Des de l’any 2013 l’ICIP forma part de les institucions públiques i organitzacions que donen vida i suport al projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, en el qual participen diferents municipis catalans.
L’objectiu de la iniciativa és donar a conèixer la tasca dels i les activistes pels drets humans d’arreu del món a través del seu propi testimoni i conscienciar la ciutadania sobre la importància del suport internacional a les seves lluites, així com de la necessitat d’integrar la defensa dels drets humans en la nostra tasca quotidiana.
Al llarg de més d’una dècada, desenes d’activistes procedents de tot el món han visitat Catalunya per participar en nombroses activitats de sensibilització sobre el paper dels defensors i defensores en la promoció i protecció dels drets i les llibertats fonamentals, així com els perills als quals s’enfronten en el desenvolupament de la seva tasca.
El 2025 el projecte ha tornat a organitzar dues gires. A la primavera, entre el 31 de març i el 9 d’abril, van visitar Catalunya cinc activistes de Bolívia, Camerun, Mèxic i el Líban, que van protagonitzar xerrades, trobades institucionals i activitats de sensibilització a escoles i entitats.
A la tardor, entre el 30 de setembre i el 9 d’octubre, quatre defensors i defensores de Mèxic, Nicaragua, el Líban i la República Democràtica del Congo recorreran diferents municipis catalans. Són Maria de Lourdes Ruiz, “Mama Lulu” (Mèxic, cerca de persones desaparegudes), Itza López (Nicaragua, exili i drets humans), Yara Harake (Líban, justícia i llibertat) i Roland Ngoy (RDC, drets humans i explotació de recursos).
Ambdues gires mostren la vitalitat d’un projecte que, des del 2013, ha aconseguit consolidar-se com un espai de trobada i solidaritat entre activistes internacionals i la ciutadania catalana, amb l’objectiu de donar visibilitat, suport i reconeixement a les persones que arreu del món defensen els drets humans.
Santa Coloma de Gramenet acollirà del 21 al 23 de novembre al conferència internacional Build Peace 2025, que coorganitzen l’ICIP i Build Up, un col·lectiu que dissenya i implementa eines i processos que fan servir la tecnologia i les arts per abordar els conflictes i promoure la pau. L’esdeveniment també compta amb el suport de l’Ajuntament de Santa Coloma, Catalunya Internacional i la Generalitat de Catalunya.
La conferència Build Peace se celebra anualment reuneixactivistes, professionals de la tecnologia, persones de l’àmbit acadèmic i d’organitzacions socials d’arreu del món.
En aquesta dotzena edició, l’esdeveniment se celebrarà a La CIBA de Santa Coloma, un espai de recursos per a dones, innovació i economia feminista. Portarà per títol “Cap a un Plurivers de Pau” i posarà el focus en la innovació i l’ús d’eines creatives i tecnològiques per transformar els conflictes i promoure la convivència.
Les persones interessades en assistir a la conferència s’han de registrar a través del següent enllaç.
En el món actual, marcat per l’opressió, la divisió, la desigualtat i la pèrdua de confiança, és essencial repensar què vol dir parlar de pau. Com podem recuperar i donar sentit al concepte de pau en aquest context? Com aprofitem les noves possibilitats per connectar-nos, aprendre de les experiències de diverses comunitats i cultivar la interdependència?
A través de l’art, la tecnologia i altres innovacions, Build Peace 2025 proposa un espai per qüestionar, redefinir i imaginar junts què significa una cultura de pau. Per fer-ho, la conferència se centrarà en tres subtemes que aborden dilemes clau en l’àmbit de la pau i els conflictes:
De la polarització al diàleg Aquest subtema explorarà el poder del diàleg i les narratives en temps de polarització creixent. Com podem transformar espais digitals polaritzats en espais de diàleg? Quines eines participatives i metodologies permeten afrontar la polarització afectiva i tòxica? Analitzarem com es pot generar aquest canvi i quin paper tenen les narratives alternatives i les tecnologies en la inclusió de totes les veus en els processos socials i de pau.
