Categoria: Sense categoria

Les representants de la Plataforma de Dones per a la Pau a Casamance (PFPC), guardonada amb el Premi ICIP Construcció de Pau 2026, van visitar Lleida el dilluns 21 de setembre, Dia Internacional de la Pau, en el marc de la seva estada a Catalunya amb motiu del lliurament del Premi ICIP. L’endemà, 22 de setembre, les activistes van rebre el guardó en una cerimònia celebrada al Parlament de Catalunya.

La jornada a Lleida, organitzada per l’ICIP amb la col·laboració de la Universitat de Lleida (UdL) i l’Ajuntament de Lleida, va permetre a les representants de la PFPC conèixer diversos espais i institucions de la ciutat i, sobretot, compartir la seva experiència en la construcció de pau amb actors universitaris, institucionals i amb la comunitat senegalesa de Lleida.

La delegació estava formada per Ndéye Marie Diédhiou, presidenta de la PFPC, i Niako Seck, membre del Consell d’Administració de la Plataforma i representant de les organitzacions que en formen part, acompanyades pel president de l’ICIP, Xavier Masllorens.

Una jornada plena de visites

La jornada va començar amb una visita a la Seu Vella de Lleida i va continuar a la Universitat de Lleida, on les activistes van mantenir una trobada amb personal universitari vinculat a projectes de cooperació, construcció de pau i gènere a l’Àfrica. A la recepció hi van participar la directora de la Unitat de Cooperació i Solidaritat de la UdL, Blanca Salinas; la directora adjunta de la Unitat d’Igualtat i Diversitats, Mariona Lladonosa, i el professor Albert Roca, investigador del projecte Dones i pau a la Casamance (Senegal): de la cultura i la memòria a la mediació, iniciat el 2023.

Durant la trobada, les representants de la PFPC van reivindicar la necessitat de reforçar el lideratge de les dones en els processos de pau i en la mediació dels conflictes. «És primordial impulsar el lideratge de les dones com a mediadores i líders en la resolució de conflictes», van destacar.

Les activistes van explicar que, després d’anys de violència i de crisi econòmica i social, especialment perjudicial per a les dones, van decidir organitzar-se i prendre la paraula per contribuir a la construcció de la pau. «Mentre els homes es barallaven, nosaltres vam decidir trencar el silenci i fer sentir la nostra veu com a dones», van assenyalar.

La visita va continuar amb una recepció institucional a la Paeria, on les representants de la PFPC van ser rebudes per representants de l’Ajuntament de Lleida. A la trobada hi van participar el regidor de Cooperació Internacional, Jackson Quiñónez Vernaza; la regidora de Feminismes, Carme Valls; la comissionada d’Alcaldia per a les polítiques feministes, Verònica Martínez, així com representants d’entitats de cooperació, organitzacions feministes i de la comunitat senegalesa de la ciutat.

La jornada es va cloure amb una trobada amb representants de la comunitat senegalesa de Lleida a la Sala Paulo Freire. L’espai va permetre compartir les experiències de la Plataforma i abordar els vincles entre la comunitat senegalesa a Catalunya i la realitat de Casamance.

Una xarxa de dones per la pau a Casamance

La Plataforma de Dones per a la Pau a Casamance és una xarxa creada l’any 2010 i formada per 15 organitzacions que treballen per la pau, la seguretat i els drets de les dones en el context del conflicte entre el moviment independentista de Casamance i l’Estat senegalès, iniciat el 1982.

Al llarg de la seva trajectòria, la PFPC ha impulsat consultes comunitàries per documentar les experiències de la població i conèixer les seves aspiracions, ha facilitat espais de diàleg i ha organitzat Taules de Pau amb representació de les parts en conflicte, en una iniciativa de mediació promoguda per organitzacions de dones.

La Plataforma també gestiona, des de 2015, un centre d’acollida i atenció mèdica i psicològica per a dones i nenes supervivents de violència sexual i física. En aliança amb ONU Dones i el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA), ha desenvolupat accions contra la violència de gènere i ha creat el Fòrum de Dones de l’Espai Senegal–Guinea Bissau–Gàmbia per contribuir a la pau i l’estabilitat regional.

El conflicte de Casamance viu una treva sostinguda des de 2012, però encara no s’ha assolit un acord de pau que resolgui políticament les reivindicacions que són a l’origen del conflicte.

