Categoria: Sense categoria

El projecte Àgora inicia la sisena edició aquesta primavera amb una nova convocatòria de participants compromesos amb l’escolta, el diàleg i la convivència. Impulsat per l’ICIP, en col·laboració amb el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, la Fundació Lluís Coromina i amb la participació especial de La Casa dels Clàssics, Àgora continua apostant per la lectura com a punt de partida per a un diàleg profund entre persones de trajectòries i ideologies diverses.

Les sessions d’aquesta edició tenen lloc els dies 26 d’abril, 17 de maig i 7 de juny, amb la participació de tres ponents de referència: Raül Garrigasait, escriptor i traductor; Begoña Roman, filòsofa i especialista en ètica; i Ferran Requejo, politòleg i expert en teoria democràtica.

Els textos clàssics tornen a ser el fil conductor per abordar reptes contemporanis: La ira, de Sèneca; L’amistat, de Ciceró; i Història de la Guerra del Peloponès, de Tucídides. Més enllà de la reflexió individual, els textos serveixen com a mirall i pont per a converses compartides.

Perfils diversos i compromesos

El grup d’aquesta sisena edició està format per 18 participants amb perfils diversos i compromesos. Hi trobem persones com Rosa Lluch, professora d’Història; Ferriol Soria, director de la Fundació Ernest Lluch; Karlos Castilla, de l’Institut de Drets Humans de Catalunya; o Anna Ayuso, investigadora del CIDOB. També hi participen representants d’entitats de barri, com Dolors Manté de la Taula pel Diàleg del Guinardó, així com professionals de diversos àmbits: des de l’advocacia, com Sebastià Esteban i Guillermo Vidal-Quadras, fins a les arts, com Bet Pahissa. passant per l’educació, com el professor Marc Hortal, la gestió pública, la recerca per la pau o el món empresarial. I també s’incorporen veus joves com Manel Mesa, estudiant vinculat al col·lectiu “S’ha acabat” i Yero Bhoye Coulibaly, originari de Guinea i en procés de refugi, que aporta una mirada valuosa des de l’experiència migratòria i comunitària.

El coordinador del projecte, Pablo Aguiar, destaca que Àgora “es consolida com un espai segur i transformador, on les diferències no s’esquiven, sinó que s’encaren amb coratge i respecte. És una aposta per despolaritzar a través de la cultura, la paraula i la confiança”.

Després de cinc edicions, Àgora es manté com una proposta singular en l’àmbit català per fomentar la convivència democràtica i la cohesió social mitjançant el diàleg i la reflexió compartida.

En aquest vídeo, recollim les impressions dels participants d’una de les edicions del projecte:

En els propers dies l’ICIP publicarà les convocatòries de subvencions per a l’any 2025, destinades a donar suport a projectes d’entitats sense ànim de lucre que treballin pel foment de la pau, així com a treballs de recerca d’universitats en l’àmbit de la cultura de pau (R-ICIP). L’import global màxim de cadascuna de les convocatòries és de 80.000 euros.

Per resoldre dubtes i facilitar la presentació de propostes, organitzem dues sessions informatives en línia, una per a cada convocatòria:

Dijous 24 d’abril, a les 12 h

Sessió informativa sobre la convocatòria de subvencions per a projectes d’entitats sense afany de lucre orientats al foment de la pau.

Divendres 25 d’abril, a les 12 h

Sessió informativa sobre la convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP).

Totes dues sessions seran en línia i cal inscriure-s’hi prèviament a través del formulari que trobareu més avall. Per a resoldre dubtes o consultes ens podeu escriure a convocatories@icip.cat

Amb aquestes subvencions, l’ICIP reafirma el seu compromís amb el coneixement com a eina per construir pau, i dona suport a iniciatives que transformen, connecten i generen impacte.

Podeu consultar les bases generals que regeixen les dues línies de subvencions i els projectes finançats en anteriors edicions a la secció del web dedicada a les Subvencions. Properament, publicarem la convocatòria específica del 2025 i el calendari previst de resolució i execució dels projectes.