De la dissuassió a la noviolència Aquest subtema abordarà el debat sobre pau i seguretat. Com podem repensar l’ús de la tecnologia en estats de vigilància i fronteres militaritzades en nom de la seguretat? Quines alternatives existeixen al model de seguretat militaritzada? Reflexionarem sobre les diverses maneres d’entendre la pau i la seguretat, des del pacifisme i la noviolència fins a la dissuasió i la percepció de la necessitat d’una seguretat armada.
De l’oblit a la memòria Aquest subtema ens convida a reflexionar sobre com aprenem col·lectivament del passat, vivim el present i imaginem el futur. Com podem sanar traumes que dificulten la convivència? De quina manera els processos de reconciliació, les comissions de la veritat i les amnisties contribueixen a una pau duradora? Analitzarem eines innovadores per a la preservació de la memòria i el diàleg intergeneracional en la construcció de societats més pacífiques.
La conferència comptarà amb sessions plenàries, presentacions breus de projectes i iniciatives (short talks), sessions de treball (workshops) i instal·lacions artístiques com exposicions i actuacions musicals.
El procés participatiu del Fòrum Català per la Pau ha recollit 913 propostes de la ciutadania per a la redacció del nou Pla Director País de Pau que elaborarà més endavant el Govern de la Generalitat. Entre els mesos d’abril i juny, mig miler de persones han participat en les 36 sessions que s’han celebrat arreu de Catalunya i amb aportacions en línia a través del portal Participa.
Concretament, s’han celebrat 10 sessions deliberatives i 26 sessions autogestionades per part de diferents col·lectius, entitats i institucions, i en tots els casos els debats s’han centrat en cinc temàtiques: Cultura de pau; Seguretat i justícia; Conflictes, violència i pau; Amenaces i reptes globals per a la pau i Dones, pau i seguretat.
A partir d’aquests eixos temàtics, l’objectiu del procés participatiu ha estat identificar mesures concretes que es puguin incloure en el futur Pla Director País de Pau.
Debats arreu de Catalunya
Les sessions deliberatives han tingut lloc a Barcelona, Bellaterra, Girona, Granollers, Lleida, Olot, Tarragona i Tortosa. En total hi han participat 183 persones i s’han recollit 301 propostes.
Les sessions autogestionades han permès recollir 467 propostes, amb un total de 322 participants. En aquest cas, les sessions han estat organitzades per diferents actors:
Institucions públiques, com els departaments de Justícia, d’Interior i d’Unió Europea i Acció Exterior, l’Agència Catalana de Joventut, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament o l’ICIP.
Entitats vinculades al moviment per la pau, com FundiPau, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, NOVACT, la Coordinadora d’ONG Solidàries de Girona, Aturem les Guerres, Terra i Pau i Amics de la UNESCO Girona.
Sindicats, com Comissions Obreres i UGT.
Col·lectius com ara associacions veïnals de Figueres, persones de la diàspora africana i llatinoamericana, universitats, la Xarxa d’Educadores i Educadors per a una Ciutadania Global a Tarragona, el CIEMEN, el Grup de Periodisme per la Pau del Col·legi de Periodistes de Catalunya i entitats del tercer sector social, com la Creu Roja.
Per últim, el procés participatiu ha comptat amb aportacions en línia, a través del canal Participa. Mitjançant aquesta via s’han recollit 145 propostes, tant a títol individual com col·lectiu. Per aquesta via han fet arribar les seves propostes Lafede, l’Escola de Cultura de Pau, el Fons Català de Cooperació i la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau.
En total, 505 persones han participat en el procés participatiu. Un cop finalitzat, el Consell Català de Foment de la Pau, un dels organismes impulsors del Fòrum Català per la Pau, revisarà les propostes presentades per traslladar-les després al Govern. Els resultats del procés ajudaran a definir el contingut del Pla Director País de Pau que el Govern presentarà al Parlament per l’aprovació. Totes les propostes recollides en aquest procés participatiu es podran consultar en el portal Participa.
Menys violències, més justícia global
El Fòrum Català per la Pau és un procés de participació i reflexió que té un doble objectiu: dissenyar una política pública de pau per a Catalunya i reforçar el moviment per la pau. El Fòrum ha sorgit d’un esforç conjunt entre institucions i societat civil, impulsat pel Govern de Catalunya, el Consell Català de Foment de la Pau, l’ICIP i el teixit associatiu de foment de la pau, amb el lema “Menys violències, més justícia global”.
