El Comitè Noruec Nobel ha atorgat el Premi Nobel de la Pau 2025 a la líder de l’oposició veneçolana Maria Corina Machado per la seva incansable tasca en la promoció dels drets democràtics del poble de Veneçuela i per la seva lluita per aconseguir una transició justa i pacífica de la dictadura a la democràcia.
L’ICIP celebra que el guardó posi en valor el suport explícit a la democràcia davant dels autoritarismes, en aquest cas, el de Veneçuela, i el diàleg com a eina de resolució de conflictes.
El president de l’ICIP, Xavier Masllorens, ha destacat com a fet positiu que Machado “és una persona de consens dins l’alta fragmentació de l’oposició veneçolana, un símbol de resistència i una defensora dels drets civils i la participació ciutadana”.
María Corina Machado, de 58 anys i de formació enginyera, és una política d’ideologia liberal i va ser escollida per representar tota l’oposició en una candidatura de consens a les eleccions presidencials del 2024, tot i que finalment el règim de Maduro la va inhabilitar. “Abans de ser política va ser una líder civil, va fundar una organització per a la transparència electoral, tota la seva vida ha estat lliurada al diàleg i a la participació democràtica de la societat civil”, afirma el president de l’ICIP. I afegeix que Machado representa el compromís amb la democràcia, una “necessitat imperiosa” en el context actual d’auge dels autoritarismes.
L’ICIP va participar el 29 de setembre en la 29a sessió del Comitè de Nacions Unides sobre Desaparicions Forçades, celebrada a Ginebra. En el marc de la trobada anual amb estats membres i actors de la societat civil, hi van prendre part representants de 21 estats i 44 organitzacions de la societat civil d’arreu del món.
L’objectiu de la sessió era compartir experiències, establir prioritats i reforçar la cooperació internacional per garantir l’aplicació efectiva de la Convenció Internacional per a la Protecció de Totes les Persones contra les Desaparicions Forçades. Durant la reunió es van abordar qüestions relacionades amb la prevenció, la investigació i la reparació de les desaparicions forçades, així com els reptes actuals en matèria de drets humans i justícia internacional.
En representació de la institució, hi va intervenir Sílvia Plana, responsable de l’àrea d’Aliances estratègiques, que va subratllar el compromís de l’ICIP amb les víctimes de la violència i la guerra, i especialment amb les dones buscadores, a les quals va reconèixer com a constructores de pau. Plana va destacar la necessitat de donar més visibilitat a la seva tasca i va anunciar la voluntat de l’ICIP d’impulsar una nova trobada internacional de dones buscadores a Barcelona el 2026 o el 2027.
La intervenció de l’ICIP va donar continuïtat al treball iniciat en el Primer Congrés Mundial sobre Desaparicions Forçades, celebrat a Ginebra el gener de 2025, del qual l’ICIP va ser entitat col·laboradora. En aquell espai, es va reafirmar la importància de situar les víctimes i les seves demandes al centre de l’acció internacional i de promoure una agenda conjunta per avançar en veritat, justícia i reparació.
Amb aquesta participació, l’ICIP reforça la seva col·laboració amb els mecanismes internacionals de protecció dels drets humans i reafirma el seu compromís amb la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes de desaparicions forçades.
Del 30 de setembre al 2 d’octubre, l’ICIP va participar en la II trobada de memòria, pau i resolució de conflictes, celebrada al Centre de Formació de la Cooperació Espanyola a La Antigua (Guatemala). La iniciativa, impulsada pel Programa Democràcia de l’Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID), va reunir més de cinquanta representants d’institucions, del món acadèmic i de la societat civil d’onze països d’Europa i Amèrica Llatina.
