Categoria: Sense categoria

Amb motiu del 25è aniversari de l’Agenda Dones, Pau i Seguretat (Resolució 1325), l’ICIP i l’Escola de Cultura de Pau van organitzar el 12 de novembre al Pati Manning l’acte “On són la pau i la seguretat? Propostes feministes”, una jornada per analitzar els avenços d’aquest marc internacional i, sobretot, per pensar els seus reptes en un context global marcat per la guerra, el rearmament i l’ofensiva autoritària.

L’obertura va anar a càrrec de María Villellas (Escola de Cultura de Pau) i Kristian Herbolzheimer (ICIP), que van situar la sessió en un moment polític especialment difícil per als drets de les dones i per a la defensa del multilateralisme.

L’acte va comptar amb una ponència magistral de Sarah Taylor, experta en polítiques de gènere, pau i seguretat, seguida d’una conversa feminista amb Carmen Magallón, Nour Salameh i Patricia Simón, moderada per Pamela Urrutia.

Èxits, límits i una agenda “capturada”

En la seva ponència, Taylor, experta en polítiques de gènere, pau i seguretat, va recordar que la Resolució 1325 és fruit de dècades d’activisme de dones en contextos de conflicte i que ha contribuït a generar marcs internacionals i processos de pau més inclusius.

Tot i això, va alertar d’un problema estructural: la captura política de l’agenda. Taylor va explicar que, en institucionalitzar-se en òrgans com el Consell de Seguretat de l’ONU, la 1325 ha quedat condicionada pels interessos dels Estats, especialment dels membres permanents, que prioritzen la seva agenda geopolítica i militar. Aquest desplaçament ha comportat la pèrdua del seu nucli antimilitarista, és a dir, la desaparició progressiva de la seva essència original, que qüestionava el militarisme i la lògica de la guerra, perquè aquest plantejament entra en conflicte directe amb les prioritats dels estats més poderosos del sistema internacional.

Aquesta captura també es reflecteix en la manca de rendició de comptes en conflictes com Gaza, Sudan o Myanmar, en la reducció del finançament a organitzacions feministes, en la confusió persistent entre “dones” i “gènere” i en l’escassa atenció a les comunitats LGBTQIA+.

Segons Taylor, revertir aquesta tendència exigeix tornar a posar les constructores de pau i les organitzacions comunitàries al centre, amb suport polític i econòmic sostingut, per recuperar el potencial transformador de l’Agenda Dones, Pau i Seguretat.

Una conversa feminista per defensar la vida i la democràcia

La taula rodona, amb Carmen Magallón, Nour Salameh i Patricia Simón, moderada per Pamela Urrutia, va aprofundir en les implicacions actuals del militarisme i la violència.

La presidenta d’honor de WILPF Espanya, Carmen Magallón, va descriure l’actual conjuntura com uns “temps molt durs i molt foscos”. Va insistir en la necessitat de protegir la Resolució 1325 com a part del dret internacional i recuperar els conceptes bàsics que avui són qüestionats, començant per la noció d’humanitat. Tant Magallón com Simón van alertar també de la importància de contrarestar els discursos d’extrema dreta que interpel·len i capten un sector del jovent masculí, i de reivindicar propostes que defensin la igualtat, la convivència i la democràcia.

La investigadora i membre de la Junta de l’ICIP Nour Salameh va portar la mirada cap a Síria. Va afirmar que la pau feminista parteix de la memòria viva de les dones que han resistit dècades de guerra i autoritarisme. Va criticar que l’Agenda DPS hagi estat sovint instrumental, convidant dones a la taula de negociació sense transformar les estructures patriarcals i militaristes. 

La periodista i ecofeminista Patricia Simón va denunciar que avui existeix una “guerra declarada” contra les persones que generen pensament crític (feministes, pacifistes, periodistes) en un intent d’eclipsar la democràcia i imposar un règim basat en l’odi. Va posar en valor la fortalesa del moviment global de solidaritat amb Palestina i la participació activa de la joventut. Va recordar que, mentre el dret internacional humanitari és vulnerat de manera flagrant, són precisament els “radicals utòpics” els qui defensen la norma i la llei. 

Una agenda que cal continuar defensant

La jornada va deixar clar que, malgrat la instrumentalització política que ha patit la Resolució 1325, la força transformadora de l’Agenda DPS continua viva en la solidaritat feminista, en la desmilitarització de les narratives i en la resistència activa de moviments de base i comunitats que treballen per la pau.

Lluny de renunciar-hi, les ponents van coincidir que aquest és precisament el moment d’aprofundir en l’agenda i recuperar-ne l’esperit antimilitarista original.

La conferència internacional Build Peace 2025 reunirà 300 participants de tot el món, entre activistes, acadèmics i artistes, a l’espai de La CIBA de Santa Coloma de Gramenet durant tres dies, del 21 al 23 de novembre, amb l’objectiu de reflexionar sobre com fer front als reptes locals i globals per a la pau.

