Categoria: Sense categoria

El pròxim dissabte 28 de febrer de 2026, el Bloc4 de Barcelona serà l’escenari de l’acte de cloenda del Fòrum Català per la Pau, una jornada que reunirà activistes, persones expertes, entitats i públic general per compartir experiències, debats i propostes al voltant de la construcció de pau. L’esdeveniment està programat de 10 a 18 h i és gratuït amb inscripció prèvia.

La cita posa punt final a dos anys de debat i reflexió col·lectiva sota el lema “Menys violències, més justícia global”, amb dos objectius centrals: impulsar un Pla Director País de Pau i enfortir el moviment per la pau a Catalunya.

Tallers i espais de trobada al matí

Durant el matí s’oferiran tallers temàtics i espais participatius que posen en diàleg experiències, reptes i pràctiques al voltant de diferents dimensions de la pau i la justícia social. Entre els tallers previstos hi ha, per exemple:

• Periodisme de pau de proximitat: estratègies i reptes per combatre discursos d’odi i impulsar relats alternatius des dels mitjans.
• Pau ambiental: reflexions col·lectives sobre crisi ecològica, desenvolupament i pau a través d’una dinàmica escènica amb múltiples perspectives.
• Tecnologies emergents, guerra i drets humans: debat sobre el paper de la tecnologia en contextos de vulneració de drets.
• Tastet de Pau: espai per informar, formar i co-construir propostes i narratives sobre pau i desarmament.

A la franja de migdia, altres tallers abordaran temes com la veu del jovent per la pau, convivència i seguretat als barris, teatre participatiu per explorar conflictes globals des d’una mirada artística, i arpilleres feministes per la pau, una activitat que utilitza tècniques de creació per teixir relats i aliances col·lectives.

Cloenda institucional a la tarda

A la tarda se celebrarà un acte institucional amb la participació de les institucions i entitats impulsores del procés: el Govern de la Generalitat, el Consell Català de Foment de la Pau, l’ICIP i el teixit associatiu compromès amb el foment de la pau. Aquest espai servirà per compartir conclusions i traslladar les aportacions recollides al llarg del Fòrum.

La jornada està pensada com una oportunitat perquè la societat catalana posi en comú visions, experiències i propostes concretes que contribueixin a una cultura de pau més arrelada i influent

Les persones interessades poden consultar el programa complet i formalitzar la seva inscripció a través del formulari habilitat.

Aquest dijous 19 de febrer a la tarda s’ha inaugurat a Palau Robert l’exposició “PolsXtrems. El teu gimnàs per entrenar el pensament crític”, una iniciativa de l’ICIP i la Direcció General de Difusió, que compta amb la curadoria de l’estudi creatiu Domestic Data Streamers, responsable de la direcció d’art i la museografia.

“PolsXtrems” és una exposició interactiva i multimèdia que recrea un gimnàs on entrenar el pensament crític, l’empatia i la curiositat per les opinions dels altres. En un context de creixent desinformació, polarització i discursos d’odi, l’espai expositiu reprodueix la sala d’entrenament d’un gimnàs, amb diferents propostes per guanyar flexibilitat mental i esperit crític, i conclou amb la recreació d’un vestidor on se’ns convida a escoltar diferents punts de vista sobre diferents debats socials d’actualitat, com la immigració, el turisme o la llengua.

L’acte inaugural va comptar amb les intervencions de la directora general de Difusió, Elisabet Valls; el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer; i la directora general de Cooperació al Desenvolupament, Andrea Costafreda.

En el la seva benvinguda, Elisabet Valls va posar l’accent en el fet que “totes i tots podem ser víctimes de la polarització i caure, sense ni tan sols adonar-nos-en, en discursos esbiaixats, injustos o que, potencialment, fomenten l’odi. És molt important aturar-nos un moment, fer una pausa, i, com tan encertadament ens proposa l’ICIP amb aquesta exposició, superar la mandra i apuntar-nos al gimnàs de la ment, fer exercici crític, enfortir la reflexió muscular i l’empatia en benefici del bé comú”.

Al seu torn, Kristian Herbolzheimer va incidir en la idea d’aquesta necessitat d’exercir la gimnàstica mental: “Celebrem la discrepància però necessitem eines per a saber gestionar-la de manera constructiva. “PolsXtrems” ens proposa identificar els nostres propis biaixos cognitius i entrenar el respecte i la curiositat per les persones que pensen diferent”.

Finalment, en el parlament de cloenda, Andrea Costafreda va expressar que, des de la perspectiva de la Cooperació, “no tot són diners o solucions tècniques; moltes desigualtats tenen arrels en normes socials, narratives i visions de món” i per això és fonamental tenir la ment oberta.

