L’ocupació israeliana dels territoris palestins té un impacte devastador en la salut mental i emocional de la població infantil i juvenil. Aquesta és una de les principals conclusions que van exposar tres investigadores de la Universitat de Betlem en una conferència celebrada a la seu de l’ICIP el passat 21 de maig, en un acte organitzat en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra.
Les tres acadèmiques, expertes en psicologia clínica, psicologia social i gènere, van compartir les seves investigacions sobre els efectes de la violència estructural i l’ocupació militar a Gaza i Cisjordània. “El genocidi, el desplaçament forçós i la violència estan destruint el dia a dia dels infants”, va denunciar Minerva Qassis Jarayseh, una de les ponents.
Les recerques constaten que els infants i joves palestins viuen en un estat de “trauma crònic i continuat”, tal com va assenyalar una de les investigadores en psicologia clínica, Razan Qadar. Aquest trauma es manifesta en pors constants, trastorns del son i l’alimentació, inseguretat, dificultats per accedir a l’educació i una afectació profunda del benestar emocional.
Tot i aquest context extrem, les investigadores van posar en valor la capacitat de resiliència de la comunitat palestina i el paper transformador de la recerca acadèmica com a eina per documentar les violacions de drets, resistir a l’opressió i contribuir a la sanació col·lectiva.
Els dies 14 i 15 de maig, el Fòrum Català per la Pau va organitzar dues sessions deliberatives a Barcelona i Tarragona centrades en l’Eix 3: Conflictes, Violència i Pau, amb l’objectiu de contribuir a l’elaboració del Pla Director País de Pau.
En total, hi van participar una trentena de persones —tant a títol individual com en representació d’entitats compromeses amb la justícia global i la cultura de pau— que van treballar col·lectivament en la definició de propostes concretes.
Les sessions es van estructurar en grups de debat que, durant una hora, van abordar iniciatives en tres àmbits principals:
Prevenció de la violència internacional mitjançant intervencions sostenibles.
Suport legal i psicosocial a persones en contextos de violència greu.
Promoció del desarmament a través de polítiques institucionals clares.
Les propostes resultants es van compartir en una posada en comú final, que va permetre identificar consensos, divergències i línies d’acció compartides.
Sessió de Barcelona (14 de maig – Hub Social BCN)
La trobada de Barcelona va comptar amb la participació d’entitats com NOVACT, ACPP, Justícia i Pau, FundiPau, LaFede.cat, Fundació Akwaba, Bosco Global, WILPF, AHEAD i International Action for Peace (IAP).
Entre les propostes que van sorgir del debat s’inclouen la creació d’un centre supranacional de formació en prevenció de conflictes i defensa civil no violenta; la reubicació temporal d’activistes en risc; l’establiment d’un observatori internacional de cossos civils de pau; i la promoció de polítiques de compra ètica i no col·laboració amb indústries vinculades a la guerra.
Sessió de Tarragona (15 de maig – Campus Catalunya URV)
A Tarragona, hi van assistir representants de Comitè Óscar Romero, Xarxa Coordinadora d’ONGs Solidàries, Associació Cultural Sant Jordi, Associació Musical Pau Casals del Vendrell, Associació Quilòmetre 0, Cooperació Activa del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, així com personal tècnic de l’Ajuntament de Tarragona.
Així, es van afegir propostes com l’impuls de campanyes de denúncia a entitats bancàries que inverteixen en armament, la desincentivació d’empreses catalanes que operin en zones de conflicte, el desenvolupament de línies de subvenció per xarxes locals de protecció a defensores de drets humans, la revisió del Consell Català de Foment de la Pau per garantir representació territorial o la retirada simbòlica del Ministeri de Defensa del Saló de l’Ensenyament.
Pròximes sessions
Les següents cites del Fòrum tindran lloc el 20 de maig a Tortosa i el 27 de maig a Granollers, centrades en l’Eix 4: Amenaces i Reptes Globals per a la Pau.
Les aportacions es poden fer també de forma telemàtica a través del portal participa.gencat.cat. Totes les propostes es recolliran com a part del procés participatiu per a l’elaboració del Pla Director País de Pau, que el Govern de la Generalitat presentarà pròximament al Parlament per a la seva aprovació.