D’aquesta manera, en un context d’amenaces globals, marcat per la crisi climàtica, l’increment de la despesa militar i del nombre de conflictes armats, i l’erosió dels pilars democràtics, Catalunya aposta per la pau i vol obrir la reflexió sobre com contribuïm a la pau a casa nostra i al món.
A partir de dimecres 2 de juliol, les entitats i centres de recerca proposats com a beneficiaris en aquesta resolució provisional hauran de presentar el document d’acceptació de la subvenció i la documentació requerida segons les bases, dins un termini de 10 dies hàbils. En aquest mateix període, també es podran presentar al·legacions, que es valoraran abans de resoldre definitivament la convocatòria.
L’ICIP convoca anualment aquestes dues línies de subvencions amb l’objectiu de fomentar la cultura de pau i impulsar la generació i transmissió de coneixement.
Projectes inclosos en les resolucions provisionals
En la convocatòria de subvencions per a projectes d’entitats destinats al foment de la pau, la resolució provisional inclou set projectes per un import total de 80.000 euros:
Barris segurs, barris vius: convivència i seguretat comunitària (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya)
Memorial dels desapareguts a Algèria (Sodepau)
Tanta, tanta guerra (Associació Col·lectiu de Periodistes Contrast)
Farenheit 441 (Associació Nàia, laboratori social del conflicte i la justícia regenerativa)
Ahimsa: un projecte de cocreació artística per teixir pau (L’ARC, Taller de Música, Fundació Privada)
Diàlegs ecofeministes per la pau i la defensa de la terra (Líban-Catalunya) (CooperAcció)
Dreceres (Associació Aüc. Audiovisuals per la Transformació)
En la convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau R-ICIP, la resolució provisional inclou vuit projectes amb un import global de 79.043,14 euros:
Genocidi i (in)acció: El rol dels tribunals nacionals en la implementació d’obligacions internacionals per a la prevenció del genocidi (Universitat Ramon Llull)
CIUTAT MEMÒRIA: Cartografies de guerra i reconstrucció des de la diàspora contemporània (UPC)
DESPOL. Què estem fent malament? Espais de reflexió amb professionals que treballen la DESPOLarització de les masculinitats joves (UPF)
Menjar plegats: els iftars públics com a dispositius de pau quotidiana (UAB)
La comunitat d’origen hondureny a Girona: Anàlisi de vulnerabilitats, perills i actius, i propostes d’actuació (UdG)
Transició energètica, extractivisme i conflictes socioambientals: Mapeig dels conflictes i els impactes socioambientals vinculats a l’expansió de la frontera extractiva de metalls i minerals per a la transició energètica (IBEI)
La indústria del genocidi: Del laboratori d’ocupació a la legitimació europea – el viatge del know-how repressiu israelià al Mediterrani (Novact)
VERD: Vigilància i Estratègies de Resistència davant les demandes SLAPP contra l’activisme ambiental (URV)
Podeu consultar els projectes subvencionats en anteriors edicions a la secció del web dedicada a les Subvencions.
Aquest dilluns 30 de juny s’ha tancat el procés participatiu del Fòrum Català per la Pau que durant tres mesos ha tingut lloc arreu de Catalunya per tal de recollir propostes de la ciutadania per a la redacció del nou Pla Director País de Pau.
En total, entre els mesos d’abril i juny s’han celebrat deu sessions deliberatives, en les quals han participat més de 180 persones i s’han recopilat 300 propostes. En paral·lel, s’han organitzat una vintena de sessions autogestionades per diverses entitats i institucions, com per exemple, l’ICIP, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, FundiPau, el Centre Delàs, els Amics de la UNESCO de Girona, el Grup de Periodisme per la Pau del Col·legi de Periodistes, la Xarxa d’Educadores i Educadors per a una Ciutadania Global a Tarragona, el Departament d’Interior, el Departament de Justícia, l’Agència Catalana de Joventut, UGT, CCOO, la Xarxa Tècnica de Cooperació, Voluntariat i Refugi de les Universitats i Mujer Diáspora.
L’ICIP, per exemple, ha acollit recentment dues sessions autogestionades: una formada per persones de la diàspora africana residents a Catalunya, el 19 de juny, i una altra amb dones migrades procedents de diferents països, el 27 de juny.