Catorze anys després de l’inici de la revolta popular, Síria continua immersa en una profunda crisi política, social i humanitària. Però entre les runes del conflicte, una societat civil resilient manté viu l’anhel de canvi. Aquesta va ser la tesi central de la sessió “Síria, 14 anys després: resistència, esperança i perspectives de pau”, organitzada per l’ICIP, amb la participació de l’activista i historiadora siriana Nour Salameh, el periodista Oriol Andrés Gallart i la moderació de la professora i experta en món àrab Lurdes Vidal.

L’acte, que va tenir lloc el 8 d’abril al Hub Social de Barcelona, va oferir una mirada sobre la situació actual del país després de la caiguda del règim d’Al Assad, el desembre passat, i les matances d’aquest mes de març.

Una societat civil viva, malgrat tot

Malgrat els anys de repressió, guerra i exili, Salameh va defensar que la societat civil siriana no ha deixat de lluitar, i no només ha sobreviscut, sinó que s’ha transformat i diversificat, especialment a través de la diàspora. “El que queda d’aquesta societat civil, d’aquestes persones que han lluitat catorze anys contra la dictadura i per la justícia, és molt —i fins i tot s’ha multiplicat”, va afirmar. Segons Salameh, han sorgit iniciatives que preserven la memòria de les víctimes, donen suport a les famílies de persones desaparegudes  i promouen l’empoderament de les dones.

Avui en dia la reconstrucció material és un dels reptes del país, però també ho és la reconstrucció del teixit social. “El repte principal avui per la societat civil és obrir espais de diàleg entre les  diferents faccions del país”, va apuntar. Una tasca difícil, condicionada per la fractura territorial i social causada per dècades de polítiques sectàries i per les ferides obertes del conflicte.

Tant Salameh com Andrés van coincidir en el diagnòstic d’un país trencat. Ciutats com Homs ho exemplifiquen: barris sencers destruïts per la repressió, mentre d’altres, aliats al règim, han quedat intactes. També hi ha  tensions entre els sirians que van marxar del país i els que es van quedar.

Justícia, memòria i lluita contra la impunitat

Segons els participants, la justícia per les víctimes és una assignatura pendent al país mediterrani. L’existència d’associacions que documenten desaparicions i denuncien crims de guerra mostra el compromís amb la memòria, però també els límits d’aquesta lluita. Andrés va destacar que la victimització generalitzada i la manca d’un relat compartit dificulten la reconciliació. “Hi ha  una competència per veure qui és més víctima”, va advertir.

Tot i les declaracions oficials, la investigació dels crims del règim d’Al Assad és escassa, i s’han produït nomenaments de figures implicades en violacions greus dels drets humans. Sense un procés real de justícia transicional, es fa difícil trencar el cercle de la impunitat.

L’acte es va concloure amb un missatge compartit de confiança en la societat civil siriana: “La població no permetrà un altre règim autoritari i continuarà lluitant com ho ha fet els últims 14 anys”, van coincidir a dir Salameh i Andrés. I una nota final a d’esperança: “Malgrat tot, hi ha una societat civil, hi ha persones capacitades i il·lusionades per construir una nova Síria. I hem de donar-los suport i confiança”, va remarcar Vidal.

L’activitat va incloure la lectura en àrab i en català del  poema “No ploraré” de la poeta palestina Fadwa Tuqan, a càrrec de Noor Ogly i la presidenta de FundiPau, Carme Suñé. El poema va servir per per teixir un fil entre les experiències del poble sirià i el palestí, connectant dues realitats marcades per la lluita i la resiliència.

El ICIP va acollir el divendres 4 d’abril la presentació del llibre Memoria Activa. Metodología psicosocial para la construcción de paz con mujeres inmigrantes y refugiadas, una obra que forma part de la col·lecció “Eines de pau, seguretat i justícia“. El llibre és fruit del treball de l’organització Mujer Diáspora, que acompanya dones migrades i refugiades en processos de sanació emocional i incidència social i política als països de destinació de diverses diàspores, especialment a Catalunya, Regne Unit i Suècia.