La trobada tenia com a objectiu enfortir l’intercanvi d’experiències, el diàleg i la reflexió conjunta entorn de la construcció de pau, la gestió de la memòria històrica i la defensa dels drets humans. Durant tres dies es van abordar cinc àrees clau: la formació de servidors públics, la cooperació entre comissions de la veritat, la gestió d’arxius i espais de memòria, els reptes forenses en la cerca de persones desaparegudes i el reforç del diàleg i la mediació.
L’ICIP, amb la participació del seu director, Kristian Herbolzheimer, hi va compartir la seva experiència en la promoció del diàleg, la memòria i la cultura de pau, així com en l’acompanyament a processos de veritat i justícia en diversos contextos.
La trobada s’emmarca en els esforços de l’AECID per impulsar la Xarxa de Memòria, Pau i Resolució de Conflictes, un espai de col·laboració entre Espanya, Europa, Amèrica Llatina i el Carib que busca transformar els aprenentatges en accions concretes i sostenibles.
El 50% de la ciutadania catalana està d’acord o molt d’acord en trencar els vincles comercials amb Israel mentre duri la invasió a Gaza, i un 48% creu que cal fer-ho amb Rússia mentre duri la guerra a Ucraïna, segons dades avançades de l’Enquesta ICIP 2025 sobre Convivència i Seguretat a Catalunya, que es farà pública de manera completa el mes d’octubre. Les persones que s’oposen a trencar relacions comercials amb aquests països no arriben al 20%: són el 19% en el cas d’Israel i el 17% en el cas de Rússia.
Alhora, pràcticament la meitat de la població també és partidària d’excloure Israel i Rússia de les competicions esportives i artístiques internacionals (un 48% i un 47%, respectivament), davant d’un 20% que s’hi mostra contrari, tant si es tracta de Rússia com d’Israel.
Quan es pregunta sobre la representació diplomàtica, un 44% de les persones enquestades és partidària de retirar la representació a Israel i un 42% està d’acord de fer-ho a Rússia. En aquest cas, les persones contràries representen el 18%.
En tots els casos, un terç de la població no es posiciona o afirma que no ho sap.
Tractament similar de Rússia i Israel
Les opinions favorables a trencar lligams amb Rússia i Israel mentre durin les guerres s’imposen de manera clara a les opinions contràries. Només un 22% dels enquestats estan d’acord en no implicar-se en el conflicte a Gaza i tractar Israel amb normalitat, i el 26% opina el mateix de Rússia.
Les dades constaten, doncs, que la població té un posicionament similar quan es pregunta per Israel o per Rússia. Segons afirma el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, “a diferència del què fa la Unió Europea i diversos estats membres, la societat catalana censura amb la mateixa contundència les agressions militars de Rússia i d’Israel. Això ens mostra un societat compromesa amb el patiment dels altres, sense distinció de l’agressor”.
L’enquesta també ha preguntat sobre l’enviament d’armes als oponents de Rússia i Israel. Un 33% de la població defensa enviar armes a Ucraïna mentre que un 26% s’hi oposa i un 30% no es posiciona. Quan es pregunta per Hamàs, només un 7% hi enviaria armes i una gran majoria, el 68% dels enquestats, s’hi mostra contrari. En aquest sentit, segons el director de l’ICIP, les dades constaten que “hi ha més suport que rebuig a l’enviament d’armes a Ucraïna, però molta gent està desconcertada i no es posiciona.”
En el mateix sondeig s’ha preguntat a la ciutadania sobre com actuar davant d’un estat agressor sense identificar. En aquest cas, el 67% de les persones enquestades està d’acord o molt d’acord en trencar vincles comercials, un 60% és partidari d’excloure un estat agressor de competicions esportives i un 57% de retirar-ne la representació diplomàtica D’aquesta manera, les dades desprenen més determinació de la ciutadania quan no es fa referència a un país concret sobre el qual emprendre les accions.
Font: Enquesta ICIP 2025 “Convivència i Seguretat a Catalunya”.
