Categoria: Sense categoria

Per tal d’adaptar-se al nou context derivat de la propagació de la Covid, la Biblioteca de l’ICIP ofereix novament el servei de préstec a demanda: les persones que hi estiguin interessades poden contactar-nos a través del correu biblioteca.icip@gencat.cat o el telèfon 93 554 42 79 i se’ls comunicarà dia i hora de la recollida dels documents.

D’aquesta manera, el centre queda tancat al públic i només obrirà a partir de la concertació d’una cita prèvia. Per a la renovació de préstecs cal posar-se en contacte amb la Biblioteca a través dels canals indicats. Per a la devolució, es poden deixar els documents, degudament identificats, a la consergeria de l’edifici.

En aquestes enllaços podeu consultar el catàleg online i les darreres adquisions. La Biblioteca de l’ICIP està situada al carrer Tapineria 10, 1ra planta de Barcelona, i és un centre especialitzat en la temàtica de la cultura de pau, seguretat i conflictes, de referència en aquest àmbit a Catalunya. Disposa de prop de 9.000 volums i dóna suport a l’ICIP i a persones investigadores i expertes en el camp de la pau. El centre està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món. Forma part de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat i està integrada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).

Des del 15 d’octubre està oberta la convocatòria del Premi ICIP Alfons Banda 2020, que té per objectiu recompensar els treballs de recerca de l’alumnat de segon cicle d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i d’educació postobligatòria (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior) centrats en la construcció de la cultura de pau, la vulneració o defensa dels drets humans i l’ús de la noviolència com a eina de transformació social.  

S’atorgaran dos premis que seran recompensats amb 750 euros cadascun. Els alumnes interessats a optar-hi poden presentar les candidatures fins al proper 10 de novembre de 2020 a les 14:00 (hora local de Barcelona).

El Premi ICIP Alfons Banda va néixer el 2017 i forma part dels Premis a la Recerca Jove que convoca l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb l’objectiu de fomentar l’esperit científic del jovent.

Per a la documentació d’espais de pensament crític i per a la conceptualització i disseny d’una exposició itinerant.

L’ICIP ha obert aquest mes de desembre dues convocatòries de contractes de serveis. 

La primera convocatòria és per a la documentació d’experiències d’espais per a l’anàlisi crítica i la sensibilització en construcció de pau. Concretament, l’objecte de la contractació és la realització de documents descriptius sobre museus de la pau, hotel d’entitats i centres i espais de pensament crític sobre pau, violència i justícia global, a nivell internacional.

El termini de presentació de propostes està obert fins al proper 30 de gener de 2021. Les persones o entitats interessades en participar a la convocatòria han d’enviar la documentació requerida al correu mfuentes@icip.cat tot indicant a l’assumpte “TdR espais de reflexió crítica”. 

La segona convocatòria és per a la conceptualització, elaboració de continguts i disseny d’una exposició itinerant relacionada amb l’àrea de treball “Violències fora de contextos bèl·lics”. La mostra ha de tenir com a objectius 1) explicar, amb una visió global i una perspectiva de gènere, que més enllà de les guerres en curs existeixen altres tipus de situacions extremament violentes que condicionen la vida de les persones que hi viuen; 2) reconèixer i posar en valor el paper de les persones i els col·lectius que construeixen pau en situacions de violència crònica; 3) estimular la consciència ciutadana sobre les oportunitats i impacte de les intervencions de la població a la resolució de conflictes i construcció de pau, inclús en les situacions més adverses.

En aquest cas, el termini de presentació de propostes finalitza el proper 15 de febrer de 2021. Les persones o entitats interessades en participar a la convocatòria han d’enviar la documentació requerida al correu convocatories@icip.cat.

El Comitè Nobel premia l’organització humanitària World Food Programme.

El Comitè Noruec Nobel ha atorgat el Premi Nobel de la Pau 2020 a l’organització humanitària World Food Programme (WFP), de Nacions Unides, pel seu esforç en combatre la fam al món i la seva contribució en millorar les condicions per a la pau en zones de conflicte i prevenir l’ús de la fam com a arma de guerra.

És un reconeixement valuós que situa la lluita contra la fam en l’agenda internacional, una qüestió primordial ja que la falta d’accés a l’alimentació continua sent avui en dia una de les xacres de la humanitat, que afecta milions de persones. És important recordar que no hi ha fam al món per mancança d’aliments, sinó perquè la seva producció i distribució no està garantida per al conjunt de la població.