La conferència Build Peace és una trobada internacional que explora com la innovació, la tecnologia i les arts poden contribuir a transformar els conflictes i promoure la pau, organitzada anualment per l’ONG internacional Build Up. Després de celebrar-se en països com Kenya, Filipines, Alemanya o Colòmbia, en la seva dotzena edició, la conferència arriba per primera vegada a Catalunya, gràcies a la coorganització de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau) i la col·laboració de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

L’esdeveniment s’ha presentat en roda de premsa aquest dilluns 10 de novembre a l’espai de La CIBA. L’alcaldessa de Santa Coloma, Mireia González, ha destacat l’aposta de la ciutat per treballar per la pau des de la proximitat i la convivència, ”elements imprescindibles per construir societats cohesionades i justes”, i ha afegit que amb la celebració de la conferència Build Peace, Santa Coloma es converteix en un “laboratori de pau”.

La conferència reunirà 300 persones d’arreu del món, entre activistes, investigadors per la pau, artistes i professionals de la tecnologia. Un conglomerat d’actors diversos amb l’objectiu de “compartir aprenentatges i repensar i re-imaginar què és la pau i què vol dir viure en pau”, segons ha explicat la responsable d’Arts i Creativitat de Build Up, Rita Costa.

El director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, ha destacat la necessitat de promoure la reflexió i el foment de la pau en l’actual context mundial “altament preocupant”, amb el “nombre més elevat de conflictes armats des de la Guerra Freda, el nombre més alt de persones refugiades i de despesa militar, i una creixent desigualtat social”. En aquest context, la Build Peace 2025 posarà el focus en tres grans eixos de debat: Diàleg, Seguretat i Memòria, per repensar com fer front als reptes actuals, locals i globals, i construir societats més justes i pacífiques.

L’ICIP ha presentat aquest dimarts 4 de novembre els resultats de l’Enquesta ICIP 2025 “Convivència i seguretat a Catalunya”, que analitza la percepció de la ciutadania sobre la convivència, la confiança, la polarització, la seguretat i el grau de compromís amb la cultura de pau, en una en una roda de premsa a càrrec del director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, i el coordinador de l’enquesta i investigador de la Universitat Pompeu Fabra, Toni Rodon.

Els resultats mostren una ciutadania satisfeta amb la convivència, sobretot en l’entorn més proper, però amb una desconfiança creixent – envers la resta de persones i envers les institucions – i preocupada per a la seguretat i la diversitat. En clau internacional, en el context de rearmament global i dels conflictes a Ucraïna i Gaza, la ciutadania aposta per la cooperació internacional com a via per a garantir la pau al món, per sobre de les intervencions militars, i rebutja augmentar la despesa militar.

“La desconfiança en les institucions i en les polítiques transformadores (com el pacifisme, l’ecologisme i el feminisme) és comprensible en un moment en que la població perd l’esperança en un futur millor”, afirma el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer. “És una desconfiança promoguda per discursos polítics i mediàtics que atien la por, criminalitzen la migració, qüestionen la democràcia i alimenten el militarisme i en aquestes circumstàncies allò sorprenent és que encara predominin actituds de respecte i solidaritat, tant en l’entorn més proper com a nivell internacional”. Segons el director de l’ICIP, “els resultat de l’Enquesta ICIP 2025 demostren que calen polítiques públiques que redueixin les violències físiques, estructurals i culturals, i  que entenguin la seguretat d’una manera més àmplia”.

Aquest és el sisè sondeig que publica l’ICIP amb l’objectiu d’aportar informació sobre la percepció de l’opinió pública en relació a diferents aspectes de la cultura de pau i per orientar les actuacions polítiques i institucionals en el foment de la pau.

Tots els resultats es poden consultar en una pàgina especial al web de l’ICIP amb la possibilitat de fer diferents encreuaments de les dades.

Valoració positiva de la convivència

La ciutadania valora de manera més positiva la convivència en l’entorn més proper, en el municipi/barri, amb una nota mitjana de 6,6 sobre 10, mentre que aquesta baixa quan es fa referència al conjunt de Catalunya (5,9) i d’Espanya (5,6). Si bé només una cinquena part de la ciutadania considera que la convivència a Catalunya és dolenta, es manté la tendència a la baixa dels darrers d’anys: l’any 2018, la convivència a Catalunya es valorava amb un 6,9, un punt més que el 2025.

La mostra també constata que la societat catalana és considerada pacífica, amb una nota mitjana de 6,7 sobre 10, si bé respecte anys anteriors creixen alguns posicionaments contraris a la immigració o al feminisme, especialment entre la població més jove.

La majoria de la població, prop del 60%, defensa que l’arribada de migrants és positiva per a l’economia i rebutja que la seva cultura estigui en perill. Tot i això, gairebé la meitat de les persones enquestades creuen que les persones immigrants delinqueixen més que les autòctones, i augmenta el percentatge que considera que el país “ha empitjorat” a causa de la immigració.

Pel que fa a les qüestions de gènere, el 52% considera que les dones pateixen desigualtat, mentre que un 22% creu que els homes estan en desavantatge. Els nois joves expressen opinions més conservadores: 6 de cada 10 afirmen que el feminisme perjudica les relacions entre homes i dones i vora el 30% creu que la violència de gènere és un invent del feminisme i que hi ha desigualtat en perjudici dels homes.

