Aquest mes de juny, torna a les llibreries Tres Guinees, de Virginia Woolf —una de les veus més lúcides i radicals del segle XX— amb una nova edició. Publicat per l’ICIP i Angle Editorial el 2011 dins la col·lecció “Clàssics de la Pau i de la Noviolència”, ara el llibre es reedita amb una versió actualitzada amb la nova imatge de la col·lecció i amb un epíleg inèdit d’Elena Grau Biosca, que ofereix una lectura renovada des dels feminismes pacifistes contemporanis.
La traducció al català és obra de Marta Pessarrodona, que va saber traslladar amb gran sensibilitat la força del text original en anglès. Amb un to alhora irònic i contundent, Tres Guinees és un assaig fonamental que denuncia el patriarcat, la cultura bel·licista i les estructures de poder que sostenen la violència. Woolf articula una reflexió visionària sobre la independència econòmica i intel·lectual de les dones com a requisit per a una societat més justa i pacífica.
La col·lecció “Clàssics de la Pau i de la Noviolència”, coeditada amb Angle Editorial, té la voluntat d’oferir i mostrar el coneixement i l’obra de persones, idees, compromisos i accions que, per la seva importància objectiva i pel seu potencial inspirador, han esdevingut referents en el camp de la pau i de la noviolència.
Amb aquesta nova edició, l’ICIP reafirma la voluntat de posar a l’abast del públic textos essencials que han marcat el pensament crític i pacifista, oferint eines per reflexionar sobre els reptes actuals des d’una mirada transformadora.
A causa d’una incidència tècnica registrada al portal de Tràmits de la Generalitat de Catalunya i en compliment de les bases reguladores de les subvencions que atorga l’ICIP, s’ha ampliat tres dies hàbils el termini per a presentar sol·licituds a la convocatòria destinada a projectes d’entitats sense afany de lucre destinats al foment de la pau. La convocatòria, que havia de finalitzar aquest dimarts 10 de juny, estarà oberta fins divendres 13 de juny de 2025.
La presentació de sol·licituds s’ha de fer via telemàtica, a través del portal de Tràmits. Aquesta convocatòria es regeix per les bases reguladores generals per a la concessió de subvencions de l’ICIP i per les següents bases reguladores específiques, publicades el 2023.
Subvencions per a projectes de recerca d’universitats
Les dues convocatòries tenen un import global de 80.000 euros cadascuna. Podeu consultar tota la informació, juntament amb una guia informativa, a l’apartat de Subvencions del web de l’ICIP, on també trobareu els projectes subvencionats en les anteriors edicions. Per a resoldre dubtes, podeu posar-vos en contacte amb l’ICIP a través del correu convocatories@icip.cat.
L’ICIP convoca anualment dues línies de subvencions amb l’objectiu de fomentar la recerca en l’àmbit de la cultura de pau, i permetre la transmissió de coneixement.
La Junta de Govern de l’ICIP ha decidit atorgar el Premi ICIP Construcció de Pau 2025 a l’organització siriana Women Now for Development“per la tasca de suport, protecció i empoderament de les dones sirianes, dins i fora del país, com a símbol de resistència i solidaritat feminista davant la violència”.
El premi reconeix la contribució destacada de Women Now for Development a la pau, la justícia i la dignitat a Síria, un país profundament afectat per la repressió, el conflicte armat i l’exili forçat. L’organització ha estat seleccionada entre una vintena de candidatures internacionals pel seu treball transformador i resilient durant l’última dècada.
Fundada l’any 2012 per l’escriptora i periodista siriana Samar Yazbek, Women Now for Development va néixer com una iniciativa comunitària per donar suport a dones i noies en els primers dies de la revolució siriana. El seu objectiu inicial era crear espais segurs on les dones poguessin trobar-se, compartir coneixements i experiències, i explorar col·lectivament com ajudar a les seves comunitats. Des d’aleshores, s’ha convertit en una organització feminista de referència que treballa tant en zones de guerra com en contextos afectats pel conflicte, dins i fora de Síria.
Durant aquests tretze anys, l’organització ha desenvolupat un model arrelat en els valors feministes i la solidaritat comunitària. Women Now for Development ha reforçat el paper de les dones en l’esfera pública i privada proporcionant eines, recursos i coneixement. Així, l’organització ha ajudat a formar una generació de dones que continuen resistint a la violència i construint esperança enmig de la destrucció.