El Premi ICIP Construcció de Pau 2026, dotat amb 10.000 euros, reconeix la trajectòria de la PFPC per haver situat les dones com a agents de pau en la resolució del conflicte i per haver contribuït a trencar el silenci sobre la guerra mitjançant la creació d’espais de diàleg comunitari a escala local, regional i nacional.

Dimarts 22 de setembre, l’ICIP ha celebrat al Parlament de Catalunya l’acte de lliurament del Premi ICIP Construcció de Pau 2026a la Plataforma de Dones per a la Pau a Casamance (PFPC), coincidint amb la commemoració del Dia Internacional de la Pau. El guardó reconeix aquesta xarxa formada per 15 organitzacions de dones senegaleses que treballen la seguretat i els drets de les dones en el context del conflicte de la regió natural de Casamance amb l’Estat del Senegal, vigent des de 1982.

Concretament, el Premi ICIP 2026 destaca la trajectòria de la PFPC per “situar les dones com a agents de pau en la resolució del conflicte i trencar el silenci sobre la guerra, a través de la creació d’espais de diàleg comunitari a nivell local, regional i nacional”.

Un reconeixement a la lluita de les dones

En l’obertura de l’acte, el president de l’ICIP, Xavier Masllorens, ha destacat el propòsit del Premi ICIP per significar “persones i entitats que treballen a contracorrent, posant en valor la dignitat de les persones i construint ponts allà on hi ha murs físics o mentals”. En aquest sentit, Masllorens ha afirmat que la Plataforma de Dones per a la Pau a Casamance “ens dona una lliçó magnífica: la defensa dels drets de les dones –el col·lectiu més vulnerable, sempre, en els conflictes violents—passa per conèixer i expressar les situacions viscudes durant el conflicte, per l’atenció a nenes i dones supervivents de la violència”.

El professor d’Antropologia social de la Universitat de Barcelona i expert en el conflicte a Casamance, Jordi Tomàs, ha glossat la Plataforma premiada tot destacant “l’extraordinària tradició associativa històrica de les dones de Casamance”. La glossa ha posat de relleu el treball de base, amb les poblacions, de la PFPC, així com la pressió en forma de lobby als dirigents locals, estatals i internacionals, “en una terra en la que, des de fa 44 anys, hi ha un conflicte politico-militar irresolt, on la pau definitiva encara no ha arribat”.

La presidenta de la PFPC, Ndéye Diédhiou, ha rebut el Premi ICIP Construcció de Pau 2026 de mans del president de l’ICIP, Xavier Masllorens, i el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, acompanyada de Niako Seck, representant d’una de les organitzacions membres de la PFPC. En el seu discurs d’agraïment, Diédhiou ha destacat que la pau es construeix dia a dia, poble a poble, situant les dones al centre: “La pau no és només cosa de les parts bel·ligerants, la pau és cosa de tot un poble i, en aquest sentit, les dones hi ha de tenir un paper cabdal. És una tasca quotidiana, exigent, que implica dignitat i empoderament per a les dones».

En l’acte també ha intervingut el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, que ha defensat el treball de base de la plataforma guardonada, exemple de com la pau parteix de “les comunitats i les persones que decideixen construir-la cada dia”.

El president del Parlament, Josep Rull, ha clausurat la cerimònia amb paraules d’agraïment a l’ICIP i a l’organització premiada, i ha reivindicat la necessitat de defensar la pau, la democràcia i el diàleg davant l’actual onada reaccionària i discursos deshumanitzadors.

La cerimònia ha estat conduïda per la responsable d’Aliances estratègiques de l’ICIP, Sílvia Plana, comptat amb l’actuació musical del grup de dansa i percussió senegalesa Ngomez Nokass.

El Premi ICIP, una trajectòria de quinze anys

El Premi ICIP Construcció de Pau, instaurat l’any 2011, té la finalitat de reconèixer públicament a persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.

El premi consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta de Sol, i una dotació econòmica de 10.000 euros. Al llarg dels seus dotze anys d’història, el Premi ICIP ha guardonat persones i col·lectius de Catalunya, Bòsnia, Síria, República Democràtica del Congo, Colòmbia, Mèxic o Algèria, per la seva lluita en favor de la reconciliació, la veritat, la justícia o la igualtat, amb una mirada també centrada en l’empoderament de les dones i la perspectiva de gènere. 