Paral·lelament, al llarg del procés participatiu també s’han fet arribar propostes individuals i col·lectives a través del portal Participa de la Generalitat de Catalunya.
A l’espera de tenir el còmput final del nombre de participants i propostes recollides al llarg de tot el procés, es calcula que aquestes superaran el mig miler. Un cop tancat el procés participatiu, el Consell Català de Foment de la Pau, impulsor del Fòrum, analitzarà les propostes presentades per traslladar-les després al Govern. Totes les propostes es podran consultar en el portal Participa.
Aquest estiu el Departament de Recerca i Universitats ha obert una nova convocatòria del Premi ICIP Alfons Banda, que té per objectiu reconèixer els millors treballs de l’alumnat d’ESO, batxillerat i cicles formatius que promoguin la cultura de pau i la gestió noviolenta dels conflictes.
En concret, els i les estudiants poden presentar treballs de recerca que tractin qüestions relacionades amb els conflictes armats, el desarmament, la vulneració o la defensa dels drets humans, l’ús de la noviolència com a eina de transformació social o la memòria històrica, entre d’altres.
El Premi ICIP Alfons Banda forma part dels Premis de Recerca Jove (PRJ) que convoca anualment el Departament de Recerca i Universitats i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb un objectiu marc de fomentar l’esperit científic del jovent. En total, es premien 78 treballs amb una dotació econòmica de 850 euros cadascun.
A més, els premis reconeixen l’esforç dels centres on estudien i, per això, es premien un total d’11 centres amb 2.500€ per invertir en llibres i publicacions per a la biblioteca o equipament cientificodocent.
La convocatòria estarà vigent fins al proper 18 de setembre a les 14:00h mitjançant el portal de Tràmits de la Generalitat de Catalunya.
Podeu consultar els treballs premiats en anteriors edicions, així com tota la informació relativa als guardons en aquesta pàgina dedicada al Premi ICIP Alfons Banda.
Del 16 al 18 de juny de 2025, la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelonava acollir la 24a edició de la Jan Tinbergen European Peace Science Conference, una de les trobades acadèmiques de referència a Europa en l’àmbit dels estudis de pau i seguretat.
La conferència, organitzada per la Network of European Peace Scientists (NEPS), va comptar amb el suport financer de l’ICIP, que referma així el seu compromís amb la recerca rigorosa i interdisciplinària sobre pau, seguretat i resolució de conflictes.
El programa va incloure presentacions que van abordar qüestions relacionades amb la pau i la seguretat des de múltiples disciplines i metodologies: teoria formal, models de joc, anàlisi estadística i econòmetrica, estudis qualitatius i experiments.
L’acte central va ser la NEPS Lecture, a càrrec de Lisa Hultman (Universitat d’Uppsala), experta reconeguda en l’estudi de la dinàmica dels conflictes armats i les operacions de pau.
A més, la conferència va mantenir la seva aposta per donar espai a les noves generacions d’investigadores i investigadors. Els doctorands van poder optar al Stuart A. Bremer Award, i NEPS va oferir ajuts econòmics per facilitar la participació d’investigadors i investigadores en fase inicial de la seva carrera.
Amb motiu del Dia Internacional contra el Discurs d’Odi, el dimecres 18 de juny, l’ICIP ha coorganitzat la jornada “L’odi no xuta: Futbol per la convivència“, una iniciativa conjunta d’entitats socials i institucions per reivindicar la cohesió social i la convivència enfront del racisme i l’exclusió.
Ha estat una acció promoguda per l’associació Street Soccer Barcelona, pionera en l’ús del futbol com a eina d’inclusió i empoderament comunitari, Novact, l’ICIP i el Club Esportiu Europa, el primer equip en català en declarar-se contrari al racisme, al feixisme, al masclisme, a l’homofòbia i al bullying, el 2021, que ha posat a disposició el camp Nou Sardenya per un partit molt especial.