Metolodogia emprada
L’enquesta ICIP 2025 “Convivència i Seguretat a Catalunya”, encarregada per l’Institut Català Internacional per la Pau, es va realitzar entre el 23 de juny i el 23 de juliol de 2025 a partir d’una mostra de 2.763 persones, residents a Catalunya, amb ciutadania espanyola o sense, majors de 18 anys. El contingut complet del sondeig es farà públic durant el mes d’octubre, amb variables creuades de gènere, edat, nivell d’estudis o grau de confiança de les persones enquestades.
Aquesta és la sisena enquesta que publica l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i que avalua la percepció de la convivència, la polarització i la seguretat a Catalunya. Anteriorment l’ICIP ha publicat els sondejos “Convivència i seguretat a Catalunya. Enquesta ICIP 2023”; “Convivència i cohesió a Catalunya. Enquesta ICIP 2022”; “Polarització i convivència a Espanya 2021. El paper dels territoris” (ICIP i EsadeEcPol); “Convivència i polarització a Catalunya. Enquesta ICIP 2020” i “Percepció de la població sobre la convivència i la seguretat a Catalunya. Enquesta ICIP 2018”.
Aquest dijous 18 de setembre, coincidint amb la setmana de celebració del Dia Internacional de la Pau, l’ICIP ha lliurat el Premi ICIP Construcció de Pau 2025 a l’organització de dones de Síria “Women Now for Development”. El guardó reconeix aquesta xarxa d’entitats per la tasca de “suport, protecció i empoderament de les dones sirianes, dins i fora del país, com a símbol de resistència i solidaritat feminista davant la violència”.
“Women Now for Development” va néixer el 2012 com una iniciativa comunitària per donar suport a dones i noies en els primers dies de la revolució siriana. El seu objectiu inicial era crear espais segurs on les dones poguessin trobar-se, compartir coneixements i experiències. Des d’aleshores, s’ha convertit en una organització feminista de referència que treballa tant en zones de guerra com en contextos afectats pel conflicte, dins i fora de Síria. La xarxa ha ajudat a formar una generació de dones que continuen resistint a la violència i construint esperança enmig de la destrucció.
Lubna Alkanawati i Roulah Al Rekbie reben el Premi ICIP Construcció de Pau 2025 de mans del president del Parlament, Josep Rull, i del president de l’ICIP, Xavier Masllorens
L’acte ha estat inaugurat pel president de l’ICIP, Xavier Masllorens, qui ha destacat la importància de “significar les persones i entitats que treballen a contracorrent, posant en valor la dignitat”, essència del Premi ICIP. En l’actual context convuls per a la pau, Masllorens ha lamentat la manca d’acció per la prevenció de conflictes i la necessitat de treballa per la pau: “No prevenir significa renunciar a analitzar en profunditat les veritables causes dels conflictes, i això resulta un fracàs col·lectiu de conseqüències devastadores (…). Avui tenim les condicions –de treballar amb un nou paradigma en la resolució dels conflictes entre comunitats, pobles, nacions i estats. Un paradigma inèdit però no impossible, que anomenem cultura de pau, un món sense misèria, més just i igualitari”·
Seguidament, el poeta i traductor palestí d’origen sirià, Mohamad Bitari, ha glossat l’organització premiada i ha destacat que el Premi ICIP “és un homenatge a la memòria de les dones sirianes, i a tot el que han ofert per un país més just, lliure i segur. És també un homenatge a tota dona al món que ha refusat ser només víctima, i ha escollit ser activa, valenta i transformadora”.