L’acte va ser conduït per Helga Flamtermesky, una de les impulsores de Mujer Diáspora, una ONG que aporta estratègies de sanació i gestió emocional a dones que han patit traumes a causa de la guerra als seus països d’origen o durant el procés migratori. A partir d’aquesta experiència, Mujer Diáspora ha desenvolupat una metodologia pròpia anomenada Memòria Activa, basada en l’escolta profunda, l’expressió artística i la transformació de la memòria com a eina de cura i apoderament.

“Aquesta metodologia posa en valor les històries i vivències de dones sovint silenciades, i busca imprimir noves emocions als records, reconstruint-los des d’un lloc de força, reconeixement i dignitat”, va explicar Flamtermesky durant la presentació.

El llibre detalla cinc eixos que sostenen aquest enfocament: sensorialitat, sanació, diversitat, espiritualitat i retorn simbòlic, i ofereix recursos concrets per aplicar-los, com l’ús de la cuina com a espai de memòria i creació col·lectiva. A més, recull testimonis col·lectius, pràctiques artístiques, propostes pedagògiques i reflexions que poden servir com a guia tant per a professionals com per a comunitats que desitgin posar la cura i la memòria al centre dels processos de pau.

L’acte va comptar amb intervencions de veus destacades de la diàspora colombiana i col·laboradors de França i Síria, com la cantautora Marta Gómez, el documentalista Iván Guarnizo, la fotògrafa Ingrid Guyon i la doctora en història Nour Salameh. Tots ells han participat en diverses experiències liderades per Mujer Diáspora que ara queden recollides al llibre.

“En un context marcat per l’augment de les migracions forçades i les violències globals, Memòria Activa no és només un llibre: és una eina de reconstrucció col·lectiva, una aposta per una pau amb rostre de dona, i un crit per visibilitzar aquelles històries que mai haurien d’haver estat invisibilitzades”, va afegir María Eugenia Blandón, responsable de l’àrea de Memòria, convivència i reconciliació de l’ICIP.

El llibre es pot descarregar gratuïtament des de la web de l’ICIP, i s’ofereix com una eina viva, pensada per ser llegida, compartida i portada a la pràctica.

L’historiador i activista israelià per la pau i els drets humans, Meir Margalit, ha visitat el mes de març Barcelona per participar en l’Impacte! Festival de Cinema i Drets Humans de Catalunya. En el marc de la seva estada, l’ICIP ha acollit la sessió d’anàlisi “L’eclipsi de la societat israeliana”, un espai de reflexió sobre la deriva política i social d’Israel, organitzat conjuntament amb FundiPau i Novact. 

Durant la sessió Margalit –autor del llibre L’eclipsi de la societat israeliana– ha abordat com la por, el militarisme i el messianisme marquen la societat israeliana actual, i consoliden un sistema on l’exèrcit domina la vida pública, l’extrema dreta guanya influència i la possibilitat de pau sembla cada cop més llunyana. “Avui ningú parla de pau, es parla de hudna (treva). La pau serà per la pròxima generació”, ha afirmat. 

Segons Margalit, el sionisme es troba en plena crisi, una realitat que el 7 d’octubre de 2023 va posar encara més en evidència. “La promesa de seguretat per al poble jueu a Israel ha quedat desmentida pels fets, la qual cosa obre un debat profund sobre el futur del país i de la seva societat. El sionisme ha fracassat. Perquè hi hagi una solució al conflicte entre Israel i Palestina, Israel ha de deixar de ser sionista”, ha afirmat. “

A més, Margalit ha alertat sobre l’estat de neurosi col·lectiva que viu la societat israeliana, on la por constant impedeix la reflexió i el pensament crític i justifica polítiques cada cop més extremes. “Quan un poble viu en un estat de tensió permanent, acaba perdent la capacitat de raonar i actua mogut per instints primaris”, ha advertit.

