Categoria: Sense categoria

La XVI edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans arrenca el pròxim 13 d’abril amb la inauguració de la gira de primavera, que tindrà lloc a la seu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Fins al 22 d’abril, cinc persones defensores procedents de Mèxic, Colòmbia, Palestina, El Salvador i el Kurdistan recorreran diferents municipis catalans per compartir les seves experiències i denunciar les vulneracions de drets humans que pateixen en els seus territoris.

El projecte, coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, compta amb la participació de 28 ajuntaments i diverses entitats i institucions catalanes, entre les quals l’ICIP, que hi dona suport institucional.

Des del 2013, Ciutats Defensores treballa per visibilitzar la tasca de les persones defensores dels drets humans i denunciar la persecució que pateixen, alhora que contribueix a enfortir les xarxes de protecció i a promoure una ciutadania més conscient i compromesa amb els drets humans.

Veus des de primera línia

El projecte gira al voltant de l’estada a Catalunya d’un grup de defensores i defensors que treballen en contextos de conflicte o alta vulnerabilitat. Durant la seva visita, participen en conferències, activitats educatives, trobades institucionals i entrevistes amb mitjans de comunicació.

Entre les participants d’aquesta edició hi ha perfils diversos però amb un element comú: el compromís sostingut amb la defensa dels drets humans en contextos adversos.

En Jenkidar Shikhdmmar, del Kurdistan, treballa per visibilitzar la situació del poble kurd i les vulneracions de drets de les minories. Natali González Arce aporta des de Colòmbia una trajectòria vinculada a la construcció de pau, el feminisme i el treball amb joves en risc d’exclusió.

També participarà Ana Julia Escalante, d’El Salvador, que acompanya processos de recerca d’infants desapareguts durant la guerra civil, contribuint a la memòria històrica i la reparació de les víctimes. Zaina Qazzaz oferirà des de Palestina el testimoni d’una generació marcada pel conflicte a Gaza i les dificultats per continuar el seu projecte de vida. Constantino Rubén Moreno Méndez compartirà la seva experiència en la defensa dels drets dels pobles indígenes i la documentació de vulneracions de drets humans a Chiapas, Mèxic.

Suport i incidència des de Catalunya

La presència d’aquestes veus a Catalunya no és merament simbòlica. La gira ofereix un espai de protecció temporal i projecció internacional per a persones que sovint treballen en situacions de risc, i alhora facilita l’intercanvi amb institucions, societat civil i ciutadania.

En aquest sentit, la participació de l’ICIP s’inscriu en el seu compromís de promoure la cultura de pau, donar suport a les persones defensores i contribuir a generar narratives que connectin les realitats globals amb el context local.

La gira de primavera donarà pas a una segona fase a la tardor, prevista entre el 29 de setembre i el 8 d’octubre, consolidant un projecte que, més enllà de les visites puntuals, busca construir aliances duradores en defensa dels drets humans.

En un context global marcat per l’augment dels conflictes i la instrumentalització de la història, l’ICIP, conjuntament amb la International Coalition of Sites of Conscience i el War Childhood Museum, ha organitzat una taula rodona internacional a Sarajevo els dies 24 i 25 de març.

La trobada, sota el títol “Closing the Gaps: Memory, Prevention and Social Cohesion in Europe”, ha reunit actors de la societat civil, organitzacions de base, acadèmics i responsables polítics a Europe House per analitzar de manera crítica per què la promesa del “mai més” posterior a la Segona Guerra Mundial sovint no s’ha traduït en mecanismes efectius de prevenció de la violència.

Davant la “nova normalitat” de la guerra

La conferència es va inaugurar amb una reflexió contundent sobre el moment geopolític actual. El director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, va advertir que vivim temps profundament inquietants, en què la tendència cap als acords de pau ha retrocedit en favor de la política de poder.

“La guerra s’està configurant com una nova normalitat”, va assenyalar Herbolzheimer, tot interpel·lant els participants a construir nous relats d’esperança i a trobar maneres de sostenir diàlegs complexos en societats cada cop més polaritzades.

Durant la primera jornada, els participants van identificar les limitacions de les polítiques de memòria actuals. Els debats van posar de manifest com els relats dominants sovint responen a una “història fabricada” que deixa al marge col·lectius sencers, com ara la comunitat romaní, el patiment de la qual durant la Segona Guerra Mundial i les guerres dels anys noranta ha estat sovint exclòs dels arxius institucionals.