Un reconeixement a la lluita de les dones
En el discurs de la glossa, Mohamad Bitari, ha recordat un bon nombre de dones sirianes que han marcat la resistència siriana, amb el seu activisme social i polític. Dones, moltes d’elles, que han sofert la repressió del règim sirià i que han rebut suport i protecció de “Women Now for Development”
Per part de l’entitat premiada, han rebut el guardó la directora executiva Lubna Alkanawati i la directora de l’organització al Líban, Roulah Al Rekbie. En el seu discurs d’agraïment, han posat de manifest la repressió i desplaçament que han patit les dones sirianes durant dècades i han destacat que el Premi ICIP fa visible la seva lluita i posa al centre les dones en la construcció de pau: “Aquest reconeixement ens dona força per continuar endavant, per transformar el dolor en acció. Ens recorda que la lluita no continua, que continuarem treballant per garantir que les dones sirianes tinguin veu per elles mateixes”, ha dit Al Rekbie. Al seu torn, Alkanawati ha dedicat el guardó a les “dones de Síria, el Sudan, Palestina, Iemen, Iran i Afganistan, i de tots els indrets on les dones patim l’ocupació, la radicalitat i el patriarcat”. L’organització destinarà el guardó a finançar programes de suport a supervivents de violència sexual.
Discurs d’agraïment del Premi ICIP per part de Lubna Alkanaawati, directora executiva de “Women Now for Development”
Una tercera representant de l’organització premiada, Muzna Al Jundi, que no ha pogut viatjar a Barcelona per dificultats amb la gestió del visat, ha intervingut en vídeo per agrair el guardó des del nord-oest de Síria.
El president del Parlament, Josep Rull, ha clausurat la cerimònia amb paraules d’agraïment a l’ICIP i a l’organització premiada. “El d’avui és un acte de reconeixement, d’esperança i de dignitat col·lectiva”, ha dit. Rull ha lloat la tasca de “Women Now for Development” i de l’ICIP per la qualitat del Premi Construcció de Pau. També ha advertit que aquest premi arriba en un “context internacional absolutament devastador” i ha demanat “la participació i la mirada de les dones en els processos de construcció de pau i reconciliació”.
Solidaritat amb Palestina
El genocidi de Gaza ha estat molt present al llarg de la cerimònia. El president de l’ICIP ha començat la seva intervenció amb un moment de silenci en solidaritat amb Palestina i els assistents a l’acte han seguit l’acció dempeus. I també el poeta Mohamad Bitari Bitari ha tingut un record per al poble de Palestina “sotmès a un genocidi sistemàtic i una agressió constant que persisteix dia rere dia davant els ulls del món”.
L’obertura i tancament de la cerimònia ha comptat amb l’actuació musical del duet d’origen sirià Athrodeel.
Interpretació musical del duet d’origen sirià Athrodeel
El Premi ICIP, una trajectòria de catorze anys
El Premi ICIP Construcció de Pau, instaurat l’any 2011, té la finalitat de reconèixer públicament a persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau. El premi consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta de Sol, i una dotació econòmica de 6.000 euros. Al llarg dels seus dotze anys d’història, el Premi ICIP ha guardonat persones i col·lectius de Catalunya, Bòsnia, República Democràtica del Congo, Colòmbia, Mèxic o Algèria, per la seva lluita en favor de la reconciliació, la veritat, la justícia o la igualtat, amb una mirada també centrada en l’empoderament de les dones i la perspectiva de gènere.
La candidatura de “Women Now for Development”, premiada el 2025, ha estat proposada per l’entitat catalana Sodepau.
Fotografies: Sergio Ramos Ledesma (Parlament de Catalunya)
Aquest dijous, 18 de setembre, a partir de les 18 h, el Parlament de Catalunya acull la cerimònia d’entrega del Premi ICIP Construcció de Pau 2025, atorgat a l’organització siriana Women Now for Development.
L’acte comptarà amb els parlaments institucionals del president del Parlament, Josep Rull i Andreu, i del president de l’ICIP, Xavier Masllorens i Escubós. També inclourà la lectura de la glossa a càrrec de l’escriptor i traductor palestí Mohamad Bitari i l’actuació musical del duet sirià Athrodeel.
Recolliran el premi, en representació de l’organització guardonada, Lubna Kanawati i Roulah Al Rekbie.