El projecte Àgora enceta aquest dissabte 19 de setembre la setena edició, amb una vintena de participants compromesos amb l’escolta, el diàleg i la convivència.

Impulsat per l’ICIP en col·laboració amb el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i la Fundació Lluís Coromina, Àgora manté la lectura com a porta d’entrada a una conversa profunda entre persones de trajectòries i ideologies diverses. En aquesta ocasió, la facilitació de les sessions va a càrrec de FundiPau.

L’edició es prolonga tres dissabtes. La primera sessió té lloc el 19 de setembre i compta amb una presentació inicial de l’escriptor i traductor Raül Garrigasait, que parteix de La ira de Sèneca per obrir després un debat sobre com interpel·la aquest text el moment actual. El 17 d’octubre serà el torn de la filòsofa Begoña Román, especialista en ètica, amb L’amistat de Ciceró; i el 7 de novembre, del politòleg Ferran Requejo, expert en teoria democràtica, amb la Història de la Guerra del Peloponès de Tucídides.

Perfils diversos i compromesos

El grup d’aquesta edició reuneix perfils de procedències molt diferents, amb una composició paritària. Hi participen professionals de l’acadèmia, com Manel García Sánchez, professor d’Història Antiga de la Universitat de Barcelona, o Sergi Ferrer, professor lector de Ciència Política a la Universitat Oberta de Catalunya; de l’àmbit de la salut, com la metgessa Mariona Vàzquez i la psiquiatra i ex diputada Blanca Navarro; i del món de l’advocacia, com Carles Grima.

També s’hi incorporen veus del tercer sector i de la gestió pública: Ariadna Manent, directora adjunta de la Fundació Maresme; Martí Zamora, sociòleg i cap de projectes de CATESCO; Toni Borrell, politòleg i treballador social del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament; i Rosa Suriñach, regidora de l’Ajuntament de Barcelona i experta en mobilitat urbana. S’hi sumen l’àmbit empresarial, la recerca científica, el periodisme i l’esport com a eina de transformació social, amb persones vinculades a entitats com l’Ateneu Barcelonès.

Diàleg a partir del desacord 

El plantejament d’Àgora és deliberadament exigent. Els i les participants dedicaran tres jornades senceres a la lectura, el debat i l’escolta amb persones d’ideologies diverses, en sessions a porta tancada que permeten construir un clima de confiança. L’objectiu no és intentar acostar posicions o arribar a acords, sinó dialogar, a partir d’una conversa pausada, malgrat el possible desacord sobre els temes de debat.

El projecte Àgora s’emmarca en l’àrea de treball «Diàleg social i polític» de l’ICIP, que l’entén com un exercici de despolarització necessari en un context de deteriorament del debat públic i de mancances a l’hora d’escoltar posicionaments diferents dels propis.

La XVI edició del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans porta a Catalunya activistes del Sàhara Occidental, Nicaragua, Guinea Equatorial, Etiòpia, Sud-àfrica, l’Equador i l’Afganistan. L’ICIP hi coorganitza un diàleg amb Ceshia Ubau i Pedro Bermeo el 5 d’octubre a Casa Amèrica Catalunya.

La gira de tardor arrenca el dimarts 29 de setembre a Sant Feliu de Llobregat, amb un acte inaugural a les 10 h a l’Auditori del Palau Falguera on es presentaran les set persones convidades. Durant deu dies, fins al 8 d’octubre, faran xerrades, activitats a centres educatius, reunions d’incidència política i trobades amb mitjans de comunicació als municipis participants. Cal inscripció prèvia al web de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat (santfeliu.cat/giradetardor).

Diàleg a Casa Amèrica Catalunya: Nicaragua, l’Equador i la defensa dels drets humans a l’Amèrica Llatina

En el marc de la gira, l’ICIP coorganitza un diàleg amb Ceshia Ubau, cantautora nicaragüenca a l’exili i activista per una vida digna, i Pedro Bermeo, advocat ambientalista i defensor de l’Amazònia equatoriana. La conversa, moderada per Sílvia Plana, responsable d’aliances estratègiques de l’ICIP, tindrà lloc el dilluns 5 d’octubre a les 19 h a Casa Amèrica Catalunya. L’entrada és lliure, amb aforament limitat.