També es va denunciar la instrumentalització política de la memòria, utilitzada sovint per justificar violències presents o reforçar divisions socials, en lloc de contribuir a processos de reparació i convivència.

“Esperança activa” i prevenció pràctica

La segona jornada va girar cap a la identificació de solucions concretes. En una intervenció especialment emotiva, Alma Mustafić, supervivent del genocidi de Srebrenica, va recordar el sentit profund del treball de memòria:

“La memòria no se centra només en el passat; és una eina per a la prevenció, per a la participació cívica i per a l’acció social,” va dir. Mustafić va subratllar que la memòria alimenta el coratge per denunciar les injustícies i actuar en solidaritat amb altres persones.

A partir d’aquí, els participants van explorar estratègies per integrar la memòria històrica en sistemes d’alerta precoç i mecanismes contra la discriminació. Entre les principals recomanacions sorgides dels grups de treball destaquen:

• Un enfocament integral de la UE: es va reclamar a la Unió Europea superar la fragmentació de les polítiques antidiscriminació i adoptar una visió més coherent i transversal.
• Sense dobles estàndards: es va instar a considerar les atrocitats no com fets aïllats, sinó com a riscos de seguretat a llarg termini, i a aplicar els mecanismes de rendició de comptes de manera equitativa.
• Construcció de pau inclusiva i de base: es va insistir en la necessitat de sortir de les dinàmiques elitistes i impulsar processos arrelats al territori, implicant especialment el jovent i promovent pràctiques comunitàries que generin confiança.

Cap a una comunitat de pràctica

Més enllà de l’anàlisi, la trobada ha posat les bases per a una col·laboració sostinguda en el temps. Davant reptes com la possible reducció del finançament europeu en construcció de pau o l’augment de la censura política, els participants van expressar el compromís de crear una comunitat de pràctica a llarg termini.

La celebració de la trobada a Sarajevo, una ciutat marcada per les conseqüències dels conflictes recents, però també pels esforços de reconstrucció i convivència, reforça el compromís de l’ICIP i de les organitzacions participants per impulsar la memòria com una eina clau per a la prevenció de la violència i la construcció de pau.

El jurat de la desena edició del Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau, corresponent al curs 2025-2026, ha fet públic el veredicte del certamen, una iniciativa que promou la creativitat i dona visibilitat al compromís dels joves en l’àmbit de la pau a través del llenguatge del hip-hop.

En aquesta edició, coincidint amb el desè aniversari del concurs, les obres premiades posen el focus en qüestions com la justícia climàtica, la salut mental, la lluita contra la violència de gènere, la convivència i la construcció d’un futur millor. El concurs s’adreça a joves de 12 a 25 anys i consta de dues modalitats.

Modalitat 1: Estudiants de secundària, batxillerat i formació professional de Catalunya

Primer premi: “Para ti, Tierra”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Begues, al Baix Llobregat, guanyador de l’enregistrament i producció musical d’una peça de rap en un estudi professional de gravació amb assessorament artístic. El jurat n’ha destacat la frescor i l’energia, així com la capacitat de mobilitzar un gran nombre de joves al voltant d’un missatge compromès amb la justícia climàtica. També ha valorat especialment que la cançó abordi desafiaments actuals i aporti solucions concretes, amb una actitud i una presència escènica que reforcen la força del missatge.

Segon premi: “El Refugi”, videoclip creat per alumnes de l’Institut Pla de les Moreres, de Vilanova del Camí, a l’Anoia, guanyador d’un taller de rap impartit per un/a professional del hip-hop. El jurat ha reconegut la gran qualitat global del projecte, tant per la coherència artística com per la solidesa del conjunt musical i audiovisual. També ha remarcat la creació de música original i el caràcter interdisciplinari del treball, que combina diferents llenguatges expressius amb sensibilitat.

Mencions especials:

• “Abraçar-me tal com soc”, de l’Institut Ticeris, de Sarrià de Ter, al Gironès. El jurat ha valorat la pertinència de la temàtica, que situa la salut mental al centre del relat i en mostra la gravetat amb sensibilitat i respecte. També ha destacat la força narrativa del vídeo i la manera com visibilitza la pressió estètica i les violències que afecten especialment les dones.

