participació de l’activista i historiadora siriana Nour Salameh, el periodista Oriol Andrés Gallart i la moderació de la professora i experta en món àrab Lurdes Vidal.

L’acte, que va tenir lloc el 8 d’abril al Hub Social de Barcelona, va oferir una mirada sobre la situació actual del país després de la caiguda del règim d’Al Assad, el desembre passat, i les matances d’aquest mes de març.

Una societat civil viva, malgrat tot

Malgrat els anys de repressió, guerra i exili, Salameh va defensar que la societat civil siriana no ha deixat de lluitar, i no només ha sobreviscut, sinó que s’ha transformat i diversificat, especialment a través de la diàspora. “El que queda d’aquesta societat civil, d’aquestes persones que han lluitat catorze anys contra la dictadura i per la justícia, és molt —i fins i tot s’ha multiplicat”, va afirmar. Segons Salameh, han sorgit iniciatives que preserven la memòria de les víctimes, donen suport a les famílies de persones desaparegudes  i promouen l’empoderament de les dones.

Avui en dia la reconstrucció material és un dels reptes del país, però també ho és la reconstrucció del teixit social. “El repte principal avui per la societat civil és obrir espais de diàleg entre les  diferents faccions del país”, va apuntar. Una tasca difícil, condicionada per la fractura territorial i social causada per dècades de polítiques sectàries i per les ferides obertes del conflicte.

Tant Salameh com Andrés van coincidir en el diagnòstic d’un país trencat. Ciutats com Homs ho exemplifiquen: barris sencers destruïts per la repressió, mentre d’altres, aliats al règim, han quedat intactes. També hi ha  tensions entre els sirians que van marxar del país i els que es van quedar.

Justícia, memòria i lluita contra la impunitat

Segons els participants, la justícia per les víctimes és una assignatura pendent al país mediterrani. L’existència d’associacions que documenten desaparicions i denuncien crims de guerra mostra el compromís amb la memòria, però també els límits d’aquesta lluita. Andrés va destacar que la victimització generalitzada i la manca d’un relat compartit dificulten la reconciliació. “Hi ha  una competència per veure qui és més víctima”, va advertir.

Tot i les declaracions oficials, la investigació dels crims del règim d’Al Assad és escassa, i s’han produït nomenaments de figures implicades en violacions greus dels drets humans. Sense un procés real de justícia transicional, es fa difícil trencar el cercle de la impunitat.

L’acte es va concloure amb un missatge compartit de confiança en la societat civil siriana: “La població no permetrà un altre règim autoritari i continuarà lluitant com ho ha fet els últims 14 anys”, van coincidir a dir Salameh i Andrés. I una nota final a d’esperança: “Malgrat tot, hi ha una societat civil, hi ha persones capacitades i il·lusionades per construir una nova Síria. I hem de donar-los suport i confiança”, va remarcar Vidal.

L’activitat va incloure la lectura en àrab i en català del  poema “No ploraré” de la poeta palestina Fadwa Tuqan, a càrrec de Noor Ogly i la presidenta de FundiPau, Carme Suñé. El poema va servir per per teixir un fil entre les experiències del poble sirià i el palestí, connectant dues realitats marcades per la lluita i la resiliència.

El ICIP va acollir el divendres 4 d’abril la presentació del llibre Memoria Activa. Metodología psicosocial para la construcción de paz con mujeres inmigrantes y refugiadas, una obra que forma part de la col·lecció “Eines de pau, seguretat i justícia“. El llibre és fruit del treball de l’organització Mujer Diáspora, que acompanya dones migrades i refugiades en processos de sanació emocional i incidència social i política als països de destinació de diverses diàspores, especialment a Catalunya, Regne Unit i Suècia.

