Categoria: Sense categoria

Aquest mes de gener s’ha obert la convocatòria del Premi ICIP Construcció de Pau 2026. És la quinzena edició del guardó, el qual té per objectiu guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han contribuït d’una manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau, tant de Catalunya com de l’àmbit internacional.

En aquesta edició el guardó incorpora una novetat destacada: la dotació econòmica augmenta de 6.000 a 10.000 euros. El premi consisteix també en un reconeixement públic i una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol.

La convocatòria estarà oberta fins al 14 d’abril de 2026, inclòs. La presentació de candidatures s’ha de fer per via electrònica a través del portal de Tràmits de la Generalitat o presencialment a qualsevol registre de la Generalitat de Catalunya.

Quinze anys de trajectòria

En anteriors edicions, el jurat ha guardonat persones i col·lectius tant de Catalunya com d’arreu: l’associació siriana Women Now for Development (2025); l’investigador Vicenç Fisas (2024); les associacions de Bòsnia i Hercegovina: Dones víctimes de la guerra i Infants oblidats de la guerra (2023); el teixit associatiu del País Basc en favor de la pau (2022); l’activista congolesa Julienne Lusenge (2020); el Col·lectiu de Famílies de Persones Desaparegudes a Algèria (2019); l’organització mexicana Cauce Ciudadano (2018); l’activista Arcadi Oliveres (2017); l’ONG Brigades Internacionals de Pau (2016); el pare caputxí Joan Botam (2015); l’organització WILPF (2014); l’exgeneral Jovan Divjak (2013); les Mares de Soacha (2012) i la lluita d’objectors i insubmisos simbolitzats en Pepe Beúnza (2011).

El 2011, any de naixement del premi, també es va guardonar en una edició extraordinària el Parlament de Catalunya.

L’ICIP i Tigre de Paper publiquen Les cures. La fase superior del capitalisme, un llibre de la historiadora i activista Premilla Nadasen, que es podrà trobar a les llibreries a partir del dilluns 19 de gener.

L’obra analitza l’evolució de l’economia de les cures i com aquest sector s’ha convertit en un nou espai de lucre del capitalisme contemporani. El llibre aborda àmbits com les residències, les escoles, els hospitals, els centres de dia, els serveis de neteja, les guarderies, l’assistència a persones dependents, les plataformes de cures a domicili o els centres d’atenció psicològica, configurant un sector estructurat i jeràrquic que transforma el treball de moltes persones en beneficis per a unes altres.

A partir de la crisi de les cures evidenciada durant la pandèmia de la covid-19, Nadasen parteix d’una perspectiva de gènere i de raça per analitzar la reproducció social com un element clau per entendre la naturalesa i l’evolució del capitalisme. L’autora traça aquest procés des dels seus orígens, vinculats a l’esclavitud, quan no existia una divisió clara entre producció i reproducció social, fins a l’etapa actual, en què la relació entre capital i cures adquireix una importància central.

El llibre també dona veu a les reivindicacions de les treballadores migrants i racialitzades i explora el potencial transformador de les cures radicals, enteses com una eina per imaginar i construir models socials alternatius i futurs col·lectius més justos.

Les cures. La fase superior del capitalisme és una coedició de l’ICIP i Tigre de Paper, amb traducció al català de Núria Busquet Molist.

Manuel Sacristán Luzón (1925-1985) va ser una de les figures intel·lectuals més rigoroses, coherents i completes del pensament crític espanyol del segle X, pioner a vincular el pacifisme amb l’ecologisme polític, l’emancipació social i el feminisme.

El llibre Pacifismo para una revolución ecosocial, publicat per l’ICIP i Bellaterra edicions dins la col·lecció “Paz y seguridad“, ens proposa revisitar i actualitzar pensament de Sacristán coincidint amb el centenari del naixement de l’autor i en un moment històric marcat per l’escalada militar, l’emergència climàtica i l’afebliment de la democràcia. Com destaca el president de l’ICIP, Xavier Masllorens, la lectura de Sacristán resulta avui “d’una actualitat tan rabiosa com lamentable”. La seva anàlisi de la deriva autoritària, la mercantilització de la vida, la desigualtat creixent, el militarisme i la crisi ecològica il·lumina problemes que persisteixen —i s’agreugen— al segle XXI.

L’edició del llibre ha anat a càrrec del professor i doctor en Humanitats Jordi Mir García.

Pacifisme revolucionari: la via “sense guerra” per transformar la societat

Sacristán va defensar un pacifisme revolucionari, concebut com una estratègia activa per afrontar els conflictes i promoure una transformació profunda del model social, econòmic i polític. El llibre aborda temes crucials per entendre el seu pensament:

• la crítica frontal al’ armament nuclear,
• l’oposició argumentada a la integració d’Espanya a l’OTAN,
• la necessitat d’assumir la noviolència com a mètode polític,
• i la defensa del paper dels moviments socials com a motors de canvi.

Per Sacristán, lluitar «sense guerra» no significava renunciar al conflicte social , sinó orientar aquest conflicte cap a formes democràtiques, racionals i emancipadores.

Una obra necessària per comprendre el present

Pacifismo para una revolución ecosocial és també una invitació a mirar el passat per entendre debats actuals sobre militarisme, violència política, crisi ecològica o retrocessos democràtics. Sacristán va ser un dels primers a advertir que la revolució del futur seria necessàriament ecosocial.

El volum ofereix al lector arguments, context històric i eines conceptuals per repensar l’acció política en un segle XXI amenaçat per noves guerres, crisis ambientals i una creixent desigualtat. Tal com ressalta el text de presentació, recuperar Sacristán «ens arma d’arguments per confrontar la violència i el militarisme» i ens recorda la importància de mantenir la coherència entre pensament i acció.