Un enfocament centrat en les supervivents
Amb presència a Síria, el Líban i Turquia, l’organització ha acompanyat comunitats que han patit greus vulneracions dels drets humans, com ara setges, desplaçaments forçats o atacs químics. El seu treball es caracteritza per un enfocament centrat en les supervivents, l’èmfasi en la protecció, la participació i l’empoderament, i una forta aposta per l’organització comunitària. A més, lidera esforços d’incidència internacional per amplificar les veus de les dones sirianes, sovint marginades en el discurs polític hegemònic, i per exigir justícia i rendició de comptes.
Guiada per principis feministes i amb un equip format per activistes arrelades a les seves comunitats, Women Now for Development continua imaginant i construint un futur més just i inclusiu per a Síria.
En ser coneixedora del guardó, la directora executiva de l’organització, Lubna Alkanawati, ha compartit un record: “L’any 2014, durant un dels períodes més durs del setge imposat pel règim d’Al-Assad a l’est de Ghouta, ens faltava gairebé tot. La meva veïna Mariam, de 65 anys, cap d’una família de vint persones que vivien en condicions inimaginables, sempre s’assegurava de compartir una petita part del seu menjar amb mi. Aquella petita mossegada —oferta amb cura i solidaritat— em va ajudar a no perdre la meva humanitat quan la guerra va mostrar la seva cara més cruel. Em va recordar què significa ser humana en temps inhumans.”
Alkanawati ha dedicat el premi “a la Mariam, a l’equip de Women Now for Development, que continua mostrant al món com les dones poden liderar el canvi amb determinació, voluntat i passió; i a totes les dones sirianes que, amb cura, resiliència, compassió i coratge, continuen resistint la destrucció i construint esperança.” També ha afirmat que rebre el Premi ICIP “és un reconeixement poderós del compromís persistent de les dones sirianes, que han resistit a la violència, han creat alternatives i han imaginat la justícia fins i tot en els temps més foscos. També és un homenatge a la solidaritat feminista que creua fronteres i ens enforteix.”
Women Now for Development ha treballat de manera constant per assegurar que les veus de les dones siguin centrals en tots els processos de construcció de pau, justícia i rendició de comptes. L’organització creu que no pot haver-hi una pau sostenible sense justícia —i que no hi pot haver justícia ni pau sense les dones.
Arrelada en iniciatives comunitàries, la seva tasca ha assolit fites clau: la creació de la Xarxa Adala el 2016; la participació en negociacions civils locals a través del Civil Block a l’Est de Ghouta el 2018; i, més recentment, el suport a moviments liderats per supervivents que reclamen la creació de la Institució Independent per a les Persones Desaparegudes a la República Àrab Siriana (IIMP).
Premi ICIP Construcció de Pau
Des de l’any 2011, l’ICIP atorga anualment el Premi Construcció de Pau amb la voluntat de reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han contribuït de manera destacada i continuada a la promoció de la pau.
El guardó consisteix en un reconeixement públic, una escultura anomenada Porta del Sol creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, i una dotació econòmica de 6.000 euros. L’acte de lliurament tindrà lloc el setembre de 2025 al Parlament de Catalunya, coincidint amb el Dia Internacional de la Pau.
Els dies 25 i 26 de maig, l’ICIP va acollir dues activitats amb la geògrafa i activista Ruth Wilson Gilmore, una de les veus més rellevants del pensament abolicionista contemporani. Al llarg de les seves intervencions a Barcelona, Gilmore va abordar les limitacions estructurals del sistema penal i va defensar l’abolició com una pràctica col·lectiva centrada en la reparació del dany i orientada a construir societats més justes, solidàries i lliures de violència.
Diumenge 25 de maig – Fira Literal
Amb el títol “Abolir la indústria del càstig: reptes i pràctiques polítiques per a l’emancipació”, la primera sessió va tenir lloc a la Fira Literal, guiada per la investigadora Ainhoa Nadia Douhaibi. Gilmore va exposar algunes de les idees centrals del seu pensament, com ara la noció de l’abolició entesa com una “emancipació en assaig”, un procés constant per crear espais de llibertat i relacions transformadores.
