Categoria: Sense categoria

Els dies 14 i 15 de maig, el Fòrum Català per la Pau va organitzar dues sessions deliberatives a Barcelona i Tarragona centrades en l’Eix 3: Conflictes, Violència i Pau, amb l’objectiu de contribuir a l’elaboració del Pla Director País de Pau.

En total, hi van participar una trentena de persones —tant a títol individual com en representació d’entitats compromeses amb la justícia global i la cultura de pau— que van treballar col·lectivament en la definició de propostes concretes.

Les sessions es van estructurar en grups de debat que, durant una hora, van abordar iniciatives en tres àmbits principals:

• Prevenció de la violència internacional mitjançant intervencions sostenibles.
• Suport legal i psicosocial a persones en contextos de violència greu.
• Promoció del desarmament a través de polítiques institucionals clares.

Les propostes resultants es van compartir en una posada en comú final, que va permetre identificar consensos, divergències i línies d’acció compartides.

Sessió de Barcelona (14 de maig – Hub Social BCN)

La trobada de Barcelona va comptar amb la participació d’entitats com NOVACT, ACPP, Justícia i Pau, FundiPau, LaFede.cat, Fundació Akwaba, Bosco Global, WILPF, AHEAD i International Action for Peace (IAP).

Entre les propostes que van sorgir del debat s’inclouen la creació d’un centre supranacional de formació en prevenció de conflictes i defensa civil no violenta; la reubicació temporal d’activistes en risc; l’establiment d’un observatori internacional de cossos civils de pau; i la promoció de polítiques de compra ètica i no col·laboració amb indústries vinculades a la guerra. 

Sessió de Tarragona (15 de maig – Campus Catalunya URV)

A Tarragona, hi van assistir representants de Comitè Óscar Romero, Xarxa Coordinadora d’ONGs Solidàries, Associació Cultural Sant Jordi, Associació Musical Pau Casals del Vendrell, Associació Quilòmetre 0, Cooperació Activa del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, així com personal tècnic de l’Ajuntament de Tarragona.

Així, es van afegir propostes com l’impuls de campanyes de denúncia a entitats bancàries que inverteixen en armament, la desincentivació d’empreses catalanes que operin en zones de conflicte, el desenvolupament de línies de subvenció per xarxes locals de protecció a defensores de drets humans, la revisió del Consell Català de Foment de la Pau per garantir representació territorial o la retirada simbòlica del Ministeri de Defensa del Saló de l’Ensenyament.

Pròximes sessions

Les següents cites del Fòrum tindran lloc el 20 de maig a Tortosa i el 27 de maig a Granollers, centrades en l’Eix 4: Amenaces i Reptes Globals per a la Pau.

Les aportacions es poden fer també de forma telemàtica a través del portal participa.gencat.cat. Totes les propostes es recolliran com a part del procés participatiu per a l’elaboració del Pla Director País de Pau, que el Govern de la Generalitat presentarà pròximament al Parlament per a la seva aprovació.

Aquest mes de maig s’han publicat les dues convocatòries de subvencions de l’ICIP destinades a fomentar les iniciatives i projectes de foment de la cultura de pau, amb un import global de 80.000 euros cadascuna.

Subvencions per a projectes d’entitats

D’una banda, l’ICIP ha publicat la convocatòria de subvencions per a projectes d’entitats sense afany de lucre destinats al foment de la pau corresponent a l’any 2025. En aquest cas, el termini per presentar sol·licituds és d’un mes, a comptar de l’endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), és a dir, des del dissabte 10 de maig al dimarts 10 de juny de 2025. La presentació de sol·licituds s’ha de fer via telemàtica, a través del portal de Tràmits de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta convocatòria es regeix per les bases reguladores generals per a la concessió de subvencions de l’ICIP i per les següents bases reguladores específiques, publicades el 2023.

Subvencions per a projectes de recerca d’universitats

D’altra banda, l’ICIP ha publicat la convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP). En aquest cas, el termini de presentació de sol·licituds estarà obert del divendres 16 de maig al dilluns 16 de juny de 2025. La presentació de sol·licituds també s’ha de fer via telemàtica, a través d’aquest enllaç del portal de Tràmits.