• “Sigo aquí”, de l’Institut Vall de Llémena, de Sant Gregori, al Gironès. El jurat ha subratllat l’honestedat del projecte i el coratge d’afrontar una temàtica tan complexa com la violència de gènere des d’una mirada jove i compromesa. També ha reconegut la manera com el grup utilitza el hip-hop per expressar el dolor, trencar estereotips i encoratjar a denunciar qualsevol situació de violència.

Modalitat 2: Joves vinculats a centres i entitats juvenils, culturals, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya

Primer premi: “Un nou futur”, videoclip creat per joves de l’Oficina Jove Alt Empordà, de Figueres. El jurat ha destacat la clara adequació de la proposta a les bases i a l’esperit del concurs, especialment pel tractament d’una temàtica vinculada a la construcció de pau i la transformació social. També ha valorat la capacitat del videoclip de transmetre esperança i compromís amb la idea de construir col·lectivament un futur millor.

Segon premi: “Amor de veritat”, videoclip creat per joves de Palau Vincles, de Salt, al Gironès. El jurat ha reconegut la qualitat tècnica del videoclip i l’originalitat de la proposta audiovisual, que reforça el missatge de la peça. També ha destacat la creativitat i la qualitat de la producció musical pròpia, que aporta personalitat i força a la composició.

Menció especial: “Sigues lliure”, videoclip creat per joves vinculats a l’Ajuntament de Vic. El jurat ha valorat especialment l’aposta per la inclusió i la defensa de discursos que planten cara a l’odi i la desinformació. També ha destacat la voluntat del projecte de promoure el respecte, la convivència i la llibertat a través del llenguatge del hip-hop.

Participació i acte de lliurament

Els grups guanyadors rebran els guardons en una cerimònia de reconeixement que tindrà lloc el pròxim 7 de maig a la Lleialtat Santsenca, a Barcelona.

El passat 12 de març, l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona va acollir la jornada “Polítiques de cura: del benefici privat al suport mutu”, un acte organitzat conjuntament per l’ICIP i l’editorial Tigre de Paper. La trobada va reunir tres veus internacionals de referència, Premilla Nadasen, Jo Littler i Dean Spade, per analitzar com les cures han estat històricament invisibilitzades i mercantilitzades pel capitalisme, i quines alternatives existeixen des de l’autoorganització i la interdependència.

L’extractivisme de les cures i el capitalisme racial

La historiadora Premilla Nadasen, autora de Les cures. La fase superior del capitalisme, va obrir el debat explicant que el sistema actual no només se sosté sobre el treball de cures, sinó que l’ha convertit en una nova font de benefici privat. Nadasen va destacar que vivim en una fase on la vulnerabilitat i la malaltia són espais d’extracció de riquesa per a grans corporacions. Així mateix, va denunciar que les polítiques de cures actuals sovint exclouen les persones més marginalitzades, com les dones racialitzades, migrants o sense llar, per centrar-se en les necessitats de les famílies de classe mitjana. Segons l’autora, cal entendre les cures dins del marc del “capitalisme racial” per poder plantejar una lluita realment transformadora.

Interdependència contra la ficció de l’individu autosuficient

Per la seva banda, Jo Littler, coautora d’El manifest de les cures, va advocar per reconèixer la nostra interdependència radical. Littler va criticar la figura neoliberal de l’emprenedor autosuficient, qualificant-la d’ideologia fictícia, i va proposar el concepte de “cura promíscua”: la necessitat d’experimentar amb models de parentiu i suport que vagin més enllà de la família nuclear tradicional. La seva proposta política passa per una redistribució de la riquesa que prioritzi la “suficiència privada i el luxe públic”, garantint que infraestructures bàsiques com l’habitatge, el transport i la salut siguin béns comuns i gratuïts.

El suport mutu com a trinxera i estratègia de supervivència

Finalment, l’activista i advocat Dean Spade (que va participar de forma virtual) va diferenciar clarament el suport mutu de la caritat tradicional. Segons Spade, mentre la caritat tendeix a individualitzar la crisi i estigmatitzar la pobresa per estabilitzar el sistema, el suport mutu és intrínsecament antiautoritari i disruptiu, ja que polititza les necessitats i construeix solidaritat des de baix. En un context que Spade descriu com de “col·lapse” i ascens del feixisme, el suport mutu esdevé una eina essencial per sabotar les estructures de violència de l’Estat i crear noves relacions socials basades en la generositat i la cura col·lectiva.