L’ICIP ha celebrat aquest divendres 9 de maig la cerimònia de lliurament dels premis del 9è Concurs Hip-hop per la Pau en un acte a la Lleialtat Santsenca de Barcelona, amb participació dels grups premiats, actuacions de rap en directe i espais de micro obert i freestyle.
La novena edició ha estat la més participativa fins ara: 664 joves de 23 centres i entitats de 22 municipis diferents hi han presentat un total de 45 propostes audiovisuals. El concurs, creat per l’ICIP l’any 2016, té com a objectiu donar visibilitat al compromís i la creativitat dels i les joves en l’àmbit de la cultura de pau, i compta amb el suport del Departament d’Educació, la Direcció General de Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya.
L’acte de lliurament ha estat conduït per Chema Sarri, tècnic de comunicació de l’ICIP, i ha comptat amb intervencions institucionals, projeccions de vídeos, actuacions en directe i la dinamització artística del col·lectiu Llobregat Block Party.
El director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, ha destacat “la capacitat del hip-hop per parlar de pau en clau contemporània, des de la vivència dels joves”, mentre que Marta Clar, del Departament d’Educació, ha posat en valor el concurs com a eina educativa que “apropa l’alumnat a una mirada crítica i transformadora”.
També hi han intervingut Marta Grau, de l’Agència Catalana de Cooperació, i Bartolomé Agudo, director general de Joventut, que ha afirmat que “les persones joves tenen molt a dir, i aquest espai els ho permet fer amb veu pròpia”.
Els grups guanyadors
Modalitat 1 – Centres educatius:
Primer premi: Institut Pla de les Moreres (Vilanova del Camí), amb El reflex del mirall
Segon premi: Institut Ticeris (Sarrià de Ter), amb Tant de bo estimar-te no fes tant de mal
Mencions especials: – Institut Pere Alsius i Torrent (Banyoles), amb 53 – Institut Llançà, amb Les seves guerres, els nostres morts
Modalitat 2 – Entitats socials i culturals:
Primer premi: Associació Atzavara-Arrels (Tortosa), amb La terra som natros
Segon premi: Projecte 9aVic (Ajuntament de Vic), amb Jo ho tinc clar?
Menció especial: Projecte Un toc de Salt (Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana), amb Mon amie
Els premis inclouen sessions de formació en hip-hop i l’enregistrament de temes en estudis professionals, com a reconeixement al seu talent i compromís amb la justícia social i la cultura de pau.
Una jornada de cultura, expressió i transformació
La cerimònia ha inclòs actuacions musicals, dansa, improvisació i un espai de micro obert on joves participants han pujat espontàniament a l’escenari.
El 9è Concurs Hip-hop per la Pau consolida aquesta iniciativa com un espai de referència per a la participació juvenil i la promoció d’una cultura de pau a Catalunya. L’ICIP ja prepara la propera edició amb l’objectiu de continuar escoltant, amplificant i reconeixent les veus joves que treballen per un món més just.
Aquest mes de maig s’han publicat les dues convocatòries de subvencions de l’ICIP destinades a fomentar les iniciatives i projectes de foment de la cultura de pau, amb un import global de 80.000 euros cadascuna.
Subvencions per a projectes d’entitats
D’una banda, l’ICIP ha publicat la convocatòria de subvencions per a projectes d’entitats sense afany de lucre destinats al foment de la pau corresponent a l’any 2025. En aquest cas, el termini per presentar sol·licituds és d’un mes, a comptar de l’endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), és a dir, des del dissabte 10 de maig al dimarts 10 de juny de 2025. La presentació de sol·licituds s’ha de fer via telemàtica, a través del portal de Tràmits de la Generalitat de Catalunya.
Subvencions per a projectes de recerca d’universitats
D’altra banda, l’ICIP ha publicat la convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP). En aquest cas, el termini de presentació de sol·licituds estarà obert del divendres 16 de maig al dilluns 16 de juny de 2025. La presentació de sol·licituds també s’ha de fer via telemàtica, a través d’aquest enllaç del portal de Tràmits.
Podeu consultar les dues convocatòries, juntament amb una guia informativa, a l’apartat de Subvencions del web de l’ICIP, on també trobareu els projectes subvencionats en les anteriors edicions. Per a resoldre dubtes, podeu posar-vos en contacte amb l’ICIP a través del correu convocatories@icip.cat.
