Autor: Chema

La XVI edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans arrenca el pròxim 13 d’abril amb la inauguració de la gira de primavera, que tindrà lloc a la seu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Fins al 22 d’abril, cinc persones defensores procedents de Mèxic, Colòmbia, Palestina, El Salvador i el Kurdistan recorreran diferents municipis catalans per compartir les seves experiències i denunciar les vulneracions de drets humans que pateixen en els seus territoris.

El projecte, coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, compta amb la participació de 28 ajuntaments i diverses entitats i institucions catalanes, entre les quals l’ICIP, que hi dona suport institucional.

Des del 2013, Ciutats Defensores treballa per visibilitzar la tasca de les persones defensores dels drets humans i denunciar la persecució que pateixen, alhora que contribueix a enfortir les xarxes de protecció i a promoure una ciutadania més conscient i compromesa amb els drets humans.

Veus des de primera línia

El projecte gira al voltant de l’estada a Catalunya d’un grup de defensores i defensors que treballen en contextos de conflicte o alta vulnerabilitat. Durant la seva visita, participen en conferències, activitats educatives, trobades institucionals i entrevistes amb mitjans de comunicació.

Entre les participants d’aquesta edició hi ha perfils diversos però amb un element comú: el compromís sostingut amb la defensa dels drets humans en contextos adversos.

En Jenkidar Shikhdmmar, del Kurdistan, treballa per visibilitzar la situació del poble kurd i les vulneracions de drets de les minories. Natali González Arce aporta des de Colòmbia una trajectòria vinculada a la construcció de pau, el feminisme i el treball amb joves en risc d’exclusió.

També participarà Ana Julia Escalante, d’El Salvador, que acompanya processos de recerca d’infants desapareguts durant la guerra civil, contribuint a la memòria històrica i la reparació de les víctimes. Zaina Qazzaz oferirà des de Palestina el testimoni d’una generació marcada pel conflicte a Gaza i les dificultats per continuar el seu projecte de vida. Constantino Rubén Moreno Méndez compartirà la seva experiència en la defensa dels drets dels pobles indígenes i la documentació de vulneracions de drets humans a Chiapas, Mèxic.

Suport i incidència des de Catalunya

La presència d’aquestes veus a Catalunya no és merament simbòlica. La gira ofereix un espai de protecció temporal i projecció internacional per a persones que sovint treballen en situacions de risc, i alhora facilita l’intercanvi amb institucions, societat civil i ciutadania.

En aquest sentit, la participació de l’ICIP s’inscriu en el seu compromís de promoure la cultura de pau, donar suport a les persones defensores i contribuir a generar narratives que connectin les realitats globals amb el context local.

La gira de primavera donarà pas a una segona fase a la tardor, prevista entre el 29 de setembre i el 8 d’octubre, consolidant un projecte que, més enllà de les visites puntuals, busca construir aliances duradores en defensa dels drets humans.

En un context global marcat per l’augment dels conflictes i la instrumentalització de la història, l’ICIP, conjuntament amb la International Coalition of Sites of Conscience i el War Childhood Museum, ha organitzat una taula rodona internacional a Sarajevo els dies 24 i 25 de març.

La trobada, sota el títol “Closing the Gaps: Memory, Prevention and Social Cohesion in Europe”, ha reunit actors de la societat civil, organitzacions de base, acadèmics i responsables polítics a Europe House per analitzar de manera crítica per què la promesa del “mai més” posterior a la Segona Guerra Mundial sovint no s’ha traduït en mecanismes efectius de prevenció de la violència.

Davant la “nova normalitat” de la guerra

La conferència es va inaugurar amb una reflexió contundent sobre el moment geopolític actual. El director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, va advertir que vivim temps profundament inquietants, en què la tendència cap als acords de pau ha retrocedit en favor de la política de poder.

“La guerra s’està configurant com una nova normalitat”, va assenyalar Herbolzheimer, tot interpel·lant els participants a construir nous relats d’esperança i a trobar maneres de sostenir diàlegs complexos en societats cada cop més polaritzades.

Durant la primera jornada, els participants van identificar les limitacions de les polítiques de memòria actuals. Els debats van posar de manifest com els relats dominants sovint responen a una “història fabricada” que deixa al marge col·lectius sencers, com ara la comunitat romaní, el patiment de la qual durant la Segona Guerra Mundial i les guerres dels anys noranta ha estat sovint exclòs dels arxius institucionals.