Una selecció formada per membres d’Street Soccer Barcelona, de l’ICIP i Novact han jugat un amistós contra persones vinculades a l’Europa, amb l’objectiu de celebrar la diversitat i fer una acció col·lectiva a plantar cara a l’odi des de l’acció comunitària i el compromís transformador. Street Soccer ha presentat la seva nova equipació, dissenyada amb la col·laboració de Top Manta, la marca de roba social i solidària del col·lectiu de manters de Barcelona.
Els valors de l’esport per a la construcció de pau
Abans del partit, a les mateixes instal·lacions del Nou Sardenya s’ha presentat la jornada, en una taula rodona amb participació de Raül Romeva, doctor en Ciències de l’Educació i l’Esport i en Relacions Internacionals; Íngrid Hinojosa i David Sow, de Street Soccer Barcelona; Luca Gervasoni, codirector de Novact, i Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP. La sessió, moderada per Eric Hauck, exdelegat del Govern als Balcans, l’ha clausurat Victòria Alsina, presidenta del districte de Gràcia.
Romeva ha explicat com l’esport, i el futbol concretament, pot ser un “vector per trencar estigmes i estereotips, per humanitzar i per construir societats més cohesionades” i, per aconseguir-ho, ha ressaltat la importància de “construir referents en positiu”, com és avui en dia el futbol femení.
Al seu torn, David Sow ha destacat la contribució d’Street Soccer Barcelona en la inclusió de joves immigrants i en situació vulnerable, com persones sense llar. “A través del futbol l’associació genera un espai segur i permet teixir xarxes. En el terreny de joc desapareixen totes les diferències”.
En la sessió s’ha posat de manifest la importància del treball per la pau, per part d’entitats i institucions, i de l’educació, per fer front als discursos d’odi.
Aquest mes de juny, torna a les llibreries Tres Guinees, de Virginia Woolf —una de les veus més lúcides i radicals del segle XX— amb una nova edició. Publicat per l’ICIP i Angle Editorial el 2011 dins la col·lecció “Clàssics de la Pau i de la Noviolència”, ara el llibre es reedita amb una versió actualitzada amb la nova imatge de la col·lecció i amb un epíleg inèdit d’Elena Grau Biosca, que ofereix una lectura renovada des dels feminismes pacifistes contemporanis.
La traducció al català és obra de Marta Pessarrodona, que va saber traslladar amb gran sensibilitat la força del text original en anglès. Amb un to alhora irònic i contundent, Tres Guinees és un assaig fonamental que denuncia el patriarcat, la cultura bel·licista i les estructures de poder que sostenen la violència. Woolf articula una reflexió visionària sobre la independència econòmica i intel·lectual de les dones com a requisit per a una societat més justa i pacífica.
La col·lecció “Clàssics de la Pau i de la Noviolència”, coeditada amb Angle Editorial, té la voluntat d’oferir i mostrar el coneixement i l’obra de persones, idees, compromisos i accions que, per la seva importància objectiva i pel seu potencial inspirador, han esdevingut referents en el camp de la pau i de la noviolència.
Amb aquesta nova edició, l’ICIP reafirma la voluntat de posar a l’abast del públic textos essencials que han marcat el pensament crític i pacifista, oferint eines per reflexionar sobre els reptes actuals des d’una mirada transformadora.
A causa d’una incidència tècnica registrada al portal de Tràmits de la Generalitat de Catalunya i en compliment de les bases reguladores de les subvencions que atorga l’ICIP, s’ha ampliat tres dies hàbils el termini per a presentar sol·licituds a la convocatòria destinada a projectes d’entitats sense afany de lucre destinats al foment de la pau. La convocatòria, que havia de finalitzar aquest dimarts 10 de juny, estarà oberta fins divendres 13 de juny de 2025.
La presentació de sol·licituds s’ha de fer via telemàtica, a través del portal de Tràmits. Aquesta convocatòria es regeix per les bases reguladores generals per a la concessió de subvencions de l’ICIP i per les següents bases reguladores específiques, publicades el 2023.
Subvencions per a projectes de recerca d’universitats
Les dues convocatòries tenen un import global de 80.000 euros cadascuna. Podeu consultar tota la informació, juntament amb una guia informativa, a l’apartat de Subvencions del web de l’ICIP, on també trobareu els projectes subvencionats en les anteriors edicions. Per a resoldre dubtes, podeu posar-vos en contacte amb l’ICIP a través del correu convocatories@icip.cat.