Sobre l’autor i l’editor

Manuel Sacristán Luzón (1925-1985). Filòsof, lògic, professor universitari, traductor i assagista, Sacristán va introduir a Espanya autors clau del marxisme (Marx, Engels, Gramsci, Lukács) i del pensament contemporani (Adorno, Quine, Marcuse). El seu compromís polític el va portar a l’antifranquisme, l’activisme democràtic i l’impuls d’iniciatives editorials i educatives fonamentals. Tot i la seva influència, continua sent una figura de vegades desconeguda per al gran públic.

Jordi Mir García (Barcelona, 1976). Doctor en Humanitats, professor a la UPF i la UAB, és especialista en història de les idees, filosofia moral i política, i moviments socials. Membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials i de l’Observatori del Sistema Universitari, ha publicat i coordinat obres sobre democràcia, cultura política i pensament crític.

El passat 26 de novembre, la Xarxa Llatinoamericana de Dones, Pau i Seguretat (LAMPS), de la qual l’ICIP en forma part, va presentar l’informe Caminos hay. Puentes pocos, un balanç subcontinental que examina l’estat de l’Agenda de Dones, Pau i Seguretat (MPS) 25 anys després de l’aprovació de la Resolució 1325 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. La presentació es va dur a terme en un acte virtual obert al públic.

Es tracta del primer estudi d’aquest tipus a la regió, amb informació recollida en 33 països i 14 enclavaments colonials, i que incorpora 11 investigacions nacionals i contextuals realitzades al Brasil, Bolívia, Xile, Colòmbia, l’Equador, Guatemala, Hondures, Mèxic, el Paraguai, Veneçuela i la diàspora llatinoamericana.

Una mirada regional inèdita

L’informe ofereix una “fotografia ampliada” de la regió, identificant avenços, tensions i reptes compartits en la implementació de l’Agenda MPS. Entre les principals constatacions, destaca que no es tracta d’una agenda importada, sinó que s’arrela en el lideratge històric dels moviments de dones i en l’activisme feminista del Sud Global, especialment en el treball comunitari i de base.

Alhora, l’estudi mostra com l’Agenda ha estat apropiada i reinterpretada als territoris, generant camins diversos però també escletxes significatives entre els actors implicats: moviments feministes, institucionalitat estatal, forces militars, cooperació internacional i espais multilaterals. Una de les conclusions clau apunta precisament a l’escassetat de ponts entre aquests actors, fet que dificulta la construcció de polítiques integrals i sostingudes.

Reptes urgents per a la regió

El balanç identifica també realitats crítiques que requereixen una atenció prioritària: l’expansió del crim organitzat, els feminicidis, les violències vinculades als processos electorals, les tensions territorials i ambientals, la situació d’Haití, Nicaragua, l’Equador, el Paraguai i Hondures, així com el risc que afronten defensores i lideresses comunitàries.

A més, subratlla que l’agenda regional s’ha centrat més en la protecció i la justícia, mentre que elements essencials com el diàleg, la memòria i la construcció de pau des de l’àmbit local continuen sent àrees poc desenvolupades.

Recomanacions per als pròxims 25 anys

L’informe proposa un ampli conjunt de recomanacions orientades a enfortir els pròxims 25 anys de l’Agenda MPS, entre les quals destaquen:

• fomentar diàlegs multiactorals estables i no només consultius,
• reforçar la memòria històrica i el paper de les dones en la creació de pau,
• repensar les nocions de seguretat des d’enfocaments feministes i comunitaris,
• reconèixer i protegir les defensores en contextos de violència escalada,
• abordar les interrelacions entre crim organitzat, autoritarismes contemporanis i desigualtats de gènere,
• incorporar les diàspores de manera més activa en les polítiques de pau i seguretat,
• i articular les agendes de MPS i de Clima, Pau i Seguretat.

El paper de l’ICIP dins la Xarxa LAMPS

L’ICIP forma part de la Xarxa LAMPS juntament amb organitzacions de tota la regió, entre les quals CIASÉ (Colòmbia), SERAPAZ i JASS Mesoamèrica (Mèxic), CINEP/PPP (Colòmbia), ACI Participa (Hondures), SERPAJ (Paraguai), Humanas (Xile), Think Twice (Brasil), Rediálogo (Veneçuela) i Mujer Diáspora (Espanya/Barcelona).

La publicació d’aquest balanç representa un pas important per reforçar el treball conjunt en la construcció de pau des d’una perspectiva feminista, regional i decolonial.

La conferència internacional Build Peace 2025, organitzada per l’ICIP i Build Up a Santa Coloma de Gramenet, ha reunit del 21 al 23 de novembre activistes per la pau, investigadors, professionals de la tecnologia, i organitzacions de foment d’arreu del món amb uns objectius compartits: promoure espais digitals més segurs, democràtics i participatius, combatre els discursos d’odi i la polarització, repensar com transformar les narratives sobre els conceptes de pau i seguretat, i com situar la memòria al centre de la construcció de pau.

Més de 300 persones s’han apropat a llarg d’aquests tres dies a l’espai de La Ciba de Santa Coloma i han participat en tallers, debats i actuacions artístiques.