Aquesta convocatòria es regeix per les bases reguladores generals per a la concessió de subvencions de l’ICIP i per les següents bases reguladores específiques.

Podeu consultar les dues convocatòries, juntament amb una guia informativa, a l’apartat de Subvencions del web de l’ICIP, on també trobareu els projectes subvencionats en les anteriors edicions. Per a resoldre dubtes, podeu posar-vos en contacte amb l’ICIP a través del correu convocatories@icip.cat.

L’ICIP convoca anualment dues línies de subvencions amb l’objectiu de fomentar la recerca en l’àmbit de la cultura de pau, i permetre la transmissió de coneixement.

L’ICIP ha presentat en roda de premsa l’estudi “L’arrelament de les idees involucionistes i bel·licistes a Catalunya” (Informe ICIP, 24/2025). El treball, realitzat pel periodista i analista de dades Roger Tugas i Vilardell, analitza en quins sectors de la població catalana arrelen més les idees contràries als valors democràtics, els drets humans i la pau, com per exemple el racisme, el masclisme, la LGTBIfòbia o el militarisme.

Les dades s’han extret de set enquestes d’institucions públiques. S’ha realitzat una anàlisi en profunditat de l’Enquesta ICIP 2022 “Convivència i cohesió a Catalunya” i l’Enquesta ICIP 2023 “Convivència i seguretat a Catalunya”, i s’han estudiat sondejos complementaris sobre valors i hàbits del CEO i el CIS de l’any 2023, així com l’Enquesta Social Europea. Les dades d’un total de 130 preguntes s’han creuat a partir de diferents variables: edat, sexe, nivell d’estudis, mida del municipi de residència, grau de confiança social, renda o preocupació per la seguretat.

L’estudi s’emmarca en la línia de treball “Diàleg social i polític” de promoció de la convivència, el diàleg i la cohesió social a Catalunya. Segons ha explicat el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, “és fonamental saber gestionar la discrepància i els conflictes de manera constructiva, i per això volem entendre en quines de la societat arrelen més els valors antidemocràtics i què explica aquestes actituds, amb una mirada àmplia i fugint de les respostes simplistes”.

Principals conclusions

L’estudi confirma que els plantejaments masclistes, homòfobs, transfòbics, racistes, autoritaris i bel·licistes arrelen més entre els homes, especialment els nois joves, i entre les persones que tenen poca confiança social, més preocupades per la seguretat o l’incivisme i amb dificultats econòmiques.

Amb tot, no es percep una tendència generacional cap a postures més conversadores: la gent jove no és menys feminista ni més racista que el conjunt de la societat. Al contrari, el jovent defensa més el dret a l’avortament, els drets LGTBI i les noves formes de relació sexoafectives. Així mateix, els joves sí que defensen més el punitivisme i la defensa militar.

Segons l’autor de l’estudi, Roger Tugas i Vilardell, “les persones que més abracen les idees involucionistes són aquelles que pateixen incerteses, inseguretats i pors davant d’un horitzó pessimista, marcat per la precarietat i una societat canviant”. Aquest perfil identifica els nois joves, un col·lectiu molt exposat a les xarxes socials -on predominen discursos d’odi-, amb dificultats econòmiques per emancipar-se i amb un bagatge polític menys consolidat i, per tant, més permeables a adoptar idees noves. Però l’autor descarta que sigui exclusivament una qüestió generacional i de gènere, sinó que és multifactorial.

En aquest sentit el director de l’ICIP ha destacat que sovint es criminalitza els nois joves com a seguidors de les idees d’extrema dreta però “hi ha actituds retrògrades en tots els segments de la societat”.

Encreuament de variables

A partir de l’encreuament de diverses variables, l’estudi constata que la percepció de la convivència està relacionada amb les expressions de racisme, intolerància o militarisme. Per exemple, d’entre les persones que creuen que la convivència en el seu barri/municipi és molt dolenta, només el 43% veuria bé que un fill o filla es casés amb una persona refugiada. En canvi, entre les persones que creuen que la convivència és molt bona el percentatge d’acceptació puja al 67%. Alhora, les persones que manifesten que la convivència al seu barri/municipi és molt dolenta són més propenses a defensar la despesa militar.