També va analitzar el que anomena el “complex industrial penitenciari”, on va destacar com el sistema penal organitza de manera eficient els recursos estatals (terra, treball, capital i autoritat) per contenir poblacions i reproduir desigualtats. Aquest model prioritza la repressió i el càstig per sobre dels serveis essencials, especialment en contextos de retallades i austeritat.
Per a Gilmore, la llibertat és un lloc que es construeix col·lectivament, i la tasca abolicionista no consisteix únicament a eliminar presons, sinó a crear alternatives reals i sostenibles basades en la cura, la responsabilitat comunitària i la justícia restaurativa.
Dilluns 26 de maig – La Model
La segona trobada va tenir lloc a la sala d’actes de La Model, un espai amb una càrrega simbòlica evident. Amb el títol “Seguretat i justícia: models alternatius al punitivisme”, la sessió va comptar amb la facilitació de Basha Changue (activista afrofeminista) i la participació d’Áurea Martín (Tanquem els CIE), Iñaki Rivera (UB) i Laia Serra (advocada penalista), i va ser inaugurada institucionalment pel director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, i la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas.
Gilmore va posar èmfasi en què l’abolicionisme és un model, i no un horitzó, i va defensar un internacionalisme “des de baix” que connecti lluites diverses i generi complicitats entre persones i col·lectius que resisteixen arreu del món. Va plantejar tres imperatius per a l’abolició: ha de ser verda (sostenible), vermella (contra el capitalisme racial) i internacionalista (conectada i plural).
Al llarg del diàleg, també es va reflexionar sobre els reptes i les contradiccions que suposa l’ús estratègic de les eines jurídiques dins dels moviments abolicionistes, tot remarcant que la resposta col·lectiva a les violències ha d’anar més enllà del càstig i promoure formes comunitàries de resolució de conflictes i reparació.
Un pensament amb arrels comunitàries i transformadores
Amb una trajectòria que combina acadèmia i activisme, Ruth Wilson Gilmore és cofundadora de col·lectius com Critical Resistance i INCITE! i autora d’obres com Golden Gulag i Abolition Geography.
La seva visita a Barcelona, organitzada per l’àrea d’Alternatives de seguretat de l’ICIP, va oferir una oportunitat única per obrir espais de reflexió col·lectiva sobre com repensar la seguretat, la justícia i la llibertat des d’una perspectiva transformadora, no punitiva i amb arrels comunitàries. Aquesta mirada enllaça amb el treball de l’ICIP per promoure models de seguretat centrats en la construcció de pau, la garantia de drets i la superació de totes les formes de violència estructural.
Els dies 14 i 15 de maig, el Fòrum Català per la Pau va organitzar dues sessions deliberatives a Barcelona i Tarragona centrades en l’Eix 3: Conflictes, Violència i Pau, amb l’objectiu de contribuir a l’elaboració del Pla Director País de Pau.
En total, hi van participar una trentena de persones —tant a títol individual com en representació d’entitats compromeses amb la justícia global i la cultura de pau— que van treballar col·lectivament en la definició de propostes concretes.
Les sessions es van estructurar en grups de debat que, durant una hora, van abordar iniciatives en tres àmbits principals:
Prevenció de la violència internacional mitjançant intervencions sostenibles.
Suport legal i psicosocial a persones en contextos de violència greu.
Promoció del desarmament a través de polítiques institucionals clares.
Les propostes resultants es van compartir en una posada en comú final, que va permetre identificar consensos, divergències i línies d’acció compartides.
Sessió de Barcelona (14 de maig – Hub Social BCN)
La trobada de Barcelona va comptar amb la participació d’entitats com NOVACT, ACPP, Justícia i Pau, FundiPau, LaFede.cat, Fundació Akwaba, Bosco Global, WILPF, AHEAD i International Action for Peace (IAP).
Entre les propostes que van sorgir del debat s’inclouen la creació d’un centre supranacional de formació en prevenció de conflictes i defensa civil no violenta; la reubicació temporal d’activistes en risc; l’establiment d’un observatori internacional de cossos civils de pau; i la promoció de polítiques de compra ètica i no col·laboració amb indústries vinculades a la guerra.