Amb el títol “Cap a un Plurivers de Pau”, la conferència ha comptat amb el suport dels ajuntaments de Santa Coloma i Barcelona, Catalunya Internacional i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

De la polarització al diàleg: protegir la gent en línia

El divendres 21 de novembre, les sessions han estat centrades en abordar els reptes que planteja l’augment de la desinformació, els discursos d’odi i la polarització a les xarxes socials. Els debats han plantejat la necessitat de desenvolupar plataformes més ètiques, centrades en les persones i en algoritmes que fugin de la lògica empresarial. En aquest sentit, en les diferents taules rodones i tallers s’ha posat sobre la taula propostes com la monitorització dels discursos d’odi en línia, eines per prevenir la desinformació (pre-bunking), classificadors de textos dissenyats de manera participativa i models d’intel·ligència artificial que incorporin una perspectiva social i de construcció de pau. També s’ha discutit sobre com la tecnologia permet caminar cap a una democràcia més participativa i proporciona eina per al diàleg social.

De la dissuasió a la noviolència: canviar les narratives sobre la seguretat

El segon dia de la conferència, dissabte 22 de novembre, ha posat el focus temàtic en la visió de la seguretat humana i comunitària, tot qüestionant les narratives militaristes que dominen en els discursos públics.

A partir del context global actual, marcat a Europa per la guerra a Ucraïna i a Gaza, s’ha debatut sobre com la tecnologia pot estar al servei de la guerra però també pot estar al servei de la pau. En aquest sentit, les ponències s’ha parlat e com l’ús de tecnologies de vigilància, especialment en fronteres i control de moviments, pot vulnerar drets humans, però alhora també pot esdevenir una eina per fomentar la pau, si es desenvolupa amb garanties i participació.

De l’oblit a la memòria: reivindicar el passat per construir el futur

El tercer dia, diumenge 23 de novembre, s’ha centrat en com les societats gestionen la memòria i l’oblit en contextos de violència i autoritarismes, amb l’anàlisi de casos concrets com la dictadura franquista o l’Holocaust. S’ha posat de manifest el risc de construir relats únics i d’instrumentalitzar la memòria, i s’ha reivindicat i la importància de l’escolta i la memòria com a forma de resistència per a reparar el trauma col·lectiu i afrontar la reconciliació.

En els debats s’ha posat especial atenció en incorporar la mirada feminista en els processos de construcció de pau: s’ha recordat com la veu i la memòria de les dones continua sent invisibilitzada, encara més en contextos rurals, i s’ha evidenciat la necessitat de construir relats diversos i plurals.

Més que una conferència

L’edició 2025 ha tornat a demostrar que la Build Peace és més que una conferència: és una comunitat de persones compromeses amb una societat més justa i pacífica que, des de diferents àmbits i professions, es troben anualment per explorar noves eines i metodologies innovadores en el camp de la pau.

A més de taules rodones, presentacions de projectes i tallers, la Build Peace 2025 ha comptat amb diverses propostes artístiques: des d’exposicions fotogràfiques de projectes locals i internacionals, fins a la creació d’un mural col·laboratiu a la riba del riu Besòs, a càrrec de l’artista Yubia i coordinat per BesArt The River Museum.

La Build Peace també compta amb projecte propi radiofònic, la Build Peace Ràdio, que ha retransmès els debats al llarg dels tres dies de conferència.

Propera edició: Canadà 2026

Després de tres dies d’intercanvi intens i creatiu, la Build Peace 2025 ha tancat amb l’anunci de la seva propera edició: la Universitat de Waterloo, a Canadà, acollirà la conferència el 2026.

Coincidint amb la celebració de la conferència, l’ICIP i Build UP han presentat el nou monogràfic de la revista Per la Pau, coeditat entre les dues organitzacions. Amb el títol “Pau en l’era digital”, el monogràfic explora com les tecnologies digitals estan transformant els conflictes i els processos de construcció de pau. La revista està disponible en format digital en català, castellà i anglès.

L’ICIP presenta un nou monogràfic de la revista Per la Pau, el número 43, elaborat en col·laboració amb l’organització internacional Build Up i dedicat a explorar com les tecnologies digitals estan transformant els conflictes i els processos de construcció de pau. La publicació coincideix amb la celebració de la conferència Build Peace 2025, que tindrà lloc del 21 al 23 de novembre a l’espai de La CIBA, a Santa Coloma de Gramenet, i en què participaran diversos autors i autores del monogràfic.

Amb el títol “Pau en l’era digital”, aquest nou número analitza fenòmens com la desinformació, la manipulació i el discurs d’odi en línia, els riscos de la intel·ligència artificial, l’impacte dels algoritmes en la polarització, la mediació en entorns digitals i el ciberactivisme en contextos de repressió. El monogràfic també inclou un article sobre la digitalització del patrimoni cultural en situacions de guerra i en el postconflicte.

Aquest monogràfic és una coedició de l’ICIP i Build Up, i la col·laboració entre les dues entitats s’emmarca en l’organització de la conferència Build Peace 2025. Tant la revista com la conferència tenen per objectiu contribuir a una comprensió crítica dels riscos i oportunitats que plantegen les tecnologies digitals i oferir eines i perspectives per orientar-les cap a la construcció de pau. La coordinació editorial del monogràfic ha anat a càrrec d’Eugènia Riera i Chema Sarri (ICIP).

La revista consta d’un article editorial a càrrec d’Helena Puig Larrauri, directora d’estratègia de Build Up, i sis articles a càrrec d’Ahmad Qadi (7amleh), Evelyne Tauchnitz (Universitat de Lucerna), Luke Thorburn (AI & Democracy Foundation), Sanjana Hattotuwa (ICT4Peace), Nerima Wako (Siasa Place) i Wahbi Abdalrahman (Sudan Memory). El número es tanca amb una entrevista a Stephanie Williams, ex Assessora Especial del Secretari General de l’ONU per a Líbia, que reflexiona sobre com la desinformació i la ingerència digital van influir en les negociacions de pau al país.