Aquest premi també ens recorda el perillós vincle que existeix entre les guerres i la fam: els conflictes armats causen fam, alhora que la fam causa conflictes armats. En la internacionalització actual dels conflictes, per exemple a l’Afganistan, Iemen o Líbia, augmenten les responsabilitats dels països que donen suport a les parts en conflicte en la generació de fam i les conseqüències que això té per a milions de persones.

Per últim, el Nobel de la Pau 2020 és també un reconeixement al multilateralisme en un moment en que la solidaritat internacional i el suport mutu estan en crisi, i en què la pandèmia de la COVID19 és un repte mundial.

Barcelona, 8 d’octubre de 2020.- L’ICIP ha presentat aquest matí l’Enquesta ICIP 2020 “Convivència i polarització a Catalunya” en una roda de premsa a càrrec el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer. La mostra, coordinada per la politòloga Berta Barbet, s’ha realitzat el mes de juliol a partir de 2.010 entrevistes en línia, amb l’objectiu d’avaluar la percepció de la convivència a Catalunya i les dinàmiques de polarització, accentuades amb el conflicte territorial actual.

Es tracta de la primera enquesta que es fa a Catalunya que analitza la polarització emocional de la ciutadania. La mostra s’ha segmentat per sexe (1.019 homes i 991 dones), edat i per residència geogràfica.

Els resultats de l’enquesta constaten que la majoria de la població valora positivament el nivell de convivència a Catalunya. Concretament, un 67% considera que la convivència a Catalunya és bona o molt bona, amb una puntuació mitjana de 7,1 punts en una escala de 10, un percentatge que augmenta fins al 76% quan es valora la convivència en l’entorn més proper (municipi o barri), amb una puntuació mitjana de 7,5 punts. També són positius els valors de confiança social, ja que el grau de confiança de la població catalana en la resta de la ciutadania (5,9) és superior als valors del conjunt d’Espanya (5,6) i de la mitjana europea (5,5).

Polarització ideològica i emocional

L’enquesta analitza la situació de polarització ideològica a Catalunya a partir de diferents temes de debat. Se’n desprèn que el conflicte territorial és actualment el tema que genera més polarització. Un 44% de les persones enquestades se situa en les dues posicions més extremes, i un 17% en una posició intermèdia, fet que dibuixa tres blocs principals. Aquest és un comportament que no es percep en la resta de temes a debat: economia, resposta a la Covid, feminisme, ús de la llengua, classe social, immigració.

La mostra també constata la percepció que els partits polítics i els mitjans de comunicació estan molt més polaritzats que la societat. Concretament, un 43% de les persones enquestades considera que els partits polítics estan molt polaritzats, mentre que tan sols un 11% considera que la societat està molt polaritzada.

En el cas del conflicte territorial és l’únic tema de debat en què la polarització ideològica té una certa incidència en la polarització emocional, vinculada a aquelles persones que senten la seva forma de vida o cultura amenaçades. Amb tot la radicalitat en el posicionament polític no es tradueix en emocions més negatives vers qui pensa diferent.
En relació a les emocions que sent la població per les persones que pensen diferent, el respecte és l’emoció més compartida entre els enquestats, seguit de la impotència. Alhora un 26% afirma que no sent ni empatia ni confiança per qui pensa diferent.

En relació a les percepcions d’agressió, un 16% de les persones enquestades s’han sentit agredides en un cercle d’amistats; un 13% a la feina i un 10% a l’entorn familiar; aquesta percepció d’agressió augmenta en els espais de relació no directes: a les xarxes socials arriba al 22%, alhora que un 46% afirma haver-se sentit agredit/da per les institucions.

També hi ha una percepció generalitzada que els governs català i espanyol han comès errors que han dificultat, enlloc de facilitar, una possible solució al conflicte territorial.

Perspectives de diàleg social i polític

L’enquesta també avalua les preferències de la població per possibles sortides al conflicte territorial. Un 79% de la ciutadania aposta per un diàleg polític i un 50% considera que aquest diàleg no s’ha de limitar al marc de la Constitució espanyola. Tot i aquesta predisposició, la mostra constata que una tercer part de les persones enquestades tenen dubtes sobre el resultat d’aquest diàleg.