Sessió de Tarragona (15 de maig – Campus Catalunya URV)
A Tarragona, hi van assistir representants de Comitè Óscar Romero, Xarxa Coordinadora d’ONGs Solidàries, Associació Cultural Sant Jordi, Associació Musical Pau Casals del Vendrell, Associació Quilòmetre 0, Cooperació Activa del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, així com personal tècnic de l’Ajuntament de Tarragona.
Així, es van afegir propostes com l’impuls de campanyes de denúncia a entitats bancàries que inverteixen en armament, la desincentivació d’empreses catalanes que operin en zones de conflicte, el desenvolupament de línies de subvenció per xarxes locals de protecció a defensores de drets humans, la revisió del Consell Català de Foment de la Pau per garantir representació territorial o la retirada simbòlica del Ministeri de Defensa del Saló de l’Ensenyament.
Pròximes sessions
Les següents cites del Fòrum tindran lloc el 20 de maig a Tortosa i el 27 de maig a Granollers, centrades en l’Eix 4: Amenaces i Reptes Globals per a la Pau.
Les aportacions es poden fer també de forma telemàtica a través del portal participa.gencat.cat. Totes les propostes es recolliran com a part del procés participatiu per a l’elaboració del Pla Director País de Pau, que el Govern de la Generalitat presentarà pròximament al Parlament per a la seva aprovació.
Aquest mes de maig s’han publicat les dues convocatòries de subvencions de l’ICIP destinades a fomentar les iniciatives i projectes de foment de la cultura de pau, amb un import global de 80.000 euros cadascuna.
Subvencions per a projectes d’entitats
D’una banda, l’ICIP ha publicat la convocatòria de subvencions per a projectes d’entitats sense afany de lucre destinats al foment de la pau corresponent a l’any 2025. En aquest cas, el termini per presentar sol·licituds és d’un mes, a comptar de l’endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), és a dir, des del dissabte 10 de maig al dimarts 10 de juny de 2025. La presentació de sol·licituds s’ha de fer via telemàtica, a través del portal de Tràmits de la Generalitat de Catalunya.
Subvencions per a projectes de recerca d’universitats
D’altra banda, l’ICIP ha publicat la convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP). En aquest cas, el termini de presentació de sol·licituds estarà obert del divendres 16 de maig al dilluns 16 de juny de 2025. La presentació de sol·licituds també s’ha de fer via telemàtica, a través d’aquest enllaç del portal de Tràmits.
Podeu consultar les dues convocatòries, juntament amb una guia informativa, a l’apartat de Subvencions del web de l’ICIP, on també trobareu els projectes subvencionats en les anteriors edicions. Per a resoldre dubtes, podeu posar-vos en contacte amb l’ICIP a través del correu convocatories@icip.cat.
L’ICIP convoca anualment dues línies de subvencions amb l’objectiu de fomentar la recerca en l’àmbit de la cultura de pau, i permetre la transmissió de coneixement.
L’ICIP ha presentat en roda de premsa l’estudi “L’arrelament de les idees involucionistes i bel·licistes a Catalunya” (Informe ICIP, 24/2025). El treball, realitzat pel periodista i analista de dades Roger Tugas i Vilardell, analitza en quins sectors de la població catalana arrelen més les idees contràries als valors democràtics, els drets humans i la pau, com per exemple el racisme, el masclisme, la LGTBIfòbia o el militarisme.
Les dades s’han extret de set enquestes d’institucions públiques. S’ha realitzat una anàlisi en profunditat de l’Enquesta ICIP 2022 “Convivència i cohesió a Catalunya” i l’Enquesta ICIP 2023 “Convivència i seguretat a Catalunya”, i s’han estudiat sondejos complementaris sobre valors i hàbits del CEO i el CIS de l’any 2023, així com l’Enquesta Social Europea. Les dades d’un total de 130 preguntes s’han creuat a partir de diferents variables: edat, sexe, nivell d’estudis, mida del municipi de residència, grau de confiança social, renda o preocupació per la seguretat.
L’estudi s’emmarca en la línia de treball “Diàleg social i polític” de promoció de la convivència, el diàleg i la cohesió social a Catalunya. Segons ha explicat el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, “és fonamental saber gestionar la discrepància i els conflictes de manera constructiva, i per això volem entendre en quines de la societat arrelen més els valors antidemocràtics i què explica aquestes actituds, amb una mirada àmplia i fugint de les respostes simplistes”.