Diversos autors i autores de la revista participen també en la conferència Build Peace 2025, en la qual aprofundiran en les temàtiques tractades en tallers, presentacions i sessions de debat.

Per la Pau es publica en català, espanyol i anglès, i està disponible tant en format digital com en edició en paper, fidel al compromís de l’ICIP amb l’accessibilitat i la difusió del coneixement sobre la construcció de pau.

L’ICIP ha obert el termini per participar en la 10a edició del Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau, que se celebrarà al llarg del curs 2025-2026. Les candidatures es poden presentar fins al 30 de gener de 2026, coincidint amb el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau (DENIP), mitjançant aquest enllaç del portal de Tràmits.

El concurs és un espai perquè els joves utilitzin el rap per parlar de pau, noviolència, discriminació, drets humans i convivència, i ho facin a través de la seva pròpia experiència i llenguatge.

A qui s’adreça?

Hi poden participar:

• Alumnes d’ESO, batxillerat i formació professional de centres educatius de Catalunya.
  
• Joves de 12 a 25 anys vinculats a entitats juvenils, culturals, cíviques o socioeducatives.

En tots els casos, la participació és col·lectiva (mínim 3 persones) i s’ha de presentar una peça de rap original en format vídeo (durada màxima: 4 minuts). Les lletres poden ser en qualsevol idioma, sempre amb traducció si no són en català, castellà o anglès.

Les candidatures han d’incloure el formulari d’inscripció, la lletra, el vídeo i les declaracions responsables previstes a les bases del concurs.

Novetat 10è aniversari: Fitxes pedagògiques per treballar el hip-hop a l’aula

Coincidint amb la desena edició, l’ICIP publica un conjunt de fitxes pedagògiques perquè mestres i professionals de l’educació en general puguin treballar amb el jovent el hip-hop com una eina artística, crítica i de construcció de pau.

Les fitxes parteixen de les arrels del hip-hop com a moviment social i cultural i ofereixen activitats per treballar tres grans blocs:

• Cohesió grupal
Dinàmiques per crear confiança, escolta i participació equitativa, des de jocs de ritme fins a activitats que reforcen el treball col·lectiu (“freeze”, comptar amb rimes, construir paraules amb el cos…).

• Cultura de pau
Propostes per explorar com entenem la pau, com gestionem els conflictes i com podem transformar-los. S’hi inclouen cercles de diàleg, activitats de comunicació noviolenta i exercicis d’expressió corporal sobre pau i noviolència.

• Introducció al rap: ritme, mètrica, rima i flow
Activitats per entendre el beat, jugar amb el tempo, explorar la rima i descobrir com el “flow” dona personalitat a la interpretació. Inclou exercicis pràctics per perdre la vergonya i trobar la pròpia veu.

• Escriptura i cocreació de la lletra
Propostes creatives per generar idees, analitzar cançons de denúncia construir històries des de múltiples perspectives i convertir-les en una estrofa de rap col·lectiva.

• Performativitat i expressió corporal
Activitats per entendre el cos com a instrument del rap, treballar el “bounce”, la pulsació, la gestualitat i crear seqüències de moviment que acompanyin la interpretació.

Són materials dissenyats per fer fàcil i estimulant preparar una peça per al concurs, tant a l’aula com desd de les entitats socials i de lleure.

Deu anys fent créixer la cultura de pau amb el rap

Al llarg de nou edicions el Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau ha mobilitzat més de 3.000 joves de 79 centres i 26 entitats, que han creat més de 230 videoclips. Per celebrar el desè aniversari, l’ICIP ha publicat l’àlbum digital “10 anys #HipHopPau” a SoundCloud, amb les peces enregistrades pels grups guanyadors al llarg de la dècada.

Amb motiu del 25è aniversari de l’Agenda Dones, Pau i Seguretat (Resolució 1325), l’ICIP i l’Escola de Cultura de Pau van organitzar el 12 de novembre al Pati Manning l’acte “On són la pau i la seguretat? Propostes feministes”, una jornada per analitzar els avenços d’aquest marc internacional i, sobretot, per pensar els seus reptes en un context global marcat per la guerra, el rearmament i l’ofensiva autoritària.

L’obertura va anar a càrrec de María Villellas (Escola de Cultura de Pau) i Kristian Herbolzheimer (ICIP), que van situar la sessió en un moment polític especialment difícil per als drets de les dones i per a la defensa del multilateralisme.

L’acte va comptar amb una ponència magistral de Sarah Taylor, experta en polítiques de gènere, pau i seguretat, seguida d’una conversa feminista amb Carmen Magallón, Nour Salameh i Patricia Simón, moderada per Pamela Urrutia.

Èxits, límits i una agenda “capturada”

En la seva ponència, Taylor, experta en polítiques de gènere, pau i seguretat, va recordar que la Resolució 1325 és fruit de dècades d’activisme de dones en contextos de conflicte i que ha contribuït a generar marcs internacionals i processos de pau més inclusius.

Tot i això, va alertar d’un problema estructural: la captura política de l’agenda. Taylor va explicar que, en institucionalitzar-se en òrgans com el Consell de Seguretat de l’ONU, la 1325 ha quedat condicionada pels interessos dels Estats, especialment dels membres permanents, que prioritzen la seva agenda geopolítica i militar. Aquest desplaçament ha comportat la pèrdua del seu nucli antimilitarista, és a dir, la desaparició progressiva de la seva essència original, que qüestionava el militarisme i la lògica de la guerra, perquè aquest plantejament entra en conflicte directe amb les prioritats dels estats més poderosos del sistema internacional.