L’acte va ser conduït per Helga Flamtermesky, una de les impulsores de Mujer Diáspora, una ONG que aporta estratègies de sanació i gestió emocional a dones que han patit traumes a causa de la guerra als seus països d’origen o durant el procés migratori. A partir d’aquesta experiència, Mujer Diáspora ha desenvolupat una metodologia pròpia anomenada Memòria Activa, basada en l’escolta profunda, l’expressió artística i la transformació de la memòria com a eina de cura i apoderament.

“Aquesta metodologia posa en valor les històries i vivències de dones sovint silenciades, i busca imprimir noves emocions als records, reconstruint-los des d’un lloc de força, reconeixement i dignitat”, va explicar Flamtermesky durant la presentació.

El llibre detalla cinc eixos que sostenen aquest enfocament: sensorialitat, sanació, diversitat, espiritualitat i retorn simbòlic, i ofereix recursos concrets per aplicar-los, com l’ús de la cuina com a espai de memòria i creació col·lectiva. A més, recull testimonis col·lectius, pràctiques artístiques, propostes pedagògiques i reflexions que poden servir com a guia tant per a professionals com per a comunitats que desitgin posar la cura i la memòria al centre dels processos de pau.

L’acte va comptar amb intervencions de veus destacades de la diàspora colombiana i col·laboradors de França i Síria, com la cantautora Marta Gómez, el documentalista Iván Guarnizo, la fotògrafa Ingrid Guyon i la doctora en història Nour Salameh. Tots ells han participat en diverses experiències liderades per Mujer Diáspora que ara queden recollides al llibre.

“En un context marcat per l’augment de les migracions forçades i les violències globals, Memòria Activa no és només un llibre: és una eina de reconstrucció col·lectiva, una aposta per una pau amb rostre de dona, i un crit per visibilitzar aquelles històries que mai haurien d’haver estat invisibilitzades”, va afegir María Eugenia Blandón, responsable de l’àrea de Memòria, convivència i reconciliació de l’ICIP.

El llibre es pot descarregar gratuïtament des de la web de l’ICIP, i s’ofereix com una eina viva, pensada per ser llegida, compartida i portada a la pràctica.

El dimarts 18 de març, una trentena de persones es van reunir al Hub Social de Barcelona per debatre l’impacte de les noves polítiques migratòries dels Estats Units en les diàspores centreamericanes. L’acte, organitzat per la Taula Catalana pels Drets Humans i la Pau a l’Amèrica Central i l’ICIP, va comptar amb la participació d’Elvira Cuadra, sociòloga nicaragüenca i directora del Centre d’Estudis Transdisciplinaris de Centreamèrica (CETCAM).

Cuadra té més de vint anys d’experiència analitzant els processos polítics, els conflictes i les polítiques de seguretat a Nicaragua i l’Amèrica Central. Ha estat investigadora associada del Centro de Investigaciones de la Comunicación (CINCO) i directora de l’Instituto de Estudios Estratégicos y Políticas Públicas (IEEPP), dues organitzacions claus en l’anàlisi regional que van ser tancades arbitràriament el 2018. A causa de la repressió política a Nicaragua, el 2023 va ser desposseïda de la seva nacionalitat i es troba a l’exili.

Durant la seva intervenció, Cuadra va alertar que “aquesta política migratòria no només vulnera drets fonamentals, sinó que també té un efecte devastador en les economies locals de l’Amèrica Central, que depenen en gran part de les remeses”. També va subratllar que “l’enduriment de les fronteres no aturarà la migració, sinó que la farà més perillosa i costosa per a les persones que busquen un futur millor”.

La trobada va posar de manifest les greus conseqüències d’aquestes polítiques i la necessitat d’una resposta internacional basada en els drets humans. Els participants van compartir reflexions sobre com aquestes mesures afecten les comunitats migrants i van subratllar la importància de reforçar l’acompanyament i suport a les persones en situació de vulnerabilitat.