La trobada ha tingut lloc el divendres 28 de març a la seu de l’ICIP i ha esdevingut un espai de reflexió i debat sobre els reptes i les incerteses que marquen el futur de la regió. 

Aquesta primavera s’activa el Fòrum Català per la Pau, un procés de participació i reflexió que té un doble objectiu: dissenyar una política pública de pau per a Catalunya i reforçar el moviment per la pau. El Fòrum neix d’un esforç conjunt entre institucions i societat civil, impulsat pel Govern de Catalunya, el Consell Català de Foment de la Pau, l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i el teixit associatiu de foment de la pau, amb el lema “Menys violències, més justícia global”.

D’aquesta manera, en un context d’amenaces globals, marcat per la crisi climàtica, l’increment de la despesa militar i del nombre de conflictes armats, i l’erosió dels pilars democràtics, Catalunya aposta per la pau i vol obrir la reflexió sobre com contribuïm a la pau a casa nostra i al món. 

Una de les fites del Fòrum és l’elaboració del Pla Director País de Pau, un marc estratègic que dotarà d’una major coherència, visibilitat i impacte les actuacions del Govern, els ens municipals i supramunicipals en matèria de foment de la pau, tant a escala local com global. 

Per a definir el Pla Director País de Pau, entre els mesos d’abril i juny es farà un procés participatiu, obert al conjunt de la ciutadania, amb sessions a les quatre demarcacions catalanes i amb tres canals de participació:

• Sessions deliberatives: sobre cinc eixos temàtics de debat, que se celebraran a Barcelona, Bellaterra, Girona, Granollers, Lleida, Olot, Tarragona i Tortosa.
• Sessions autogestionades: organitzades arreu del territori per persones, entitats i institucions que vulguin aprofundir en els eixos temàtics de debat.
• Aportacions en línia: espai obert a tota la ciutadania a través del portal Participa de la Generalitat de Catalunya.

Les aportacions fetes a través dels diferents espais de participació ajudaran a definir el Pla Director País de Pau, que el Govern de la Generalitat de Catalunya presentarà al Parlament de Catalunya per a la seva aprovació. El procés de participació ciutadana s’iniciarà el 7 d’abril a Barcelona i inclourà sessions a Olot, Tortosa, Granollers, Bellaterra, Lleida i Girona, on finalitzarà el dia 17 de juny. 

Segons Gabriela Serra, presidenta del Consell Català de Foment de la Pau, “quan parlem de pau, de viure en pau, no parlem ni d’un somni ni d’una utopia. Parlem de la pau que cal construir, mantenir i divulgar dia a dia i en tots els àmbits de la vida.  Catalunya ha d’aportar i desenvolupar la seva proposta. Ara és el moment de contribuir a la construcció de la pau mundial”.

Cinc eixos temàtics de debat

El Fòrum Català per la Pau estructurarà el debat i les propostes entorn de cinc eixos temàtics: Cultura de pau; Seguretat i justícia; Conflictes, violència i pau; Amenaces i reptes globals per la pau; Dones, pau i seguretat.

A partir d’aquests eixos temàtics, l’objectiu del procés participatiu és identificar mesures concretes que puguin ser adoptades per institucions públiques, tant per part del Govern de la Generalitat com per entitats municipals i supramunicipals – ajuntaments, diputacions, consells comarcals i l’Àrea Metropolitana de Barcelona -, així com per entitats privades.

Cada eix temàtic comptarà amb una fitxa de diagnòstic que definirà els principals reptes, accions proposades i preguntes orientadores per guiar el debat.

Modificació de la Llei de foment de la pau

Com a pas previ a l’inici del procés participatiu del Fòrum Català per la Pau, el 12 de març, el Parlament de Catalunya va aprovar la modificació de la Llei de foment de la pau, per tal d’incorporar que cada Govern assumeixi la responsabilitat d’elaborar un Pla Director País de Pau. Aquesta reforma, promoguda pel Consell Català de Foment de la Pau, es va aprovar amb 106 vots a favor (grups parlamentaris Socialistes i Units per Avançar, Junts, Esquerra Republicana de Catalunya, Comuns i  Candidatura d’Unitat Popular) i 27 en contra (grups parlamentaris Partit Popular de Catalunya, Vox en Cataluña i Aliança Catalana).