Aquesta captura també es reflecteix en la manca de rendició de comptes en conflictes com Gaza, Sudan o Myanmar, en la reducció del finançament a organitzacions feministes, en la confusió persistent entre “dones” i “gènere” i en l’escassa atenció a les comunitats LGBTQIA+.

Segons Taylor, revertir aquesta tendència exigeix tornar a posar les constructores de pau i les organitzacions comunitàries al centre, amb suport polític i econòmic sostingut, per recuperar el potencial transformador de l’Agenda Dones, Pau i Seguretat.

Una conversa feminista per defensar la vida i la democràcia

La taula rodona, amb Carmen Magallón, Nour Salameh i Patricia Simón, moderada per Pamela Urrutia, va aprofundir en les implicacions actuals del militarisme i la violència.

La presidenta d’honor de WILPF Espanya, Carmen Magallón, va descriure l’actual conjuntura com uns “temps molt durs i molt foscos”. Va insistir en la necessitat de protegir la Resolució 1325 com a part del dret internacional i recuperar els conceptes bàsics que avui són qüestionats, començant per la noció d’humanitat. Tant Magallón com Simón van alertar també de la importància de contrarestar els discursos d’extrema dreta que interpel·len i capten un sector del jovent masculí, i de reivindicar propostes que defensin la igualtat, la convivència i la democràcia.

La investigadora i membre de la Junta de l’ICIP Nour Salameh va portar la mirada cap a Síria. Va afirmar que la pau feminista parteix de la memòria viva de les dones que han resistit dècades de guerra i autoritarisme. Va criticar que l’Agenda DPS hagi estat sovint instrumental, convidant dones a la taula de negociació sense transformar les estructures patriarcals i militaristes. 

La periodista i ecofeminista Patricia Simón va denunciar que avui existeix una “guerra declarada” contra les persones que generen pensament crític (feministes, pacifistes, periodistes) en un intent d’eclipsar la democràcia i imposar un règim basat en l’odi. Va posar en valor la fortalesa del moviment global de solidaritat amb Palestina i la participació activa de la joventut. Va recordar que, mentre el dret internacional humanitari és vulnerat de manera flagrant, són precisament els “radicals utòpics” els qui defensen la norma i la llei. 

Una agenda que cal continuar defensant

La jornada va deixar clar que, malgrat la instrumentalització política que ha patit la Resolució 1325, la força transformadora de l’Agenda DPS continua viva en la solidaritat feminista, en la desmilitarització de les narratives i en la resistència activa de moviments de base i comunitats que treballen per la pau.

Lluny de renunciar-hi, les ponents van coincidir que aquest és precisament el moment d’aprofundir en l’agenda i recuperar-ne l’esperit antimilitarista original.

La conferència internacional Build Peace 2025 reunirà 300 participants de tot el món, entre activistes, acadèmics i artistes, a l’espai de La CIBA de Santa Coloma de Gramenet durant tres dies, del 21 al 23 de novembre, amb l’objectiu de reflexionar sobre com fer front als reptes locals i globals per a la pau.

La conferència Build Peace és una trobada internacional que explora com la innovació, la tecnologia i les arts poden contribuir a transformar els conflictes i promoure la pau, organitzada anualment per l’ONG internacional Build Up. Després de celebrar-se en països com Kenya, Filipines, Alemanya o Colòmbia, en la seva dotzena edició, la conferència arriba per primera vegada a Catalunya, gràcies a la coorganització de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau) i la col·laboració de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

L’esdeveniment s’ha presentat en roda de premsa aquest dilluns 10 de novembre a l’espai de La CIBA. L’alcaldessa de Santa Coloma, Mireia González, ha destacat l’aposta de la ciutat per treballar per la pau des de la proximitat i la convivència, ”elements imprescindibles per construir societats cohesionades i justes”, i ha afegit que amb la celebració de la conferència Build Peace, Santa Coloma es converteix en un “laboratori de pau”.

La conferència reunirà 300 persones d’arreu del món, entre activistes, investigadors per la pau, artistes i professionals de la tecnologia. Un conglomerat d’actors diversos amb l’objectiu de “compartir aprenentatges i repensar i re-imaginar què és la pau i què vol dir viure en pau”, segons ha explicat la responsable d’Arts i Creativitat de Build Up, Rita Costa.

El director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, ha destacat la necessitat de promoure la reflexió i el foment de la pau en l’actual context mundial “altament preocupant”, amb el “nombre més elevat de conflictes armats des de la Guerra Freda, el nombre més alt de persones refugiades i de despesa militar, i una creixent desigualtat social”. En aquest context, la Build Peace 2025 posarà el focus en tres grans eixos de debat: Diàleg, Seguretat i Memòria, per repensar com fer front als reptes actuals, locals i globals, i construir societats més justes i pacífiques.

L’ICIP ha presentat aquest dimarts 4 de novembre els resultats de l’Enquesta ICIP 2025 “Convivència i seguretat a Catalunya”, que analitza la percepció de la ciutadania sobre la convivència, la confiança, la polarització, la seguretat i el grau de compromís amb la cultura de pau, en una en una roda de premsa a càrrec del director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, i el coordinador de l’enquesta i investigador de la Universitat Pompeu Fabra, Toni Rodon.

Els resultats mostren una ciutadania satisfeta amb la convivència, sobretot en l’entorn més proper, però amb una desconfiança creixent – envers la resta de persones i envers les institucions – i preocupada per a la seguretat i la diversitat. En clau internacional, en el context de rearmament global i dels conflictes a Ucraïna i Gaza, la ciutadania aposta per la cooperació internacional com a via per a garantir la pau al món, per sobre de les intervencions militars, i rebutja augmentar la despesa militar.