L’ICIP convoca anualment dues línies de subvencions amb l’objectiu de fomentar la recerca en l’àmbit de la cultura de pau, i permetre la transmissió de coneixement.
La Junta de Govern de l’ICIP ha decidit atorgar el Premi ICIP Construcció de Pau 2025 a l’organització siriana Women Now for Development“per la tasca de suport, protecció i empoderament de les dones sirianes, dins i fora del país, com a símbol de resistència i solidaritat feminista davant la violència”.
El premi reconeix la contribució destacada de Women Now for Development a la pau, la justícia i la dignitat a Síria, un país profundament afectat per la repressió, el conflicte armat i l’exili forçat. L’organització ha estat seleccionada entre una vintena de candidatures internacionals pel seu treball transformador i resilient durant l’última dècada.
Fundada l’any 2012 per l’escriptora i periodista siriana Samar Yazbek, Women Now for Development va néixer com una iniciativa comunitària per donar suport a dones i noies en els primers dies de la revolució siriana. El seu objectiu inicial era crear espais segurs on les dones poguessin trobar-se, compartir coneixements i experiències, i explorar col·lectivament com ajudar a les seves comunitats. Des d’aleshores, s’ha convertit en una organització feminista de referència que treballa tant en zones de guerra com en contextos afectats pel conflicte, dins i fora de Síria.
Durant aquests tretze anys, l’organització ha desenvolupat un model arrelat en els valors feministes i la solidaritat comunitària. Women Now for Development ha reforçat el paper de les dones en l’esfera pública i privada proporcionant eines, recursos i coneixement. Així, l’organització ha ajudat a formar una generació de dones que continuen resistint a la violència i construint esperança enmig de la destrucció.
Un enfocament centrat en les supervivents
Amb presència a Síria, el Líban i Turquia, l’organització ha acompanyat comunitats que han patit greus vulneracions dels drets humans, com ara setges, desplaçaments forçats o atacs químics. El seu treball es caracteritza per un enfocament centrat en les supervivents, l’èmfasi en la protecció, la participació i l’empoderament, i una forta aposta per l’organització comunitària. A més, lidera esforços d’incidència internacional per amplificar les veus de les dones sirianes, sovint marginades en el discurs polític hegemònic, i per exigir justícia i rendició de comptes.
Guiada per principis feministes i amb un equip format per activistes arrelades a les seves comunitats, Women Now for Development continua imaginant i construint un futur més just i inclusiu per a Síria.
En ser coneixedora del guardó, la directora executiva de l’organització, Lubna Alkanawati, ha compartit un record: “L’any 2014, durant un dels períodes més durs del setge imposat pel règim d’Al-Assad a l’est de Ghouta, ens faltava gairebé tot. La meva veïna Mariam, de 65 anys, cap d’una família de vint persones que vivien en condicions inimaginables, sempre s’assegurava de compartir una petita part del seu menjar amb mi. Aquella petita mossegada —oferta amb cura i solidaritat— em va ajudar a no perdre la meva humanitat quan la guerra va mostrar la seva cara més cruel. Em va recordar què significa ser humana en temps inhumans.”
Alkanawati ha dedicat el premi “a la Mariam, a l’equip de Women Now for Development, que continua mostrant al món com les dones poden liderar el canvi amb determinació, voluntat i passió; i a totes les dones sirianes que, amb cura, resiliència, compassió i coratge, continuen resistint la destrucció i construint esperança.” També ha afirmat que rebre el Premi ICIP “és un reconeixement poderós del compromís persistent de les dones sirianes, que han resistit a la violència, han creat alternatives i han imaginat la justícia fins i tot en els temps més foscos. També és un homenatge a la solidaritat feminista que creua fronteres i ens enforteix.”
Women Now for Development ha treballat de manera constant per assegurar que les veus de les dones siguin centrals en tots els processos de construcció de pau, justícia i rendició de comptes. L’organització creu que no pot haver-hi una pau sostenible sense justícia —i que no hi pot haver justícia ni pau sense les dones.