L’ICIP convoca anualment dues línies de subvencions amb l’objectiu de fomentar la recerca en l’àmbit de la cultura de pau, i permetre la transmissió de coneixement.
L’ICIP ha presentat en roda de premsa l’estudi “L’arrelament de les idees involucionistes i bel·licistes a Catalunya” (Informe ICIP, 24/2025). El treball, realitzat pel periodista i analista de dades Roger Tugas i Vilardell, analitza en quins sectors de la població catalana arrelen més les idees contràries als valors democràtics, els drets humans i la pau, com per exemple el racisme, el masclisme, la LGTBIfòbia o el militarisme.
Les dades s’han extret de set enquestes d’institucions públiques. S’ha realitzat una anàlisi en profunditat de l’Enquesta ICIP 2022 “Convivència i cohesió a Catalunya” i l’Enquesta ICIP 2023 “Convivència i seguretat a Catalunya”, i s’han estudiat sondejos complementaris sobre valors i hàbits del CEO i el CIS de l’any 2023, així com l’Enquesta Social Europea. Les dades d’un total de 130 preguntes s’han creuat a partir de diferents variables: edat, sexe, nivell d’estudis, mida del municipi de residència, grau de confiança social, renda o preocupació per la seguretat.
L’estudi s’emmarca en la línia de treball “Diàleg social i polític” de promoció de la convivència, el diàleg i la cohesió social a Catalunya. Segons ha explicat el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, “és fonamental saber gestionar la discrepància i els conflictes de manera constructiva, i per això volem entendre en quines de la societat arrelen més els valors antidemocràtics i què explica aquestes actituds, amb una mirada àmplia i fugint de les respostes simplistes”.
Principals conclusions
L’estudi confirma que els plantejaments masclistes, homòfobs, transfòbics, racistes, autoritaris i bel·licistes arrelen més entre els homes, especialment els nois joves, i entre les persones que tenen poca confiança social, més preocupades per la seguretat o l’incivisme i amb dificultats econòmiques.
Amb tot, no es percep una tendència generacional cap a postures més conversadores: la gent jove no és menys feminista ni més racista que el conjunt de la societat. Al contrari, el jovent defensa més el dret a l’avortament, els drets LGTBI i les noves formes de relació sexoafectives. Així mateix, els joves sí que defensen més el punitivisme i la defensa militar.
Segons l’autor de l’estudi, Roger Tugas i Vilardell, “les persones que més abracen les idees involucionistes són aquelles que pateixen incerteses, inseguretats i pors davant d’un horitzó pessimista, marcat per la precarietat i una societat canviant”. Aquest perfil identifica els nois joves, un col·lectiu molt exposat a les xarxes socials -on predominen discursos d’odi-, amb dificultats econòmiques per emancipar-se i amb un bagatge polític menys consolidat i, per tant, més permeables a adoptar idees noves. Però l’autor descarta que sigui exclusivament una qüestió generacional i de gènere, sinó que és multifactorial.
En aquest sentit el director de l’ICIP ha destacat que sovint es criminalitza els nois joves com a seguidors de les idees d’extrema dreta però “hi ha actituds retrògrades en tots els segments de la societat”.
Encreuament de variables
A partir de l’encreuament de diverses variables, l’estudi constata que la percepció de la convivència està relacionada amb les expressions de racisme, intolerància o militarisme. Per exemple, d’entre les persones que creuen que la convivència en el seu barri/municipi és molt dolenta, només el 43% veuria bé que un fill o filla es casés amb una persona refugiada. En canvi, entre les persones que creuen que la convivència és molt bona el percentatge d’acceptació puja al 67%. Alhora, les persones que manifesten que la convivència al seu barri/municipi és molt dolenta són més propenses a defensar la despesa militar.
L’anàlisi també permet establir una relació entre la percepció personal d’èxit o fracàs i la valoració de la immigració. Un 58% de les persones que es perceben com a perdedores afirmen que els immigrants delinqueixen més que les persones autòctones. D’entre les persones que es perceben com a guanyadores només ho creu el 25%.