Pel què fa a les opcions de diàleg social, els amics (67%) i la família (65%) són els entorns més propicis a dialogar, per sobre de l’entorn laboral (42%), els veïns (37%) i de les xarxes socials (24%).

Propostes de l’ICIP

Davant dels resultats de l’enquesta “Convivència i polarització a Catalunya”, l’ICIP conclou que no podem parlar d’una fractura social a Catalunya en el sentit de dues comunitats que no interaccionen, ja que el posicionament sobre el conflicte territorial no es correspon amb el posicionament sobre els altres temes de debat. Amb tot, hi ha un nombre important de persones que s’han sentit agredides, sobretot per les institucions, o que senten amenaçada la seva forma de vida o cultura en relació al conflicte territorial.

En aquest context, l’ICIP proposa:
– Les persones que lideren la confrontació política tenen la responsabilitat d’articular discursos i de realitzar gestos conciliadors que ens ajudin a conviure en la diferència.
– La incapacitat de les institucions per resoldre el conflicte territorial crida a una major implicació d’agents de la societat civil per cercar vies incloents i creatives per sortir de l’atzucac del conflicte territorial.
– Cal posar atenció a les ferides emocionals perquè afecten a molts individus i, de retruc, al conjunt de la societat. Hem d’aprendre a conviure en la diferència i posar atenció a les emocions per tractar-nos amb CURA: Curiositat per les opinions diferents; Respecte a les persones, independentment de les seves opinions; Autocrítica, perquè ningú té la veritat absoluta.

El certamen s’adreça a joves d’entre 12 i 25 anys. Es poden presentar candidatures fins a l’1 de febrer de 2021.

Un any més l’ICIP ha obert la convocatòria del Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau, que arriba ja a la cinquena edició i que té per objectiu donar visibilitat al compromís i la creativitat dels i les joves en l’àmbit de la cultura de pau.

Com en les anteriors edicions, el concurs té dues modalitats:

– Modalitat 1: s’hi poden presentar estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat de Catalunya.

– Modalitat 2: s’hi poden presentar nois i noies d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya. 

En tots dos casos, cal presentar-se al concurs formant un grup d’un mínim de tres persones, composar una peça de hip-hop amb versos de creació pròpia i fer una gravació en vídeo de la seva interpretació, d’un màxim de 4 minuts de durada.

La lletra de les cançons ha d’estar relacionada amb la convivència en els espais urbans o escolars; la crítica de la violència; la denúncia de violacions de drets humans; la solidaritat amb persones atrapades o que fugen de conflictes armats; o el paper dels joves en la construcció de pau.

La convocatòria està oberta fins a l’1 de febrer de 2021. Les candidatures s’han de presentar de forma telemàtica a través del portal de Tràmits. L’obra audiovisual en suport digital es trametrà a posteriori de la presentació de la sol·licitud. Les instruccions d’enviament s’informaran mitjançant un missatge al correu electrònic del responsable del projecte indicat a la sol·licitud d’inscripció.

El Concurs ICIP de Hip-hop per la Pau té el suport de l’Agència Catalana de Joventut, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i el Departament d’Educació.

Per a més informació us podeu posar en contacte amb l’ICIP per telèfon (93 554 42 79) o bé correu electrònic (icip@gencat.cat).

L’ICIP ha obert nova convocatòria per a ajuts a treballs de recerca en l’àmbit de la pau R-ICIP 2020-2021, amb un import global màxim de 60.000 euros. En els termes i condicions previstos a les bases reguladores, el termini de presentació de sol·licituds finalitza el 9 d’octubre de 2020.
Els ajuts, que gestiona l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) van destinats a equips investigadors d’universitats del sistema universitari català o els centres públics o privats de Catalunya sense finalitat de lucre, que tinguin com a una de les seves activitats principals la recerca.

En aquesta edició s’han introduit dues importants modificacions. D’una banda, queda suprimida la necessitat que als grups de recerca hi hagi d’haver una persona doctorada. D’altra banda, la sol·licitud i l’acceptació de la subvenció es realitzaran, amb caràcter exclusiu, per la via telemàtica.

El Premi ICIP 2020 reconeix l’activista Julienne Lusenge per la seva tasca de “prevenció i reducció de la violència sexual i de gènere, i per l’enfortiment de la participació de les dones en la construcció de pau a la República Democràtica del Congo“.