L’anàlisi també permet establir una relació entre la percepció personal d’èxit o fracàs i la valoració de la immigració. Un 58% de les persones que es perceben com a perdedores afirmen que els immigrants delinqueixen més que les persones autòctones. D’entre les persones que es perceben com a guanyadores només ho creu el 25%.

D’altra banda, l’estudi aporta conclusions a partir de l’encreuament de les variables edat-gènere i edat-ús de la violència. En el primer cas, l’informe constata que els homes són més masclistes que les dones i, en particular, la diferència és més notable en el cas d’homes joves. Segons les dades analitzades, el 23% dels nois joves (fins a 30 anys) estan molt o bastant d’acord amb l’afirmació “els homes són millors líders polítics que les dones”, i un 20% creu que la violència de gènere és un invent del feminisme. Alhora, segons l’estudi, un de cada tres joves estaria disposat a fer servir la violència per defensar les seves idees i valors, dotze punts més que qualsevol altra franja d’edat.

Espai web interactiu

L’estudi es complementa amb la creació d’un espai web que ofereix la possibilitat d’interactuar directament amb les dades, a partir de l’encreuament de múltiples variables com el gènere, l’edat, el nivell d’estudis i el grau de confiança, entre d’altres. Concretament, la pàgina permet explorar les dades en funció de quatre apartat: Edat i gènere, Confiança social, Precarietat material i Sensació d’inseguretat.

L’espai web agrupa una setantena de gràfics, els quals també es poden consultar per temàtiques: Masclisme, LGTBIFòbia, Racisme, Militarisme i Tolerància amb la diferència.

El projecte Àgora inicia la sisena edició aquesta primavera amb una nova convocatòria de participants compromesos amb l’escolta, el diàleg i la convivència. Impulsat per l’ICIP, en col·laboració amb el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, la Fundació Lluís Coromina i amb la participació especial de La Casa dels Clàssics, Àgora continua apostant per la lectura com a punt de partida per a un diàleg profund entre persones de trajectòries i ideologies diverses.

Les sessions d’aquesta edició tenen lloc els dies 26 d’abril, 17 de maig i 7 de juny, amb la participació de tres ponents de referència: Raül Garrigasait, escriptor i traductor; Begoña Roman, filòsofa i especialista en ètica; i Ferran Requejo, politòleg i expert en teoria democràtica.

Els textos clàssics tornen a ser el fil conductor per abordar reptes contemporanis: La ira, de Sèneca; L’amistat, de Ciceró; i Història de la Guerra del Peloponès, de Tucídides. Més enllà de la reflexió individual, els textos serveixen com a mirall i pont per a converses compartides.

Perfils diversos i compromesos

El grup d’aquesta sisena edició està format per 18 participants amb perfils diversos i compromesos. Hi trobem persones com Rosa Lluch, professora d’Història; Ferriol Soria, director de la Fundació Ernest Lluch; Karlos Castilla, de l’Institut de Drets Humans de Catalunya; o Anna Ayuso, investigadora del CIDOB. També hi participen representants d’entitats de barri, com Dolors Manté de la Taula pel Diàleg del Guinardó, així com professionals de diversos àmbits: des de l’advocacia, com Sebastià Esteban i Guillermo Vidal-Quadras, fins a les arts, com Bet Pahissa. passant per l’educació, com el professor Marc Hortal, la gestió pública, la recerca per la pau o el món empresarial. I també s’incorporen veus joves com Manel Mesa, estudiant vinculat al col·lectiu “S’ha acabat” i Yero Bhoye Coulibaly, originari de Guinea i en procés de refugi, que aporta una mirada valuosa des de l’experiència migratòria i comunitària.

El coordinador del projecte, Pablo Aguiar, destaca que Àgora “es consolida com un espai segur i transformador, on les diferències no s’esquiven, sinó que s’encaren amb coratge i respecte. És una aposta per despolaritzar a través de la cultura, la paraula i la confiança”.