També es va denunciar la instrumentalització política de la memòria, utilitzada sovint per justificar violències presents o reforçar divisions socials, en lloc de contribuir a processos de reparació i convivència.

“Esperança activa” i prevenció pràctica

La segona jornada va girar cap a la identificació de solucions concretes. En una intervenció especialment emotiva, Alma Mustafić, supervivent del genocidi de Srebrenica, va recordar el sentit profund del treball de memòria:

“La memòria no se centra només en el passat; és una eina per a la prevenció, per a la participació cívica i per a l’acció social,” va dir. Mustafić va subratllar que la memòria alimenta el coratge per denunciar les injustícies i actuar en solidaritat amb altres persones.

A partir d’aquí, els participants van explorar estratègies per integrar la memòria històrica en sistemes d’alerta precoç i mecanismes contra la discriminació. Entre les principals recomanacions sorgides dels grups de treball destaquen:

• Un enfocament integral de la UE: es va reclamar a la Unió Europea superar la fragmentació de les polítiques antidiscriminació i adoptar una visió més coherent i transversal.
• Sense dobles estàndards: es va instar a considerar les atrocitats no com fets aïllats, sinó com a riscos de seguretat a llarg termini, i a aplicar els mecanismes de rendició de comptes de manera equitativa.
• Construcció de pau inclusiva i de base: es va insistir en la necessitat de sortir de les dinàmiques elitistes i impulsar processos arrelats al territori, implicant especialment el jovent i promovent pràctiques comunitàries que generin confiança.

Cap a una comunitat de pràctica

Més enllà de l’anàlisi, la trobada ha posat les bases per a una col·laboració sostinguda en el temps. Davant reptes com la possible reducció del finançament europeu en construcció de pau o l’augment de la censura política, els participants van expressar el compromís de crear una comunitat de pràctica a llarg termini.

La celebració de la trobada a Sarajevo, una ciutat marcada per les conseqüències dels conflictes recents, però també pels esforços de reconstrucció i convivència, reforça el compromís de l’ICIP i de les organitzacions participants per impulsar la memòria com una eina clau per a la prevenció de la violència i la construcció de pau.

El jurat de la desena edició del Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau, corresponent al curs 2025-2026, ha fet públic el veredicte del certamen, una iniciativa que promou la creativitat i dona visibilitat al compromís dels joves en l’àmbit de la pau a través del llenguatge del hip-hop.

En aquesta edició, coincidint amb el desè aniversari del concurs, les obres premiades posen el focus en qüestions com la justícia climàtica, la salut mental, la lluita contra la violència de gènere, la convivència i la construcció d’un futur millor. El concurs s’adreça a joves de 12 a 25 anys i consta de dues modalitats.

Modalitat 1: Estudiants de secundària, batxillerat i formació professional de Catalunya

Primer premi: “Para ti, Tierra”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Begues, al Baix Llobregat, guanyador de l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. El jurat n’ha destacat la frescor i l’energia, així com la capacitat de mobilitzar un gran nombre de joves al voltant d’un missatge compromès amb la justícia climàtica. També ha valorat especialment que la cançó abordi desafiaments actuals i aporti solucions concretes, amb una actitud i una presència escènica que reforcen la força del missatge.

Segon premi: “El Refugi”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Pla de les Moreres, de Vilanova del Camí, a l’Anoia, guanyador d’un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop. El jurat ha reconegut la gran qualitat global del projecte, tant per la coherència artística com per la solidesa del conjunt musical i audiovisual. També ha remarcat la creació de música original i el caràcter interdisciplinari del treball, que combina diferents llenguatges expressius amb sensibilitat.

Mencions especials:

• “Abraçar-me tal com soc”, de l’Institut Ticeris, de Sarrià de Ter, al Gironès. El jurat ha valorat la pertinència de la temàtica, que situa la salut mental al centre del relat i en mostra la gravetat amb sensibilitat i respecte. També ha destacat la força narrativa del vídeo i la manera com visibilitza la pressió estètica i les violències que afecten especialment les dones.

• “Sigo aquí”, de l’Institut Vall de Llémena, de Sant Gregori, al Gironès. El jurat ha subratllat l’honestedat del projecte i el coratge d’afrontar una temàtica tan complexa com la violència de gènere des d’una mirada jove i compromesa. També ha reconegut la manera com el grup utilitza el hip-hop per expressar el dolor, trencar estereotips i encoratjar a denunciar qualsevol situació de violència.