A més, les noves mesures antimigratòries dels EUA coincideixen amb una retallada dels fons públics nord-americans destinats a l’ajuda al desenvolupament. En aquest context, moltes intervencions van posar de manifest la necessitat de reforçar altres canals de cooperació amb l’Amèrica Central. Tot i l’esclat de greus crisis en altres parts del món, la regió —fortament afectada per regressions autocràtiques, corrupció, violències i desigualtats— continua necessitant atenció i solidaritat internacional.

View this post on Instagram

A post shared by ICIP (@icipeace)

Aquesta primavera, el Fòrum Català per la Pau es reactiva amb dos objectius clau: dissenyar una política pública de pau per a Catalunya i reforçar el moviment pacifista.

El primer gran pas en aquesta direcció serà l’elaboració del Pla Director País de Pau, un marc estratègic que ha de garantir més coherència, visibilitat i impacte a les actuacions del Govern, els ens municipals i supramunicipals en matèria de foment de la pau, tant a escala local com global. 

Per assolir aquest repte, s’obrirà un procés de participació ciutadana, amb tres canals de participació adreçats al conjunt de la ciutadania: sessions deliberatives i sessions autogestionades sobre les temàtiques centrals del Fòrum – les quals tindran lloc arreu de Catalunya -, i la participació online a través del portal Participa de la Generalitat de Catalunya. El procés participatiu començarà a l’abril i s’estendrà fins al juny.

Modificació de la Llei de foment de la pau

Com a pas previ a l’inici del procés participatiu del Fòrum Català per la Pau, el dimecres 12 de març Parlament de Catalunya ha aprovat la modificació de la Llei de foment de la pau per qual que aquesta inclogui l’obligatorietat que cada govern elabori un Pla Director de Pau. La reforma, promoguda pel grup de treball del Fòrum Català per la Pau, s’ha aprovat amb 106 vots a favor, dels grups parlamentaris del PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP, i 27 en contra, del Partit Popular, Vox i Aliança Catalana.

La nova llei estableix que el Govern haurà de presentar cada quatre anys un pla director anomenat País de Pau, un marc estratègic que ha de garantir més coherència, visibilitat i impacte en les actuacions del Govern, els ens municipals i supramunicipals i altres ens públics en matèria de foment de la pau. Aquest pla director, que haurà d’aprovar el Parlament, s’haurà d’elaborar amb un procés previ d’estudi, informació, consulta i participació i haurà de preveure els recursos i establir les prioritats que caldrà respectar i concretar en els plans anuals de pau.

En el debat hi han intervingut els diputats Sílvia Orriols (AC), Alberto Tarradas (Vox) per defensar les respectives esmenes a la totalitat dels seus grups, i Francesc de Dalmases (Junts), Ruben Wagensberg (ERC), Hugo Manchón (PPC), Susanna Segovia (Comuns), Laura Fernández Vega (CUP-DT) i Neus Comes (PSC-Units).

Representants de l’ICIP, de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, de Lafede.cat i d’entitats del moviment per la pau, com FundiPau i Novact, han seguit el debat des de l’hemicicle.

El jurat de la novena edició del Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau, corresponent al curs 2024-2025, ha fet públic el veredicte del certamen, que té com a objectiu fomentar la creativitat i donar visibilitat al compromís dels joves en l’àmbit de la pau.

En aquesta ocasió, les obres premiades aborden temàtiques com la resiliència, la lluita contra la intolerància i la justícia climàtica. El concurs s’adreça a joves de 12 a 25 anys i consta de dues modalitats.

Modalitat 1: Estudiants de secundària, batxillerat i formació professional de Catalunya

Primer premi: “El reflex del mirall”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Pla de les Moreres de Vilanova del Camí (Anoia), guanyador de l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. El jurat ha valorat positivament la lletra de la cançó, poètica i compromesa, destacant el missatge de superació i la capacitat de resiliència amb l’ajuda del grup. També ha ressaltat l’aposta del centre per presentar una producció d’alta qualitat amb producció musical pròpia.