Principals conclusions
L’estudi confirma que els plantejaments masclistes, homòfobs, transfòbics, racistes, autoritaris i bel·licistes arrelen més entre els homes, especialment els nois joves, i entre les persones que tenen poca confiança social, més preocupades per la seguretat o l’incivisme i amb dificultats econòmiques.
Amb tot, no es percep una tendència generacional cap a postures més conversadores: la gent jove no és menys feminista ni més racista que el conjunt de la societat. Al contrari, el jovent defensa més el dret a l’avortament, els drets LGTBI i les noves formes de relació sexoafectives. Així mateix, els joves sí que defensen més el punitivisme i la defensa militar.
Segons l’autor de l’estudi, Roger Tugas i Vilardell, “les persones que més abracen les idees involucionistes són aquelles que pateixen incerteses, inseguretats i pors davant d’un horitzó pessimista, marcat per la precarietat i una societat canviant”. Aquest perfil identifica els nois joves, un col·lectiu molt exposat a les xarxes socials -on predominen discursos d’odi-, amb dificultats econòmiques per emancipar-se i amb un bagatge polític menys consolidat i, per tant, més permeables a adoptar idees noves. Però l’autor descarta que sigui exclusivament una qüestió generacional i de gènere, sinó que és multifactorial.
En aquest sentit el director de l’ICIP ha destacat que sovint es criminalitza els nois joves com a seguidors de les idees d’extrema dreta però “hi ha actituds retrògrades en tots els segments de la societat”.
Encreuament de variables
A partir de l’encreuament de diverses variables, l’estudi constata que la percepció de la convivència està relacionada amb les expressions de racisme, intolerància o militarisme. Per exemple, d’entre les persones que creuen que la convivència en el seu barri/municipi és molt dolenta, només el 43% veuria bé que un fill o filla es casés amb una persona refugiada. En canvi, entre les persones que creuen que la convivència és molt bona el percentatge d’acceptació puja al 67%. Alhora, les persones que manifesten que la convivència al seu barri/municipi és molt dolenta són més propenses a defensar la despesa militar.
L’anàlisi també permet establir una relació entre la percepció personal d’èxit o fracàs i la valoració de la immigració. Un 58% de les persones que es perceben com a perdedores afirmen que els immigrants delinqueixen més que les persones autòctones. D’entre les persones que es perceben com a guanyadores només ho creu el 25%.
D’altra banda, l’estudi aporta conclusions a partir de l’encreuament de les variables edat-gènere i edat-ús de la violència. En el primer cas, l’informe constata que els homes són més masclistes que les dones i, en particular, la diferència és més notable en el cas d’homes joves. Segons les dades analitzades, el 23% dels nois joves (fins a 30 anys) estan molt o bastant d’acord amb l’afirmació “els homes són millors líders polítics que les dones”, i un 20% creu que la violència de gènere és un invent del feminisme. Alhora, segons l’estudi, un de cada tres joves estaria disposat a fer servir la violència per defensar les seves idees i valors, dotze punts més que qualsevol altra franja d’edat.
Espai web interactiu
L’estudi es complementa amb la creació d’un espai web que ofereix la possibilitat d’interactuar directament amb les dades, a partir de l’encreuament de múltiples variables com el gènere, l’edat, el nivell d’estudis i el grau de confiança, entre d’altres. Concretament, la pàgina permet explorar les dades en funció de quatre apartat: Edat i gènere, Confiança social, Precarietat material i Sensació d’inseguretat.
L’espai web agrupa una setantena de gràfics, els quals també es poden consultar per temàtiques: Masclisme, LGTBIFòbia, Racisme, Militarisme i Tolerància amb la diferència.
El projecte Àgora inicia la sisena edició aquesta primavera amb una nova convocatòria de participants compromesos amb l’escolta, el diàleg i la convivència. Impulsat per l’ICIP, en col·laboració amb el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, la Fundació Lluís Coromina i amb la participació especial de La Casa dels Clàssics, Àgora continua apostant per la lectura com a punt de partida per a un diàleg profund entre persones de trajectòries i ideologies diverses.