La nova llei estableix que el Govern haurà de presentar cada quatre anys un pla Director País de Pau. Aquest pla director, que haurà de ser aprovat pel Parlament, s’elaborarà mitjançant un procés d’estudi, informació, consulta i participació, i haurà de preveure els recursos i establir les prioritats que caldrà concretar en els plans anuals de pau.

El dimarts 18 de març, una trentena de persones es van reunir al Hub Social de Barcelona per debatre l’impacte de les noves polítiques migratòries dels Estats Units en les diàspores centreamericanes. L’acte, organitzat per la Taula Catalana pels Drets Humans i la Pau a l’Amèrica Central i l’ICIP, va comptar amb la participació d’Elvira Cuadra, sociòloga nicaragüenca i directora del Centre d’Estudis Transdisciplinaris de Centreamèrica (CETCAM).

Cuadra té més de vint anys d’experiència analitzant els processos polítics, els conflictes i les polítiques de seguretat a Nicaragua i l’Amèrica Central. Ha estat investigadora associada del Centro de Investigaciones de la Comunicación (CINCO) i directora de l’Instituto de Estudios Estratégicos y Políticas Públicas (IEEPP), dues organitzacions claus en l’anàlisi regional que van ser tancades arbitràriament el 2018. A causa de la repressió política a Nicaragua, el 2023 va ser desposseïda de la seva nacionalitat i es troba a l’exili.

Durant la seva intervenció, Cuadra va alertar que “aquesta política migratòria no només vulnera drets fonamentals, sinó que també té un efecte devastador en les economies locals de l’Amèrica Central, que depenen en gran part de les remeses”. També va subratllar que “l’enduriment de les fronteres no aturarà la migració, sinó que la farà més perillosa i costosa per a les persones que busquen un futur millor”.

La trobada va posar de manifest les greus conseqüències d’aquestes polítiques i la necessitat d’una resposta internacional basada en els drets humans. Els participants van compartir reflexions sobre com aquestes mesures afecten les comunitats migrants i van subratllar la importància de reforçar l’acompanyament i suport a les persones en situació de vulnerabilitat.

A més, les noves mesures antimigratòries dels EUA coincideixen amb una retallada dels fons públics nord-americans destinats a l’ajuda al desenvolupament. En aquest context, moltes intervencions van posar de manifest la necessitat de reforçar altres canals de cooperació amb l’Amèrica Central. Tot i l’esclat de greus crisis en altres parts del món, la regió —fortament afectada per regressions autocràtiques, corrupció, violències i desigualtats— continua necessitant atenció i solidaritat internacional.

View this post on Instagram

A post shared by ICIP (@icipeace)

La directora de la Unitat d’Implementació de l’Acord de Pau a Colòmbia, Gloria Cuartas, ha visitat Catalunya convidada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament per participar en la primera edició de La Nit del Fons, la trobada anual dels agents públics i privats de la cooperació a Catalunya.

Durant la seva estada, Cuartas ha mantingut reunions amb diversos representants institucionals i ha participat en una sessió d’anàlisi a la seu de l’ICIP titulada “Implementar la pau a Colòmbia: reptes i perspectives”. A la trobada, que ha comptat amb la presència d’organitzacions de la societat civil catalana, s’han abordatels desafiaments actuals del procés de pau a Colòmbia.

Ex alcaldessa d’Apartadó i promotora de la pau total

Gloria Cuartas és una figura clau en la construcció de pau i la defensa dels drets humans a Colòmbia. Va ser alcaldessa del municipi d’Apartadó (1995-1997) en un període de gran violència quan la regió era escenari d’enfrontaments entre grups armats. Durant el seu mandat, va impulsar iniciatives de diàleg i protecció de la població civil i va promoure la convivència i la reconciliació en un context marcat pel conflicte. El seu compromís amb els drets humans li va valer tant reconeixement com amenaces i desafiaments personals.