Un projecte col·lectiu i antifeixista

En la taula rodona posterior, moderada per Blanca Valdivia, les ponents van coincidir que el gran repte és construir una narrativa que trenqui amb l’individualisme capitalista. Es va subratllar que les cures no són només una qüestió ètica, sinó que requereixen infraestructures materials i una redistribució radical del poder. La jornada va concloure amb una crida a la mobilització: davant d’una societat “mancada de cures”, la resposta ha de ser la creació d’ecosistemes de suport que posin la vida de totes les persones, sense excepcions, al centre de l’acció política.

Davant la queixa formulada per la Plataforma per la Llengua relativa a una frase sobre el català que forma part de l’exposició “PolsXtrems. El teu gimnàs per entrenar el pensament crític”, produïda per l’ICIP, volem reafirmar, en primer lloc, el nostre compromís amb la defensa de la llengua catalana. 

“PolsXtrems” és una exposició interactiva i multimèdia, que es pot visitar a Palau Robert, i que recrea un gimnàs on entrenar la capacitat de dialogar sobre temes complexos i fomentar el pensament crític davant la desinformació. 

Després d’un circuit on es presenten diferents exercicis, l’última sala és el vestidor del gimnàs, on cada armariet del vestidor presenta dues cares d’un mateix conflicte, com el turisme, l’habitatge, la immigració o la llengua. El propòsit amb aquest espai és convidar a escoltar veus aparentment divergents però que poden compartir la mateixa preocupació de fons. En altres paraules, l’exposició vol entrenar les capacitats per gestionar els conflictes de manera constructiva.

En el cas de l’armariet dedicat a la llengua, la frase que l’obre és “Que aprenguin català!”, i tot seguit s’exposen dues opinions diferenciades: l’opinió d’una persona que considera que el català està en perill i l’opinió d’una altra persona, en aquest cas migrada i que té interès per aprendre català però les circumstàncies no li ho permeten.

El plantejament de la peça expositiva té per objectiu contribuir a abordar d’una manera constructiva un debat complex, com és el de la llengua. No obstant, conscients que el missatge central de la peça expositiva pot ser malinterpretat i que el contingut textual és desafortunat hem procedit a retirar el fragment en qüestió de l’exposició.

Des de l’ICIP estem convençuts que demanar l’aprenentatge de la llengua pròpia no és solament legítim en qualsevol societat, sinó que és del tot pertinent per aconseguir que les condicions de possibilitat dels membres d’aquesta societat s’equiparin, almenys, lingüísticament. En aquest context, compartim el compromís amb el dret de fer vida en català i el deure moral de tothom de fer-ho possible.

Fidels al nostre mandat parlamentari de fomentar la cultura de la pau a la societat catalana, des de l’ICIP ens posem a disposició de la Plataforma per la Llengua i altres entitats i institucions per analitzar com podem aportar el nostre coneixement de diàleg i gestió de conflictes per reforçar la llengua pròpia del país.

Barcelona, 5 de març de 2026

El jurat del Premi ICIP Alfons Banda 2025, que s’engloba dins la convocatòria dels Premis de Recerca Jove, ha reconegut els següents treballs de recerca de secundària:

• “Entre bombes i records”, de Guerau Forasté Masgrau, estudiant de l’INS Pere Alsius de Banyoles.
• “Del silenci a l’acció: La cultura de la violació i el paper de les joves després del cas de La Manada”, d’Aila Bedoya Xarles, estudiant de l’INS Pau Claris Ciutat Vella de Barcelona.

El treball “Entre bombes i records” reviu els anys de guerra viscuts per Enric Juanola Portella, besavi de Guerau Forasté, a partir de la lectura de nombroses cartes escrites durant la Guerra Civil espanyola, entre 1937 i 1939, i d’entrevistes amb familiars i historiadors.

El treball “Del silenci a l’acció” analitza la cultura de la violació a partir del cas de La Manada i mostra com la recerca social pot ser també una eina de denúncia i transformació. La recerca qüestiona com el sistema judicial, els mitjans de comunicació i les ideologies reaccionàries condicionen la percepció pública de les agressions sexuals, i proposa accions concretes des de la veu de les joves per avançar cap a una democràcia més segura i justa per a les dones.