Modalitat 2: Joves vinculats a centres i entitats juvenils, culturals, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya

Primer premi: “Un nou futur”, videoclip creat per joves de l’Oficina Jove Alt Empordà, de Figueres. El jurat ha destacat la clara adequació de la proposta a les bases i a l’esperit del concurs, especialment pel tractament d’una temàtica vinculada a la construcció de pau i la transformació social. També ha valorat la capacitat del videoclip de transmetre esperança i compromís amb la idea de construir col·lectivament un futur millor.

Segon premi: “Amor de veritat”, videoclip creat per joves de Palau Vincles, de Salt, al Gironès. El jurat ha reconegut la qualitat tècnica del videoclip i l’originalitat de la proposta audiovisual, que reforça el missatge de la peça. També ha destacat la creativitat i la qualitat de la producció musical pròpia, que aporta personalitat i força a la composició.

Menció especial: “Sigues lliure”, videoclip creat per joves vinculats a l’Ajuntament de Vic. El jurat ha valorat especialment l’aposta per la inclusió i la defensa de discursos que planten cara a l’odi i la desinformació. També ha destacat la voluntat del projecte de promoure el respecte, la convivència i la llibertat a través del llenguatge del hip-hop.

Participació i acte de lliurament

Els grups guanyadors rebran els guardons en una cerimònia de reconeixement que tindrà lloc el pròxim 7 de maig a la Lleialtat Santsenca, a Barcelona.

El passat 12 de març, l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona va acollir la jornada “Polítiques de cura: del benefici privat al suport mutu”, un acte organitzat conjuntament per l’ICIP i l’editorial Tigre de Paper. La trobada va reunir tres veus internacionals de referència, Premilla Nadasen, Jo Littler i Dean Spade, per analitzar com les cures han estat històricament invisibilitzades i mercantilitzades pel capitalisme, i quines alternatives existeixen des de l’autoorganització i la interdependència.

L’extractivisme de les cures i el capitalisme racial

La historiadora Premilla Nadasen, autora de Les cures. La fase superior del capitalisme, va obrir el debat explicant que el sistema actual no només se sosté sobre el treball de cures, sinó que l’ha convertit en una nova font de benefici privat. Nadasen va destacar que vivim en una fase on la vulnerabilitat i la malaltia són espais d’extracció de riquesa per a grans corporacions. Així mateix, va denunciar que les polítiques de cures actuals sovint exclouen les persones més marginalitzades, com les dones racialitzades, migrants o sense llar, per centrar-se en les necessitats de les famílies de classe mitjana. Segons l’autora, cal entendre les cures dins del marc del “capitalisme racial” per poder plantejar una lluita realment transformadora.

Interdependència contra la ficció de l’individu autosuficient

Per la seva banda, Jo Littler, coautora d’El manifest de les cures, va advocar per reconèixer la nostra interdependència radical. Littler va criticar la figura neoliberal de l’emprenedor autosuficient, qualificant-la d’ideologia fictícia, i va proposar el concepte de “cura promíscua”: la necessitat d’experimentar amb models de parentiu i suport que vagin més enllà de la família nuclear tradicional. La seva proposta política passa per una redistribució de la riquesa que prioritzi la “suficiència privada i el luxe públic”, garantint que infraestructures bàsiques com l’habitatge, el transport i la salut siguin béns comuns i gratuïts.

El suport mutu com a trinxera i estratègia de supervivència

Finalment, l’activista i advocat Dean Spade (que va participar de forma virtual) va diferenciar clarament el suport mutu de la caritat tradicional. Segons Spade, mentre la caritat tendeix a individualitzar la crisi i estigmatitzar la pobresa per estabilitzar el sistema, el suport mutu és intrínsecament antiautoritari i disruptiu, ja que polititza les necessitats i construeix solidaritat des de baix. En un context que Spade descriu com de “col·lapse” i ascens del feixisme, el suport mutu esdevé una eina essencial per sabotar les estructures de violència de l’Estat i crear noves relacions socials basades en la generositat i la cura col·lectiva.

Un projecte col·lectiu i antifeixista

En la taula rodona posterior, moderada per Blanca Valdivia, les ponents van coincidir que el gran repte és construir una narrativa que trenqui amb l’individualisme capitalista. Es va subratllar que les cures no són només una qüestió ètica, sinó que requereixen infraestructures materials i una redistribució radical del poder. La jornada va concloure amb una crida a la mobilització: davant d’una societat “mancada de cures”, la resposta ha de ser la creació d’ecosistemes de suport que posin la vida de totes les persones, sense excepcions, al centre de l’acció política.