La trobada abordarà la situació política i dels drets humans a Nicaragua, en un context de creixent autoritarisme, i les dificultats per aplicar el resultat de la consulta popular celebrada a l’Equador l’agost de 2023, en què prop del 60 % dels vots es van pronunciar a favor d’aturar l’explotació petroliera al Parc Nacional Yasuní. El diàleg també permetrà reflexionar sobre l’art com a eina de resistència, la relació entre crisi climàtica i drets humans, el paper de les generacions més joves en la promoció del pensament democràtic i la construcció d’alternatives basades en la justícia social.

Ceshia Ubau (Managua, 1997) va sortir de Nicaragua el 2018 de manera preventiva arran de la crisi sociopolítica i la repressió d’aquell any. Després de set anys a Costa Rica, i davant la situació de risc que afecta la comunitat nicaragüenca establerta al país, va tornar a migrar. Actualment viu a l’Estat espanyol, des d’on continua utilitzant la música com a eina de guarició, resistència i construcció d’esperança.

Pedro Bermeo (Quito, 1991) és advocat ambientalista, fotògraf i activista pels drets de la natura i la justícia climàtica. És portaveu del col·lectiu YASunidos, un moviment ecologista i social que treballa des del 2013 per protegir el Parc Nacional Yasuní, un dels territoris amb més biodiversitat del planeta. Bermeo va participar en el procés de la consulta popular del 2023 i, malgrat el resultat favorable, la implementació de la decisió continua avançant lentament.

Les altres persones convidades a la gira

Asria Mohamed és periodista, defensora dels drets humans i artista sahrauí. Viu a Noruega, on recorre el país fent xerrades per donar a conèixer la situació del poble sahrauí.

Gonzalo Abaha Nguema Mikue és activista LGTBIQ+, escriptor i investigador, i coordinador nacional del col·lectiu Somos Parte del Mundo a Guinea Equatorial. La seva segona novel·la, Lo rarito que eres, aborda les teràpies de conversió, les noves masculinitats i la deshumanització dels cossos al seu país.

Hanna Lemma, investigadora feminista etíop i directora de la plataforma Addis Powerhouse, reivindica la representació política de les dones com a via per situar a l’agenda pública els temes que les afecten.

Nontokozo Sedibe-Sabic, nascuda a Sud-àfrica i resident a Catalunya, és activista, mediadora i líder comunitària. Dirigeix l’associació Ubuntu Co-create, centrada en pràctiques antiracistes i contràries a l’opressió.

Zainab Saberi, periodista afganesa, denuncia els crims dels talibans al seu país a través del periodisme i de l’art.

Un projecte amb arrels municipals

Ciutats Defensores dels Drets Humans va néixer el 2013 a iniciativa de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, amb l’objectiu de donar suport a les persones defensores dels drets humans i de fer conèixer a la ciutadania catalana, especialment a la gent jove, les seves lluites i les causes estructurals dels conflictes. Actualment el projecte és coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR), amb la participació de 30 ajuntaments i 8 entitats i institucions catalanes, entre les quals hi ha Casa Amèrica Catalunya i l’ICIP, que dona suport al projecte des dels seus inicis, el 2013.

L’ICIP ha publicat les resolucions definitives de les dues convocatòries de subvencions corresponents a l’any 2026: per a projectes d’entitats sense ànim de lucre destinats al foment de la pau i per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP).

El termini d’execució dels projectes subvencionats s’inicia amb la publicació de les dues resolucions i finalitzarà el 4 de setembre de 2027. L’ICIP convoca anualment dues línies de subvencions amb l’objectiu de fomentar la cultura de pau i impulsar la generació i transmissió de coneixement.

Projectes subvencionats

En la convocatòria de subvencions per a projectes d’entitats destinats al foment de la pau, la resolució definitiva inclou set projectes amb un import total de 80.000 euros:

• El procés de pau al Kurdistan, amb la diàspora kurda de Catalunya (Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions)
• Dones afganeses davant l’apartheid de gènere: educació per la pau i incidència social (Associació People Help)
• Construir pau en temps de guerra: desmilitarització i resistència noviolenta (FundiPau)
• MOSAIC Educació per la convivència, la pau quotidiana i la prevenció de les discriminacions en la infància en acolliment residencial (Fundación Privada Utopía)
• Els algoritmes de la guerra (Blauhaus audiovisual)
• Famílies per una educació en pau (AFFAC)
• Eines formatives per a l’acompanyament a víctimes de conflictes armats i crims internacionals des d’una perspectiva de drets humans (Institut de Drets Humans de Catalunya)