Pots seguir l’acte en directe a partir de les 18h en aquesta pàgina.
Dimecres 10 de setembre va tenir lloc a Barcelona la jornada “Pràctiques artístiques i cultura de pau”, una trobada que va reunir artistes, professionals de l’educació i activistes per explorar els vincles entre l’expressió artística i la construcció de pau.
Impulsada per l’ICIP, ConArte Internacional, Fundación Baketik, Fundació L’Arc, IT Acció Social i Comunitària de l’Institut del Teatre i Dansalut, la iniciativa es va celebrar a la Fundació Carulla i va posar de manifest que la promoció de la cultura de pau és un esforç compartit que implica no només el moviment pacifista, sinó també nombroses organitzacions que treballen des de l’art i la cultura per transformar la societat.
El programa es va inaugurar amb la taula rodona “Art per la Pau”, on es van compartir experiències de transformació social a través de l’art-teràpia, el teatre i el hip-hop. Hi van participar Silvina Merino (La Quinta Pata), David Martínez (La Nave Va) i Lucas Vico (Erol Urbà).
Merino va presentar Bud na bud, un projecte que utilitza el brodat i les pràctiques artístiques col·lectives com a eina d’expressió i empoderament per a dones refugiades afganeses, transformant el trauma i l’exclusió en una proposta creativa que reforça la cultura de pau des de la memòria, la dignitat i la solidaritat comunitària. Martínez va explicar el treball de La Nave Va, una entitat que fa del teatre social una eina d’inclusió, sensibilització i diàleg, portant l’art més enllà de l’escenari per generar vincles comunitaris. Finalment, Vico va donar a conèixer Erol Urbà, un col·lectiu que impulsa projectes d’intervenció social a través de l’art urbà —rap, música, graffiti, dansa i audiovisuals— per canalitzar la creativitat en processos de crítica, expressió i transformació comunitària.
Moviment i paraula
Tot seguit, les artistes Marta Galán i Montserrat Iranzo, de l’associació Dansalut, van conduir un taller pràctic centrat en el cos, la identitat i el relat de vida com a eines de creació escènica i dramatúrgia. Al llarg de la sessió, els participants van experimentar amb la dansa creativa, la consciència corporal i la improvisació, i també van fer exercicis d’expressió corporal i d’escriptura lliure. Aquest treball combinat va permetre explorar la relació entre moviment i paraula com a camí per reconèixer la pròpia identitat, compartir vivències personals i descobrir noves formes d’expressió artística i col·lectiva.
La jornada va formar part del programa de MONDIACULT 2025, la conferència mundial de política cultural organitzada per la UNESCO que se celebrarà a Barcelona del 29 de setembre a l’1 d’octubre i que reunirà milers de participants d’arreu del món.
Coincidint amb l’inici del curs escolar, l’ICIP impulsa la 10a edició del Concurs de Hip-hop per la Pau, un espai perquè joves de secundària, batxillerat i cicles formatius transformin experiències i inquietuds en rimes i ritmes al servei de la convivència, la justícia i la pau.
Aquesta desena edició marca el desè aniversari d’un projecte que s’ha consolidat com una eina educativa per a la construcció de pau. En nou edicions, el concurs ha mobilitzat més de 3.000 noies i nois de 79 centres educatius i 26 entitats, de fins a 67 municipis, que han creat més de 230 videoclips sobre pau, noviolència, diversitat o transformació social.
Dates clau de la 10a edició
Les bases de la nova convocatòria es publicaran al web de l’ICIP l’octubre de 2025. El termini per presentar cançons finalitzarà el 30 de gener de 2026, coincidint amb el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau (DENIP).
Novetats i recursos
Per commemorar el desè aniversari, l’ICIP ha creat l’àlbum digital 10 anys #HipHopPau, que recull les cançons que els grups guanyadors han pogut gravar en un estudi professional durant aquesta dècada. L’àlbum està disponible a la plataforma SoundCloud i mostra el potencial del hip-hop com a art, denúncia i compromís.