El Premi ICIP Alfons Banda té per objectiu reconèixer els millors treballs de l’alumnat d’ESO, batxillerat i cicles formatius que promoguin la cultura de pau i la gestió noviolenta dels conflictes. En concret, els treballs de recerca han de tractar qüestions relacionades amb els conflictes armats, el desarmament, la vulneració o la defensa dels drets humans, l’ús de la noviolència com a eina de transformació social o la memòria històrica, entre d’altres.

El guardó s’emmarca en els Premis de Recerca Jove convocats pel Departament de Recerca i Universitats i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb un objectiu marc de fomentar l’esperit científic del jovent.

En l’edició de 2025, la vuitena edició del guardó, el jurat ha distingit un total de 79 treballs, amb un import global de 67.150 euros. Cada treball premiat té una dotació econòmica de 850 euros.

Resolució de la convocatòria dels Premis de Recerca Jove per fomentar l’esperit científic del jovent (PRJ) per a l’any 2025.

El pròxim dissabte 28 de febrer de 2026, el Bloc4 de Barcelona serà l’escenari de l’acte de cloenda del Fòrum Català per la Pau, una jornada que reunirà activistes, persones expertes, entitats i públic general per compartir experiències, debats i propostes al voltant de la construcció de pau. L’esdeveniment està programat de 10 a 18 h i és gratuït amb inscripció prèvia.

La cita posa punt final a dos anys de debat i reflexió col·lectiva sota el lema “Menys violències, més justícia global”, amb dos objectius centrals: impulsar un Pla Director País de Pau i enfortir el moviment per la pau a Catalunya.

Tallers i espais de trobada al matí

Durant el matí s’oferiran tallers temàtics i espais participatius que posen en diàleg experiències, reptes i pràctiques al voltant de diferents dimensions de la pau i la justícia social. Entre els tallers previstos hi ha, per exemple:

• Periodisme de pau de proximitat: estratègies i reptes per combatre discursos d’odi i impulsar relats alternatius des dels mitjans.
• Pau ambiental: reflexions col·lectives sobre crisi ecològica, desenvolupament i pau a través d’una dinàmica escènica amb múltiples perspectives.
• Tecnologies emergents, guerra i drets humans: debat sobre el paper de la tecnologia en contextos de vulneració de drets.
• Tastet de Pau: espai per informar, formar i co-construir propostes i narratives sobre pau i desarmament.

A la franja de migdia, altres tallers abordaran temes com la veu del jovent per la pau, convivència i seguretat als barris, teatre participatiu per explorar conflictes globals des d’una mirada artística, i arpilleres feministes per la pau, una activitat que utilitza tècniques de creació per teixir relats i aliances col·lectives.

Cloenda institucional a la tarda

A la tarda se celebrarà un acte institucional amb la participació de les institucions i entitats impulsores del procés: el Govern de la Generalitat, el Consell Català de Foment de la Pau, l’ICIP i el teixit associatiu compromès amb el foment de la pau. Aquest espai servirà per compartir conclusions i traslladar les aportacions recollides al llarg del Fòrum.

La jornada està pensada com una oportunitat perquè la societat catalana posi en comú visions, experiències i propostes concretes que contribueixin a una cultura de pau més arrelada i influent

Les persones interessades poden consultar el programa complet i formalitzar la seva inscripció a través del formulari habilitat.

Aquest dijous 19 de febrer a la tarda s’ha inaugurat a Palau Robert l’exposició “PolsXtrems. El teu gimnàs per entrenar el pensament crític”, una iniciativa de l’ICIP i la Direcció General de Difusió, que compta amb la curadoria de l’estudi creatiu Domestic Data Streamers, responsable de la direcció d’art i la museografia.

“PolsXtrems” és una exposició interactiva i multimèdia que recrea un gimnàs on entrenar el pensament crític, l’empatia i la curiositat per les opinions dels altres. En un context de creixent desinformació, polarització i discursos d’odi, l’espai expositiu reprodueix la sala d’entrenament d’un gimnàs, amb diferents propostes per guanyar flexibilitat mental i esperit crític, i conclou amb la recreació d’un vestidor on se’ns convida a escoltar diferents punts de vista sobre diferents debats socials d’actualitat, com la immigració, el turisme o la llengua.

L’acte inaugural va comptar amb les intervencions de la directora general de Difusió, Elisabet Valls; el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer; i la directora general de Cooperació al Desenvolupament, Andrea Costafreda.