D’altra banda, l’estudi aporta conclusions a partir de l’encreuament de les variables edat-gènere i edat-ús de la violència. En el primer cas, l’informe constata que els homes són més masclistes que les dones i, en particular, la diferència és més notable en el cas d’homes joves. Segons les dades analitzades, el 23% dels nois joves (fins a 30 anys) estan molt o bastant d’acord amb l’afirmació “els homes són millors líders polítics que les dones”, i un 20% creu que la violència de gènere és un invent del feminisme. Alhora, segons l’estudi, un de cada tres joves estaria disposat a fer servir la violència per defensar les seves idees i valors, dotze punts més que qualsevol altra franja d’edat.
Espai web interactiu
L’estudi es complementa amb la creació d’un espai web que ofereix la possibilitat d’interactuar directament amb les dades, a partir de l’encreuament de múltiples variables com el gènere, l’edat, el nivell d’estudis i el grau de confiança, entre d’altres. Concretament, la pàgina permet explorar les dades en funció de quatre apartat: Edat i gènere, Confiança social, Precarietat material i Sensació d’inseguretat.
L’espai web agrupa una setantena de gràfics, els quals també es poden consultar per temàtiques: Masclisme, LGTBIFòbia, Racisme, Militarisme i Tolerància amb la diferència.
L’ICIP ha col·laborat en el 3r Concurs de Pòdcasts Ruta Mediterrània, impulsat per Jiwar Creació i Societat, un certamen que promou la creativitat sonora entre adolescents i joves i que enguany ha rebut 47 pòdcasts de centres educatius d’arreu.
El concurs convida l’alumnat a explorar i reflexionar, a través del format àudio, sobre quatre grans eixos temàtics: la Mediterrània, la història d’Al-Àndalus, la interculturalitat i la cultura de pau. Amb aquest enfocament, busca confrontar estereotips, fomentar l’esperit crític i donar protagonisme a la veu juvenil com a transmissora de coneixement i sensibilització entre iguals.
En aquesta tercera edició, el jurat ha estat format per Marc Ferrà (periodista), Mohamed Amrani (emprenedor social), Chema Sarri (ICIP), Pilar Sampietro (periodista) i Mireia Estrada (Jiwar).
Els premis es van atorgar als projectes següents:
Categoria aleví (1r i 2n d’ESO):Les tres amigues de la Mediterrània, alumnes de l’Institut La Ribera de Can Pastilla (Platja de Palma). Escolta el pòdcast
Categoria cadet (3r i 4t d’ESO):Situem-nos, alumnes de l’Escola-Institut Waldorf la Font de Vic. Escolta el pòdcast
Categoria juvenil (a partir de 16 anys):Al-Àndalus, un viatge sonor a la història, alumnes de l’Escola Sant Josep Obrer de Palma de Mallorca. Escolta el pòdcast
Amb la seva participació en aquest projecte, l’ICIP reafirma el compromís amb la cultura com a eina de pau i amb la promoció de l’educació crítica i creativa entre les noves generacions.
El projecte Àgora inicia la sisena edició aquesta primavera amb una nova convocatòria de participants compromesos amb l’escolta, el diàleg i la convivència. Impulsat per l’ICIP, en col·laboració amb el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, la Fundació Lluís Coromina i amb la participació especial de La Casa dels Clàssics, Àgora continua apostant per la lectura com a punt de partida per a un diàleg profund entre persones de trajectòries i ideologies diverses.
Les sessions d’aquesta edició tenen lloc els dies 26 d’abril, 17 de maig i 7 de juny, amb la participació de tres ponents de referència: Raül Garrigasait, escriptor i traductor; Begoña Roman, filòsofa i especialista en ètica; i Ferran Requejo, politòleg i expert en teoria democràtica.
Els textos clàssics tornen a ser el fil conductor per abordar reptes contemporanis: La ira, de Sèneca; L’amistat, de Ciceró; i Història de la Guerra del Peloponès, de Tucídides. Més enllà de la reflexió individual, els textos serveixen com a mirall i pont per a converses compartides.