En la convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau R-ICIP, la resolució definitiva inclou vuit projectes amb un import global de 78.420 euros:

• Alfabetització Digital Crítica per a la Pau (ADC-PAU): Disseny i validació d’un marc pedagògic anti-(neo)feixista amb joves a Catalunya (Universitat de Barcelona)
• La incardinació dels acords de justícia restaurativa en el procés penal: un camí a la deflació punitiva (Universitat de Girona)
• Primera radiografia sistemàtica del sistema comunicatiu a Lleida sobre la violència masclista endèmica (Universitat de Lleida)
• Dualitat nuclear, dialèctiques de seguretat i educació vivencial (Universitat Oberta de Catalunya)
• L’hora de les reines. Lideratges femenins i reconciliació en la construcció de la pau a la Casamance, Senegal (Institut Català d’Antropologia)
• Desprogramar l’odi: una recerca-acció participativa sobre jovent, polarització i mediació digital (Universitat de Lleida)
• HAKAWATI. Narrating children and youth memòries in Palestine during a genocide (Universitat Pompeu Fabra)
• Transatlàntiques: Memòries de l’esclavitud als llibres de text (Universitat de Barcelona)

Podeu consultar els projectes subvencionats en anteriors edicions a la secció del web dedicada a les subvencions.

L’ICIP dona suport al nou Diplomat en Dones, Pau i Seguretat amb enfocament psicosocial, una iniciativa de la Xarxa Llatinoamericana de Dones, Pau i Seguretat (Red LAMPS) que ofereix un espai de formació, diàleg i producció col·lectiva de coneixement des dels feminismes del sud. El programa es desenvoluparà entre els mesos de juliol i novembre de 2026 i té com a objectiu enfortir els lideratges feministes per a la construcció de pau des de perspectives situades i descolonitzadores.

La sessió inaugural del diplomat va tenir lloc el 8 de juliol de 2026 amb el diàleg «Contexto Global, Retos Regionales: el arte como puente», que va reunir Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP, Diana Gunneivia García, de la Red LAMPS, i la cantautora Marta Gómez. La conversa va abordar els reptes globals i regionals de la construcció de pau i el paper de l’art com a eina de resistència, transformació social i construcció de ponts entre comunitats.

La convocatòria s’adreça a persones de l’Amèrica Llatina, el Carib i les seves diàspores a Espanya amb experiència de lideratge que vulguin reforçar les seves organitzacions o moviments. No es requereixen estudis previs; el principal requisit és comptar amb experiència en el treball comunitari i disposició al diàleg. El procés de selecció preveu 100 places i la formació és virtual, gratuïta i certificada (120 hores).

El programa s’estructura en cinc mòduls dedicats a les metodologies feministes, la construcció de pau, les seguretats, les guerres i el lideratge des del sud. La metodologia combina espais de diàleg col·lectiu, aprofundiment teòric, producció de coneixement situat i creació artística com a eina per a la reflexió i la cura col·lectiva.

L’ICIP participa activament en la Red LAMPS des de la seva creació, amb l’objectiu de contribuir a transformar les perspectives sobre la seguretat, la pau i el diàleg des d’un enfocament feminista, promovent l’intercanvi de coneixement entre l’Amèrica Llatina i les seves diàspores a Catalunya.

El diplomat forma part de l’Escola Feminista de la Red LAMPS, coordinada per Mujer Diáspora i finançada per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (Generalitat de Catalunya), amb la col·laboració de l’Instituto de Estudios Políticos de la Universidad de Antioquia i del Departament de Psicologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Barcelona acollirà del 6 al 10 de març de 2027 una Trobada internacional de Dones Buscadores, impulsada per l’ICIP, que reunirà dones buscadores d’arreu del món per intercanviar experiències i enfortir la lluita contra les desaparicions forçades. La convocatòria per seleccionar les persones participants està oberta fins al 13 de setembre de 2026.