En el la seva benvinguda, Elisabet Valls va posar l’accent en el fet que “totes i tots podem ser víctimes de la polarització i caure, sense ni tan sols adonar-nos-en, en discursos esbiaixats, injustos o que, potencialment, fomenten l’odi. És molt important aturar-nos un moment, fer una pausa, i, com tan encertadament ens proposa l’ICIP amb aquesta exposició, superar la mandra i apuntar-nos al gimnàs de la ment, fer exercici crític, enfortir la reflexió muscular i l’empatia en benefici del bé comú”.

Al seu torn, Kristian Herbolzheimer va incidir en la idea d’aquesta necessitat d’exercir la gimnàstica mental: “Celebrem la discrepància però necessitem eines per a saber gestionar-la de manera constructiva. “PolsXtrems” ens proposa identificar els nostres propis biaixos cognitius i entrenar el respecte i la curiositat per les persones que pensen diferent”.

Finalment, en el parlament de cloenda, Andrea Costafreda va expressar que, des de la perspectiva de la Cooperació, “no tot són diners o solucions tècniques; moltes desigualtats tenen arrels en normes socials, narratives i visions de món” i per això és fonamental tenir la ment oberta.

En acabar l’acte inaugural es va poder gaudir d’una performance de Marina Olivares, que simulant l’entrenadora del gimnàs va convidar els assistents a “exercir la gimnàstica per entrenar l’esperit crític”.

“PolsXtrems” és, doncs, un nou concepte de gimnàs per combatre la mandra mental, guanyar flexibilitat a l’hora d’escoltar diferents punts de vista, actuar contra la desinformació, tonificar l’empatia i ser més resistent a la polarització tòxica.

L’exposició es pot visitar a la sala 2 de Palau Robert fins al 17 de maig i és d’entrada lliure i gratuïta.

La producció de l’exposició s’emmarca en l’àrea de treball “Diàleg social i polític”, des de la qual l’ICIP promou el diàleg i l’entesa com a eina positiva per a la transformació de conflictes, i analitza els reptes que suposa la polarització tòxica per a les societats democràtiques.

En un context de creixent polarització, revisionisme històric i violència basada en la identitat a Europa, actors destacats de la societat civil, acadèmics i responsables polítics es reuniran a Sarajevo en el marc de Closing the Gaps: A Multi-Stakeholder Roundtable on Memory, Prevention and Social Cohesion in Europe, una trobada de dos dies coorganitzada per l’ICIP, la International Coalition of Sites of Conscience (ICSC) i el War Childhood Museum. L’esdeveniment tindrà lloc els dies 24 i 25 de març de 2026, en una ciutat profundament marcada per la guerra, la memòria i els esforços sostinguts de reconciliació.

Des de la Segona Guerra Mundial, les polítiques i pràctiques de memòria han sorgit de la necessitat d’afrontar atrocitats, honorar les víctimes i prevenir-ne la repetició. De l’Holocaust a Rwanda i Bòsnia, aquests esforços no només han buscat recordar, sinó també combatre el negacionisme i incorporar aprenentatges a la vida pública. Tanmateix, avui aquestes lliçons semblen estar sota pressió: els patrons d’odi i violència reapareixen, i fins i tot societats que un dia van defensar el “mai més” sovint no reconeixen els mateixos perills quan emergeixen en altres contextos. Des del negacionisme i el revisionisme a l’Amèrica Llatina, fins als genocidis en curs a Gaza i al Sudan, passant per les renovades tensions interètniques als Balcans, el paper de la memòria és més rellevant que mai.

En aquest escenari, es fa necessari un exercici compartit de reflexió crítica sobre els límits actuals de les polítiques de memòria: què està fallant, quines causes estructurals expliquen aquestes limitacions i quins aprenentatges poden contribuir a reforçar la prevenció i la resiliència democràtica.

De la commemoració a la prevenció

La trobada, que tindrà lloc a Europe House, analitzarà de manera crítica per què les polítiques i pràctiques de memòria sovint no aconsegueixen traduir el record en prevenció, resiliència democràtica i cohesió social, i com es poden superar aquestes mancances. Reunirà supervivents, professionals, acadèmics i responsables polítics amb l’objectiu d’impulsar la col·laboració, l’aprenentatge compartit i l’acció col·lectiva que pugui influir en les polítiques públiques i les pràctiques a escala europea.