Perfils diversos i compromesos
El grup d’aquesta sisena edició està format per 18 participants amb perfils diversos i compromesos. Hi trobem persones com Rosa Lluch, professora d’Història; Ferriol Soria, director de la Fundació Ernest Lluch; Karlos Castilla, de l’Institut de Drets Humans de Catalunya; o Anna Ayuso, investigadora del CIDOB. També hi participen representants d’entitats de barri, com Dolors Manté de la Taula pel Diàleg del Guinardó, així com professionals de diversos àmbits: des de l’advocacia, com Sebastià Esteban i Guillermo Vidal-Quadras, fins a les arts, com Bet Pahissa. passant per l’educació, com el professor Marc Hortal, la gestió pública, la recerca per la pau o el món empresarial. I també s’incorporen veus joves com Manel Mesa, estudiant vinculat al col·lectiu “S’ha acabat” i Yero Bhoye Coulibaly, originari de Guinea i en procés de refugi, que aporta una mirada valuosa des de l’experiència migratòria i comunitària.
El coordinador del projecte, Pablo Aguiar, destaca que Àgora “es consolida com un espai segur i transformador, on les diferències no s’esquiven, sinó que s’encaren amb coratge i respecte. És una aposta per despolaritzar a través de la cultura, la paraula i la confiança”.
Després de cinc edicions, Àgora es manté com una proposta singular en l’àmbit català per fomentar la convivència democràtica i la cohesió social mitjançant el diàleg i la reflexió compartida.
En aquest vídeo, recollim les impressions dels participants d’una de les edicions del projecte:
Del 9 al 13 d’abril de 2024, el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) va acollir el cicle “Barcelona Calling Palestina”, una iniciativa per donar visibilitat a la creació artística palestina i obrir una finestra a la cultura com a forma de resistència. L’ICIP va col·laborar en aquesta proposta, que va reunir artistes i col·lectius que viuen l’art com una eina per denunciar l’ocupació i per reivindicar la dignitat i la llibertat del poble palestí.
Al llarg de cinc dies, el públic va poder gaudir de teatre, dansa, música i arts visuals, així com de converses i espais de reflexió. El programa va permetre acostar-se a les expressions culturals d’una societat marcada pel conflicte, però també plena de creativitat i capacitat transformadora.
Amb aquesta col·laboració, l’ICIP referma el seu compromís de donar suport a veus artístiques i socials que treballen per la pau i els drets humans en contextos de violència i ocupació.
En els propers dies l’ICIP publicarà les convocatòries de subvencions per a l’any 2025, destinades a donar suport a projectes d’entitats sense ànim de lucre que treballin pel foment de la pau, així com a treballs de recerca d’universitats en l’àmbit de la cultura de pau (R-ICIP). L’import global màxim de cadascuna de les convocatòries és de 80.000 euros.
Per resoldre dubtes i facilitar la presentació de propostes, organitzem dues sessions informatives en línia, una per a cada convocatòria:
Dijous 24 d’abril, a les 12 h
Sessió informativa sobre la convocatòria de subvencions per a projectes d’entitats sense afany de lucre orientats al foment de la pau.
Divendres 25 d’abril, a les 12 h
Sessió informativa sobre la convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP).
Totes dues sessions seran en línia i cal inscriure-s’hi prèviament a través del formulari que trobareu més avall. Per a resoldre dubtes o consultes ens podeu escriure a convocatories@icip.cat
Amb aquestes subvencions, l’ICIP reafirma el seu compromís amb el coneixement com a eina per construir pau, i dona suport a iniciatives que transformen, connecten i generen impacte.
Podeu consultar les bases generals que regeixen les dues línies de subvencions i els projectes finançats en anteriors edicions a la secció del web dedicada a les Subvencions. Properament, publicarem la convocatòria específica del 2025 i el calendari previst de resolució i execució dels projectes.
Catorze anys després de l’inici de la revolta popular, Síria continua immersa en una profunda crisi política, social i humanitària. Però entre les runes del conflicte, una societat civil resilient manté viu l’anhel de canvi. Aquesta va ser la tesi central de la sessió “Síria, 14 anys després: resistència, esperança i perspectives de pau”, organitzada per l’ICIP, amb la participació de l’activista i historiadora siriana Nour Salameh, el periodista Oriol Andrés Gallart i la moderació de la professora i experta en món àrab Lurdes Vidal.
L’acte, que va tenir lloc el 8 d’abril al Hub Social de Barcelona, va oferir una mirada sobre la situació actual del país després de la caiguda del règim d’Al Assad, el desembre passat, i les matances d’aquest mes de març.