Davant la manca de veritat, justícia i reparació que sovint acompanya les desaparicions forçades, moltes dones assumeixen la recerca dels seus éssers estimats i esdevenen protagonistes en la defensa dels drets humans i la construcció de pau. Aquesta tasca, però, no està exempta de riscos: les persones buscadores sovint s’enfronten a la indiferència institucional, l’estigmatització, la criminalització i, en alguns casos, a amenaces o agressions.

Amb l’objectiu de crear un espai d’intercanvi i d’aprenentatge mutu entre dones buscadores de contextos diversos, l’ICIP impulsa aquesta trobada en el marc del projecte BCN4Peace i amb la col·laboració d’una àmplia xarxa d’entitats i institucions. La iniciativa vol afavorir l’intercanvi de coneixements, reptes i estratègies comunes davant un fenomen que afecta milers de persones arreu del món.

La trobada dona continuïtat a una de les crides a l’acció sorgides del Congrés Mundial sobre Desaparicions Forçades (Ginebra, 2025) i s’emmarca també en les commemoracions del CED20, el vintè aniversari de la Convenció Internacional per a la Protecció de Totes les Persones contra les Desaparicions Forçades.

Un espai de treball amb mirada de gènere

La trobada es concep principalment com un espai de treball entre les participants, amb intervencions de les mateixes dones buscadores, tallers formatius i dinàmiques de construcció col·lectiva del coneixement, que es podran complementar amb activitats obertes al públic. També incorporarà una reflexió específica sobre l’impacte de gènere de les desaparicions forçades, a partir de l’observació general del Comitè contra les Desaparicions Forçades sobre aquesta qüestió.

Hi participaran dones buscadores, juntament amb representants d’organismes internacionals, persones expertes i acompanyants de processos de cerca.

Convocatòria oberta fins al 13 de setembre

Les dones buscadores interessades a participar-hi poden presentar candidatura a través del formulari disponible fins al 13 de setembre de 2026. La selecció es farà en funció de criteris de pluralitat (context, edat i experiència) i tindrà en compte també la participació prèvia en projectes impulsats per l’ICIP i per altres entitats col·laboradores. Es donarà prioritat a les candidatures de persones que puguin seguir la trobada en castellà, anglès o francès, els idiomes de treball de la trobada.

La preparació de la trobada compta actualment amb el suport de diverses entitats i institucions, entre les quals Baketik Fundazioa, Brigades Internacionals de Pau – Colòmbia, Casa Amèrica Catalunya, CEDI, CEPAD, REDS, SODEPAU, SOS Bebés Robados o la Taula per Mèxic. L’ICIP convida altres organitzacions a sumar-se a aquesta iniciativa, ja sigui donant suport econòmic, finançant desplaçaments, contribuint a la conceptualització de l’esdeveniment o difonent la convocatòria.

Per a qualsevol consulta, tant sobre la candidatura com sobre les vies de col·laboració, ens podeu contactar a icip@icip.cat.

La Trobada internacional de Dones Buscadores s’emmarca en la línia de treball sobre Desaparicions forçades, dins el programa «Violències fora de contextos bèl·lics» de l’ICIP.

Aquest mes de juliol el Departament de Recerca i Universitats ha obert una nova convocatòria del Premi ICIP Alfons Banda, que té per objectiu reconèixer els millors treballs de l’alumnat d’ESO, batxillerat i cicles formatius que promoguin la cultura de pau i la gestió noviolenta dels conflictes.

En concret, l’alumnat pot presentar treballs de recerca, fets durant el curs 2025-2026, que tractin qüestions relacionades amb els conflictes armats, el desarmament, la vulneració o la defensa dels drets humans, l’ús de la noviolència com a eina de transformació social o la memòria històrica, entre d’altres. La convocatòria estarà oberta fins al 17 de setembre a les 14:00h mitjançant el portal de Tràmits de la Generalitat de Catalunya.

El Premi ICIP Alfons Banda arriba enguany a la desena edició. El certamen forma part dels Premis de Recerca Jove (PRJ) que convoca anualment el Departament de Recerca i Universitats i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb un objectiu marc de fomentar l’esperit científic del jovent. En total, es premiaran 79 treballs amb una dotació econòmica de 850 euros cadascun.

A més, els premis reconeixen l’esforç dels centres on estudien i, per això, es premien un total d’11 centres amb 2.500€ per invertir en llibres i publicacions per a la biblioteca o equipament cientificodocent.