Segons l’investigador Toni Rodon, es constata “una tendència conservadora per part dels homes joves en diverses qüestions relatives al feminisme: entre un 10% i un 25 d’ells tenen posicions reaccionàries”. Unes actituds que també es mostren en altres qüestions, com les que fan referència a la valoració de la democràcia o a la despesa militar.

Descens de la confiança social i institucional

L’enquesta mostra una caiguda notable de la confiança interpersonal. Un terç de la població afirma desconfiar de la resta de la gent, i la nota mitjana se situa en 4,7 sobre 10, per sota de la mitjana europea. La confiança augmenta amb el nivell d’estudis: les persones amb formació superior mostren més confiança social que aquelles amb estudis bàsics.

Pel que fa a la confiança en les institucions, cap d’elles obté un aprovat. Els governs locals (4,3) i la Unió Europea (4,2) són els millor valorats, seguits de la Generalitat (4,1) i el Govern espanyol (3,5). Tot i això, el 64% de la població considera que la democràcia és preferible a qualsevol altra forma de govern, mentre que un terç expressa dubtes o desacord. El rebuig a l’autoritarisme és majoritari, amb una puntuació mitjana d’1,4 sobre 10 davant la idea d’un dirigent fort per sobre de la llei, encara que els joves mostren un menor rebuig.

Rodon considera quee el deteriorament del capital social és “preocupant”, tant a nivell horitzontal (confiança en la resta de la gent) com a nivell vertical (confiança en les institucions). “Sembla que d’una societat més comunitarista a una societat més individualista, i en aquest període de transició poden sorgir conflictes i tensions”, afirma.

Més polarització ideològica que emocional

El Procés independentista, la immigració i la llengua són els temes que es perceben com a més polaritzadors, si bé el Procés perd rellevància en relació amb els anys anteriors.

L’enquesta també constata que la polarització és més ideològica que emocional: el respecte continua sent l’emoció predominant envers les persones que pensen diferent, molt per sobre de la ràbia i el menyspreu.

Augment de la sensació d’inseguretat

Creix la percepció que la seguretat ha empitjorat l’últim any a tots els nivells territorials, especialment al poble o ciutat de residència. La meitat de la ciutadania considera que la seguretat en el seu municipi és pitjor que fa un any, i el percentatge puja al 64% en el cas de Catalunya i al 72% quan es pregunta pel món.

El vandalisme, el tràfic de drogues i els robatoris són percebuts com a fenòmens habituals per un 60% de la població, i la delinqüència, les crisis econòmiques i el canvi climàtic són les principals preocupacions que expressa la ciutadania.

Pel que fa a les polítiques de seguretat, el suport a mesures punitives és majoritari (endurir penes, expulsar persones migrants que delinqueixen), però la ciutadania rebutja perdre llibertats a canvi de més seguretat. L’Enquesta ICIP també analitza la seguretat des d’un àmbit personal, i constata que un 18% de les persones enquestades se senten part d’un col·lectiu discriminat, principalment per raó de llengua, origen, gènere o orientació sexual, un percentatge que duplica la mitjana europea.

Suport a la cooperació i rebuig a l’augment de la despesa militar

L’enquesta també recull la percepció de la ciutadania sobre la seguretat internacional en el context actual de rearmament global i amb els conflictes vigents a Ucraïna i al Pròxim Orient.

En aquest context advers, la majoria de la població considera que la cooperació entre països, les sancions internacionals i l’ajuda als països empobrits són les vies més efectives per garantir la pau al món, molt per sobre de les intervencions militars. I un 43% de la població destinaria els recursos de defensa a forces civils noviolentes i els Cascos Blaus de Nacions Unides, més que a l’exèrcit.

També es constata que la meitat de la ciutadania és contrària al fet que Espanya augmenti la despesa militar al 5% del PIB com reclama l’OTAN, i una majoria considera que la despesa militar actual és adequada o excessiva. Amb tot, l’enquesta també desprèn que el suport a augmentar la despesa militar ha crescut de manera considerable els darrers anys, i els nois joves són els més partidaris a invertir més diners en aquest àmbit.

Pel què fa als riscos per a la seguretat a nivell mundial, la meitat de la població veu la influència dels Estats Units i Rússia com un risc elevat per a la seguretat, i una majoria és favorable de trencar vincles econòmics amb Rússia i Israel mentre durin les guerres a Ucraïna i Gaza.

Metodologia emprada

L’Enquesta ICIP 2025 s’ha elaborat a partir d’una mostra de 2.763 persones majors d’edat residents a Catalunya, entrevistades entre el 23 de juny i el 23 de juliol de 2025. És una mostra amb quotes creuades per sexe, grups d’edat (en trams de deu anys) i demarcacions (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona), i ha inclòs diferents experiments metodològics.

Es tracta de la sisena enquesta que publica l’ICIP per tal de copsar les actituds de la ciutadania sobre la convivència, la polarització o la seguretat.. Anteriorment l’ICIP ha publicat els sondejos “Enquesta ICIP 2023. Convivència i seguretat a Catalunya”; “Enquesta ICIP 2022. Convivència i cohesió a Catalunya”; “Polarització i convivència a Espanya 2021. El paper dels territoris” (ICIP i EsadeEcPol); “Convivència i polarització a Catalunya. Enquesta ICIP 2020” i “Percepció de la població sobre la convivència i la seguretat a Catalunya. Enquesta ICIP 2018”.