En acabar l’acte inaugural es va poder gaudir d’una performance de Marina Olivares, que simulant l’entrenadora del gimnàs va convidar els assistents a “exercir la gimnàstica per entrenar l’esperit crític”.

“PolsXtrems” és, doncs, un nou concepte de gimnàs per combatre la mandra mental, guanyar flexibilitat a l’hora d’escoltar diferents punts de vista, actuar contra la desinformació, tonificar l’empatia i ser més resistent a la polarització tòxica.

L’exposició es pot visitar a la sala 2 de Palau Robert fins al 17 de maig i és d’entrada lliure i gratuïta.

La producció de l’exposició s’emmarca en l’àrea de treball “Diàleg social i polític”, des de la qual l’ICIP promou el diàleg i l’entesa com a eina positiva per a la transformació de conflictes, i analitza els reptes que suposa la polarització tòxica per a les societats democràtiques.

En un context de creixent polarització, revisionisme històric i violència basada en la identitat a Europa, actors destacats de la societat civil, acadèmics i responsables polítics es reuniran a Sarajevo en el marc de Closing the Gaps: A Multi-Stakeholder Roundtable on Memory, Prevention and Social Cohesion in Europe, una trobada de dos dies coorganitzada per l’ICIP, la International Coalition of Sites of Conscience (ICSC) i el War Childhood Museum. L’esdeveniment tindrà lloc els dies 24 i 25 de març de 2026, en una ciutat profundament marcada per la guerra, la memòria i els esforços sostinguts de reconciliació.

Des de la Segona Guerra Mundial, les polítiques i pràctiques de memòria han sorgit de la necessitat d’afrontar atrocitats, honorar les víctimes i prevenir-ne la repetició. De l’Holocaust a Rwanda i Bòsnia, aquests esforços no només han buscat recordar, sinó també combatre el negacionisme i incorporar aprenentatges a la vida pública. Tanmateix, avui aquestes lliçons semblen estar sota pressió: els patrons d’odi i violència reapareixen, i fins i tot societats que un dia van defensar el “mai més” sovint no reconeixen els mateixos perills quan emergeixen en altres contextos. Des del negacionisme i el revisionisme a l’Amèrica Llatina, fins als genocidis en curs a Gaza i al Sudan, passant per les renovades tensions interètniques als Balcans, el paper de la memòria és més rellevant que mai.

En aquest escenari, es fa necessari un exercici compartit de reflexió crítica sobre els límits actuals de les polítiques de memòria: què està fallant, quines causes estructurals expliquen aquestes limitacions i quins aprenentatges poden contribuir a reforçar la prevenció i la resiliència democràtica.

De la commemoració a la prevenció

La trobada, que tindrà lloc a Europe House, analitzarà de manera crítica per què les polítiques i pràctiques de memòria sovint no aconsegueixen traduir el record en prevenció, resiliència democràtica i cohesió social, i com es poden superar aquestes mancances. Reunirà supervivents, professionals, acadèmics i responsables polítics amb l’objectiu d’impulsar la col·laboració, l’aprenentatge compartit i l’acció col·lectiva que pugui influir en les polítiques públiques i les pràctiques a escala europea.

En un moment en què el dret internacional i els drets humans es troben sota una pressió sostinguda, el treball en memòria ha de recuperar el seu propòsit original: no com un acte passiu de commemoració, sinó com un exercici de responsabilitat democràtica, resistència i justícia.

Una trobada amb veus internacionals

La trobada comptarà amb un grup divers de ponents, entre els quals Hasan Hasanović, supervivent del genocidi de Srebrenica i responsable del Programa d’Història Oral del Memorial de Srebrenica; Alma Mustafić, supervivent, investigadora i professora a la Utrecht University of Applied Sciences; Jaclyn Streitfeld-Hall, directora executiva adjunta del Global Centre for the Responsibility to Protect; Emmanuel Achiri, assessor de polítiques a la European Network Against Racism (ENAR); Edina Bećirević, professora associada a la Universitat de Sarajevo i autora de Genocide on the Drina River; Nayat Karakose, directora de programes de la Hrant Dink Foundation; William Blair, director de col·leccions de National Museums Northern Ireland; i Nikola Kandić, responsable de l’oficina de Sarajevo del Regional Youth Cooperation Office (RYCO), entre d’altres.

Al llarg de les sessions plenàries, taules rodones i grups de treball, les persones participants abordaran qüestions clau com ara les polítiques de memòria poden incorporar millor les històries marginades sense alimentar la polarització; com els enfocaments interseccionals poden afavorir el diàleg entre comunitats; i com les iniciatives de memòria poden traduir-se en accions concretes per afrontar les causes profundes i els factors de risc de la violència.