Les sessions d’aquesta edició tenen lloc els dies 26 d’abril, 17 de maig i 7 de juny, amb la participació de tres ponents de referència: Raül Garrigasait, escriptor i traductor; Begoña Roman, filòsofa i especialista en ètica; i Ferran Requejo, politòleg i expert en teoria democràtica.
Els textos clàssics tornen a ser el fil conductor per abordar reptes contemporanis: La ira, de Sèneca; L’amistat, de Ciceró; i Història de la Guerra del Peloponès, de Tucídides. Més enllà de la reflexió individual, els textos serveixen com a mirall i pont per a converses compartides.
Perfils diversos i compromesos
El grup d’aquesta sisena edició està format per 18 participants amb perfils diversos i compromesos. Hi trobem persones com Rosa Lluch, professora d’Història; Ferriol Soria, director de la Fundació Ernest Lluch; Karlos Castilla, de l’Institut de Drets Humans de Catalunya; o Anna Ayuso, investigadora del CIDOB. També hi participen representants d’entitats de barri, com Dolors Manté de la Taula pel Diàleg del Guinardó, així com professionals de diversos àmbits: des de l’advocacia, com Sebastià Esteban i Guillermo Vidal-Quadras, fins a les arts, com Bet Pahissa. passant per l’educació, com el professor Marc Hortal, la gestió pública, la recerca per la pau o el món empresarial. I també s’incorporen veus joves com Manel Mesa, estudiant vinculat al col·lectiu “S’ha acabat” i Yero Bhoye Coulibaly, originari de Guinea i en procés de refugi, que aporta una mirada valuosa des de l’experiència migratòria i comunitària.
El coordinador del projecte, Pablo Aguiar, destaca que Àgora “es consolida com un espai segur i transformador, on les diferències no s’esquiven, sinó que s’encaren amb coratge i respecte. És una aposta per despolaritzar a través de la cultura, la paraula i la confiança”.
Després de cinc edicions, Àgora es manté com una proposta singular en l’àmbit català per fomentar la convivència democràtica i la cohesió social mitjançant el diàleg i la reflexió compartida.
En aquest vídeo, recollim les impressions dels participants d’una de les edicions del projecte:
En els propers dies l’ICIP publicarà les convocatòries de subvencions per a l’any 2025, destinades a donar suport a projectes d’entitats sense ànim de lucre que treballin pel foment de la pau, així com a treballs de recerca d’universitats en l’àmbit de la cultura de pau (R-ICIP). L’import global màxim de cadascuna de les convocatòries és de 80.000 euros.
Per resoldre dubtes i facilitar la presentació de propostes, organitzem dues sessions informatives en línia, una per a cada convocatòria:
Dijous 24 d’abril, a les 12 h
Sessió informativa sobre la convocatòria de subvencions per a projectes d’entitats sense afany de lucre orientats al foment de la pau.
Divendres 25 d’abril, a les 12 h
Sessió informativa sobre la convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP).
Totes dues sessions seran en línia i cal inscriure-s’hi prèviament a través del formulari que trobareu més avall. Per a resoldre dubtes o consultes ens podeu escriure a convocatories@icip.cat
Amb aquestes subvencions, l’ICIP reafirma el seu compromís amb el coneixement com a eina per construir pau, i dona suport a iniciatives que transformen, connecten i generen impacte.
Podeu consultar les bases generals que regeixen les dues línies de subvencions i els projectes finançats en anteriors edicions a la secció del web dedicada a les Subvencions. Properament, publicarem la convocatòria específica del 2025 i el calendari previst de resolució i execució dels projectes.
Catorze anys després de l’inici de la revolta popular, Síria continua immersa en una profunda crisi política, social i humanitària. Però entre les runes del conflicte, una societat civil resilient manté viu l’anhel de canvi. Aquesta va ser la tesi central de la sessió “Síria, 14 anys després: resistència, esperança i perspectives de pau”, organitzada per l’ICIP, amb la participació de l’activista i historiadora siriana Nour Salameh, el periodista Oriol Andrés Gallart i la moderació de la professora i experta en món àrab Lurdes Vidal.
L’acte, que va tenir lloc el 8 d’abril al Hub Social de Barcelona, va oferir una mirada sobre la situació actual del país després de la caiguda del règim d’Al Assad, el desembre passat, i les matances d’aquest mes de març.