El pròxim dissabte 28 de febrer de 2026, el Bloc4 de Barcelona serà l’escenari de l’acte de cloenda del Fòrum Català per la Pau, una jornada que reunirà activistes, persones expertes, entitats i públic general per compartir experiències, debats i propostes al voltant de la construcció de pau. L’esdeveniment està programat de 10 a 18 h i és gratuït amb inscripció prèvia.

La cita posa punt final a dos anys de debat i reflexió col·lectiva sota el lema “Menys violències, més justícia global”, amb dos objectius centrals: impulsar un Pla Director País de Pau i enfortir el moviment per la pau a Catalunya.

Tallers i espais de trobada al matí

Durant el matí s’oferiran tallers temàtics i espais participatius que posen en diàleg experiències, reptes i pràctiques al voltant de diferents dimensions de la pau i la justícia social. Entre els tallers previstos hi ha, per exemple:

• Periodisme de pau de proximitat: estratègies i reptes per combatre discursos d’odi i impulsar relats alternatius des dels mitjans.
• Pau ambiental: reflexions col·lectives sobre crisi ecològica, desenvolupament i pau a través d’una dinàmica escènica amb múltiples perspectives.
• Tecnologies emergents, guerra i drets humans: debat sobre el paper de la tecnologia en contextos de vulneració de drets.
• Tastet de Pau: espai per informar, formar i co-construir propostes i narratives sobre pau i desarmament.

A la franja de migdia, altres tallers abordaran temes com la veu del jovent per la pau, convivència i seguretat als barris, teatre participatiu per explorar conflictes globals des d’una mirada artística, i arpilleres feministes per la pau, una activitat que utilitza tècniques de creació per teixir relats i aliances col·lectives.

Cloenda institucional a la tarda

A la tarda se celebrarà un acte institucional amb la participació de les institucions i entitats impulsores del procés: el Govern de la Generalitat, el Consell Català de Foment de la Pau, l’ICIP i el teixit associatiu compromès amb el foment de la pau. Aquest espai servirà per compartir conclusions i traslladar les aportacions recollides al llarg del Fòrum.

La jornada està pensada com una oportunitat perquè la societat catalana posi en comú visions, experiències i propostes concretes que contribueixin a una cultura de pau més arrelada i influent

Les persones interessades poden consultar el programa complet i formalitzar la seva inscripció a través del formulari habilitat.

En un context de creixent polarització, revisionisme històric i violència basada en la identitat a Europa, actors destacats de la societat civil, acadèmics i responsables polítics es reuniran a Sarajevo en el marc de Closing the Gaps: A Multi-Stakeholder Roundtable on Memory, Prevention and Social Cohesion in Europe, una trobada de dos dies coorganitzada per l’ICIP, la International Coalition of Sites of Conscience (ICSC) i el War Childhood Museum. L’esdeveniment tindrà lloc els dies 24 i 25 de març de 2026, en una ciutat profundament marcada per la guerra, la memòria i els esforços sostinguts de reconciliació.

Des de la Segona Guerra Mundial, les polítiques i pràctiques de memòria han sorgit de la necessitat d’afrontar atrocitats, honorar les víctimes i prevenir-ne la repetició. De l’Holocaust a Rwanda i Bòsnia, aquests esforços no només han buscat recordar, sinó també combatre el negacionisme i incorporar aprenentatges a la vida pública. Tanmateix, avui aquestes lliçons semblen estar sota pressió: els patrons d’odi i violència reapareixen, i fins i tot societats que un dia van defensar el “mai més” sovint no reconeixen els mateixos perills quan emergeixen en altres contextos. Des del negacionisme i el revisionisme a l’Amèrica Llatina, fins als genocidis en curs a Gaza i al Sudan, passant per les renovades tensions interètniques als Balcans, el paper de la memòria és més rellevant que mai.

En aquest escenari, es fa necessari un exercici compartit de reflexió crítica sobre els límits actuals de les polítiques de memòria: què està fallant, quines causes estructurals expliquen aquestes limitacions i quins aprenentatges poden contribuir a reforçar la prevenció i la resiliència democràtica.