Una societat civil viva, malgrat tot
Malgrat els anys de repressió, guerra i exili, Salameh va defensar que la societat civil siriana no ha deixat de lluitar, i no només ha sobreviscut, sinó que s’ha transformat i diversificat, especialment a través de la diàspora. “El que queda d’aquesta societat civil, d’aquestes persones que han lluitat catorze anys contra la dictadura i per la justícia, és molt —i fins i tot s’ha multiplicat”, va afirmar. Segons Salameh, han sorgit iniciatives que preserven la memòria de les víctimes, donen suport a les famílies de persones desaparegudes i promouen l’empoderament de les dones.
Avui en dia la reconstrucció material és un dels reptes del país, però també ho és la reconstrucció del teixit social. “El repte principal avui per la societat civil és obrir espais de diàleg entre les diferents faccions del país”, va apuntar. Una tasca difícil, condicionada per la fractura territorial i social causada per dècades de polítiques sectàries i per les ferides obertes del conflicte.
Tant Salameh com Andrés van coincidir en el diagnòstic d’un país trencat. Ciutats com Homs ho exemplifiquen: barris sencers destruïts per la repressió, mentre d’altres, aliats al règim, han quedat intactes. També hi ha tensions entre els sirians que van marxar del país i els que es van quedar.
Justícia, memòria i lluita contra la impunitat
Segons els participants, la justícia per les víctimes és una assignatura pendent al país mediterrani. L’existència d’associacions que documenten desaparicions i denuncien crims de guerra mostra el compromís amb la memòria, però també els límits d’aquesta lluita. Andrés va destacar que la victimització generalitzada i la manca d’un relat compartit dificulten la reconciliació. “Hi ha una competència per veure qui és més víctima”, va advertir.
Tot i les declaracions oficials, la investigació dels crims del règim d’Al Assad és escassa, i s’han produït nomenaments de figures implicades en violacions greus dels drets humans. Sense un procés real de justícia transicional, es fa difícil trencar el cercle de la impunitat.
L’acte es va concloure amb un missatge compartit de confiança en la societat civil siriana: “La població no permetrà un altre règim autoritari i continuarà lluitant com ho ha fet els últims 14 anys”, van coincidir a dir Salameh i Andrés. I una nota final a d’esperança: “Malgrat tot, hi ha una societat civil, hi ha persones capacitades i il·lusionades per construir una nova Síria. I hem de donar-los suport i confiança”, va remarcar Vidal.
L’activitat va incloure la lectura en àrab i en català del poema “No ploraré” de la poeta palestina Fadwa Tuqan, a càrrec de Noor Ogly i la presidenta de FundiPau, Carme Suñé. El poema va servir per per teixir un fil entre les experiències del poble sirià i el palestí, connectant dues realitats marcades per la lluita i la resiliència.
L’acte va ser conduït per Helga Flamtermesky, una de les impulsores de Mujer Diáspora, una ONG que aporta estratègies de sanació i gestió emocional a dones que han patit traumes a causa de la guerra als seus països d’origen o durant el procés migratori. A partir d’aquesta experiència, Mujer Diáspora ha desenvolupat una metodologia pròpia anomenada Memòria Activa, basada en l’escolta profunda, l’expressió artística i la transformació de la memòria com a eina de cura i apoderament.
“Aquesta metodologia posa en valor les històries i vivències de dones sovint silenciades, i busca imprimir noves emocions als records, reconstruint-los des d’un lloc de força, reconeixement i dignitat”, va explicar Flamtermesky durant la presentació.
El llibre detalla cinc eixos que sostenen aquest enfocament: sensorialitat, sanació, diversitat, espiritualitat i retorn simbòlic, i ofereix recursos concrets per aplicar-los, com l’ús de la cuina com a espai de memòria i creació col·lectiva. A més, recull testimonis col·lectius, pràctiques artístiques, propostes pedagògiques i reflexions que poden servir com a guia tant per a professionals com per a comunitats que desitgin posar la cura i la memòria al centre dels processos de pau.