Després de cinc edicions, Àgora es manté com una proposta singular en l’àmbit català per fomentar la convivència democràtica i la cohesió social mitjançant el diàleg i la reflexió compartida.

En aquest vídeo, recollim les impressions dels participants d’una de les edicions del projecte:

En els propers dies l’ICIP publicarà les convocatòries de subvencions per a l’any 2025, destinades a donar suport a projectes d’entitats sense ànim de lucre que treballin pel foment de la pau, així com a treballs de recerca d’universitats en l’àmbit de la cultura de pau (R-ICIP). L’import global màxim de cadascuna de les convocatòries és de 80.000 euros.

Per resoldre dubtes i facilitar la presentació de propostes, organitzem dues sessions informatives en línia, una per a cada convocatòria:

Dijous 24 d’abril, a les 12 h

Sessió informativa sobre la convocatòria de subvencions per a projectes d’entitats sense afany de lucre orientats al foment de la pau.

Divendres 25 d’abril, a les 12 h

Sessió informativa sobre la convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP).

Totes dues sessions seran en línia i cal inscriure-s’hi prèviament a través del formulari que trobareu més avall. Per a resoldre dubtes o consultes ens podeu escriure a convocatories@icip.cat

Amb aquestes subvencions, l’ICIP reafirma el seu compromís amb el coneixement com a eina per construir pau, i dona suport a iniciatives que transformen, connecten i generen impacte.

Podeu consultar les bases generals que regeixen les dues línies de subvencions i els projectes finançats en anteriors edicions a la secció del web dedicada a les Subvencions. Properament, publicarem la convocatòria específica del 2025 i el calendari previst de resolució i execució dels projectes.

Catorze anys després de l’inici de la revolta popular, Síria continua immersa en una profunda crisi política, social i humanitària. Però entre les runes del conflicte, una societat civil resilient manté viu l’anhel de canvi. Aquesta va ser la tesi central de la sessió “Síria, 14 anys després: resistència, esperança i perspectives de pau”, organitzada per l’ICIP, amb la participació de l’activista i historiadora siriana Nour Salameh, el periodista Oriol Andrés Gallart i la moderació de la professora i experta en món àrab Lurdes Vidal.

L’acte, que va tenir lloc el 8 d’abril al Hub Social de Barcelona, va oferir una mirada sobre la situació actual del país després de la caiguda del règim d’Al Assad, el desembre passat, i les matances d’aquest mes de març.

Una societat civil viva, malgrat tot

Malgrat els anys de repressió, guerra i exili, Salameh va defensar que la societat civil siriana no ha deixat de lluitar, i no només ha sobreviscut, sinó que s’ha transformat i diversificat, especialment a través de la diàspora. “El que queda d’aquesta societat civil, d’aquestes persones que han lluitat catorze anys contra la dictadura i per la justícia, és molt —i fins i tot s’ha multiplicat”, va afirmar. Segons Salameh, han sorgit iniciatives que preserven la memòria de les víctimes, donen suport a les famílies de persones desaparegudes  i promouen l’empoderament de les dones.

Avui en dia la reconstrucció material és un dels reptes del país, però també ho és la reconstrucció del teixit social. “El repte principal avui per la societat civil és obrir espais de diàleg entre les  diferents faccions del país”, va apuntar. Una tasca difícil, condicionada per la fractura territorial i social causada per dècades de polítiques sectàries i per les ferides obertes del conflicte.

Tant Salameh com Andrés van coincidir en el diagnòstic d’un país trencat. Ciutats com Homs ho exemplifiquen: barris sencers destruïts per la repressió, mentre d’altres, aliats al règim, han quedat intactes. També hi ha  tensions entre els sirians que van marxar del país i els que es van quedar.

Justícia, memòria i lluita contra la impunitat

Segons els participants, la justícia per les víctimes és una assignatura pendent al país mediterrani. L’existència d’associacions que documenten desaparicions i denuncien crims de guerra mostra el compromís amb la memòria, però també els límits d’aquesta lluita. Andrés va destacar que la victimització generalitzada i la manca d’un relat compartit dificulten la reconciliació. “Hi ha  una competència per veure qui és més víctima”, va advertir.