De la commemoració a la prevenció

La trobada, que tindrà lloc a Europe House, analitzarà de manera crítica per què les polítiques i pràctiques de memòria sovint no aconsegueixen traduir el record en prevenció, resiliència democràtica i cohesió social, i com es poden superar aquestes mancances. Reunirà supervivents, professionals, acadèmics i responsables polítics amb l’objectiu d’impulsar la col·laboració, l’aprenentatge compartit i l’acció col·lectiva que pugui influir en les polítiques públiques i les pràctiques a escala europea.

En un moment en què el dret internacional i els drets humans es troben sota una pressió sostinguda, el treball en memòria ha de recuperar el seu propòsit original: no com un acte passiu de commemoració, sinó com un exercici de responsabilitat democràtica, resistència i justícia.

Una trobada amb veus internacionals

La trobada comptarà amb un grup divers de ponents, entre els quals Hasan Hasanović, supervivent del genocidi de Srebrenica i responsable del Programa d’Història Oral del Memorial de Srebrenica; Alma Mustafić, supervivent, investigadora i professora a la Utrecht University of Applied Sciences; Jaclyn Streitfeld-Hall, directora executiva adjunta del Global Centre for the Responsibility to Protect; Emmanuel Achiri, assessor de polítiques a la European Network Against Racism (ENAR); Edina Bećirević, professora associada a la Universitat de Sarajevo i autora de Genocide on the Drina River; Nayat Karakose, directora de programes de la Hrant Dink Foundation; William Blair, director de col·leccions de National Museums Northern Ireland; i Nikola Kandić, responsable de l’oficina de Sarajevo del Regional Youth Cooperation Office (RYCO), entre d’altres.

Al llarg de les sessions plenàries, taules rodones i grups de treball, les persones participants abordaran qüestions clau com ara les polítiques de memòria poden incorporar millor les històries marginades sense alimentar la polarització; com els enfocaments interseccionals poden afavorir el diàleg entre comunitats; i com les iniciatives de memòria poden traduir-se en accions concretes per afrontar les causes profundes i els factors de risc de la violència.

Cap a un full de ruta europeu

La trobada culminarà amb l’elaboració d’un Policy Roadmap que recollirà recomanacions pràctiques per enfortir els vincles entre el treball de memòria, la prevenció de la violència, les polítiques contra la discriminació i la resiliència democràtica. Aquests resultats tenen com a objectiu contribuir als debats de política pública i reforçar la cooperació entre la societat civil i els responsables polítics a tot Europa.

Podeu consultar el programa de les jornades en aquest enllaç.

L’ICIP i Tigre de Paper publiquen Les cures. La fase superior del capitalisme, un llibre de la historiadora i activista Premilla Nadasen, que es podrà trobar a les llibreries a partir del dilluns 19 de gener.

L’obra analitza l’evolució de l’economia de les cures i com aquest sector s’ha convertit en un nou espai de lucre del capitalisme contemporani. El llibre aborda àmbits com les residències, les escoles, els hospitals, els centres de dia, els serveis de neteja, les guarderies, l’assistència a persones dependents, les plataformes de cures a domicili o els centres d’atenció psicològica, configurant un sector estructurat i jeràrquic que transforma el treball de moltes persones en beneficis per a unes altres.

A partir de la crisi de les cures evidenciada durant la pandèmia de la covid-19, Nadasen parteix d’una perspectiva de gènere i de raça per analitzar la reproducció social com un element clau per entendre la naturalesa i l’evolució del capitalisme. L’autora traça aquest procés des dels seus orígens, vinculats a l’esclavitud, quan no existia una divisió clara entre producció i reproducció social, fins a l’etapa actual, en què la relació entre capital i cures adquireix una importància central.

El llibre també dona veu a les reivindicacions de les treballadores migrants i racialitzades i explora el potencial transformador de les cures radicals, enteses com una eina per imaginar i construir models socials alternatius i futurs col·lectius més justos.

Les cures. La fase superior del capitalisme és una coedició de l’ICIP i Tigre de Paper, amb traducció al català de Núria Busquet Molist.

El passat 26 de novembre, la Xarxa Llatinoamericana de Dones, Pau i Seguretat (LAMPS), de la qual l’ICIP en forma part, va presentar l’informe Caminos hay. Puentes pocos, un balanç subcontinental que examina l’estat de l’Agenda de Dones, Pau i Seguretat (MPS) 25 anys després de l’aprovació de la Resolució 1325 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. La presentació es va dur a terme en un acte virtual obert al públic.

Es tracta del primer estudi d’aquest tipus a la regió, amb informació recollida en 33 països i 14 enclavaments colonials, i que incorpora 11 investigacions nacionals i contextuals realitzades al Brasil, Bolívia, Xile, Colòmbia, l’Equador, Guatemala, Hondures, Mèxic, el Paraguai, Veneçuela i la diàspora llatinoamericana.