Amb aquesta sisena edició, l’Enquesta ICIP es consolida com una eina de referència per analitzar les percepcions socials sobre convivència, seguretat i cultura de pau, i per orientar les polítiques públiques en favor d’una societat més justa i pacífica.

El 3 de novembre, l’ICIP i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau van organitzar el seminari en línia “Tecnologies feministes: qüestionant la guerra i el patriarcat”. L’acte, moderat per Sandra Martínez (ICIP), va convidar a reflexionar sobre el paper de la tecnologia en un món marcat pel patriarcat, el capitalisme i la militarització, i a imaginar alternatives que posin la cura i la justícia al centre.

La sessió va analitzar com les tecnologies digitals actuals poden tant reproduir com desafiar les lògiques de poder i violència, i com les mirades feministes obren nous camins cap a societats més segures i equitatives.

Arrels colonials i patriarcals del món digital

La investigadora Judith Membrives, membre de Lafede, va obrir la sessió proposant una genealogia crítica de la tecnologia digital, que vagi del control a la cura. Va destacar que la tecnologia “no és ni nova, ni neutral ni inevitable”, sinó una forma històrica de poder que amplifica un sistema basat en el capitalisme, el colonialisme, el racisme i el cisheteropatriarcat.

Membrives va destacar la plantació colonial com la primera “matriu de computació i de capitalisme de dades”: un sistema que registrava i calculava el rendiment de les persones esclavitzades. Segons la investigadora, el que avui anomenem intel·ligència artificial és una “prolongació directa” d’aquella lògica extractiva: “màquines que calculen sobre vides que no compten”.

També va subratllar els vincles històrics entre tecnologia i complex militar-digital, recordant que Internet va néixer el 1969 com a infraestructura de guerra del Departament de Defensa dels Estats Units. Va reivindicar, a més, la memòria de les dones esborrades de la història de la ciència, com les programadores de l’ENIAC, invisibilitzades per una epistemologia patriarcal i militar.

El rastre de la violència en la tecnologia

La investigadora Dúnia Camps-Febrer, coautora del working paper “Tecnologies feministes: eines per construir la pau” juntament amb Pere Brunet, va assenyalar que la guerra, les armes, el control de fronteres i la vigilància són, en essència, tecnologies patriarcals.

Camps-Febrer va explicar que les tecnologies modernes privilegien valors associats a la masculinitat —com la racionalitat, l’objectivitat o el domini— per sobre de l’emocionalitat, la cura o la cooperació. També va alertar contra el solucionisme tecnològic, el qual proposa respostes tècniques i ràpides sense considerar els contextos polítics o socials. “Les Safe Cities no eliminen les violències urbanes si només hi posem més càmeres i llum”, va dir, “cal repensar les causes estructurals”.

La cura com a motor per reimaginar la tecnologia

Per la seva banda, Pere Brunet va defensar que “si la guerra ha estat el motor de la innovació, la cura pot ser el motor de la reimaginació”. Segons l’investigador, no és possible descarbonitzar ni desmilitaritzar amb el sistema tecnològic actual, “depredador i violent”. Les tecnologies feministes per a la pau, va manifestar, han de ser eines per al postcapitalisme, fonamentades en la interdependència i la sostenibilitat. Brunet va assenyalar sis principis per orientar-ne el disseny: han de ser respectuoses, dins dels límits ecològics i amb un consum responsable; locals i pròximes, per reduir la dependència extractiva; democràtiques, sorgides del debat crític i orientades al benestar; comunitàries, gestionades des de la base i les cooperatives; ecofeministes i postviolentes, centrades en la cura i la no-violència; i lentes, per contrarestar la velocitat i la inèrcia del sistema actual.

Repensar, desaprendre i reaprendre

En el debat final, les ponents van subratllar la importància de les accions quotidianes i institucionals per transformar el model tecnològic. Van parlar de “desaprendre i reaprendre” com a exercici polític: qüestionar l’ús d’aplicacions quotidianes que recullen dades personals, com les de seguiment menstrual, o impulsar l’objecció tecnològica, decidint col·lectivament què no cal dissenyar.

La sessió, moderada per Sandra Martínez de l’ICIP, va concloure amb una idea clara: “parlar de tecnologia és també parlar de poder; un poder que pot ser destructiu o pot ser emancipador i solidari”. Una mirada feminista a la tecnologia ens convida a repensar com es dissenyen les eines, per a qui i amb quines finalitats, i a imaginar formes de desenvolupament tecnològic que realment promoguin la pau i posin la vida al centre”.

Aquesta sessió forma part del treball de l’ICIP per promoure la reflexió crítica i la construcció d’alternatives pacífiques en els àmbits de la seguretat. Podeu recuperar la sessió en aquest vídeo: 

L’espai de La CIBA de Santa Coloma de Gramenet acollirà del 21 al 23 de novembre al conferència internacional Build Peace 2025, que coorganitzen l’ICIP i Build Up, un col·lectiu que dissenya i implementa eines i processos que fan servir la tecnologia i les arts per abordar els conflictes i promoure la pau. 