Tot i les declaracions oficials, la investigació dels crims del règim d’Al Assad és escassa, i s’han produït nomenaments de figures implicades en violacions greus dels drets humans. Sense un procés real de justícia transicional, es fa difícil trencar el cercle de la impunitat.

L’acte es va concloure amb un missatge compartit de confiança en la societat civil siriana: “La població no permetrà un altre règim autoritari i continuarà lluitant com ho ha fet els últims 14 anys”, van coincidir a dir Salameh i Andrés. I una nota final a d’esperança: “Malgrat tot, hi ha una societat civil, hi ha persones capacitades i il·lusionades per construir una nova Síria. I hem de donar-los suport i confiança”, va remarcar Vidal.

L’activitat va incloure la lectura en àrab i en català del  poema “No ploraré” de la poeta palestina Fadwa Tuqan, a càrrec de Noor Ogly i la presidenta de FundiPau, Carme Suñé. El poema va servir per per teixir un fil entre les experiències del poble sirià i el palestí, connectant dues realitats marcades per la lluita i la resiliència.

El ICIP va acollir el divendres 4 d’abril la presentació del llibre Memoria Activa. Metodología psicosocial para la construcción de paz con mujeres inmigrantes y refugiadas, una obra que forma part de la col·lecció “Eines de pau, seguretat i justícia“. El llibre és fruit del treball de l’organització Mujer Diáspora, que acompanya dones migrades i refugiades en processos de sanació emocional i incidència social i política als països de destinació de diverses diàspores, especialment a Catalunya, Regne Unit i Suècia.

L’acte va ser conduït per Helga Flamtermesky, una de les impulsores de Mujer Diáspora, una ONG que aporta estratègies de sanació i gestió emocional a dones que han patit traumes a causa de la guerra als seus països d’origen o durant el procés migratori. A partir d’aquesta experiència, Mujer Diáspora ha desenvolupat una metodologia pròpia anomenada Memòria Activa, basada en l’escolta profunda, l’expressió artística i la transformació de la memòria com a eina de cura i apoderament.

“Aquesta metodologia posa en valor les històries i vivències de dones sovint silenciades, i busca imprimir noves emocions als records, reconstruint-los des d’un lloc de força, reconeixement i dignitat”, va explicar Flamtermesky durant la presentació.

El llibre detalla cinc eixos que sostenen aquest enfocament: sensorialitat, sanació, diversitat, espiritualitat i retorn simbòlic, i ofereix recursos concrets per aplicar-los, com l’ús de la cuina com a espai de memòria i creació col·lectiva. A més, recull testimonis col·lectius, pràctiques artístiques, propostes pedagògiques i reflexions que poden servir com a guia tant per a professionals com per a comunitats que desitgin posar la cura i la memòria al centre dels processos de pau.

L’acte va comptar amb intervencions de veus destacades de la diàspora colombiana i col·laboradors de França i Síria, com la cantautora Marta Gómez, el documentalista Iván Guarnizo, la fotògrafa Ingrid Guyon i la doctora en història Nour Salameh. Tots ells han participat en diverses experiències liderades per Mujer Diáspora que ara queden recollides al llibre.

“En un context marcat per l’augment de les migracions forçades i les violències globals, Memòria Activa no és només un llibre: és una eina de reconstrucció col·lectiva, una aposta per una pau amb rostre de dona, i un crit per visibilitzar aquelles històries que mai haurien d’haver estat invisibilitzades”, va afegir María Eugenia Blandón, responsable de l’àrea de Memòria, convivència i reconciliació de l’ICIP.

El llibre es pot descarregar gratuïtament des de la web de l’ICIP, i s’ofereix com una eina viva, pensada per ser llegida, compartida i portada a la pràctica.

L’historiador i activista israelià per la pau i els drets humans, Meir Margalit, ha visitat el mes de març Barcelona per participar en l’Impacte! Festival de Cinema i Drets Humans de Catalunya. En el marc de la seva estada, l’ICIP ha acollit la sessió d’anàlisi “L’eclipsi de la societat israeliana”, un espai de reflexió sobre la deriva política i social d’Israel, organitzat conjuntament amb FundiPau i Novact. 