Una mirada regional inèdita

L’informe ofereix una “fotografia ampliada” de la regió, identificant avenços, tensions i reptes compartits en la implementació de l’Agenda MPS. Entre les principals constatacions, destaca que no es tracta d’una agenda importada, sinó que s’arrela en el lideratge històric dels moviments de dones i en l’activisme feminista del Sud Global, especialment en el treball comunitari i de base.

Alhora, l’estudi mostra com l’Agenda ha estat apropiada i reinterpretada als territoris, generant camins diversos però també escletxes significatives entre els actors implicats: moviments feministes, institucionalitat estatal, forces militars, cooperació internacional i espais multilaterals. Una de les conclusions clau apunta precisament a l’escassetat de ponts entre aquests actors, fet que dificulta la construcció de polítiques integrals i sostingudes.

Reptes urgents per a la regió

El balanç identifica també realitats crítiques que requereixen una atenció prioritària: l’expansió del crim organitzat, els feminicidis, les violències vinculades als processos electorals, les tensions territorials i ambientals, la situació d’Haití, Nicaragua, l’Equador, el Paraguai i Hondures, així com el risc que afronten defensores i lideresses comunitàries.

A més, subratlla que l’agenda regional s’ha centrat més en la protecció i la justícia, mentre que elements essencials com el diàleg, la memòria i la construcció de pau des de l’àmbit local continuen sent àrees poc desenvolupades.

Recomanacions per als pròxims 25 anys

L’informe proposa un ampli conjunt de recomanacions orientades a enfortir els pròxims 25 anys de l’Agenda MPS, entre les quals destaquen:

• fomentar diàlegs multiactorals estables i no només consultius,
• reforçar la memòria històrica i el paper de les dones en la creació de pau,
• repensar les nocions de seguretat des d’enfocaments feministes i comunitaris,
• reconèixer i protegir les defensores en contextos de violència escalada,
• abordar les interrelacions entre crim organitzat, autoritarismes contemporanis i desigualtats de gènere,
• incorporar les diàspores de manera més activa en les polítiques de pau i seguretat,
• i articular les agendes de MPS i de Clima, Pau i Seguretat.

El paper de l’ICIP dins la Xarxa LAMPS

L’ICIP forma part de la Xarxa LAMPS juntament amb organitzacions de tota la regió, entre les quals CIASÉ (Colòmbia), SERAPAZ i JASS Mesoamèrica (Mèxic), CINEP/PPP (Colòmbia), ACI Participa (Hondures), SERPAJ (Paraguai), Humanas (Xile), Think Twice (Brasil), Rediálogo (Veneçuela) i Mujer Diáspora (Espanya/Barcelona).

La publicació d’aquest balanç representa un pas important per reforçar el treball conjunt en la construcció de pau des d’una perspectiva feminista, regional i decolonial.

L’ICIP presenta un nou monogràfic de la revista Per la Pau, el número 43, elaborat en col·laboració amb l’organització internacional Build Up i dedicat a explorar com les tecnologies digitals estan transformant els conflictes i els processos de construcció de pau. La publicació coincideix amb la celebració de la conferència Build Peace 2025, que tindrà lloc del 21 al 23 de novembre a l’espai de La CIBA, a Santa Coloma de Gramenet, i en què participaran diversos autors i autores del monogràfic.

Amb el títol “Pau en l’era digital”, aquest nou número analitza fenòmens com la desinformació, la manipulació i el discurs d’odi en línia, els riscos de la intel·ligència artificial, l’impacte dels algoritmes en la polarització, la mediació en entorns digitals i el ciberactivisme en contextos de repressió. El monogràfic també inclou un article sobre la digitalització del patrimoni cultural en situacions de guerra i en el postconflicte.

Aquest monogràfic és una coedició de l’ICIP i Build Up, i la col·laboració entre les dues entitats s’emmarca en l’organització de la conferència Build Peace 2025. Tant la revista com la conferència tenen per objectiu contribuir a una comprensió crítica dels riscos i oportunitats que plantegen les tecnologies digitals i oferir eines i perspectives per orientar-les cap a la construcció de pau. La coordinació editorial del monogràfic ha anat a càrrec d’Eugènia Riera i Chema Sarri (ICIP).