Cap a un full de ruta europeu

La trobada culminarà amb l’elaboració d’un Policy Roadmap que recollirà recomanacions pràctiques per enfortir els vincles entre el treball de memòria, la prevenció de la violència, les polítiques contra la discriminació i la resiliència democràtica. Aquests resultats tenen com a objectiu contribuir als debats de política pública i reforçar la cooperació entre la societat civil i els responsables polítics a tot Europa.

Aquest mes de gener s’ha obert la convocatòria del Premi ICIP Construcció de Pau 2026. És la quinzena edició del guardó, el qual té per objectiu guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han contribuït d’una manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau, tant de Catalunya com de l’àmbit internacional.

En aquesta edició el guardó incorpora una novetat destacada: la dotació econòmica augmenta de 6.000 a 10.000 euros. El premi consisteix també en un reconeixement públic i una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol.

La convocatòria estarà oberta fins al 14 d’abril de 2026, inclòs. La presentació de candidatures s’ha de fer per via electrònica a través del portal de Tràmits de la Generalitat o presencialment a qualsevol registre de la Generalitat de Catalunya.

Quinze anys de trajectòria

En anteriors edicions, el jurat ha guardonat persones i col·lectius tant de Catalunya com d’arreu: l’associació siriana Women Now for Development (2025); l’investigador Vicenç Fisas (2024); les associacions de Bòsnia i Hercegovina: Dones víctimes de la guerra i Infants oblidats de la guerra (2023); el teixit associatiu del País Basc en favor de la pau (2022); l’activista congolesa Julienne Lusenge (2020); el Col·lectiu de Famílies de Persones Desaparegudes a Algèria (2019); l’organització mexicana Cauce Ciudadano (2018); l’activista Arcadi Oliveres (2017); l’ONG Brigades Internacionals de Pau (2016); el pare caputxí Joan Botam (2015); l’organització WILPF (2014); l’exgeneral Jovan Divjak (2013); les Mares de Soacha (2012) i la lluita d’objectors i insubmisos simbolitzats en Pepe Beúnza (2011).

El 2011, any de naixement del premi, també es va guardonar en una edició extraordinària el Parlament de Catalunya.

L’ICIP i Tigre de Paper publiquen Les cures. La fase superior del capitalisme, un llibre de la historiadora i activista Premilla Nadasen, que es podrà trobar a les llibreries a partir del dilluns 19 de gener.

L’obra analitza l’evolució de l’economia de les cures i com aquest sector s’ha convertit en un nou espai de lucre del capitalisme contemporani. El llibre aborda àmbits com les residències, les escoles, els hospitals, els centres de dia, els serveis de neteja, les guarderies, l’assistència a persones dependents, les plataformes de cures a domicili o els centres d’atenció psicològica, configurant un sector estructurat i jeràrquic que transforma el treball de moltes persones en beneficis per a unes altres.

A partir de la crisi de les cures evidenciada durant la pandèmia de la covid-19, Nadasen parteix d’una perspectiva de gènere i de raça per analitzar la reproducció social com un element clau per entendre la naturalesa i l’evolució del capitalisme. L’autora traça aquest procés des dels seus orígens, vinculats a l’esclavitud, quan no existia una divisió clara entre producció i reproducció social, fins a l’etapa actual, en què la relació entre capital i cures adquireix una importància central.

El llibre també dona veu a les reivindicacions de les treballadores migrants i racialitzades i explora el potencial transformador de les cures radicals, enteses com una eina per imaginar i construir models socials alternatius i futurs col·lectius més justos.

Les cures. La fase superior del capitalisme és una coedició de l’ICIP i Tigre de Paper, amb traducció al català de Núria Busquet Molist.

Manuel Sacristán Luzón (1925-1985) va ser una de les figures intel·lectuals més rigoroses, coherents i completes del pensament crític espanyol del segle X, pioner a vincular el pacifisme amb l’ecologisme polític, l’emancipació social i el feminisme.

El llibre Pacifismo para una revolución ecosocial, publicat per l’ICIP i Bellaterra edicions dins la col·lecció “Paz y seguridad“, ens proposa revisitar i actualitzar pensament de Sacristán coincidint amb el centenari del naixement de l’autor i en un moment històric marcat per l’escalada militar, l’emergència climàtica i l’afebliment de la democràcia. Com destaca el president de l’ICIP, Xavier Masllorens, la lectura de Sacristán resulta avui “d’una actualitat tan rabiosa com lamentable”. La seva anàlisi de la deriva autoritària, la mercantilització de la vida, la desigualtat creixent, el militarisme i la crisi ecològica il·lumina problemes que persisteixen —i s’agreugen— al segle XXI.