Actualment, com a directora de la Unitat d’Implementació de l’Acord de Pau, lidera els esforços per garantir l’aplicació efectiva de l’acord signat el 2016 entre el govern colombià i FARC-EP. El seu treball se centra a enfortir els mecanismes de justícia transicional, la reincorporació d’excombatents i la implementació de polítiques de desenvolupament rural a les regions més afectades pel conflicte. A més, promou la participació de les comunitats en la construcció d’una pau estable i duradora, tot assegurant que els compromisos de l’acord es tradueixin en canvis reals i sostenibles per a la societat colombiana.

Reunions institucionals i sessió d’anàlisi a l’ICIP

Durant la visita a Catalunya, Cuartas ha protagonitzat una sessió d’anàlisi a la seu de l’ICIP, on ha fet un recorregut per la seva trajectòria personal i política i ha analitzat la situació actual a Colòmbia, que ha qualificat de «complicada». “La pau total travessa una profunda crisi”, ha afirmat. Així mateix, ha expressat el seu agraïment a les nombroses institucions catalanes que porten anys “teixint una feina per la pau al meu país”, entre les quals l’ICIP.

Abans de la sessió, Cuartas ha mantingut diverses reunions de caire institucional, acompanyada, entre d’altres, pel director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer. El dilluns 10 de març, es va reunir amb el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, i amb representants de la Comissió d’Unió Europea i Acció Exterior, amb qui va conversar sobre els esforços del govern de Gustavo Petro per assolir la pau total. L’endemà, dimarts 11 de març, va mantenir una trobada amb el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior del Govern de la Generalitat, Jaume Duch, per avaluar els projectes finançats per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament a Colòmbia.

La visita de Cuartas a Catalunya s’ha acabat el dimecres 12 de març amb la seva participació a La Nit del Fons, on ha estat la ponent principal de l’esdeveniment.

View this post on Instagram

A post shared by ICIP (@icipeace)

Aquesta primavera, el Fòrum Català per la Pau es reactiva amb dos objectius clau: dissenyar una política pública de pau per a Catalunya i reforçar el moviment pacifista.

El primer gran pas en aquesta direcció serà l’elaboració del Pla Director País de Pau, un marc estratègic que ha de garantir més coherència, visibilitat i impacte a les actuacions del Govern, els ens municipals i supramunicipals en matèria de foment de la pau, tant a escala local com global. 

Per assolir aquest repte, s’obrirà un procés de participació ciutadana, amb tres canals de participació adreçats al conjunt de la ciutadania: sessions deliberatives i sessions autogestionades sobre les temàtiques centrals del Fòrum – les quals tindran lloc arreu de Catalunya -, i la participació online a través del portal Participa de la Generalitat de Catalunya. El procés participatiu començarà a l’abril i s’estendrà fins al juny.

Modificació de la Llei de foment de la pau

Com a pas previ a l’inici del procés participatiu del Fòrum Català per la Pau, el dimecres 12 de març Parlament de Catalunya ha aprovat la modificació de la Llei de foment de la pau per qual que aquesta inclogui l’obligatorietat que cada govern elabori un Pla Director de Pau. La reforma, promoguda pel grup de treball del Fòrum Català per la Pau, s’ha aprovat amb 106 vots a favor, dels grups parlamentaris del PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP, i 27 en contra, del Partit Popular, Vox i Aliança Catalana.

La nova llei estableix que el Govern haurà de presentar cada quatre anys un pla director anomenat País de Pau, un marc estratègic que ha de garantir més coherència, visibilitat i impacte en les actuacions del Govern, els ens municipals i supramunicipals i altres ens públics en matèria de foment de la pau. Aquest pla director, que haurà d’aprovar el Parlament, s’haurà d’elaborar amb un procés previ d’estudi, informació, consulta i participació i haurà de preveure els recursos i establir les prioritats que caldrà respectar i concretar en els plans anuals de pau.