Durant la sessió Margalit –autor del llibre L’eclipsi de la societat israeliana– ha abordat com la por, el militarisme i el messianisme marquen la societat israeliana actual, i consoliden un sistema on l’exèrcit domina la vida pública, l’extrema dreta guanya influència i la possibilitat de pau sembla cada cop més llunyana. “Avui ningú parla de pau, es parla de hudna (treva). La pau serà per la pròxima generació”, ha afirmat. 

Segons Margalit, el sionisme es troba en plena crisi, una realitat que el 7 d’octubre de 2023 va posar encara més en evidència. “La promesa de seguretat per al poble jueu a Israel ha quedat desmentida pels fets, la qual cosa obre un debat profund sobre el futur del país i de la seva societat. El sionisme ha fracassat. Perquè hi hagi una solució al conflicte entre Israel i Palestina, Israel ha de deixar de ser sionista”, ha afirmat. “

A més, Margalit ha alertat sobre l’estat de neurosi col·lectiva que viu la societat israeliana, on la por constant impedeix la reflexió i el pensament crític i justifica polítiques cada cop més extremes. “Quan un poble viu en un estat de tensió permanent, acaba perdent la capacitat de raonar i actua mogut per instints primaris”, ha advertit.

La trobada ha tingut lloc el divendres 28 de març a la seu de l’ICIP i ha esdevingut un espai de reflexió i debat sobre els reptes i les incerteses que marquen el futur de la regió. 

Aquesta primavera s’activa el Fòrum Català per la Pau, un procés de participació i reflexió que té un doble objectiu: dissenyar una política pública de pau per a Catalunya i reforçar el moviment per la pau. El Fòrum neix d’un esforç conjunt entre institucions i societat civil, impulsat pel Govern de Catalunya, el Consell Català de Foment de la Pau, l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i el teixit associatiu de foment de la pau, amb el lema “Menys violències, més justícia global”.

D’aquesta manera, en un context d’amenaces globals, marcat per la crisi climàtica, l’increment de la despesa militar i del nombre de conflictes armats, i l’erosió dels pilars democràtics, Catalunya aposta per la pau i vol obrir la reflexió sobre com contribuïm a la pau a casa nostra i al món. 

Una de les fites del Fòrum és l’elaboració del Pla Director País de Pau, un marc estratègic que dotarà d’una major coherència, visibilitat i impacte les actuacions del Govern, els ens municipals i supramunicipals en matèria de foment de la pau, tant a escala local com global. 

Per a definir el Pla Director País de Pau, entre els mesos d’abril i juny es farà un procés participatiu, obert al conjunt de la ciutadania, amb sessions a les quatre demarcacions catalanes i amb tres canals de participació:

• Sessions deliberatives: sobre cinc eixos temàtics de debat, que se celebraran a Barcelona, Bellaterra, Girona, Granollers, Lleida, Olot, Tarragona i Tortosa.
• Sessions autogestionades: organitzades arreu del territori per persones, entitats i institucions que vulguin aprofundir en els eixos temàtics de debat.
• Aportacions en línia: espai obert a tota la ciutadania a través del portal Participa de la Generalitat de Catalunya.

Les aportacions fetes a través dels diferents espais de participació ajudaran a definir el Pla Director País de Pau, que el Govern de la Generalitat de Catalunya presentarà al Parlament de Catalunya per a la seva aprovació. El procés de participació ciutadana s’iniciarà el 7 d’abril a Barcelona i inclourà sessions a Olot, Tortosa, Granollers, Bellaterra, Lleida i Girona, on finalitzarà el dia 17 de juny. 

Segons Gabriela Serra, presidenta del Consell Català de Foment de la Pau, “quan parlem de pau, de viure en pau, no parlem ni d’un somni ni d’una utopia. Parlem de la pau que cal construir, mantenir i divulgar dia a dia i en tots els àmbits de la vida.  Catalunya ha d’aportar i desenvolupar la seva proposta. Ara és el moment de contribuir a la construcció de la pau mundial”.