A la conferència s’hi han inscrit prop de 300 participants d’arreu del món, membres d’organitzacions socials, d’universitats, activistes i professionals de la tecnologia. En aquesta dotzena edició, l’esdeveniment porta per títol “Cap a un Plurivers de Pau” i posarà el focus en la innovació i l’ús d’eines creatives i tecnològiques per transformar els conflictes i promoure la convivència a partir de tres grans temàtiques: el diàleg, la seguretat i la memòria.

La conferència compta amb el suport dels ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet i Barcelona, Catalunya Internacional i la Generalitat de Catalunya.

Eixos de debat

Build Peace 2025 proposa repensar què significa la pau en un món marcat per la divisió, la desigualtat i l’opressió. El programa s’estructura al voltant de tres temàtiques:

De la polarització al diàleg

Davant dels reptes que suposa la creixent polarització política i social, promoguda en part per la propagació de discursos d’odi i desinformació a les xarxes socials, abordarem les eines que tenim a l’abast per promoure el diàleg i els espais participatius. Ho farem amb ponents com Nadim Nashif, de l’organització 7amleh (Palestina); Nerima Wako, fundadora de Siasa Place (Kènia), i Nil Homedes, responsable de la plataforma Decidim (Catalunya).

De la dissuasió a la noviolència

En el context de creixent militarització i cursa armamentística, posarem sobre la taula els enfocaments basats en la seguretat humana i comunitària. Comptarem amb un debat entre Julio Rodríguez, excap de l’Estat Major de Defensa a Espanya, i Anastasiia Holovnenko, del Centre for Civil Liberties d’Ucraïna, organització guardonat amb el Premi Nobel de la Pau 2023; i reflexionarem sobre l’ús de la tecnologia per a la defensa civil noviolenta amb les intervencions d’Ophelia Rivas, activista; Bruna dos Santos, de Witness, i Jack Isles, de Border Forensics.

De l’oblit a la memòria

Reflexionarem sobre com l’estudi i anàlisi del passat és clau per abordar les situacions de postconflicte i promoure la reconciliació. Entre els ponents per abordar aquesta qüestió destaquen Francisco Ferrándiz, membre del Consell Superior d’Investigacions Científiques; Natascha Zupan, de Berghof Foundation o Jelnar Ahmad, del projecte Syrian Archive (Síria).

Tallers, presentacions i propostes artístiques

La conferència també proposa diversos tallers (workshops), presentacions de projectes relacionats amb les diferents temàtiques (short talks). A nivell local, s’hi presentaran propostes de col·lectius i entitats com Canòdrom (Ateneu d’innovació digtial i democràtica de Barcelona), FundiPau, el Centre Delàs o l’Escola de Cultura de Pau. A nivell internacional, destaquen les iniciatives de swisspeace, WILPF, Perú por el Desarme, Sudan Memory Project o Fundación Corona.

També hi haurà espai per a propostes artístiques, com exposicions, projeccions de documentals, activitats de moviment i rutes guiades.

Coincidint amb la celebració de la conferència, el divendres 21 de novembre, a dos quarts de 7 de la tarda, el Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet acollirà l’acte inaugural de la campanya “Municipis, llavors de pau”, impulsada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

El passat 7 d’octubre, Casa Amèrica Catalunya va acollir el diàleg “En primera persona: diàleg amb defensores i defensors dels drets humans”, un espai de trobada i reflexió organitzat en el marc de la Gira de Tardor de Ciutats Defensores dels Drets Humans, co-organitzat per l’ICIP, amb el suport de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

L’acte va reunir sis activistes internacionals que van compartir, des de la seva experiència personal, els reptes i resistències que afronten en la defensa dels drets humans en diferents contextos del món:

• Mamá Lulú (María de Lourdes Ruiz Bravo), integrant del col·lectiu de famílies de persones desaparegudes a Jalisco (Mèxic).
• Bruno Álvarez, membre de l’organització No Name Kitchen, que actua a diverses fronteres europees per denunciar la violència institucional i donar suport a les persones migrants.
• Richmond Kennedy Quarcoo, activista de Ghana compromès amb la justícia climàtica i la lluita contra la contaminació plàstica.
• Roland Mimi Ngoy, defensor dels drets humans originari de la República Democràtica del Congo, centrat en la lluita contra el racisme i l’exclusió.
• Yara Harake, activista libanesa que treballa per la justícia i contra les violències, a través de la cultura i la memòria com a eines de resistència.
• Fátima Sánchez Palacios, marinera i patrona d’embarcacions vinculada a Mediterranea Saving Humans, organització dedicada al rescat humanitari al Mediterrani.

La sessió, moderada per Sílvia Plana, responsable d’Aliances Estratègiques de l’ICIP, va permetre escoltar de primera mà les històries, els aprenentatges i les estratègies de resistència de persones que, en diferents territoris, defensen la dignitat humana i els drets fonamentals.

El públic va poder conèixer com aquestes lluites s’entrellacen amb qüestions globals com les desaparicions forçades, la crisi climàtica, les migracions, el racisme estructural i els conflictes armats, posant de relleu la importància de la solidaritat internacional i l’acompanyament a les persones defensores.