En el debat hi han intervingut els diputats Sílvia Orriols (AC), Alberto Tarradas (Vox) per defensar les respectives esmenes a la totalitat dels seus grups, i Francesc de Dalmases (Junts), Ruben Wagensberg (ERC), Hugo Manchón (PPC), Susanna Segovia (Comuns), Laura Fernández Vega (CUP-DT) i Neus Comes (PSC-Units).

Representants de l’ICIP, de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, de Lafede.cat i d’entitats del moviment per la pau, com FundiPau i Novact, han seguit el debat des de l’hemicicle.

El jurat de la novena edició del Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau, corresponent al curs 2024-2025, ha fet públic el veredicte del certamen, que té com a objectiu fomentar la creativitat i donar visibilitat al compromís dels joves en l’àmbit de la pau.

En aquesta ocasió, les obres premiades aborden temàtiques com la resiliència, la lluita contra la intolerància i la justícia climàtica. El concurs s’adreça a joves de 12 a 25 anys i consta de dues modalitats.

Modalitat 1: Estudiants de secundària, batxillerat i formació professional de Catalunya

Primer premi: “El reflex del mirall”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Pla de les Moreres de Vilanova del Camí (Anoia), guanyador de l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. El jurat ha valorat positivament la lletra de la cançó, poètica i compromesa, destacant el missatge de superació i la capacitat de resiliència amb l’ajuda del grup. També ha ressaltat l’aposta del centre per presentar una producció d’alta qualitat amb producció musical pròpia.

Segon premi: “Tant de bo estimar-te no fes tant de mal”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Ticeris de Sarrià de Ter (Gironès), guanyador d’un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop. El jurat ha valorat el missatge d’empoderament de la lletra, un crit contra la intolerància que posa l’amor per davant dels discursos d’odi. També ha destacat la posada en escena, l’efectivitat i la teatralitat del vídeo.

Mencions especials:

• “53”, de l’Institut Pere Alsius i Torrent de Banyoles (Pla de l’Estany). El jurat ha destacat especialment la posada en escena original, elaborada i impactant, així com el treball en equip.

• “Les seves guerres, els nostres morts”, de l’Institut Llançà (Alt Empordà). El jurat ha ressaltat la capacitat de connectar i transmetre el dolor provocat per les guerres a través de la lletra, així com el fet de tractar una temàtica de gran actualitat.

Modalitat 2: Joves vinculats a centres i entitats juvenils, culturals, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya

Primer premi: “La terra som natros”, videoclip creat per joves de l’Associació Atzavara-Arrels de Tortosa (Baix Ebre). El jurat ha valorat la qualitat de l’enregistrament i la producció de la cançó, així com la temàtica de la lletra, que fa un crit a favor de la justícia climàtica i el paper de les generacions més joves.

Segon premi: “Jo ho tinc clar”, videoclip creat per un grup de joves del projecte 9aVic, coordinat des de l’Oficina Municipal d’Acollida de l’Ajuntament de Vic (Osona) i Vicjove. El jurat ha destacat el missatge poderós de la lletra i la voluntat d’establir ponts per a la convivència, així com l’esforç reeixit en l’ús de la llengua catalana.

Menció especial: “Mon amie”, protagonitzat per un grup de joves de Salt (Gironès) que participen en el projecte Un toc de Salt de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana. El jurat ha destacat la qualitat musical i audiovisual de la producció.

Participació i propera edició

Enguany, el Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau ha rebut 36 sol·licituds per a la Modalitat 1 i 9 sol·licituds per a la Modalitat 2. L’any vinent es celebrarà la desena edició del concurs, i aprofitant aquest aniversari, el certamen es renovarà amb algunes novetats importants.

Els grups guanyadors rebran els guardons en una cerimònia de reconeixement que tindrà lloc el pròxim 9 de maig a la Lleialtat Santsenca, un equipament municipal de gestió comunitària del barri de Sants de Barcelona.