L’edició del llibre ha anat a càrrec del professor i doctor en Humanitats Jordi Mir García.

Pacifisme revolucionari: la via “sense guerra” per transformar la societat

Sacristán va defensar un pacifisme revolucionari, concebut com una estratègia activa per afrontar els conflictes i promoure una transformació profunda del model social, econòmic i polític. El llibre aborda temes crucials per entendre el seu pensament:

• la crítica frontal al’ armament nuclear,
• l’oposició argumentada a la integració d’Espanya a l’OTAN,
• la necessitat d’assumir la noviolència com a mètode polític,
• i la defensa del paper dels moviments socials com a motors de canvi.

Per Sacristán, lluitar «sense guerra» no significava renunciar al conflicte social , sinó orientar aquest conflicte cap a formes democràtiques, racionals i emancipadores.

Una obra necessària per comprendre el present

Pacifismo para una revolución ecosocial és també una invitació a mirar el passat per entendre debats actuals sobre militarisme, violència política, crisi ecològica o retrocessos democràtics. Sacristán va ser un dels primers a advertir que la revolució del futur seria necessàriament ecosocial.

El volum ofereix al lector arguments, context històric i eines conceptuals per repensar l’acció política en un segle XXI amenaçat per noves guerres, crisis ambientals i una creixent desigualtat. Tal com ressalta el text de presentació, recuperar Sacristán «ens arma d’arguments per confrontar la violència i el militarisme» i ens recorda la importància de mantenir la coherència entre pensament i acció.

Sobre l’autor i l’editor

Manuel Sacristán Luzón (1925-1985). Filòsof, lògic, professor universitari, traductor i assagista, Sacristán va introduir a Espanya autors clau del marxisme (Marx, Engels, Gramsci, Lukács) i del pensament contemporani (Adorno, Quine, Marcuse). El seu compromís polític el va portar a l’antifranquisme, l’activisme democràtic i l’impuls d’iniciatives editorials i educatives fonamentals. Tot i la seva influència, continua sent una figura de vegades desconeguda per al gran públic.

Jordi Mir García (Barcelona, 1976). Doctor en Humanitats, professor a la UPF i la UAB, és especialista en història de les idees, filosofia moral i política, i moviments socials. Membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials i de l’Observatori del Sistema Universitari, ha publicat i coordinat obres sobre democràcia, cultura política i pensament crític.

El passat 26 de novembre, la Xarxa Llatinoamericana de Dones, Pau i Seguretat (LAMPS), de la qual l’ICIP en forma part, va presentar l’informe Caminos hay. Puentes pocos, un balanç subcontinental que examina l’estat de l’Agenda de Dones, Pau i Seguretat (MPS) 25 anys després de l’aprovació de la Resolució 1325 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. La presentació es va dur a terme en un acte virtual obert al públic.

Es tracta del primer estudi d’aquest tipus a la regió, amb informació recollida en 33 països i 14 enclavaments colonials, i que incorpora 11 investigacions nacionals i contextuals realitzades al Brasil, Bolívia, Xile, Colòmbia, l’Equador, Guatemala, Hondures, Mèxic, el Paraguai, Veneçuela i la diàspora llatinoamericana.

Una mirada regional inèdita

L’informe ofereix una “fotografia ampliada” de la regió, identificant avenços, tensions i reptes compartits en la implementació de l’Agenda MPS. Entre les principals constatacions, destaca que no es tracta d’una agenda importada, sinó que s’arrela en el lideratge històric dels moviments de dones i en l’activisme feminista del Sud Global, especialment en el treball comunitari i de base.

Alhora, l’estudi mostra com l’Agenda ha estat apropiada i reinterpretada als territoris, generant camins diversos però també escletxes significatives entre els actors implicats: moviments feministes, institucionalitat estatal, forces militars, cooperació internacional i espais multilaterals. Una de les conclusions clau apunta precisament a l’escassetat de ponts entre aquests actors, fet que dificulta la construcció de polítiques integrals i sostingudes.

Reptes urgents per a la regió

El balanç identifica també realitats crítiques que requereixen una atenció prioritària: l’expansió del crim organitzat, els feminicidis, les violències vinculades als processos electorals, les tensions territorials i ambientals, la situació d’Haití, Nicaragua, l’Equador, el Paraguai i Hondures, així com el risc que afronten defensores i lideresses comunitàries.

A més, subratlla que l’agenda regional s’ha centrat més en la protecció i la justícia, mentre que elements essencials com el diàleg, la memòria i la construcció de pau des de l’àmbit local continuen sent àrees poc desenvolupades.