“La desconfiança en les institucions i en les polítiques transformadores (com el pacifisme, l’ecologisme i el feminisme) és comprensible en un moment en que la població perd l’esperança en un futur millor”, afirma el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer. “És una desconfiança promoguda per discursos polítics i mediàtics que atien la por, criminalitzen la migració, qüestionen la democràcia i alimenten el militarisme i en aquestes circumstàncies allò sorprenent és que encara predominin actituds de respecte i solidaritat, tant en l’entorn més proper com a nivell internacional”. Segons el director de l’ICIP, “els resultat de l’Enquesta ICIP 2025 demostren que calen polítiques públiques que redueixin les violències físiques, estructurals i culturals, i  que entenguin la seguretat d’una manera més àmplia”.

Aquest és el sisè sondeig que publica l’ICIP amb l’objectiu d’aportar informació sobre la percepció de l’opinió pública en relació a diferents aspectes de la cultura de pau i per orientar les actuacions polítiques i institucionals en el foment de la pau.

Tots els resultats es poden consultar en una pàgina especial al web de l’ICIP amb la possibilitat de fer diferents encreuaments de les dades.

Valoració positiva de la convivència

La ciutadania valora de manera més positiva la convivència en l’entorn més proper, en el municipi/barri, amb una nota mitjana de 6,6 sobre 10, mentre que aquesta baixa quan es fa referència al conjunt de Catalunya (5,9) i d’Espanya (5,6). Si bé només una cinquena part de la ciutadania considera que la convivència a Catalunya és dolenta, es manté la tendència a la baixa dels darrers d’anys: l’any 2018, la convivència a Catalunya es valorava amb un 6,9, un punt més que el 2025.

La mostra també constata que la societat catalana és considerada pacífica, amb una nota mitjana de 6,7 sobre 10, si bé respecte anys anteriors creixen alguns posicionaments contraris a la immigració o al feminisme, especialment entre la població més jove.

La majoria de la població, prop del 60%, defensa que l’arribada de migrants és positiva per a l’economia i rebutja que la seva cultura estigui en perill. Tot i això, gairebé la meitat de les persones enquestades creuen que les persones immigrants delinqueixen més que les autòctones, i augmenta el percentatge que considera que el país “ha empitjorat” a causa de la immigració.

Pel que fa a les qüestions de gènere, el 52% considera que les dones pateixen desigualtat, mentre que un 22% creu que els homes estan en desavantatge. Els nois joves expressen opinions més conservadores: 6 de cada 10 afirmen que el feminisme perjudica les relacions entre homes i dones i vora el 30% creu que la violència de gènere és un invent del feminisme i que hi ha desigualtat en perjudici dels homes.

Segons l’investigador Toni Rodon, es constata “una tendència conservadora per part dels homes joves en diverses qüestions relatives al feminisme: entre un 10% i un 25 d’ells tenen posicions reaccionàries”. Unes actituds que també es mostren en altres qüestions, com les que fan referència a la valoració de la democràcia o a la despesa militar.

Descens de la confiança social i institucional

L’enquesta mostra una caiguda notable de la confiança interpersonal. Un terç de la població afirma desconfiar de la resta de la gent, i la nota mitjana se situa en 4,7 sobre 10, per sota de la mitjana europea. La confiança augmenta amb el nivell d’estudis: les persones amb formació superior mostren més confiança social que aquelles amb estudis bàsics.

Pel que fa a la confiança en les institucions, cap d’elles obté un aprovat. Els governs locals (4,3) i la Unió Europea (4,2) són els millor valorats, seguits de la Generalitat (4,1) i el Govern espanyol (3,5). Tot i això, el 64% de la població considera que la democràcia és preferible a qualsevol altra forma de govern, mentre que un terç expressa dubtes o desacord. El rebuig a l’autoritarisme és majoritari, amb una puntuació mitjana d’1,4 sobre 10 davant la idea d’un dirigent fort per sobre de la llei, encara que els joves mostren un menor rebuig.

Rodon considera quee el deteriorament del capital social és “preocupant”, tant a nivell horitzontal (confiança en la resta de la gent) com a nivell vertical (confiança en les institucions). “Sembla que d’una societat més comunitarista a una societat més individualista, i en aquest període de transició poden sorgir conflictes i tensions”, afirma.

Més polarització ideològica que emocional

El Procés independentista, la immigració i la llengua són els temes que es perceben com a més polaritzadors, si bé el Procés perd rellevància en relació amb els anys anteriors.

L’enquesta també constata que la polarització és més ideològica que emocional: el respecte continua sent l’emoció predominant envers les persones que pensen diferent, molt per sobre de la ràbia i el menyspreu.

Augment de la sensació d’inseguretat

Creix la percepció que la seguretat ha empitjorat l’últim any a tots els nivells territorials, especialment al poble o ciutat de residència. La meitat de la ciutadania considera que la seguretat en el seu municipi és pitjor que fa un any, i el percentatge puja al 64% en el cas de Catalunya i al 72% quan es pregunta pel món.

El vandalisme, el tràfic de drogues i els robatoris són percebuts com a fenòmens habituals per un 60% de la població, i la delinqüència, les crisis econòmiques i el canvi climàtic són les principals preocupacions que expressa la ciutadania.

Pel que fa a les polítiques de seguretat, el suport a mesures punitives és majoritari (endurir penes, expulsar persones migrants que delinqueixen), però la ciutadania rebutja perdre llibertats a canvi de més seguretat. L’Enquesta ICIP també analitza la seguretat des d’un àmbit personal, i constata que un 18% de les persones enquestades se senten part d’un col·lectiu discriminat, principalment per raó de llengua, origen, gènere o orientació sexual, un percentatge que duplica la mitjana europea.