El diàleg complet es pot recuperar al canal de YouTube de Casa Amèrica Catalunya:

El Comitè Noruec Nobel ha atorgat el Premi Nobel de la Pau 2025 a la líder de l’oposició veneçolana Maria Corina Machado per la seva incansable tasca en la promoció dels drets democràtics del poble de Veneçuela i per la seva lluita per aconseguir una transició justa i pacífica de la dictadura a la democràcia.

L’ICIP celebra que el guardó posi en valor el suport explícit a la democràcia davant dels autoritarismes, en aquest cas, el de Veneçuela, i el diàleg com a eina de resolució de conflictes.

El president de l’ICIP, Xavier Masllorens, ha destacat com a fet positiu que Machado “és una persona de consens dins l’alta fragmentació de l’oposició veneçolana, un símbol de resistència i una defensora dels drets civils i la participació ciutadana”.

María Corina Machado, de 58 anys i de formació enginyera, és una política d’ideologia liberal i va ser escollida per representar tota l’oposició en una candidatura de consens a les eleccions presidencials del 2024, tot i que finalment el règim de Maduro la va inhabilitar. “Abans de ser política va ser una líder civil, va fundar una organització per a la transparència electoral, tota la seva vida ha estat lliurada al diàleg i a la participació democràtica de la societat civil”, afirma el president de l’ICIP. I afegeix que Machado representa el compromís amb la democràcia, una “necessitat imperiosa” en el context actual d’auge dels autoritarismes.

L’ICIP va participar el 29 de setembre en la 29a sessió del Comitè de Nacions Unides sobre Desaparicions Forçades, celebrada a Ginebra. En el marc de la trobada anual amb estats membres i actors de la societat civil, hi van prendre part representants de 21 estats i 44 organitzacions de la societat civil d’arreu del món.

L’objectiu de la sessió era compartir experiències, establir prioritats i reforçar la cooperació internacional per garantir l’aplicació efectiva de la Convenció Internacional per a la Protecció de Totes les Persones contra les Desaparicions Forçades. Durant la reunió es van abordar qüestions relacionades amb la prevenció, la investigació i la reparació de les desaparicions forçades, així com els reptes actuals en matèria de drets humans i justícia internacional.

En representació de la institució, hi va intervenir Sílvia Plana, responsable de l’àrea d’Aliances estratègiques, que va subratllar el compromís de l’ICIP amb les víctimes de la violència i la guerra, i especialment amb les dones buscadores, a les quals va reconèixer com a constructores de pau. Plana va destacar la necessitat de donar més visibilitat a la seva tasca i va anunciar la voluntat de l’ICIP d’impulsar una nova trobada internacional de dones buscadores a Barcelona el 2026 o el 2027.

La intervenció de l’ICIP va donar continuïtat al treball iniciat en el Primer Congrés Mundial sobre Desaparicions Forçades, celebrat a Ginebra el gener de 2025, del qual l’ICIP va ser entitat col·laboradora. En aquell espai, es va reafirmar la importància de situar les víctimes i les seves demandes al centre de l’acció internacional i de promoure una agenda conjunta per avançar en veritat, justícia i reparació.

Amb aquesta participació, l’ICIP reforça la seva col·laboració amb els mecanismes internacionals de protecció dels drets humans i reafirma el seu compromís amb la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes de desaparicions forçades.

Del 30 de setembre al 2 d’octubre, l’ICIP va participar en la II trobada de memòria, pau i resolució de conflictes, celebrada al Centre de Formació de la Cooperació Espanyola a La Antigua (Guatemala). La iniciativa, impulsada pel Programa Democràcia de l’Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID), va reunir més de cinquanta representants d’institucions, del món acadèmic i de la societat civil d’onze països d’Europa i Amèrica Llatina.

La trobada tenia com a objectiu enfortir l’intercanvi d’experiències, el diàleg i la reflexió conjunta entorn de la construcció de pau, la gestió de la memòria històrica i la defensa dels drets humans. Durant tres dies es van abordar cinc àrees clau: la formació de servidors públics, la cooperació entre comissions de la veritat, la gestió d’arxius i espais de memòria, els reptes forenses en la cerca de persones desaparegudes i el reforç del diàleg i la mediació.

L’ICIP, amb la participació del seu director, Kristian Herbolzheimer, hi va compartir la seva experiència en la promoció del diàleg, la memòria i la cultura de pau, així com en l’acompanyament a processos de veritat i justícia en diversos contextos.

La trobada s’emmarca en els esforços de l’AECID per impulsar la Xarxa de Memòria, Pau i Resolució de Conflictes, un espai de col·laboració entre Espanya, Europa, Amèrica Llatina i el Carib que busca transformar els aprenentatges en accions concretes i sostenibles.

El 50% de la ciutadania catalana està d’acord o molt d’acord en trencar els vincles comercials amb Israel mentre duri la invasió a Gaza, i un 48% creu que cal fer-ho amb Rússia mentre duri la guerra a Ucraïna, segons dades avançades de l’Enquesta ICIP 2025 sobre Convivència i Seguretat a Catalunya, que es farà pública de manera completa el mes d’octubre. Les persones que s’oposen a trencar relacions comercials amb aquests països no arriben al 20%: són el 19% en el cas d’Israel i el 17% en el cas de Rússia.