Lusenge és fundadora i presidenta de l’organització SOFEPADI (Female Solidarity for Integrated Peace and Development), que proporciona atenció integral a les víctimes de violència sexual i de gènere, i directora executiva de Fund for Congolese Women, entitat que ofereix suport financer i tècnic per a l’empoderament de les dones i les nenes congoleses, per tal de situar-les com a agents de canvi en el sí de les seves famílies i comunitats. És també fundadora de l’hospital Karibuni Wa Mama, a la localitat de Bunia, des d’on s’atenen dones supervivents de violència sexual i els seus fills i filles. Fins a l’actualitat, l’hospital ha atès més de 7.000 supervivents.

Originària del l’est del Congo, una regió devastada per la guerra iniciada el 1998 i per les atrocitats comeses pels grups armats contra les comunitats locals i, en particular, contra dones i nenes, Lusenge ha estat testimoni de la violència i s’ha erigit com a veu de denúncia i de suport a les víctimes. Des de les organitzacions on treballa, Lusenge ha pressionat el govern congolès i la comunitat internacional perquè actuïn davant la violència sexual i la discriminació contra les dones, i perquè incloguin les dones en els processos de pau i en defensin els seus drets polítics. També ha fet incidència per a l’adopció de les Resolucions 1820 i 1325 sobre els drets de les dones per part del Consell de Seguretat Nacions Unides, i per la creació del Relator Especial per a la República Democràtica del Congo.

El seu activisme i lideratge l’ha portat a rebre amenaces per part d’exmembres de grups armats i ha hagut de canviar de domicili en diverses ocasions.

La cerimònia de lliurament del guardó va tenir lloc el 20 de setembre de 2021 al Parlament de Catalunya, en un acte presidit per la presidenta del Parlament, Laura Borràs, la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, i el president de l’ICIP, Xavier Masllorens.

Coincidint amb el lliurament del Premi ICIP 2020, l’ICIP va organitzar el 21 de setembre una conversa amb la premiada per tal de reflexionar sobre les iniciatives per combatre la violència sexual a la República Democràtica del Congo, un país amb alts nivells de violència contra les dones. L’acte, moderat pel director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, va comptar amb la participació de la secretària de Feminismes de la Generalitat de Catalunya.

Podeu recuperar la sessió en aquest enllaç:

L’ICIP, en el marc de la seva línia de treball “Memòria, convivència i reconciliació”, té com a objectiu abordar les experiències, eines, i oportunitats de construcció de pau en societats en períodes de transició. El programa posa l’accent en l’estudi dels processos de reconciliació i de reconstrucció del teixit social, els processos de transició política, econòmica i social des d’una perspectiva de pau, les eines de la justícia transicional, les polítiques públiques i iniciatives socials de foment de la convivència i la memòria, i l’anàlisi dels drets i necessitats de les víctimes.

Concretament, la veu i el paper de las diàspores com a agents actius en processos de construcció de pau pot constituir un element clau en la transformació dels conflictes i en processos de reconciliació als seus països d’origen. D’aquesta forma, la participació de la diàspora en escenaris de postconflicte, a través de les seves experiències i narratives, poden ser elements fonamentals per a processos de justícia transicional, per a garantir la implementació efectiva d’acords de pau i per a la transformació social a través d’una cultura de pau.

En aquest sentit, l’ICIP té una llarga trajectòria de suport a la diàspora colombiana a Catalunya i a Europa i, actualment, és la Secretaria Tècnica a Europa de la Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició de Colòmbia, donant suport metodològic al procés de presa de testimonis, coordinant els grups de treball en diferents països europeus i impulsant accions de reconeixement a les víctimes.

L’ICIP pretén donar un impuls a aquesta línia de treball i continuar explorant el paper de les diàspores en processos de pau i memòria, i en la construcció d’estratègies que contribueixin a la convivència i a la reconciliació. L’objectiu principal és seguir fomentant la reflexió teòrica i pràctica amb la intenció de donar suport a l’intercanvi de diferents experiències imetodologies entre diferents diàspores, posant el focus en el paper de les dones.

És per aquest motiu que l’ICIP ha obert una convocatòria per a la realització d’un informe sobre el potencial de las diàspores en l’àmbit de la construcció de memòria, diàleg i reconciliació. L’objectiu del treball és resumir la informació existent a través d’una revisió bibliogràfica, de fonts diverses, que permeti conèixer l’estat de la qüestió i les aportacions conceptuals sobre el paper de les diàspores en la construcció de memòria i en processos de diàleg i reconciliació, i identificar actors amb experiència en aquest àmbit.