Suport a la cooperació i rebuig a l’augment de la despesa militar

L’enquesta també recull la percepció de la ciutadania sobre la seguretat internacional en el context actual de rearmament global i amb els conflictes vigents a Ucraïna i al Pròxim Orient.

En aquest context advers, la majoria de la població considera que la cooperació entre països, les sancions internacionals i l’ajuda als països empobrits són les vies més efectives per garantir la pau al món, molt per sobre de les intervencions militars. I un 43% de la població destinaria els recursos de defensa a forces civils noviolentes i els Cascos Blaus de Nacions Unides, més que a l’exèrcit.

També es constata que la meitat de la ciutadania és contrària al fet que Espanya augmenti la despesa militar al 5% del PIB com reclama l’OTAN, i una majoria considera que la despesa militar actual és adequada o excessiva. Amb tot, l’enquesta també desprèn que el suport a augmentar la despesa militar ha crescut de manera considerable els darrers anys, i els nois joves són els més partidaris a invertir més diners en aquest àmbit.

Pel què fa als riscos per a la seguretat a nivell mundial, la meitat de la població veu la influència dels Estats Units i Rússia com un risc elevat per a la seguretat, i una majoria és favorable de trencar vincles econòmics amb Rússia i Israel mentre durin les guerres a Ucraïna i Gaza.

Metodologia emprada

L’Enquesta ICIP 2025 s’ha elaborat a partir d’una mostra de 2.763 persones majors d’edat residents a Catalunya, entrevistades entre el 23 de juny i el 23 de juliol de 2025. És una mostra amb quotes creuades per sexe, grups d’edat (en trams de deu anys) i demarcacions (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona), i ha inclòs diferents experiments metodològics.

Es tracta de la sisena enquesta que publica l’ICIP per tal de copsar les actituds de la ciutadania sobre la convivència, la polarització o la seguretat.. Anteriorment l’ICIP ha publicat els sondejos “Enquesta ICIP 2023. Convivència i seguretat a Catalunya”; “Enquesta ICIP 2022. Convivència i cohesió a Catalunya”; “Polarització i convivència a Espanya 2021. El paper dels territoris” (ICIP i EsadeEcPol); “Convivència i polarització a Catalunya. Enquesta ICIP 2020” i “Percepció de la població sobre la convivència i la seguretat a Catalunya. Enquesta ICIP 2018”.

Amb aquesta sisena edició, l’Enquesta ICIP es consolida com una eina de referència per analitzar les percepcions socials sobre convivència, seguretat i cultura de pau, i per orientar les polítiques públiques en favor d’una societat més justa i pacífica.

El 3 de novembre, l’ICIP i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau van organitzar el seminari en línia “Tecnologies feministes: qüestionant la guerra i el patriarcat”. L’acte, moderat per Sandra Martínez (ICIP), va convidar a reflexionar sobre el paper de la tecnologia en un món marcat pel patriarcat, el capitalisme i la militarització, i a imaginar alternatives que posin la cura i la justícia al centre.

La sessió va analitzar com les tecnologies digitals actuals poden tant reproduir com desafiar les lògiques de poder i violència, i com les mirades feministes obren nous camins cap a societats més segures i equitatives.

Arrels colonials i patriarcals del món digital

La investigadora Judith Membrives, membre de Lafede, va obrir la sessió proposant una genealogia crítica de la tecnologia digital, que vagi del control a la cura. Va destacar que la tecnologia “no és ni nova, ni neutral ni inevitable”, sinó una forma històrica de poder que amplifica un sistema basat en el capitalisme, el colonialisme, el racisme i el cisheteropatriarcat.

Membrives va destacar la plantació colonial com la primera “matriu de computació i de capitalisme de dades”: un sistema que registrava i calculava el rendiment de les persones esclavitzades. Segons la investigadora, el que avui anomenem intel·ligència artificial és una “prolongació directa” d’aquella lògica extractiva: “màquines que calculen sobre vides que no compten”.

També va subratllar els vincles històrics entre tecnologia i complex militar-digital, recordant que Internet va néixer el 1969 com a infraestructura de guerra del Departament de Defensa dels Estats Units. Va reivindicar, a més, la memòria de les dones esborrades de la història de la ciència, com les programadores de l’ENIAC, invisibilitzades per una epistemologia patriarcal i militar.

El rastre de la violència en la tecnologia

La investigadora Dúnia Camps-Febrer, coautora del working paper “Tecnologies feministes: eines per construir la pau” juntament amb Pere Brunet, va assenyalar que la guerra, les armes, el control de fronteres i la vigilància són, en essència, tecnologies patriarcals.

Camps-Febrer va explicar que les tecnologies modernes privilegien valors associats a la masculinitat —com la racionalitat, l’objectivitat o el domini— per sobre de l’emocionalitat, la cura o la cooperació. També va alertar contra el solucionisme tecnològic, el qual proposa respostes tècniques i ràpides sense considerar els contextos polítics o socials. “Les Safe Cities no eliminen les violències urbanes si només hi posem més càmeres i llum”, va dir, “cal repensar les causes estructurals”.

La cura com a motor per reimaginar la tecnologia

Per la seva banda, Pere Brunet va defensar que “si la guerra ha estat el motor de la innovació, la cura pot ser el motor de la reimaginació”. Segons l’investigador, no és possible descarbonitzar ni desmilitaritzar amb el sistema tecnològic actual, “depredador i violent”. Les tecnologies feministes per a la pau, va manifestar, han de ser eines per al postcapitalisme, fonamentades en la interdependència i la sostenibilitat. Brunet va assenyalar sis principis per orientar-ne el disseny: han de ser respectuoses, dins dels límits ecològics i amb un consum responsable; locals i pròximes, per reduir la dependència extractiva; democràtiques, sorgides del debat crític i orientades al benestar; comunitàries, gestionades des de la base i les cooperatives; ecofeministes i postviolentes, centrades en la cura i la no-violència; i lentes, per contrarestar la velocitat i la inèrcia del sistema actual.