A més, al web de l’ICIP es poden consultar els treballs dels guanyadors de l’última edició, que il·lustren com la música esdevé una eina poderosa per reflexionar sobre la pau, la igualtat i la transformació social.
Per als centres educatius que vulguin aprofundir en la temàtica, el llibre El hip-hop com a eina de construcció de pau, editat per l’ICIP, ofereix un marc teòric i experiències pràctiques per treballar amb l’alumnat.
Amb aquests recursos, l’ICIP anima el professorat i l’alumnat a sumar-se a la desena edició i a fer del hip-hop una eina de creativitat, expressió i compromís amb la pau.
L’ICIP lamenta la mort de Fèlix Martí i Julià (Barcelona, 1938-2025), filòsof, professor i figura clau del pacifisme català. Incansable defensor de la noviolència, els drets humans i el diàleg entre cultures i religions, la seva trajectòria va estar marcada pel compromís amb la democràcia i la llibertat. En plena dictadura franquista va ser empresonat i condemnat per donar suport a publicacions democràtiques. També va ser membre actiu de l’escoltisme i del moviment estudiantil i cofundador del Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament.
Impulsor d’institucions per la pau
Martí va ser el primer director de la Fundació Bofill i, més endavant, el fundador i director del Centre UNESCO de Catalunya (1984-2002), des d’on va impulsar projectes com Linguapax i el Diàleg Interreligiós, així com el primer Congrés sobre la contribució de les religions a la cultura de pau (Barcelona, 1994). També va exercir com a president del Comitè Consultiu sobre Pluralisme Lingüístic i Educació Multilingüe de la UNESCO (1999-2003).
Al llarg de la seva trajectòria va col·laborar amb entitats com Justícia i Pau, FundiPau i la Fundació Cultura de Pau, i va participar activament en iniciatives sobre l’autodeterminació, la prevenció de conflictes i la promoció de la diversitat cultural i lingüística.
El seu compromís va ser reconegut amb distincions com la Creu de Sant Jordi (2002), la Medalla d’Honor de Barcelona (2006), la Medalla UNESCO dels Drets Humans (1995) i el Premi a la Projecció Internacional de la Generalitat (2010). També fou president honorari de Linguapax i del Centre UNESCO de Catalunya.
El record des de l’ICIP
L’any 2017, l’ICIP va entrevistar Fèlix Martí en el marc del projecte de recuperació de la memòria oral del Moviment per la Pau a Catalunya, coordinat per l’historiador Xavier Garí. Durant la conversa, Martí explica el seu recorregut, els seus primers contactes amb el pacifisme, i el seu compromís amb l’Església i els moviments socials antifranquistes. També aborda el seu treball en organitzacions com “Pax Romana” i la necessitat d’organitzar la convivència de manera pacífica davant la dictadura franquista.
Aquesta entrevista forma part d’una sèrie d’enregistraments disponibles al canal de YouTube de l’ICIP, amb l’objectiu de preservar la memòria i posar-la a disposició d’investigadors i persones interessades en la història del moviment per la pau a Catalunya.
Des de l’ICIP volem expressar el nostre reconeixement i gratitud a Fèlix Martí per una trajectòria dedicada a la pau, la justícia i la llibertat.
L’ICIP ha publicat les resolucions definitives de les dues convocatòries de subvencions d’aquest any 2025: per a projectes d’entitats sense ànim de lucre destinats al foment de la pau i per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP).
El termini d’execució dels projectes subvencions s’inicia aquest dimarts 2 de setembre i finalitzarà l’1 de setembre de 2026. Posteriorment, s’obrirà el termini de justificació, que estarà vigent del 3 de setembre al 2 d’octubre de 2026.