Recomanacions per als pròxims 25 anys

L’informe proposa un ampli conjunt de recomanacions orientades a enfortir els pròxims 25 anys de l’Agenda MPS, entre les quals destaquen:

• fomentar diàlegs multiactorals estables i no només consultius,
• reforçar la memòria històrica i el paper de les dones en la creació de pau,
• repensar les nocions de seguretat des d’enfocaments feministes i comunitaris,
• reconèixer i protegir les defensores en contextos de violència escalada,
• abordar les interrelacions entre crim organitzat, autoritarismes contemporanis i desigualtats de gènere,
• incorporar les diàspores de manera més activa en les polítiques de pau i seguretat,
• i articular les agendes de MPS i de Clima, Pau i Seguretat.

El paper de l’ICIP dins la Xarxa LAMPS

L’ICIP forma part de la Xarxa LAMPS juntament amb organitzacions de tota la regió, entre les quals CIASÉ (Colòmbia), SERAPAZ i JASS Mesoamèrica (Mèxic), CINEP/PPP (Colòmbia), ACI Participa (Hondures), SERPAJ (Paraguai), Humanas (Xile), Think Twice (Brasil), Rediálogo (Veneçuela) i Mujer Diáspora (Espanya/Barcelona).

La publicació d’aquest balanç representa un pas important per reforçar el treball conjunt en la construcció de pau des d’una perspectiva feminista, regional i decolonial.

La conferència internacional Build Peace 2025, organitzada per l’ICIP i Build Up a Santa Coloma de Gramenet, ha reunit del 21 al 23 de novembre activistes per la pau, investigadors, professionals de la tecnologia, i organitzacions de foment d’arreu del món amb uns objectius compartits: promoure espais digitals més segurs, democràtics i participatius, combatre els discursos d’odi i la polarització, repensar com transformar les narratives sobre els conceptes de pau i seguretat, i com situar la memòria al centre de la construcció de pau.

Més de 300 persones s’han apropat a llarg d’aquests tres dies a l’espai de La Ciba de Santa Coloma i han participat en tallers, debats i actuacions artístiques.

Amb el títol “Cap a un Plurivers de Pau”, la conferència ha comptat amb el suport dels ajuntaments de Santa Coloma i Barcelona, Catalunya Internacional i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

De la polarització al diàleg: protegir la gent en línia

El divendres 21 de novembre, les sessions han estat centrades en abordar els reptes que planteja l’augment de la desinformació, els discursos d’odi i la polarització a les xarxes socials. Els debats han plantejat la necessitat de desenvolupar plataformes més ètiques, centrades en les persones i en algoritmes que fugin de la lògica empresarial. En aquest sentit, en les diferents taules rodones i tallers s’ha posat sobre la taula propostes com la monitorització dels discursos d’odi en línia, eines per prevenir la desinformació (pre-bunking), classificadors de textos dissenyats de manera participativa i models d’intel·ligència artificial que incorporin una perspectiva social i de construcció de pau. També s’ha discutit sobre com la tecnologia permet caminar cap a una democràcia més participativa i proporciona eina per al diàleg social.

De la dissuasió a la noviolència: canviar les narratives sobre la seguretat

El segon dia de la conferència, dissabte 22 de novembre, ha posat el focus temàtic en la visió de la seguretat humana i comunitària, tot qüestionant les narratives militaristes que dominen en els discursos públics.

A partir del context global actual, marcat a Europa per la guerra a Ucraïna i a Gaza, s’ha debatut sobre com la tecnologia pot estar al servei de la guerra però també pot estar al servei de la pau. En aquest sentit, les ponències s’ha parlat e com l’ús de tecnologies de vigilància, especialment en fronteres i control de moviments, pot vulnerar drets humans, però alhora també pot esdevenir una eina per fomentar la pau, si es desenvolupa amb garanties i participació.

De l’oblit a la memòria: reivindicar el passat per construir el futur

El tercer dia, diumenge 23 de novembre, s’ha centrat en com les societats gestionen la memòria i l’oblit en contextos de violència i autoritarismes, amb l’anàlisi de casos concrets com la dictadura franquista o l’Holocaust. S’ha posat de manifest el risc de construir relats únics i d’instrumentalitzar la memòria, i s’ha reivindicat i la importància de l’escolta i la memòria com a forma de resistència per a reparar el trauma col·lectiu i afrontar la reconciliació.

En els debats s’ha posat especial atenció en incorporar la mirada feminista en els processos de construcció de pau: s’ha recordat com la veu i la memòria de les dones continua sent invisibilitzada, encara més en contextos rurals, i s’ha evidenciat la necessitat de construir relats diversos i plurals.