Segon premi: “Tant de bo estimar-te no fes tant de mal”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Ticeris de Sarrià de Ter (Gironès), guanyador d’un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop. El jurat ha valorat el missatge d’empoderament de la lletra, un crit contra la intolerància que posa l’amor per davant dels discursos d’odi. També ha destacat la posada en escena, l’efectivitat i la teatralitat del vídeo.

Mencions especials:

• “53”, de l’Institut Pere Alsius i Torrent de Banyoles (Pla de l’Estany). El jurat ha destacat especialment la posada en escena original, elaborada i impactant, així com el treball en equip.

• “Les seves guerres, els nostres morts”, de l’Institut Llançà (Alt Empordà). El jurat ha ressaltat la capacitat de connectar i transmetre el dolor provocat per les guerres a través de la lletra, així com el fet de tractar una temàtica de gran actualitat.

Modalitat 2: Joves vinculats a centres i entitats juvenils, culturals, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya

Primer premi: “La terra som natros”, videoclip creat per joves de l’Associació Atzavara-Arrels de Tortosa (Baix Ebre). El jurat ha valorat la qualitat de l’enregistrament i la producció de la cançó, així com la temàtica de la lletra, que fa un crit a favor de la justícia climàtica i el paper de les generacions més joves.

Segon premi: “Jo ho tinc clar”, videoclip creat per un grup de joves del projecte 9aVic, coordinat des de l’Oficina Municipal d’Acollida de l’Ajuntament de Vic (Osona) i Vicjove. El jurat ha destacat el missatge poderós de la lletra i la voluntat d’establir ponts per a la convivència, així com l’esforç reeixit en l’ús de la llengua catalana.

Menció especial: “Mon amie”, protagonitzat per un grup de joves de Salt (Gironès) que participen en el projecte Un toc de Salt de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana. El jurat ha destacat la qualitat musical i audiovisual de la producció.

Participació i propera edició

Enguany, el Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau ha rebut 36 sol·licituds per a la Modalitat 1 i 9 sol·licituds per a la Modalitat 2. L’any vinent es celebrarà la desena edició del concurs, i aprofitant aquest aniversari, el certamen es renovarà amb algunes novetats importants.

Els grups guanyadors rebran els guardons en una cerimònia de reconeixement que tindrà lloc el pròxim 9 de maig a la Lleialtat Santsenca, un equipament municipal de gestió comunitària del barri de Sants de Barcelona. 

El Ple del Parlament ha nomenat aquest dimecres 12 de febrer tres nous membres de la Junta de Govern de l’ICIP d’entre els cinc candidats presentats pel Consell Català de Foment de la Pau.

D’aquesta manera, per primera vegada entren a formar part de l’òrgan de govern de l’ICIP Lurdes Vidal, exdirectora de l’Àrea de Món Àrab i Islàmic de l’IEMED i professora de Política Àrab a l’IBEI, i Elena Jiménez-Botías, doctora en Ciència Política. D’altra banda, Marco Aparicio, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Girona, renova el seu mandat.

Amb aquesta renovació de la Junta de Govern de l’ICIP finalitza el seu mandat Gemma Casal, antropòloga i professora de la Universitat de Lleida, i la periodista i investigadora del CIDOB Carme Colomina.

La proposta dels tres nous membres ha estat aprovada per 99 vots a favor, 26 en contra i 6 abstencions, en una votació secreta. Els tres candidats han estat proposats pels grups del PSC-Units, Junts i ERC, d’entre la llista de cinc membres proposada pel Consell Català de Foment de la Pau, per cobrir les vacants actuals per fi de mandat. El Parlament escull set dels deu membres de la Junta de Govern de l’ICIP, que es renoven parcialment cada dos anys i mig.

La Junta de Govern, d’acord amb l’establert a l’article 6 de la llei 4/2007, està integrada per deu membres: set escollits pel Parlament de Catalunya i tres designats pel Govern de la Generalitat. En aquests moments hi ha pendent la renovació dels tres membres designats pel Govern.