Projectes subvencionats
Convocatòria de subvencions per a projectes d’entitats destinats al foment de la pau
Barris segurs, barris vius: convivència i seguretat comunitària (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya)
Memorial dels desapareguts a Algèria (Sodepau)
Tanta, tanta guerra (Associació Col·lectiu de Periodistes Contrast)
Farenheit 441 (Associació Nàia, laboratori social del conflicte i la justícia regenerativa)
Ahimsa: un projecte de cocreació artística per teixir pau (L’ARC, Taller de Música, Fundació Privada)
Diàlegs ecofeministes per la pau i la defensa de la terra (Líban-Catalunya) (CooperAcció)
Dreceres (Associació Aüc. Audiovisuals per la Transformació)
Convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP)
Genocidi i (in)acció: El rol dels tribunals nacionals en la implementació d’obligacions internacionals per a la prevenció del genocidi (Universitat Ramon Llull)
CIUTAT MEMÒRIA: Cartografies de guerra i reconstrucció des de la diàspora contemporània (UPC)
DESPOL. Què estem fent malament? Espais de reflexió amb professionals que treballen la DESPOLarització de les masculinitats joves (UPF)
Menjar plegats: els iftars públics com a dispositius de pau quotidiana (UAB)
La comunitat d’origen hondureny a Girona: Anàlisi de vulnerabilitats, perills i actius, i propostes d’actuació (UdG)
Transició energètica, extractivisme i conflictes socioambientals: Mapeig dels conflictes i els impactes socioambientals vinculats a l’expansió de la frontera extractiva de metalls i minerals per a la transició energètica (IBEI)
La indústria del genocidi: Del laboratori d’ocupació a la legitimació europea – el viatge del know-how repressiu israelià al Mediterrani (Novact)
VERD: Vigilància i Estratègies de Resistència davant les demandes SLAPP contra l’activisme ambiental (URV)
L’ICIP convoca anualment aquestes dues línies de subvencions amb l’objectiu de fomentar la cultura de pau i impulsar la generació i transmissió de coneixement.
Des de l’any 2013 l’ICIP forma part de les institucions públiques i organitzacions que donen vida i suport al projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, en el qual participen diferents municipis catalans.
L’objectiu de la iniciativa és donar a conèixer la tasca dels i les activistes pels drets humans d’arreu del món a través del seu propi testimoni i conscienciar la ciutadania sobre la importància del suport internacional a les seves lluites, així com de la necessitat d’integrar la defensa dels drets humans en la nostra tasca quotidiana.
L’edició d’enguany s’iniciarà amb l’acte inaugural de Ciutats Defensores dels Drets Humans, que tindrà lloc el dimarts 30 de setembre, a les 12 h, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Gavà.
Més d’una dècada d’activitats
Al llarg de més d’una dècada, desenes d’activistes procedents de tot el món han visitat Catalunya per participar en nombroses activitats de sensibilització sobre el paper dels defensors i defensores en la promoció i protecció dels drets i les llibertats fonamentals, així com els perills als quals s’enfronten en el desenvolupament de la seva tasca.
Del 31 de març al 9 d’abril es va celebrar la gira de primavera, amb la participació de cinc defensors i defensores de Bolívia, Camerun, Mèxic i el Líban. Durant la seva estada a Catalunya, van visitar diversos municipis i van protagonitzar una agenda dinàmica que va incloure activitats de sensibilització a escoles, xerrades obertes a la ciutadania, trobades amb mitjans i reunions institucionals d’incidència política. Les persones participants van ser: Ana María Hernández (Mèxic, drets de les dones), María Caal (Guatemala, defensora ambiental i del territori), María Galindo (Bolívia, activista i cofundadora de Mujeres Creando), Nadine Feghaly (Líban, il·lustradora) i Sani Ladan (Camerun, activista pels drets humans i les migracions).