Arrelada en iniciatives comunitàries, la seva tasca ha assolit fites clau: la creació de la Xarxa Adala el 2016; la participació en negociacions civils locals a través del Civil Block a l’Est de Ghouta el 2018; i, més recentment, el suport a moviments liderats per supervivents que reclamen la creació de la Institució Independent per a les Persones Desaparegudes a la República Àrab Siriana (IIMP).
Premi ICIP Construcció de Pau
Des de l’any 2011, l’ICIP atorga anualment el Premi Construcció de Pau amb la voluntat de reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han contribuït de manera destacada i continuada a la promoció de la pau.
El guardó consisteix en un reconeixement públic, una escultura anomenada Porta del Sol creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, i una dotació econòmica de 6.000 euros. L’acte de lliurament tindrà lloc el setembre de 2025 al Parlament de Catalunya, coincidint amb el Dia Internacional de la Pau.
Els dies 25 i 26 de maig, l’ICIP va acollir dues activitats amb la geògrafa i activista Ruth Wilson Gilmore, una de les veus més rellevants del pensament abolicionista contemporani. Al llarg de les seves intervencions a Barcelona, Gilmore va abordar les limitacions estructurals del sistema penal i va defensar l’abolició com una pràctica col·lectiva centrada en la reparació del dany i orientada a construir societats més justes, solidàries i lliures de violència.
Diumenge 25 de maig – Fira Literal
Amb el títol “Abolir la indústria del càstig: reptes i pràctiques polítiques per a l’emancipació”, la primera sessió va tenir lloc a la Fira Literal, guiada per la investigadora Ainhoa Nadia Douhaibi. Gilmore va exposar algunes de les idees centrals del seu pensament, com ara la noció de l’abolició entesa com una “emancipació en assaig”, un procés constant per crear espais de llibertat i relacions transformadores.
També va analitzar el que anomena el “complex industrial penitenciari”, on va destacar com el sistema penal organitza de manera eficient els recursos estatals (terra, treball, capital i autoritat) per contenir poblacions i reproduir desigualtats. Aquest model prioritza la repressió i el càstig per sobre dels serveis essencials, especialment en contextos de retallades i austeritat.
Per a Gilmore, la llibertat és un lloc que es construeix col·lectivament, i la tasca abolicionista no consisteix únicament a eliminar presons, sinó a crear alternatives reals i sostenibles basades en la cura, la responsabilitat comunitària i la justícia restaurativa.
Dilluns 26 de maig – La Model
La segona trobada va tenir lloc a la sala d’actes de La Model, un espai amb una càrrega simbòlica evident. Amb el títol “Seguretat i justícia: models alternatius al punitivisme”, la sessió va comptar amb la facilitació de Basha Changue (activista afrofeminista) i la participació d’Áurea Martín (Tanquem els CIE), Iñaki Rivera (UB) i Laia Serra (advocada penalista), i va ser inaugurada institucionalment pel director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, i la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas.
Gilmore va posar èmfasi en què l’abolicionisme és un model, i no un horitzó, i va defensar un internacionalisme “des de baix” que connecti lluites diverses i generi complicitats entre persones i col·lectius que resisteixen arreu del món. Va plantejar tres imperatius per a l’abolició: ha de ser verda (sostenible), vermella (contra el capitalisme racial) i internacionalista (conectada i plural).
Al llarg del diàleg, també es va reflexionar sobre els reptes i les contradiccions que suposa l’ús estratègic de les eines jurídiques dins dels moviments abolicionistes, tot remarcant que la resposta col·lectiva a les violències ha d’anar més enllà del càstig i promoure formes comunitàries de resolució de conflictes i reparació.
Un pensament amb arrels comunitàries i transformadores
Amb una trajectòria que combina acadèmia i activisme, Ruth Wilson Gilmore és cofundadora de col·lectius com Critical Resistance i INCITE! i autora d’obres com Golden Gulag i Abolition Geography.
La seva visita a Barcelona, organitzada per l’àrea d’Alternatives de seguretat de l’ICIP, va oferir una oportunitat única per obrir espais de reflexió col·lectiva sobre com repensar la seguretat, la justícia i la llibertat des d’una perspectiva transformadora, no punitiva i amb arrels comunitàries. Aquesta mirada enllaça amb el treball de l’ICIP per promoure models de seguretat centrats en la construcció de pau, la garantia de drets i la superació de totes les formes de violència estructural.