Les persones interessades en participar a la convocatòria poden presentar la proposta de treball, el currículum i el pressupost fins al proper divendres 9 d’octubre mitjançant un correu electrònic a l’atenció de Maria Fanlo: mfanlo.icip@gencat.cat

La proposta que assoleixi una millor valoració serà l’adjudicatària del contracte, sense perjudici que l’ICIP pugui deixar la contractació deserta, si cap de les ofertes presentades assoleix la qualitat mínima exigida.

L’ICIP, en el marc de la seva línia de treball “Memòria, convivència i reconciliació”, té com a objectiu abordar les experiències, eines, i oportunitats de construcció de pau en societats en períodes de transició. El programa posa l’accent en l’estudi dels processos de reconciliació i de reconstrucció del teixit social, els processos de transició política, econòmica i social des d’una perspectiva de pau, les eines de la justícia transicional, les polítiques públiques i iniciatives socials de foment de la convivència i la memòria, i l’anàlisi dels drets i necessitats de les víctimes.

Concretament, la veu i el paper de las diàspores com a agents actius en processos de construcció de pau pot constituir un element clau en la transformació dels conflictes i en processos de reconciliació als seus països d’origen. D’aquesta forma, la participació de la diàspora en escenaris de postconflicte, a través de les seves experiències i narratives, poden ser elements fonamentals per a processos de justícia transicional, per a garantir la implementació efectiva d’acords de pau i per a la transformació social a través d’una cultura de pau.

En aquest sentit, l’ICIP té una llarga trajectòria de suport a la diàspora colombiana a Catalunya i a Europa i, actualment, és la Secretaria Tècnica a Europa de la Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició de Colòmbia, donant suport metodològic al procés de presa de testimonis, coordinant els grups de treball en diferents països europeus i impulsant accions de reconeixement a les víctimes.

L’ICIP pretén donar un impuls a aquesta línia de treball i continuar explorant el paper de les diàspores en processos de pau i memòria, i en la construcció d’estratègies que contribueixin a la convivència i a la reconciliació. L’objectiu principal és seguir fomentant la reflexió teòrica i pràctica amb la intenció de donar suport a l’intercanvi de diferents experiències imetodologies entre diferents diàspores, posant el focus en el paper de les dones.

És per aquest motiu que l’ICIP ha obert una convocatòria per a la realització d’un informe sobre el potencial de las diàspores en l’àmbit de la construcció de memòria, diàleg i reconciliació. L’objectiu del treball és resumir la informació existent a través d’una revisió bibliogràfica, de fonts diverses, que permeti conèixer l’estat de la qüestió i les aportacions conceptuals sobre el paper de les diàspores en la construcció de memòria i en processos de diàleg i reconciliació, i identificar actors amb experiència en aquest àmbit.

Les persones interessades en participar a la convocatòria poden presentar la proposta de treball, el currículum i el pressupost fins al proper divendres 9 d’octubre mitjançant un correu electrònic a l’atenció de Maria Fanlo: mfanlo.icip@gencat.cat

La proposta que assoleixi una millor valoració serà l’adjudicatària del contracte, sense perjudici que l’ICIP pugui deixar la contractació deserta, si cap de les ofertes presentades assoleix la qualitat mínima exigida.

Barcelona, 21 de setembre de 2020.- Coincidint amb el Dia Internacional per la Pau l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau) ha lliurat aquesta tarda al Parlament de Catalunya el Premi ICIP Constructors de Pau 2019 al Col·lectiu de Famílies de Persones Desaparegudes a Algèria (CFDA) “per la seva determinació i coratge en la denúncia de les desaparicions forçades a Algèria, la lluita contra la impunitat i la contribució per assolir una transició pacífica al país”. L’organització va ser creada el 1998 per un grup de mares de persones desaparegudes amb l’objectiu de sensibilitzar l’opinió pública nacional i internacional sobre els caso que van tenir lloc durant la guerra civil dels anys 90 al país nord-africà.

La cerimònia, presidida pel president del Parlament, Roger Torrent, l’ha inaugurat el president de l’ICIP, Xavier Masllorens, qui ha recordat que és la primera vegada que el Premi ICIP Constructors de Pau viatja a la riba sud del Mediterrani, el que ha qualificat d’una “acte de justícia, pel que suposa de suport d’una institució de pau europea a la lluita per la veritat i la justícia d’una organització social dels països àrabs del Magrib”.