L’acte va comptar amb intervencions de veus destacades de la diàspora colombiana i col·laboradors de França i Síria, com la cantautora Marta Gómez, el documentalista Iván Guarnizo, la fotògrafa Ingrid Guyon i la doctora en història Nour Salameh. Tots ells han participat en diverses experiències liderades per Mujer Diáspora que ara queden recollides al llibre.
“En un context marcat per l’augment de les migracions forçades i les violències globals, Memòria Activa no és només un llibre: és una eina de reconstrucció col·lectiva, una aposta per una pau amb rostre de dona, i un crit per visibilitzar aquelles històries que mai haurien d’haver estat invisibilitzades”, va afegir María Eugenia Blandón, responsable de l’àrea de Memòria, convivència i reconciliació de l’ICIP.
El llibre es pot descarregar gratuïtament des de la web de l’ICIP, i s’ofereix com una eina viva, pensada per ser llegida, compartida i portada a la pràctica.
Barcelona ha estat l’escenari d’un acte commovedor i reivindicatiu per posar de manifest la greu crisi de les desaparicions forçades a Mèxic. Organitzat per l’ICIP, Taula per Mèxic i Furia Mexicana, amb el suport de diverses organitzacions mexicanes i el programa municipal Barcelona Protegeix Periodistes de Mèxic (PAT-P), l’esdeveniment ha servit per donar veu a les víctimes i denunciar la impunitat que envolta aquests crims.
L’acte, celebrat el dimarts 1 d’abril a la seu de Lafede.cat, ha comptat amb la participació de periodistes i familiars de desapareguts que han compartit els seus testimonis. Entre elles, Martha Guillén, periodista d’El Suspicaz, que ha documentat la violència i les desaparicions a Jalisco, i Mónica Cerbón, coneguda per destapar casos de corrupció i violacions de drets humans a Aguascalientes. També han intervingut membres del col·lectiu Guerreros Buscadores de Jalisco que, davant la inacció de les autoritats, han assumit la tasca de cercar, excavar i reconstruir històries en un intent desesperat de trobar els seus éssers estimats.
Segons les dades més recents, Mèxic acumula més de 124.000 desapareguts, una xifra alarmant que posa de manifest l’escala de la tragèdia. Les intervencions durant l’acte han posat l’èmfasi no només en l’impacte humanitari de les desaparicions, sinó també en el paper fonamental dels col·lectius de familiars en la recerca de les persones desaparegudes. En molts casos, són ells qui, amb pocs recursos i sovint exposats a grans perills, fan la feina que correspon a les autoritats.
Un dels casos més destacats durant l’acte ha estat el del Rancho Izaguirre, a Teuchitlán, un episodi que ha impactat a la societat mexicana. En aquest ranxo es van trobar desenes de cossos en fosses clandestines, posant de manifest no només l’abast de la crisi de desaparicions, sinó també la descomposició institucional que dificulta la seva resolució.
Les testimonis van compartir relats devastadors sobre com la violència i la impunitat han agreujat aquesta tragèdia sense que l’Estat prengui mesures efectives. “A Mèxic, cada dia desapareixen persones i la majoria dels casos queden sense resoldre. Les famílies es converteixen en investigadores, buscadores i defensores dels drets humans sense cap tipus de suport governamental”, ha afirmar Indira Navarro, representant del Colectivo Guerreros Buscadores de Jalisco. La familiar també ha subratllat també la importància de la solidaritat internacional i la pressió externa per exigir responsabilitats i accions concretes.
Un dels temes centrals del debat ha estat el paper de les famílies com a motors de la recerca. “Hem après a rastrejar terrenys, a interpretar restes òssies i a exigir responsabilitat política, però no hauríem de fer aquesta feina. És l’Estat qui hauria de buscar els nostres éssers estimats”, ha denunciat una altra buscadora, Brenda Robles.
Durant l’acte, l’ICIP ha subratllat la importància de continuar denunciant aquesta crisi i de reforçar les xarxes de suport per als familiars i activistes que lluiten per la justícia. “La lluita de les buscadores va molt més enllà de la cerca dels éssers estimats. Fan un treball extraordinari de defensa dels drets humans i de construcció de pau, molt necessari en un context de violència generalitzada com el que viu Mèxic”, ha afirmart Sabina Puig, responsable de l’àrea Violències fora de contextos bèl·lics de l’ICIP.