Podeu consultar els treballs premiats en anteriors edicions, així com tota la informació relativa als guardons en aquesta pàgina dedicada al Premi ICIP Alfons Banda.

Documentació relacionada

Resolució REU/2212/2026, de 26 de juny, per la qual s’aprova la convocatòria derivada de les bases reguladores dels Premis de Recerca Jove per fomentar l’esperit científic del jovent (PRJ)

En ple Mundial de Futbol 2026, l’ICIP, Amnistia Internacional Catalunya i la Taula per Mèxic han organitzat la taula rodona «Fora de joc a Mèxic: l’altra cara del Mundial 2026», celebrada el 8 de juliol a La Model de Barcelona. La sessió ha posat el focus en la greu crisi de desaparicions forçades i de violència que viu Mèxic i ha reflexionat sobre l’impacte que els grans esdeveniments esportius poden tenir en la visibilització —o invisibilització— de les vulneracions de drets humans.

La periodista Lucía Lagunes, directora de l’agència de notícies CIMAC, el periodista esportiu Toni Padilla i Marlety García, integrant del col·lectiu de familiars Entre Cielo y Tierra, han compartit les seves reflexions en un debat moderat per la periodista Sandra Vicente.

Més de 134.000 persones desaparegudes

Durant la sessió es va recordar que Mèxic registra oficialment més de 134.000 persones desaparegudes i prop de 70.000 cossos pendents d’identificació. Els participants van alertar que aquestes xifres podrien ser encara més elevades a causa de la manca de denúncies i de la desconfiança de moltes famílies envers les institucions.

Un dels missatges que va resumir el sentit de l’acte va ser el lema impulsat pels col·lectius de familiars de persones desaparegudes: «La pilota torna a casa. I els nostres fills, quan?», en referència a l’eslògan oficial del Mundial.

Les famílies buscadores denuncien la manca de suport institucional

Marlety García va explicar la feina que duen a terme les anomenades mares buscadores, dones que, davant la inacció o la insuficiència de la resposta institucional, organitzen recerques per localitzar familiars desapareguts. Segons va denunciar, aquests col·lectius desenvolupen la seva tasca en un context marcat per la impunitat, la violència i les amenaces.

García també va criticar que, mentre el país ha destinat importants recursos a l’organització del Mundial, els equips dedicats a la recerca de persones desaparegudes i a la identificació forense continuen patint manca de recursos. «El govern va invertir centenars de milers de pesos per rebre el món, per a qui volgués visitar-nos, i no hi ha diners, no hi ha pressupost per a les cerques, no hi ha pressupost per a investigacions ni sancions», va afirmar. Igualment, va advertir que diverses organitzacions de familiars han expressat preocupació per l’impacte d’algunes obres vinculades al Mundial sobre espais que consideren d’interès per a la recerca de persones desaparegudes.

L’esport, el relat públic i el periodisme

Toni Padilla va situar el debat en una perspectiva històrica i va recordar que els grans esdeveniments esportius han estat utilitzats sovint pels governs per projectar una imatge positiva dels països amfitrions, fins i tot en contextos de greus vulneracions dels drets humans. Entre altres exemples, va recordar el Mundial d’Argentina de 1978.

Per la seva banda, Lucía Lagunes va denunciar els riscos que afronten les persones que informen sobre les desaparicions forçades i la feina de les famílies buscadores. Va alertar especialment de la situació de les dones periodistes i defensores dels drets humans, que sovint són objecte d’amenaces, criminalització i manca de protecció efectiva.

Una crida a la responsabilitat internacional

La sessió també va abordar el paper de la comunitat internacional davant la crisi de desaparicions a Mèxic. Entre altres qüestions, es va fer referència a l’activació de l’article 34 de la Convenció Internacional per a la Protecció de Totes les Persones contra les Desaparicions Forçades, un mecanisme excepcional que permet al Comitè de les Nacions Unides contra les Desaparicions Forçades traslladar una situació especialment greu a l’Assemblea General de l’ONU.

Els participants van coincidir en la necessitat que la celebració del Mundial no eclipsi la situació que viuen milers de famílies mexicanes i van reclamar que els drets humans continuïn ocupant un lloc central en l’agenda internacional.

L’ICIP ha publicat les resolucions provisionals de les dues convocatòries de subvencions corresponents a l’any 2026: per a projectes d’entitats sense ànim de lucre destinats al foment de la pau i per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP).