En el transcurs de la cerimònia s’ha projectat un vídeo sobre l’organització premiada i el president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia, n’ha llegit una glossa, tot recordant els principis per la veritat, ja justícia, la reparació i les garanties de no repetició del col·lectiu. Bondia ha reivindicat la memòria com a pas indispensable per esclarit la veritat: “Ens cal una memòria que no sigui propiciatòria de l’oblit, que garanteixi un lloc genuí en la història als milers de víctimes del Terrorisme d’estat i a les seves famílies. Alhora ha destacat que el Premi ICIP “ens ha de servir per retre un sentit homenatge a les víctimes invisibles de l’Estat algerià, ens ha de servir per visibilitzar-les davant de les societats nacionals i la societat civil internacional”.

En el seu discurs la fundadora del col·lectiu premiat, Nassera Dutour, ha reivindicat la lluita de milers de famílies algerianes víctimes de desaparicions forçades contra la impunitat i a favor de la llibertat d’expressió i, en definitiva, de l’estat de dret perquè “sense democràcia no hi haurà veritat”. Dutour ha exposat el cas del seu fill Amine, desaparegut el 1997 quan tenia 21 anys i del qual mai s’han esclarit els fets: “Vivim entre l’esperança i la desesperança”, ha reconegut.

En la clausura de l’acte, el president del Parlament, Roger Torrent, ha lloat “la tasca valenta i necessària” del Col·lectiu de Famílies de Persones Desaparegudes a Algèria i ha destacat el compromís “històric i constant” del Parlament i la ciutadania catalana amb la pau, el dia que fa 40 anys de la seva restitució després de la dictadura franquista. En les seves intervencions, el president del Parlament i el president de l’ICIP han tingut un record pels empresonats i exiliats, en especial per Carme Forcadell i Raül Romeva qui fa tres anys van presidir, precisament, la cerimònia del Premi ICIP Constructors de Pau 2016.

Lluita incansable per la veritat i la justícia
El col·lectiu CDFA va ser creat a París el maig de 1998 per un grup de mares de persones desaparegudes a Algèria amb l’objectiu de sensibilitzar l’opinió pública nacional i internacional sobre els casos de desaparicions forçades que van tenir lloc durant la guerra civil dels anys 90 al país nord-africà. El mateix any, l’entitat va organitzar una manifestació davant de l’Observatori Nacional dels Drets Humans a Alger, que des de llavors s’ha convertit en un esdeveniment setmanal.

Des de la seva fundació, el CFDA ha estructurat el moviment de mares de desapareguts i ha promogut la creació de diversos comitès per tot França, entre els quals destaca SOS Disaparu(e)s. Actualment, el col·lectiu és l’única organització que ofereix assistència i suport als familiars de persones desaparegudes a Algèria, malgrat la manca de reconeixement institucional al país. L’entitat treballa per assolir una transició pacífica i democràtica a Algèria a partir de l’establiment d’un procés per a la veritat, la justícia i la reparació i del ple respecte pels drets i les llibertats fonamentals.

Entre la seva activitats destaca l’elaboració de més de 5.400 dossiers amb informació relativa a persones desaparegudes i ha informat d’aquests casos al Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Desaparicions Forçades. El CDFA és membre de la Xarxa Euromediterrània dels Drets humans i de la Federació Euromediterrània contra les Desaparicions Forçades i té estatuts d’observador a la Comissió Africana dels Drets humans i dels Pobles.

Premi ICIP Constructors de Pau
L’ICIP convoca anualment, des de l’any 2011, el Premi ICIP Constructors de Pau amb la finalitat de guardonar i reconèixer públicament a persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.
El guardó, concedit per la Junta de Govern de l’ICIP, consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta de Sol, i una dotació econòmica de 6.000 euros.

Anteriors guardonats amb el Premi ICIP Constructors de Pau: Cauce Ciudadano, Mèxic (2018); Arcadi Oliveres (2017); Brigades Internacionals de Pau (2016); Joan Botam (2015); Women’s International League for Peace and Freedom (2014); Jovan Divjak, Bòsnia (2013); Mares de Soacha, Colòmbia (2012); La lluita d’objectors i insubmisos simbolitzats en Pepe Beúnza (2011); Parlament de Catalunya (2011, edició extraordinària).