A la tardor, entre el 30 de setembre i el 9 d’octubre, defensors i defensores de Mèxic, Nicaragua, el Líban i la República Democràtica del Congo recorreran diferents municipis catalans. Són Maria de Lourdes Ruiz, “Mama Lulu” (Mèxic, cerca de persones desaparegudes), Itza López (Nicaragua, exili i drets humans), Yara Harake (Líban, justícia i llibertat), Roland Ngoy (RDC, drets humans i explotació de recursos) i Bruno Álvarez (Espanya, director de No Name Kitchen).
Ambdues gires mostren la vitalitat d’un projecte que, des del 2013, ha aconseguit consolidar-se com un espai de trobada i solidaritat entre activistes internacionals i la ciutadania catalana, amb l’objectiu de donar visibilitat, suport i reconeixement a les persones que arreu del món defensen els drets humans.
Santa Coloma de Gramenet acollirà del 21 al 23 de novembre al conferència internacional Build Peace 2025, que coorganitzen l’ICIP i Build Up, un col·lectiu que dissenya i implementa eines i processos que fan servir la tecnologia i les arts per abordar els conflictes i promoure la pau. L’esdeveniment també compta amb el suport de l’Ajuntament de Santa Coloma, Catalunya Internacional i la Generalitat de Catalunya.
La conferència Build Peace se celebra anualment reuneixactivistes, professionals de la tecnologia, persones de l’àmbit acadèmic i d’organitzacions socials d’arreu del món.
En aquesta dotzena edició, l’esdeveniment se celebrarà a La CIBA de Santa Coloma, un espai de recursos per a dones, innovació i economia feminista. Portarà per títol “Cap a un Plurivers de Pau” i posarà el focus en la innovació i l’ús d’eines creatives i tecnològiques per transformar els conflictes i promoure la convivència.
Les persones interessades en assistir a la conferència s’han de registrar a través del següent enllaç.
En el món actual, marcat per l’opressió, la divisió, la desigualtat i la pèrdua de confiança, és essencial repensar què vol dir parlar de pau. Com podem recuperar i donar sentit al concepte de pau en aquest context? Com aprofitem les noves possibilitats per connectar-nos, aprendre de les experiències de diverses comunitats i cultivar la interdependència?
A través de l’art, la tecnologia i altres innovacions, Build Peace 2025 proposa un espai per qüestionar, redefinir i imaginar junts què significa una cultura de pau. Per fer-ho, la conferència se centrarà en tres subtemes que aborden dilemes clau en l’àmbit de la pau i els conflictes:
De la polarització al diàleg Aquest subtema explorarà el poder del diàleg i les narratives en temps de polarització creixent. Com podem transformar espais digitals polaritzats en espais de diàleg? Quines eines participatives i metodologies permeten afrontar la polarització afectiva i tòxica? Analitzarem com es pot generar aquest canvi i quin paper tenen les narratives alternatives i les tecnologies en la inclusió de totes les veus en els processos socials i de pau.
De la dissuassió a la noviolència Aquest subtema abordarà el debat sobre pau i seguretat. Com podem repensar l’ús de la tecnologia en estats de vigilància i fronteres militaritzades en nom de la seguretat? Quines alternatives existeixen al model de seguretat militaritzada? Reflexionarem sobre les diverses maneres d’entendre la pau i la seguretat, des del pacifisme i la noviolència fins a la dissuasió i la percepció de la necessitat d’una seguretat armada.
De l’oblit a la memòria Aquest subtema ens convida a reflexionar sobre com aprenem col·lectivament del passat, vivim el present i imaginem el futur. Com podem sanar traumes que dificulten la convivència? De quina manera els processos de reconciliació, les comissions de la veritat i les amnisties contribueixen a una pau duradora? Analitzarem eines innovadores per a la preservació de la memòria i el diàleg intergeneracional en la construcció de societats més pacífiques.
La conferència comptarà amb sessions plenàries, presentacions breus de projectes i iniciatives (short talks), sessions de treball (workshops) i instal·lacions artístiques com exposicions i actuacions musicals.