La revista consta d’un article editorial a càrrec d’Helena Puig Larrauri, directora d’estratègia de Build Up, i sis articles a càrrec d’Ahmad Qadi (7amleh), Evelyne Tauchnitz (Universitat de Lucerna), Luke Thorburn (AI & Democracy Foundation), Sanjana Hattotuwa (ICT4Peace), Nerima Wako (Siasa Place) i Wahbi Abdalrahman (Sudan Memory). El número es tanca amb una entrevista a Stephanie Williams, ex Assessora Especial del Secretari General de l’ONU per a Líbia, que reflexiona sobre com la desinformació i la ingerència digital van influir en les negociacions de pau al país.

Diversos autors i autores de la revista participen també en la conferència Build Peace 2025, en la qual aprofundiran en les temàtiques tractades en tallers, presentacions i sessions de debat.

Per la Pau es publica en català, espanyol i anglès, i està disponible tant en format digital com en edició en paper, fidel al compromís de l’ICIP amb l’accessibilitat i la difusió del coneixement sobre la construcció de pau.

L’ICIP ha obert el termini per participar en la 10a edició del Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau, que se celebrarà al llarg del curs 2025-2026. Les candidatures es poden presentar fins al 30 de gener de 2026, coincidint amb el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau (DENIP), mitjançant aquest enllaç del portal de Tràmits.

El concurs és un espai perquè els joves utilitzin el rap per parlar de pau, noviolència, discriminació, drets humans i convivència, i ho facin a través de la seva pròpia experiència i llenguatge.

A qui s’adreça?

Hi poden participar:

• Alumnes d’ESO, batxillerat i formació professional de centres educatius de Catalunya.
  
• Joves de 12 a 25 anys vinculats a entitats juvenils, culturals, cíviques o socioeducatives.

En tots els casos, la participació és col·lectiva (mínim 3 persones) i s’ha de presentar una peça de rap original en format vídeo (durada màxima: 4 minuts). Les lletres poden ser en qualsevol idioma, sempre amb traducció si no són en català, castellà o anglès.

Les candidatures han d’incloure el formulari d’inscripció, la lletra, el vídeo i les declaracions responsables previstes a les bases del concurs.

Novetat 10è aniversari: Fitxes pedagògiques per treballar el hip-hop a l’aula

Coincidint amb la desena edició, l’ICIP publica un conjunt de fitxes pedagògiques perquè mestres i professionals de l’educació en general puguin treballar amb el jovent el hip-hop com una eina artística, crítica i de construcció de pau.

Les fitxes parteixen de les arrels del hip-hop com a moviment social i cultural i ofereixen activitats per treballar tres grans blocs:

• Cohesió grupal
Dinàmiques per crear confiança, escolta i participació equitativa, des de jocs de ritme fins a activitats que reforcen el treball col·lectiu (“freeze”, comptar amb rimes, construir paraules amb el cos…).

• Cultura de pau
Propostes per explorar com entenem la pau, com gestionem els conflictes i com podem transformar-los. S’hi inclouen cercles de diàleg, activitats de comunicació noviolenta i exercicis d’expressió corporal sobre pau i noviolència.

• Introducció al rap: ritme, mètrica, rima i flow
Activitats per entendre el beat, jugar amb el tempo, explorar la rima i descobrir com el “flow” dona personalitat a la interpretació. Inclou exercicis pràctics per perdre la vergonya i trobar la pròpia veu.

• Escriptura i cocreació de la lletra
Propostes creatives per generar idees, analitzar cançons de denúncia construir històries des de múltiples perspectives i convertir-les en una estrofa de rap col·lectiva.

• Performativitat i expressió corporal
Activitats per entendre el cos com a instrument del rap, treballar el “bounce”, la pulsació, la gestualitat i crear seqüències de moviment que acompanyin la interpretació.

Són materials dissenyats per fer fàcil i estimulant preparar una peça per al concurs, tant a l’aula com desd de les entitats socials i de lleure.

Deu anys fent créixer la cultura de pau amb el rap

Al llarg de nou edicions el Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau ha mobilitzat més de 3.000 joves de 79 centres i 26 entitats, que han creat més de 230 videoclips. Per celebrar el desè aniversari, l’ICIP ha publicat l’àlbum digital “10 anys #HipHopPau” a SoundCloud, amb les peces enregistrades pels grups guanyadors al llarg de la dècada.