En un moment en què el dret internacional i els drets humans es troben sota una pressió sostinguda, el treball en memòria ha de recuperar el seu propòsit original: no com un acte passiu de commemoració, sinó com un exercici de responsabilitat democràtica, resistència i justícia.

Una trobada amb veus internacionals

La trobada comptarà amb un grup divers de ponents, entre els quals Hasan Hasanović, supervivent del genocidi de Srebrenica i responsable del Programa d’Història Oral del Memorial de Srebrenica; Alma Mustafić, supervivent, investigadora i professora a la Utrecht University of Applied Sciences; Jaclyn Streitfeld-Hall, directora executiva adjunta del Global Centre for the Responsibility to Protect; Emmanuel Achiri, assessor de polítiques a la European Network Against Racism (ENAR); Edina Bećirević, professora associada a la Universitat de Sarajevo i autora de Genocide on the Drina River; Nayat Karakose, directora de programes de la Hrant Dink Foundation; William Blair, director de col·leccions de National Museums Northern Ireland; i Nikola Kandić, responsable de l’oficina de Sarajevo del Regional Youth Cooperation Office (RYCO), entre d’altres.

Al llarg de les sessions plenàries, taules rodones i grups de treball, les persones participants abordaran qüestions clau com ara les polítiques de memòria poden incorporar millor les històries marginades sense alimentar la polarització; com els enfocaments interseccionals poden afavorir el diàleg entre comunitats; i com les iniciatives de memòria poden traduir-se en accions concretes per afrontar les causes profundes i els factors de risc de la violència.

Cap a un full de ruta europeu

La trobada culminarà amb l’elaboració d’un Policy Roadmap que recollirà recomanacions pràctiques per enfortir els vincles entre el treball de memòria, la prevenció de la violència, les polítiques contra la discriminació i la resiliència democràtica. Aquests resultats tenen com a objectiu contribuir als debats de política pública i reforçar la cooperació entre la societat civil i els responsables polítics a tot Europa.

Podeu consultar el programa de les jornades en aquest enllaç.

Aquest mes de gener s’ha obert la convocatòria del Premi ICIP Construcció de Pau 2026. És la quinzena edició del guardó, el qual té per objectiu guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han contribuït d’una manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau, tant de Catalunya com de l’àmbit internacional.

En aquesta edició el guardó incorpora una novetat destacada: la dotació econòmica augmenta de 6.000 a 10.000 euros. El premi consisteix també en un reconeixement públic i una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol.

La convocatòria estarà oberta fins al 14 d’abril de 2026, inclòs. La presentació de candidatures s’ha de fer per via electrònica a través del portal de Tràmits de la Generalitat o presencialment a qualsevol registre de la Generalitat de Catalunya.

Quinze anys de trajectòria

En anteriors edicions, el jurat ha guardonat persones i col·lectius tant de Catalunya com d’arreu: l’associació siriana Women Now for Development (2025); l’investigador Vicenç Fisas (2024); les associacions de Bòsnia i Hercegovina: Dones víctimes de la guerra i Infants oblidats de la guerra (2023); el teixit associatiu del País Basc en favor de la pau (2022); l’activista congolesa Julienne Lusenge (2020); el Col·lectiu de Famílies de Persones Desaparegudes a Algèria (2019); l’organització mexicana Cauce Ciudadano (2018); l’activista Arcadi Oliveres (2017); l’ONG Brigades Internacionals de Pau (2016); el pare caputxí Joan Botam (2015); l’organització WILPF (2014); l’exgeneral Jovan Divjak (2013); les Mares de Soacha (2012) i la lluita d’objectors i insubmisos simbolitzats en Pepe Beúnza (2011).

El 2011, any de naixement del premi, també es va guardonar en una edició extraordinària el Parlament de Catalunya.

L’ICIP i Tigre de Paper publiquen Les cures. La fase superior del capitalisme, un llibre de la historiadora i activista Premilla Nadasen, que es podrà trobar a les llibreries a partir del dilluns 19 de gener.

L’obra analitza l’evolució de l’economia de les cures i com aquest sector s’ha convertit en un nou espai de lucre del capitalisme contemporani. El llibre aborda àmbits com les residències, les escoles, els hospitals, els centres de dia, els serveis de neteja, les guarderies, l’assistència a persones dependents, les plataformes de cures a domicili o els centres d’atenció psicològica, configurant un sector estructurat i jeràrquic que transforma el treball de moltes persones en beneficis per a unes altres.