Una societat civil viva, malgrat tot
Malgrat els anys de repressió, guerra i exili, Salameh va defensar que la societat civil siriana no ha deixat de lluitar, i no només ha sobreviscut, sinó que s’ha transformat i diversificat, especialment a través de la diàspora. “El que queda d’aquesta societat civil, d’aquestes persones que han lluitat catorze anys contra la dictadura i per la justícia, és molt —i fins i tot s’ha multiplicat”, va afirmar. Segons Salameh, han sorgit iniciatives que preserven la memòria de les víctimes, donen suport a les famílies de persones desaparegudes i promouen l’empoderament de les dones.
Avui en dia la reconstrucció material és un dels reptes del país, però també ho és la reconstrucció del teixit social. “El repte principal avui per la societat civil és obrir espais de diàleg entre les diferents faccions del país”, va apuntar. Una tasca difícil, condicionada per la fractura territorial i social causada per dècades de polítiques sectàries i per les ferides obertes del conflicte.
Tant Salameh com Andrés van coincidir en el diagnòstic d’un país trencat. Ciutats com Homs ho exemplifiquen: barris sencers destruïts per la repressió, mentre d’altres, aliats al règim, han quedat intactes. També hi ha tensions entre els sirians que van marxar del país i els que es van quedar.
Justícia, memòria i lluita contra la impunitat
Segons els participants, la justícia per les víctimes és una assignatura pendent al país mediterrani. L’existència d’associacions que documenten desaparicions i denuncien crims de guerra mostra el compromís amb la memòria, però també els límits d’aquesta lluita. Andrés va destacar que la victimització generalitzada i la manca d’un relat compartit dificulten la reconciliació. “Hi ha una competència per veure qui és més víctima”, va advertir.
Tot i les declaracions oficials, la investigació dels crims del règim d’Al Assad és escassa, i s’han produït nomenaments de figures implicades en violacions greus dels drets humans. Sense un procés real de justícia transicional, es fa difícil trencar el cercle de la impunitat.
L’acte es va concloure amb un missatge compartit de confiança en la societat civil siriana: “La població no permetrà un altre règim autoritari i continuarà lluitant com ho ha fet els últims 14 anys”, van coincidir a dir Salameh i Andrés. I una nota final a d’esperança: “Malgrat tot, hi ha una societat civil, hi ha persones capacitades i il·lusionades per construir una nova Síria. I hem de donar-los suport i confiança”, va remarcar Vidal.
L’activitat va incloure la lectura en àrab i en català del poema “No ploraré” de la poeta palestina Fadwa Tuqan, a càrrec de Noor Ogly i la presidenta de FundiPau, Carme Suñé. El poema va servir per per teixir un fil entre les experiències del poble sirià i el palestí, connectant dues realitats marcades per la lluita i la resiliència.
L’acte va ser conduït per Helga Flamtermesky, una de les impulsores de Mujer Diáspora, una ONG que aporta estratègies de sanació i gestió emocional a dones que han patit traumes a causa de la guerra als seus països d’origen o durant el procés migratori. A partir d’aquesta experiència, Mujer Diáspora ha desenvolupat una metodologia pròpia anomenada Memòria Activa, basada en l’escolta profunda, l’expressió artística i la transformació de la memòria com a eina de cura i apoderament.
“Aquesta metodologia posa en valor les històries i vivències de dones sovint silenciades, i busca imprimir noves emocions als records, reconstruint-los des d’un lloc de força, reconeixement i dignitat”, va explicar Flamtermesky durant la presentació.
El llibre detalla cinc eixos que sostenen aquest enfocament: sensorialitat, sanació, diversitat, espiritualitat i retorn simbòlic, i ofereix recursos concrets per aplicar-los, com l’ús de la cuina com a espai de memòria i creació col·lectiva. A més, recull testimonis col·lectius, pràctiques artístiques, propostes pedagògiques i reflexions que poden servir com a guia tant per a professionals com per a comunitats que desitgin posar la cura i la memòria al centre dels processos de pau.