Cinc eixos temàtics de debat

El Fòrum Català per la Pau estructurarà el debat i les propostes entorn de cinc eixos temàtics: Cultura de pau; Seguretat i justícia; Conflictes, violència i pau; Amenaces i reptes globals per la pau; Dones, pau i seguretat.

A partir d’aquests eixos temàtics, l’objectiu del procés participatiu és identificar mesures concretes que puguin ser adoptades per institucions públiques, tant per part del Govern de la Generalitat com per entitats municipals i supramunicipals – ajuntaments, diputacions, consells comarcals i l’Àrea Metropolitana de Barcelona -, així com per entitats privades.

Cada eix temàtic comptarà amb una fitxa de diagnòstic que definirà els principals reptes, accions proposades i preguntes orientadores per guiar el debat.

Modificació de la Llei de foment de la pau

Com a pas previ a l’inici del procés participatiu del Fòrum Català per la Pau, el 12 de març, el Parlament de Catalunya va aprovar la modificació de la Llei de foment de la pau, per tal d’incorporar que cada Govern assumeixi la responsabilitat d’elaborar un Pla Director País de Pau. Aquesta reforma, promoguda pel Consell Català de Foment de la Pau, es va aprovar amb 106 vots a favor (grups parlamentaris Socialistes i Units per Avançar, Junts, Esquerra Republicana de Catalunya, Comuns i  Candidatura d’Unitat Popular) i 27 en contra (grups parlamentaris Partit Popular de Catalunya, Vox en Cataluña i Aliança Catalana).

La nova llei estableix que el Govern haurà de presentar cada quatre anys un pla Director País de Pau. Aquest pla director, que haurà de ser aprovat pel Parlament, s’elaborarà mitjançant un procés d’estudi, informació, consulta i participació, i haurà de preveure els recursos i establir les prioritats que caldrà concretar en els plans anuals de pau.

El dimarts 18 de març, una trentena de persones es van reunir al Hub Social de Barcelona per debatre l’impacte de les noves polítiques migratòries dels Estats Units en les diàspores centreamericanes. L’acte, organitzat per la Taula Catalana pels Drets Humans i la Pau a l’Amèrica Central i l’ICIP, va comptar amb la participació d’Elvira Cuadra, sociòloga nicaragüenca i directora del Centre d’Estudis Transdisciplinaris de Centreamèrica (CETCAM).

Cuadra té més de vint anys d’experiència analitzant els processos polítics, els conflictes i les polítiques de seguretat a Nicaragua i l’Amèrica Central. Ha estat investigadora associada del Centro de Investigaciones de la Comunicación (CINCO) i directora de l’Instituto de Estudios Estratégicos y Políticas Públicas (IEEPP), dues organitzacions claus en l’anàlisi regional que van ser tancades arbitràriament el 2018. A causa de la repressió política a Nicaragua, el 2023 va ser desposseïda de la seva nacionalitat i es troba a l’exili.

Durant la seva intervenció, Cuadra va alertar que “aquesta política migratòria no només vulnera drets fonamentals, sinó que també té un efecte devastador en les economies locals de l’Amèrica Central, que depenen en gran part de les remeses”. També va subratllar que “l’enduriment de les fronteres no aturarà la migració, sinó que la farà més perillosa i costosa per a les persones que busquen un futur millor”.

La trobada va posar de manifest les greus conseqüències d’aquestes polítiques i la necessitat d’una resposta internacional basada en els drets humans. Els participants van compartir reflexions sobre com aquestes mesures afecten les comunitats migrants i van subratllar la importància de reforçar l’acompanyament i suport a les persones en situació de vulnerabilitat.

A més, les noves mesures antimigratòries dels EUA coincideixen amb una retallada dels fons públics nord-americans destinats a l’ajuda al desenvolupament. En aquest context, moltes intervencions van posar de manifest la necessitat de reforçar altres canals de cooperació amb l’Amèrica Central. Tot i l’esclat de greus crisis en altres parts del món, la regió —fortament afectada per regressions autocràtiques, corrupció, violències i desigualtats— continua necessitant atenció i solidaritat internacional.

View this post on Instagram

A post shared by ICIP (@icipeace)