Més que una conferència

L’edició 2025 ha tornat a demostrar que la Build Peace és més que una conferència: és una comunitat de persones compromeses amb una societat més justa i pacífica que, des de diferents àmbits i professions, es troben anualment per explorar noves eines i metodologies innovadores en el camp de la pau.

A més de taules rodones, presentacions de projectes i tallers, la Build Peace 2025 ha comptat amb diverses propostes artístiques: des d’exposicions fotogràfiques de projectes locals i internacionals, fins a la creació d’un mural col·laboratiu a la riba del riu Besòs, a càrrec de l’artista Yubia i coordinat per BesArt The River Museum.

La Build Peace també compta amb projecte propi radiofònic, la Build Peace Ràdio, que ha retransmès els debats al llarg dels tres dies de conferència.

Propera edició: Canadà 2026

Després de tres dies d’intercanvi intens i creatiu, la Build Peace 2025 ha tancat amb l’anunci de la seva propera edició: la Universitat de Waterloo, a Canadà, acollirà la conferència el 2026.

Coincidint amb la celebració de la conferència, l’ICIP i Build UP han presentat el nou monogràfic de la revista Per la Pau, coeditat entre les dues organitzacions. Amb el títol “Pau en l’era digital”, el monogràfic explora com les tecnologies digitals estan transformant els conflictes i els processos de construcció de pau. La revista està disponible en format digital en català, castellà i anglès.

L’ICIP presenta un nou monogràfic de la revista Per la Pau, el número 43, elaborat en col·laboració amb l’organització internacional Build Up i dedicat a explorar com les tecnologies digitals estan transformant els conflictes i els processos de construcció de pau. La publicació coincideix amb la celebració de la conferència Build Peace 2025, que tindrà lloc del 21 al 23 de novembre a l’espai de La CIBA, a Santa Coloma de Gramenet, i en què participaran diversos autors i autores del monogràfic.

Amb el títol “Pau en l’era digital”, aquest nou número analitza fenòmens com la desinformació, la manipulació i el discurs d’odi en línia, els riscos de la intel·ligència artificial, l’impacte dels algoritmes en la polarització, la mediació en entorns digitals i el ciberactivisme en contextos de repressió. El monogràfic també inclou un article sobre la digitalització del patrimoni cultural en situacions de guerra i en el postconflicte.

Aquest monogràfic és una coedició de l’ICIP i Build Up, i la col·laboració entre les dues entitats s’emmarca en l’organització de la conferència Build Peace 2025. Tant la revista com la conferència tenen per objectiu contribuir a una comprensió crítica dels riscos i oportunitats que plantegen les tecnologies digitals i oferir eines i perspectives per orientar-les cap a la construcció de pau. La coordinació editorial del monogràfic ha anat a càrrec d’Eugènia Riera i Chema Sarri (ICIP).

La revista consta d’un article editorial a càrrec d’Helena Puig Larrauri, directora d’estratègia de Build Up, i sis articles a càrrec d’Ahmad Qadi (7amleh), Evelyne Tauchnitz (Universitat de Lucerna), Luke Thorburn (AI & Democracy Foundation), Sanjana Hattotuwa (ICT4Peace), Nerima Wako (Siasa Place) i Wahbi Abdalrahman (Sudan Memory). El número es tanca amb una entrevista a Stephanie Williams, ex Assessora Especial del Secretari General de l’ONU per a Líbia, que reflexiona sobre com la desinformació i la ingerència digital van influir en les negociacions de pau al país.

Diversos autors i autores de la revista participen també en la conferència Build Peace 2025, en la qual aprofundiran en les temàtiques tractades en tallers, presentacions i sessions de debat.

Per la Pau es publica en català, espanyol i anglès, i està disponible tant en format digital com en edició en paper, fidel al compromís de l’ICIP amb l’accessibilitat i la difusió del coneixement sobre la construcció de pau.

L’ICIP ha obert el termini per participar en la 10a edició del Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau, que se celebrarà al llarg del curs 2025-2026. Les candidatures es poden presentar fins al 30 de gener de 2026, coincidint amb el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau (DENIP), mitjançant aquest enllaç del portal de Tràmits.

El concurs és un espai perquè els joves utilitzin el rap per parlar de pau, noviolència, discriminació, drets humans i convivència, i ho facin a través de la seva pròpia experiència i llenguatge.

A qui s’adreça?

Hi poden participar:

• Alumnes d’ESO, batxillerat i formació professional de centres educatius de Catalunya.
  
• Joves de 12 a 25 anys vinculats a entitats juvenils, culturals, cíviques o socioeducatives.