L’acte va comptar amb intervencions de veus destacades de la diàspora colombiana i col·laboradors de França i Síria, com la cantautora Marta Gómez, el documentalista Iván Guarnizo, la fotògrafa Ingrid Guyon i la doctora en història Nour Salameh. Tots ells han participat en diverses experiències liderades per Mujer Diáspora que ara queden recollides al llibre.
“En un context marcat per l’augment de les migracions forçades i les violències globals, Memòria Activa no és només un llibre: és una eina de reconstrucció col·lectiva, una aposta per una pau amb rostre de dona, i un crit per visibilitzar aquelles històries que mai haurien d’haver estat invisibilitzades”, va afegir María Eugenia Blandón, responsable de l’àrea de Memòria, convivència i reconciliació de l’ICIP.
El llibre es pot descarregar gratuïtament des de la web de l’ICIP, i s’ofereix com una eina viva, pensada per ser llegida, compartida i portada a la pràctica.
Barcelona ha estat l’escenari d’un acte commovedor i reivindicatiu per posar de manifest la greu crisi de les desaparicions forçades a Mèxic. Organitzat per l’ICIP, Taula per Mèxic i Furia Mexicana, amb el suport de diverses organitzacions mexicanes i el programa municipal Barcelona Protegeix Periodistes de Mèxic (PAT-P), l’esdeveniment ha servit per donar veu a les víctimes i denunciar la impunitat que envolta aquests crims.
L’acte, celebrat el dimarts 1 d’abril a la seu de Lafede.cat, ha comptat amb la participació de periodistes i familiars de desapareguts que han compartit els seus testimonis. Entre elles, Martha Guillén, periodista d’El Suspicaz, que ha documentat la violència i les desaparicions a Jalisco, i Mónica Cerbón, coneguda per destapar casos de corrupció i violacions de drets humans a Aguascalientes. També han intervingut membres del col·lectiu Guerreros Buscadores de Jalisco que, davant la inacció de les autoritats, han assumit la tasca de cercar, excavar i reconstruir històries en un intent desesperat de trobar els seus éssers estimats.
Segons les dades més recents, Mèxic acumula més de 124.000 desapareguts, una xifra alarmant que posa de manifest l’escala de la tragèdia. Les intervencions durant l’acte han posat l’èmfasi no només en l’impacte humanitari de les desaparicions, sinó també en el paper fonamental dels col·lectius de familiars en la recerca de les persones desaparegudes. En molts casos, són ells qui, amb pocs recursos i sovint exposats a grans perills, fan la feina que correspon a les autoritats.
Un dels casos més destacats durant l’acte ha estat el del Rancho Izaguirre, a Teuchitlán, un episodi que ha impactat a la societat mexicana. En aquest ranxo es van trobar desenes de cossos en fosses clandestines, posant de manifest no només l’abast de la crisi de desaparicions, sinó també la descomposició institucional que dificulta la seva resolució.
Les testimonis van compartir relats devastadors sobre com la violència i la impunitat han agreujat aquesta tragèdia sense que l’Estat prengui mesures efectives. “A Mèxic, cada dia desapareixen persones i la majoria dels casos queden sense resoldre. Les famílies es converteixen en investigadores, buscadores i defensores dels drets humans sense cap tipus de suport governamental”, ha afirmar Indira Navarro, representant del Colectivo Guerreros Buscadores de Jalisco. La familiar també ha subratllat també la importància de la solidaritat internacional i la pressió externa per exigir responsabilitats i accions concretes.
Un dels temes centrals del debat ha estat el paper de les famílies com a motors de la recerca. “Hem après a rastrejar terrenys, a interpretar restes òssies i a exigir responsabilitat política, però no hauríem de fer aquesta feina. És l’Estat qui hauria de buscar els nostres éssers estimats”, ha denunciat una altra buscadora, Brenda Robles.
Durant l’acte, l’ICIP ha subratllat la importància de continuar denunciant aquesta crisi i de reforçar les xarxes de suport per als familiars i activistes que lluiten per la justícia. “La lluita de les buscadores va molt més enllà de la cerca dels éssers estimats. Fan un treball extraordinari de defensa dels drets humans i de construcció de pau, molt necessari en un context de violència generalitzada com el que viu Mèxic”, ha afirmart Sabina Puig, responsable de l’àrea Violències fora de contextos bèl·lics de l’ICIP.