A partir de la crisi de les cures evidenciada durant la pandèmia de la covid-19, Nadasen parteix d’una perspectiva de gènere i de raça per analitzar la reproducció social com un element clau per entendre la naturalesa i l’evolució del capitalisme. L’autora traça aquest procés des dels seus orígens, vinculats a l’esclavitud, quan no existia una divisió clara entre producció i reproducció social, fins a l’etapa actual, en què la relació entre capital i cures adquireix una importància central.

El llibre també dona veu a les reivindicacions de les treballadores migrants i racialitzades i explora el potencial transformador de les cures radicals, enteses com una eina per imaginar i construir models socials alternatius i futurs col·lectius més justos.

Les cures. La fase superior del capitalisme és una coedició de l’ICIP i Tigre de Paper, amb traducció al català de Núria Busquet Molist.

Manuel Sacristán Luzón (1925-1985) va ser una de les figures intel·lectuals més rigoroses, coherents i completes del pensament crític espanyol del segle X, pioner a vincular el pacifisme amb l’ecologisme polític, l’emancipació social i el feminisme.

El llibre Pacifismo para una revolución ecosocial, publicat per l’ICIP i Bellaterra edicions dins la col·lecció “Paz y seguridad“, ens proposa revisitar i actualitzar pensament de Sacristán coincidint amb el centenari del naixement de l’autor i en un moment històric marcat per l’escalada militar, l’emergència climàtica i l’afebliment de la democràcia. Com destaca el president de l’ICIP, Xavier Masllorens, la lectura de Sacristán resulta avui “d’una actualitat tan rabiosa com lamentable”. La seva anàlisi de la deriva autoritària, la mercantilització de la vida, la desigualtat creixent, el militarisme i la crisi ecològica il·lumina problemes que persisteixen —i s’agreugen— al segle XXI.

L’edició del llibre ha anat a càrrec del professor i doctor en Humanitats Jordi Mir García.

Pacifisme revolucionari: la via “sense guerra” per transformar la societat

Sacristán va defensar un pacifisme revolucionari, concebut com una estratègia activa per afrontar els conflictes i promoure una transformació profunda del model social, econòmic i polític. El llibre aborda temes crucials per entendre el seu pensament:

• la crítica frontal al’ armament nuclear,
• l’oposició argumentada a la integració d’Espanya a l’OTAN,
• la necessitat d’assumir la noviolència com a mètode polític,
• i la defensa del paper dels moviments socials com a motors de canvi.

Per Sacristán, lluitar «sense guerra» no significava renunciar al conflicte social , sinó orientar aquest conflicte cap a formes democràtiques, racionals i emancipadores.

Una obra necessària per comprendre el present

Pacifismo para una revolución ecosocial és també una invitació a mirar el passat per entendre debats actuals sobre militarisme, violència política, crisi ecològica o retrocessos democràtics. Sacristán va ser un dels primers a advertir que la revolució del futur seria necessàriament ecosocial.

El volum ofereix al lector arguments, context històric i eines conceptuals per repensar l’acció política en un segle XXI amenaçat per noves guerres, crisis ambientals i una creixent desigualtat. Tal com ressalta el text de presentació, recuperar Sacristán «ens arma d’arguments per confrontar la violència i el militarisme» i ens recorda la importància de mantenir la coherència entre pensament i acció.

Sobre l’autor i l’editor

Manuel Sacristán Luzón (1925-1985). Filòsof, lògic, professor universitari, traductor i assagista, Sacristán va introduir a Espanya autors clau del marxisme (Marx, Engels, Gramsci, Lukács) i del pensament contemporani (Adorno, Quine, Marcuse). El seu compromís polític el va portar a l’antifranquisme, l’activisme democràtic i l’impuls d’iniciatives editorials i educatives fonamentals. Tot i la seva influència, continua sent una figura de vegades desconeguda per al gran públic.

Jordi Mir García (Barcelona, 1976). Doctor en Humanitats, professor a la UPF i la UAB, és especialista en història de les idees, filosofia moral i política, i moviments socials. Membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials i de l’Observatori del Sistema Universitari, ha publicat i coordinat obres sobre democràcia, cultura política i pensament crític.