Amb motiu del 25è aniversari de l’Agenda Dones, Pau i Seguretat (Resolució 1325), l’ICIP i l’Escola de Cultura de Pau van organitzar el 12 de novembre al Pati Manning l’acte “On són la pau i la seguretat? Propostes feministes”, una jornada per analitzar els avenços d’aquest marc internacional i, sobretot, per pensar els seus reptes en un context global marcat per la guerra, el rearmament i l’ofensiva autoritària.

L’obertura va anar a càrrec de María Villellas (Escola de Cultura de Pau) i Kristian Herbolzheimer (ICIP), que van situar la sessió en un moment polític especialment difícil per als drets de les dones i per a la defensa del multilateralisme.

L’acte va comptar amb una ponència magistral de Sarah Taylor, experta en polítiques de gènere, pau i seguretat, seguida d’una conversa feminista amb Carmen Magallón, Nour Salameh i Patricia Simón, moderada per Pamela Urrutia.

Èxits, límits i una agenda “capturada”

En la seva ponència, Taylor, experta en polítiques de gènere, pau i seguretat, va recordar que la Resolució 1325 és fruit de dècades d’activisme de dones en contextos de conflicte i que ha contribuït a generar marcs internacionals i processos de pau més inclusius.

Tot i això, va alertar d’un problema estructural: la captura política de l’agenda. Taylor va explicar que, en institucionalitzar-se en òrgans com el Consell de Seguretat de l’ONU, la 1325 ha quedat condicionada pels interessos dels Estats, especialment dels membres permanents, que prioritzen la seva agenda geopolítica i militar. Aquest desplaçament ha comportat la pèrdua del seu nucli antimilitarista, és a dir, la desaparició progressiva de la seva essència original, que qüestionava el militarisme i la lògica de la guerra, perquè aquest plantejament entra en conflicte directe amb les prioritats dels estats més poderosos del sistema internacional.

Aquesta captura també es reflecteix en la manca de rendició de comptes en conflictes com Gaza, Sudan o Myanmar, en la reducció del finançament a organitzacions feministes, en la confusió persistent entre “dones” i “gènere” i en l’escassa atenció a les comunitats LGBTQIA+.

Segons Taylor, revertir aquesta tendència exigeix tornar a posar les constructores de pau i les organitzacions comunitàries al centre, amb suport polític i econòmic sostingut, per recuperar el potencial transformador de l’Agenda Dones, Pau i Seguretat.

Una conversa feminista per defensar la vida i la democràcia

La taula rodona, amb Carmen Magallón, Nour Salameh i Patricia Simón, moderada per Pamela Urrutia, va aprofundir en les implicacions actuals del militarisme i la violència.

La presidenta d’honor de WILPF Espanya, Carmen Magallón, va descriure l’actual conjuntura com uns “temps molt durs i molt foscos”. Va insistir en la necessitat de protegir la Resolució 1325 com a part del dret internacional i recuperar els conceptes bàsics que avui són qüestionats, començant per la noció d’humanitat. Tant Magallón com Simón van alertar també de la importància de contrarestar els discursos d’extrema dreta que interpel·len i capten un sector del jovent masculí, i de reivindicar propostes que defensin la igualtat, la convivència i la democràcia.

La investigadora i membre de la Junta de l’ICIP Nour Salameh va portar la mirada cap a Síria. Va afirmar que la pau feminista parteix de la memòria viva de les dones que han resistit dècades de guerra i autoritarisme. Va criticar que l’Agenda DPS hagi estat sovint instrumental, convidant dones a la taula de negociació sense transformar les estructures patriarcals i militaristes. 

La periodista i ecofeminista Patricia Simón va denunciar que avui existeix una “guerra declarada” contra les persones que generen pensament crític (feministes, pacifistes, periodistes) en un intent d’eclipsar la democràcia i imposar un règim basat en l’odi. Va posar en valor la fortalesa del moviment global de solidaritat amb Palestina i la participació activa de la joventut. Va recordar que, mentre el dret internacional humanitari és vulnerat de manera flagrant, són precisament els “radicals utòpics” els qui defensen la norma i la llei. 

Una agenda que cal continuar defensant

La jornada va deixar clar que, malgrat la instrumentalització política que ha patit la Resolució 1325, la força transformadora de l’Agenda DPS continua viva en la solidaritat feminista, en la desmilitarització de les narratives i en la resistència activa de moviments de base i comunitats que treballen per la pau.

Lluny de renunciar-hi, les ponents van coincidir que aquest és precisament el moment d’aprofundir en l’agenda i recuperar-ne l’esperit antimilitarista original.