Alhora, pràcticament la meitat de la població també és partidària d’excloure Israel i Rússia de les competicions esportives i artístiques internacionals (un 48% i un 47%, respectivament), davant d’un 20% que s’hi mostra contrari, tant si es tracta de Rússia com d’Israel.

Quan es pregunta sobre la representació diplomàtica, un 44% de les persones enquestades és partidària de retirar la representació a Israel i un 42% està d’acord de fer-ho a Rússia. En aquest cas, les persones contràries representen el 18%.

En tots els casos, un terç de la població no es posiciona o afirma que no ho sap.

Tractament similar de Rússia i Israel

Les opinions favorables a trencar lligams amb Rússia i Israel mentre durin les guerres s’imposen de manera clara a les opinions contràries. Només un 22% dels enquestats estan d’acord en no implicar-se en el conflicte a Gaza i tractar Israel amb normalitat, i el 26% opina el mateix de Rússia.

Les dades constaten, doncs, que la població té un posicionament similar quan es pregunta per Israel o per Rússia. Segons afirma el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, “a diferència del què fa la Unió Europea i diversos estats membres, la societat catalana censura amb la mateixa contundència les agressions militars de Rússia i d’Israel. Això ens mostra un societat compromesa amb el patiment dels altres, sense distinció de l’agressor”.

L’enquesta també ha preguntat sobre l’enviament d’armes als oponents de Rússia i Israel. Un 33% de la població defensa enviar armes a Ucraïna mentre que un 26% s’hi oposa i un 30% no es posiciona. Quan es pregunta per Hamàs, només un 7% hi enviaria armes i una gran majoria, el 68% dels enquestats, s’hi mostra contrari. En aquest sentit, segons el director de l’ICIP, les dades constaten que “hi ha més suport que rebuig a l’enviament d’armes a Ucraïna, però molta gent està desconcertada i no es posiciona.”

En el mateix sondeig s’ha preguntat a la ciutadania sobre com actuar davant d’un estat agressor sense identificar. En aquest cas, el 67% de les persones enquestades està d’acord o molt d’acord en trencar vincles comercials, un 60% és partidari d’excloure un estat agressor de competicions esportives i un 57% de retirar-ne la representació diplomàtica D’aquesta manera, les dades desprenen més determinació de la ciutadania quan no es fa referència a un país concret sobre el qual emprendre les accions.

Font: Enquesta ICIP 2025 “Convivència i Seguretat a Catalunya”.

Metolodogia emprada

L’enquesta ICIP 2025 “Convivència i Seguretat a Catalunya”, encarregada per l’Institut Català Internacional per la Pau, es va realitzar entre el 23 de juny i el 23 de juliol de 2025 a partir d’una mostra de 2.763 persones, residents a Catalunya, amb ciutadania espanyola o sense, majors de 18 anys. El contingut complet del sondeig es farà públic durant el mes d’octubre, amb variables creuades de gènere, edat, nivell d’estudis o grau de confiança de les persones enquestades.

Aquesta és la sisena enquesta que publica l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i que avalua la percepció de la convivència, la polarització i la seguretat a Catalunya. Anteriorment l’ICIP ha publicat els sondejos “Convivència i seguretat a Catalunya. Enquesta ICIP 2023”; “Convivència i cohesió a Catalunya. Enquesta ICIP 2022”; “Polarització i convivència a Espanya 2021. El paper dels territoris” (ICIP i EsadeEcPol); “Convivència i polarització a Catalunya. Enquesta ICIP 2020” i “Percepció de la població sobre la convivència i la seguretat a Catalunya. Enquesta ICIP 2018”.

Aquest any l’ICIP també ha publicat l’estudi “L’arrelament de les idees involucionistes i bel·licistes a Catalunya”, el qual ofereix una anàlisi detallada dels perfils de població que més defensen els valors antidemocràtics, com el racisme, el masclisme o el militarisme.

Aquest dijous 18 de setembre, coincidint amb la setmana de celebració del Dia Internacional de la Pau, l’ICIP ha lliurat el Premi ICIP Construcció de Pau 2025 a l’organització de dones de Síria “Women Now for Development”. El guardó reconeix aquesta xarxa d’entitats per la tasca de “suport, protecció i empoderament de les dones sirianes, dins i fora del país, com a símbol de resistència i solidaritat feminista davant la violència”.

“Women Now for Development” va néixer el 2012 com una iniciativa comunitària per donar suport a dones i noies en els primers dies de la revolució siriana. El seu objectiu inicial era crear espais segurs on les dones poguessin trobar-se, compartir coneixements i experiències. Des d’aleshores, s’ha convertit en una organització feminista de referència que treballa tant en zones de guerra com en contextos afectats pel conflicte, dins i fora de Síria. La xarxa ha ajudat a formar una generació de dones que continuen resistint a la violència i construint esperança enmig de la destrucció.