En tots els casos, la participació és col·lectiva (mínim 3 persones) i s’ha de presentar una peça de rap original en format vídeo (durada màxima: 4 minuts). Les lletres poden ser en qualsevol idioma, sempre amb traducció si no són en català, castellà o anglès.

Les candidatures han d’incloure el formulari d’inscripció, la lletra, el vídeo i les declaracions responsables previstes a les bases del concurs.

Novetat 10è aniversari: Fitxes pedagògiques per treballar el hip-hop a l’aula

Coincidint amb la desena edició, l’ICIP publica un conjunt de fitxes pedagògiques perquè mestres i professionals de l’educació en general puguin treballar amb el jovent el hip-hop com una eina artística, crítica i de construcció de pau.

Les fitxes parteixen de les arrels del hip-hop com a moviment social i cultural i ofereixen activitats per treballar tres grans blocs:

• Cohesió grupal
Dinàmiques per crear confiança, escolta i participació equitativa, des de jocs de ritme fins a activitats que reforcen el treball col·lectiu (“freeze”, comptar amb rimes, construir paraules amb el cos…).

• Cultura de pau
Propostes per explorar com entenem la pau, com gestionem els conflictes i com podem transformar-los. S’hi inclouen cercles de diàleg, activitats de comunicació noviolenta i exercicis d’expressió corporal sobre pau i noviolència.

• Introducció al rap: ritme, mètrica, rima i flow
Activitats per entendre el beat, jugar amb el tempo, explorar la rima i descobrir com el “flow” dona personalitat a la interpretació. Inclou exercicis pràctics per perdre la vergonya i trobar la pròpia veu.

• Escriptura i cocreació de la lletra
Propostes creatives per generar idees, analitzar cançons de denúncia construir històries des de múltiples perspectives i convertir-les en una estrofa de rap col·lectiva.

• Performativitat i expressió corporal
Activitats per entendre el cos com a instrument del rap, treballar el “bounce”, la pulsació, la gestualitat i crear seqüències de moviment que acompanyin la interpretació.

Són materials dissenyats per fer fàcil i estimulant preparar una peça per al concurs, tant a l’aula com desd de les entitats socials i de lleure.

Deu anys fent créixer la cultura de pau amb el rap

Al llarg de nou edicions el Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau ha mobilitzat més de 3.000 joves de 79 centres i 26 entitats, que han creat més de 230 videoclips. Per celebrar el desè aniversari, l’ICIP ha publicat l’àlbum digital “10 anys #HipHopPau” a SoundCloud, amb les peces enregistrades pels grups guanyadors al llarg de la dècada.

Amb motiu del 25è aniversari de l’Agenda Dones, Pau i Seguretat (Resolució 1325), l’ICIP i l’Escola de Cultura de Pau van organitzar el 12 de novembre al Pati Manning l’acte “On són la pau i la seguretat? Propostes feministes”, una jornada per analitzar els avenços d’aquest marc internacional i, sobretot, per pensar els seus reptes en un context global marcat per la guerra, el rearmament i l’ofensiva autoritària.

L’obertura va anar a càrrec de María Villellas (Escola de Cultura de Pau) i Kristian Herbolzheimer (ICIP), que van situar la sessió en un moment polític especialment difícil per als drets de les dones i per a la defensa del multilateralisme.

L’acte va comptar amb una ponència magistral de Sarah Taylor, experta en polítiques de gènere, pau i seguretat, seguida d’una conversa feminista amb Carmen Magallón, Nour Salameh i Patricia Simón, moderada per Pamela Urrutia.

Èxits, límits i una agenda “capturada”

En la seva ponència, Taylor, experta en polítiques de gènere, pau i seguretat, va recordar que la Resolució 1325 és fruit de dècades d’activisme de dones en contextos de conflicte i que ha contribuït a generar marcs internacionals i processos de pau més inclusius.

Tot i això, va alertar d’un problema estructural: la captura política de l’agenda. Taylor va explicar que, en institucionalitzar-se en òrgans com el Consell de Seguretat de l’ONU, la 1325 ha quedat condicionada pels interessos dels Estats, especialment dels membres permanents, que prioritzen la seva agenda geopolítica i militar. Aquest desplaçament ha comportat la pèrdua del seu nucli antimilitarista, és a dir, la desaparició progressiva de la seva essència original, que qüestionava el militarisme i la lògica de la guerra, perquè aquest plantejament entra en conflicte directe amb les prioritats dels estats més poderosos del sistema internacional.

Aquesta captura també es reflecteix en la manca de rendició de comptes en conflictes com Gaza, Sudan o Myanmar, en la reducció del finançament a organitzacions feministes, en la confusió persistent entre “dones” i “gènere” i en l’escassa atenció a les comunitats LGBTQIA+.