Les entitats i centres de recerca proposats com a beneficiaris en aquestes resolucions provisionals hauran de presentar el document d’acceptació de la subvenció i la documentació requerida segons les bases, dins un termini de 10 dies hàbils. En aquest mateix període, també es podran presentar al·legacions, que es valoraran abans de resoldre definitivament la convocatòria.

L’ICIP convoca anualment dues línies de subvencions amb l’objectiu de fomentar la cultura de pau i impulsar la generació i transmissió de coneixement.

Projectes inclosos en les resolucions provisionals

En la convocatòria de subvencions per a projectes d’entitats destinats al foment de la pau, la resolució provisional inclou set projectes per un import total de 80.000 euros:

• El procés de pau al Kurdistan, amb la diàspora kurda de Catalunya (Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions)
• Dones afganeses davant l’apartheid de gènere: educació per la pau i incidència social (Associació People Help)
• Construir pau en temps de guerra: desmilitarització i resistència noviolenta (FundiPau)
• MOSAIC Educació per la convivència, la pau quotidiana i la prevenció de les discriminacions en la infància en acolliment residencial (Fundación Privada Utopía)
• Els algoritmes de la guerra (Blauhaus audiovisual)
• Famílies per una educació en pau (AFFAC)
• Eines formatives per a l’acompanyament a víctimes de conflictes armats i crims internacionals des d’una perspectiva de drets humans (Institut de Drets Humans de Catalunya)

En la convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau R-ICIP, la resolució provisional inclou vuit projectes amb un import global de 78.412 euros:

• Alfabetització Digital Crítica per a la Pau (ADC-PAU): Disseny i validació d’un marc pedagògic anti-(neo)feixista amb joves a Catalunya (Universitat de Barcelona)
• La incardinació dels acords de justícia restaurativa en el procés penal: un camí a la deflació punitiva (Universitat de Girona)
• Primera radiografia sistemàtica del sistema comunicatiu a Lleida sobre la violència masclista endèmica (Universitat de Lleida)
• Dualitat nuclear, dialèctiques de seguretat i educació vivencial (Universitat Oberta de Catalunya)
• Gènere i Sobirania: les violències masclistes en els espais de no-drets (Universitat Autònoma de Barcelona)
• L’hora de les reines. Lideratges femenins i reconciliació en la construcció de la pau a la Casamance, Senegal (Institut Català d’Antropologia)
• Desprogramar l’odi: una recerca-acció participativa sobre jovent, polarització i mediació digital (Universitat de Lleida)
• HAKAWATI. Narrating children and youth memòries in Palestine during a genocide (Universitat Pompeu Fabra)

Podeu consultar els projectes subvencionats en anteriors edicions a la secció del web dedicada a les subvencions.

L’equip i la Junta de Govern de l’ICIP lamentem la mort de Tono Albareda, activista referent de la cooperació internacional i els drets humans, compromès amb nombroses iniciatives de construcció de pau, desenvolupament local i els drets de les dones.

Albareda va presidir durant 12 anys l’ONG CooperAcció, entitat feminista de cooperació internacional dedicada a l’empoderament de les dones i a la defensa de la igualtat com a condició imprescindible per a la justícia social i la pau, des de la qual va promoure una cooperació transformadora, basada en l’enfortiment de les organitzacions del Sud global.

El seu compromís amb la defensa dels drets humans també es va plasmar en la Junta de Lefede, de la qual va ser-ne membre des del 2014 al 2018, i en va exercir la presidència els dos últims anys. Va promoure la creació de l’Observatori DESCA, va impulsar la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia i, més recentment, la creació de la Taula Catalana pels Drets Humans i la Pau a l’Amèrica Central, espais des dels quals va mantenir una relació estreta amb l’ICIP. La seva tasca també destaca pel lideratge de l’esborrany de la Llei de creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans.

Des de l’ICIP volem expressar el nostre reconeixement per aquesta dilatada trajectòria dedicada a la defensa dels drets humans i la pau, i el nostre escalf a la família i amics.

Aquest dilluns 22 de juny al Tanatori de les Corts de Barcelona tindrà lloc la vetlla, de les 15.00 h a les 21.00 h, i la cerimònia de comiat tindrà lloc demà dimarts 23 de juny a les 12.00h, a la sala gran del mateix tanatori.