Repensar, desaprendre i reaprendre

En el debat final, les ponents van subratllar la importància de les accions quotidianes i institucionals per transformar el model tecnològic. Van parlar de “desaprendre i reaprendre” com a exercici polític: qüestionar l’ús d’aplicacions quotidianes que recullen dades personals, com les de seguiment menstrual, o impulsar l’objecció tecnològica, decidint col·lectivament què no cal dissenyar.

La sessió, moderada per Sandra Martínez de l’ICIP, va concloure amb una idea clara: “parlar de tecnologia és també parlar de poder; un poder que pot ser destructiu o pot ser emancipador i solidari”. Una mirada feminista a la tecnologia ens convida a repensar com es dissenyen les eines, per a qui i amb quines finalitats, i a imaginar formes de desenvolupament tecnològic que realment promoguin la pau i posin la vida al centre”.

Aquesta sessió forma part del treball de l’ICIP per promoure la reflexió crítica i la construcció d’alternatives pacífiques en els àmbits de la seguretat. Podeu recuperar la sessió en aquest vídeo: 

Entre el 26 i el 29 d’octubre, San Cristóbal de Las Casas (Chiapas) va acollir la quarta trobada de la Plataforma per a la Construcció de Pau a Mèxic, un espai que reuneix trenta organitzacions mexicanes i internacionals, entre elles l’ICIP, compromeses amb impulsar respostes col·lectives davant l’escalada de violències al país.

La trobada anual va permetre compartir anàlisis, experiències territorials i propostes d’acció en un moment especialment complex per a Chiapas, un estat marcat per l’augment de la violència, la presència de grups delictius i la persistència d’impunitat.

Una mirada local, nacional e internacional

Durant la trobada, les organitzacions participants van combinar visions locals de Chiapas amb perspectives nacionals i internacionals sobre la situació de seguretat i drets humans. En un context que continua commocionat per l’assassinat, fa un any, del defensor i sacerdot Marcelo Pérez Pérez, es va reiterar la necessitat d’implementar accions de justícia que trenquin els pactes d’impunitat.

L’anàlisi internacional va posar el focus en el debilitament dels marcs de drets humans davant governs autoritaris i en els riscos creixents per a defensors, comunitats indígenes i col·lectius de dones. Davant aquesta realitat, les organitzacions de la Plataforma van reafirmar la importància de teixir aliances des de la veritat, la justícia, la reparació i la participació activa de les comunitats.

Quatre anys de treball col·lectiu per la pau

La Plataforma va ser creada el 2020 amb l’objectiu de respondre de manera coordinada als reptes de violència generalitzada i a les seves conseqüències socials i humanitàries. Des de llavors, Chiapas s’ha convertit en un territori d’atenció prioritària, fet que va motivar la primera trobada presencial el 2022 i que continua guiant el treball de seguiment i incidència.

L’edició d’enguany ha evidenciat la persistència de situacions greus que afecten el teixit social:

• augment de desaparicions, incloent infants i adolescents,
  
• desplaçaments forçats per la presència de grups armats,
  
• por a denunciar per risc de represàlies,
  
• i un context de “pau oficial” que contrasta amb les demandes de justícia expressades per comunitats, famílies i col·lectius de víctimes.
  

Compromís amb una pau basada en drets

Les organitzacions de la Plataformacoinci deixen que la pau no pot reduir-se a l’absència d’enfrontaments, ni a discursos de normalitat que invisibilitzen les causes estructurals de la violència. Per això, van reafirmar la necessitat d’avançar cap a una pau arrelada en els drets, la dignitat i la participació comunitària, i no en la contenció o el silenci.

La quarta trobada es va tancar amb un compromís renovat per enfortir l’articulació col·lectiva, donar visibilitat a les demandes de les comunitats i contribuir, des de diferents àmbits, a la construcció d’una pau que no s’imposi, sinó que es teixeixi des de la memòria, l’organització i la vida.

Formació i articulació regional: l’Escuela de Paz Mesoamericana

En paral·lel a la trobada de la Plataforma, del 23 al 25 d’octubre l’ICIP va participar en la trobada de l’Escuela de Paz Mesoamericana, un espai formatiu impulsat per Serapaz orientat a l’enfortiment de capacitats per a la transformació positiva dels conflictes en comunitats afectades per violències estructurals, criminalitat organitzada i megaprojectes a Mèxic i a l’Amèrica Central.

Basada en metodologies pròpies de transformació pacífica de conflictes, amb enfocaments transgeneracional, de gènere, intercultural i de cultura de pau, l’Escuela promou l’intercanvi d’experiències i l’aprenentatge col·lectiu entre agents comunitaris, amb una clara dimensió regional i transfronterera.

En aquest marc, la col·laboració de l’ICIP contribueix a facilitar la participació de persones de l’Amèrica Central, a reforçar l’articulació entre actors de pau de la regió i a consolidar el seu paper com a soci estratègic en la construcció de pau a Mesoamèrica. Alhora, aquesta participació permet identificar experiències locals rellevants i aprofundir en els aprenentatges sobre la gestió de conflictes en contextos de violències no bèl·liques, en coherència amb el treball que impulsa la Plataforma per a la Construcció de Pau a Mèxic.