Segons Taylor, revertir aquesta tendència exigeix tornar a posar les constructores de pau i les organitzacions comunitàries al centre, amb suport polític i econòmic sostingut, per recuperar el potencial transformador de l’Agenda Dones, Pau i Seguretat.

Una conversa feminista per defensar la vida i la democràcia

La taula rodona, amb Carmen Magallón, Nour Salameh i Patricia Simón, moderada per Pamela Urrutia, va aprofundir en les implicacions actuals del militarisme i la violència.

La presidenta d’honor de WILPF Espanya, Carmen Magallón, va descriure l’actual conjuntura com uns “temps molt durs i molt foscos”. Va insistir en la necessitat de protegir la Resolució 1325 com a part del dret internacional i recuperar els conceptes bàsics que avui són qüestionats, començant per la noció d’humanitat. Tant Magallón com Simón van alertar també de la importància de contrarestar els discursos d’extrema dreta que interpel·len i capten un sector del jovent masculí, i de reivindicar propostes que defensin la igualtat, la convivència i la democràcia.

La investigadora i membre de la Junta de l’ICIP Nour Salameh va portar la mirada cap a Síria. Va afirmar que la pau feminista parteix de la memòria viva de les dones que han resistit dècades de guerra i autoritarisme. Va criticar que l’Agenda DPS hagi estat sovint instrumental, convidant dones a la taula de negociació sense transformar les estructures patriarcals i militaristes. 

La periodista i ecofeminista Patricia Simón va denunciar que avui existeix una “guerra declarada” contra les persones que generen pensament crític (feministes, pacifistes, periodistes) en un intent d’eclipsar la democràcia i imposar un règim basat en l’odi. Va posar en valor la fortalesa del moviment global de solidaritat amb Palestina i la participació activa de la joventut. Va recordar que, mentre el dret internacional humanitari és vulnerat de manera flagrant, són precisament els “radicals utòpics” els qui defensen la norma i la llei. 

Una agenda que cal continuar defensant

La jornada va deixar clar que, malgrat la instrumentalització política que ha patit la Resolució 1325, la força transformadora de l’Agenda DPS continua viva en la solidaritat feminista, en la desmilitarització de les narratives i en la resistència activa de moviments de base i comunitats que treballen per la pau.

Lluny de renunciar-hi, les ponents van coincidir que aquest és precisament el moment d’aprofundir en l’agenda i recuperar-ne l’esperit antimilitarista original.

La conferència internacional Build Peace 2025 reunirà 300 participants de tot el món, entre activistes, acadèmics i artistes, a l’espai de La CIBA de Santa Coloma de Gramenet durant tres dies, del 21 al 23 de novembre, amb l’objectiu de reflexionar sobre com fer front als reptes locals i globals per a la pau.

La conferència Build Peace és una trobada internacional que explora com la innovació, la tecnologia i les arts poden contribuir a transformar els conflictes i promoure la pau, organitzada anualment per l’ONG internacional Build Up. Després de celebrar-se en països com Kenya, Filipines, Alemanya o Colòmbia, en la seva dotzena edició, la conferència arriba per primera vegada a Catalunya, gràcies a la coorganització de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau) i la col·laboració de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

L’esdeveniment s’ha presentat en roda de premsa aquest dilluns 10 de novembre a l’espai de La CIBA. L’alcaldessa de Santa Coloma, Mireia González, ha destacat l’aposta de la ciutat per treballar per la pau des de la proximitat i la convivència, ”elements imprescindibles per construir societats cohesionades i justes”, i ha afegit que amb la celebració de la conferència Build Peace, Santa Coloma es converteix en un “laboratori de pau”.

La conferència reunirà 300 persones d’arreu del món, entre activistes, investigadors per la pau, artistes i professionals de la tecnologia. Un conglomerat d’actors diversos amb l’objectiu de “compartir aprenentatges i repensar i re-imaginar què és la pau i què vol dir viure en pau”, segons ha explicat la responsable d’Arts i Creativitat de Build Up, Rita Costa.

El director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, ha destacat la necessitat de promoure la reflexió i el foment de la pau en l’actual context mundial “altament preocupant”, amb el “nombre més elevat de conflictes armats des de la Guerra Freda, el nombre més alt de persones refugiades i de despesa militar, i una creixent desigualtat social”. En aquest context, la Build Peace 2025 posarà el focus en tres grans eixos de debat: Diàleg, Seguretat i Memòria, per repensar com fer front als reptes actuals, locals i globals, i construir societats més justes i pacífiques.