L’acte ha estat inaugurat pel president de l’ICIP, Xavier Masllorens, qui ha destacat la importància de “significar les persones i entitats que treballen a contracorrent, posant en valor la dignitat”, essència del Premi ICIP. En l’actual context convuls per a la pau, Masllorens ha lamentat la manca d’acció per la prevenció de conflictes i la necessitat de treballa per la pau: “No prevenir significa renunciar a analitzar en profunditat les veritables causes dels conflictes, i això resulta un fracàs col·lectiu de conseqüències devastadores (…). Avui tenim les condicions –de treballar amb un nou paradigma en la resolució dels conflictes entre comunitats, pobles, nacions i estats. Un paradigma inèdit però no impossible, que anomenem cultura de pau, un món sense misèria, més just i igualitari”·

Seguidament, el poeta i traductor palestí d’origen sirià, Mohamad Bitari, ha glossat l’organització premiada i ha destacat que el Premi ICIP “és un homenatge a la memòria de les dones sirianes, i a tot el que han ofert per un país més just, lliure i segur. És també un homenatge a tota dona al món que ha refusat ser només víctima, i ha escollit ser activa, valenta i transformadora”.

Un reconeixement a la lluita de les dones

En el discurs de la glossa, Mohamad Bitari, ha recordat un bon nombre de dones sirianes que han marcat la resistència siriana, amb el seu activisme social i polític. Dones, moltes d’elles, que han sofert la repressió del règim sirià i que han rebut suport i protecció de “Women Now for Development”

Per part de l’entitat premiada, han rebut el guardó la directora executiva Lubna Alkanawati i la directora de l’organització al Líban, Roulah Al Rekbie. En el seu discurs d’agraïment, han posat de manifest la repressió i desplaçament que han patit les dones sirianes durant dècades i han destacat que el Premi ICIP fa visible la seva lluita i posa al centre les dones en la construcció de pau: “Aquest reconeixement ens dona força per continuar endavant, per transformar el dolor en acció. Ens recorda que la lluita no continua, que continuarem treballant per garantir que les dones sirianes tinguin veu per elles mateixes”, ha dit Al Rekbie. Al seu torn, Alkanawati ha dedicat el guardó a les “dones de Síria, el Sudan, Palestina, Iemen, Iran i Afganistan, i de tots els indrets on les dones patim l’ocupació, la radicalitat i el patriarcat”. L’organització destinarà el guardó a finançar programes de suport a supervivents de violència sexual.

Una tercera representant de l’organització premiada, Muzna Al Jundi, que no ha pogut viatjar a Barcelona per dificultats amb la gestió del visat, ha intervingut en vídeo per agrair el guardó des del nord-oest de Síria.

El president del Parlament, Josep Rull, ha clausurat la cerimònia amb paraules d’agraïment a l’ICIP i a l’organització premiada. “El d’avui és un acte de reconeixement, d’esperança i de dignitat col·lectiva”, ha dit. Rull ha lloat la tasca de “Women Now for Development” i de l’ICIP per la qualitat del Premi Construcció de Pau. També ha advertit que aquest premi arriba en un “context internacional absolutament devastador” i ha demanat “la participació i la mirada de les dones en els processos de construcció de pau i reconciliació”.

Solidaritat amb Palestina

El genocidi de Gaza ha estat molt present al llarg de la cerimònia. El president de l’ICIP ha començat la seva intervenció amb un moment de silenci en solidaritat amb Palestina i els assistents a l’acte han seguit l’acció dempeus. I també el poeta Mohamad Bitari Bitari ha tingut un record per al poble de Palestina “sotmès a un genocidi sistemàtic i una agressió constant que persisteix dia rere dia davant els ulls del món”.

L’obertura i tancament de la cerimònia ha comptat amb l’actuació musical del duet d’origen sirià Athrodeel.

El Premi ICIP, una trajectòria de catorze anys

El Premi ICIP Construcció de Pau, instaurat l’any 2011, té la finalitat de reconèixer públicament a persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau. El premi consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta de Sol, i una dotació econòmica de 6.000 euros. Al llarg dels seus dotze anys d’història, el Premi ICIP ha guardonat persones i col·lectius de Catalunya, Bòsnia, República Democràtica del Congo, Colòmbia, Mèxic o Algèria, per la seva lluita en favor de la reconciliació, la veritat, la justícia o la igualtat, amb una mirada també centrada en l’empoderament de les dones i la perspectiva de gènere.

La candidatura de “Women Now for Development”, premiada el 2025, ha estat proposada per l’entitat catalana Sodepau.

Fotografies: Sergio Ramos Ledesma (Parlament de Catalunya)

Aquest dijous, 18 de setembre, a partir de les 18 h, el Parlament de Catalunya acull la cerimònia d’entrega del Premi ICIP Construcció de Pau 2025, atorgat a l’organització siriana Women Now for Development.

L’acte comptarà amb els parlaments institucionals del president del Parlament, Josep Rull i Andreu, i del president de l’ICIP, Xavier Masllorens i Escubós. També inclourà la lectura de la glossa a càrrec de l’escriptor i traductor palestí Mohamad Bitari i l’actuació musical del duet sirià Athrodeel.

Recolliran el premi, en representació de l’organització guardonada, Lubna Kanawati i Roulah Al Rekbie.

Pots seguir l’acte en directe a partir de les 18h en aquesta pàgina.