L’ICIP rep un grup de defensores dels Drets Humans acollides a Catalunya

El dilluns 5 de juliol, l’ICIP va rebre tres de les participants de l’edició d’enguany del Programa Català de Protecció a Defensores i Defensors de Drets Humans. Les quatre defensores, procedents de Mèxic, Colòmbia i Filipines, estan acollides a Catalunya durant sis mesos.

Les defensores acollides són un grup d’activistes en els àmbits dels drets del col·lectiu LGBTTIQ+, l’accés a la justícia i la lluita contra la tortura, les desaparicions forçades vinculades al dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, així com els drets dels pobles indígenes.

Les quatre defensores es troben en situació de risc als seus països per la tasca de defensa dels drets humans que porten a terme, i aquesta reubicació temporal permetrà reduir la tensió en la qual viuen, oferir un espai de cura i seguretat orientat a la seva recuperació i descans, així com reforçar la seva lluita a través de l’enfortiment de capacitats i l’ampliació de la seva xarxa de suport.

Contra la tortura

Aquest és el cas de Susana de la Cruz, una activista tsotsil originària de Sant Cristóbal de les Cases, Chiapas. El seu treball s’ha centrat en impulsar accions de defensa jurídica i política per la llibertat de persones indígenes injustament preses i en visibilitzar les violacions de drets humans i discriminació que pateixen els pobles originaris, la despulla territorial i el desplaçament forçat.

“Tot i que Chiapas és territori indígena, som trepitjades. Em molesta moltíssim que hi hagi tanta injustícia. La majoria de població és indígena i arribarà un moment que tota aquesta cultura la faran desaparèixer”, va assegurar.

“Sabem que estem lluitant pel què és just i com a persones indígenes, tenim drets. Exigim justícia. Se’ns ha negat la justícia des de fa molts anys”, va afegir.

L’activista de Chiapas Susana de la Cruz durant l’acte a l’ICIP.

Drets per les dones trans

Un altre de les defensores que va visitar l’ICIP és una mexicana que lluita en contra de les discriminacions de les dones trans al seu país d’origen. El 2015 va ser la primera dona trans del seu estat en fer un canvi d’identitat, després de més de quatre anys de lluita.

Al llarg de la seva trajectòria, aquesta defensora ha col·laborat amb diversos col·lectius de la comunitat LGBTTIQ+, però ha estat amenaçada i agredida, especialment des que l’any passat va anunciar que es presentaria a les eleccions per l’alcaldia del seu municipi.

“El que faig com a activista és donar visibilitat a la comunitat trans i lluitar contra l’estigma que la societat ens ha imposat a tota la comunitat”, va explicar a la biblioteca de l’ICIP.

«Ser defensora, i viure a Mèxic, és molt difícil. Com a defensora de la comunitat trans, no hi ha accés a la salut o a altres moltes coses. Hi ha molt masclisme encara. Jo vaig sobreviure a un intent de femicidi. No hi ha justícia», va explicar.

La defensora mexicana, d’esquena per no ser reconeguda, parlant a l’equip de l’ICIP.

La tercera participant en aquest acte va ser la colombiana Luz Marina Hache, líder sindical durant 45 anys i víctima de desaparició forçada del seu company, Eduardo Loffsner Torres. Hache va fer un repàs històric a alguns dels esdeveniments més destacats del conflicte colombià davant de l’equip de l’ICIP.

Una estada de sis mesos

Durant la seva estada a Catalunya, les defensores segueixen un programa definit a partir de les seves necessitats i preferències, que inclou l’atenció psicosocial, la formació, la sensibilització i la incidència. Alhora, des del primer moment, s’està treballant per procurar un retorn segur amb les seves entitats d’origen i les entitats acompanyades a Catalunya.

El programa està impulsat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, i hi col·labora la Secretaria d’Igualtat, Migracions de la Generalitat. La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat és l’entitat gestora del projecte i les entitats que han presentat candidatures en aquesta edició són l’Associació Catalana per la Pau, Taula per Mèxic i Col·lectiu Maloka.

L’equip de l’ICIP i les defensores dels drets humans al finalitzar l’acte a la biblioteca.

L’ICIP estrena una sèrie de podcasts sobre dones colombianes exiliades i en la diàspora

L’ICIP i el grup internodal de gènere en suport a la Comissió per a l’Aclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició han produït amb Alharaca Ràdio Feminista, ‘Semillantes’, una sèrie de cinc podcasts sobre dones colombianes exiliades i en la diàspora.

Els podcasts s’estrenaran setmanalment els divendres de juliol i neixen amb l’objectiu de mantenir viva la memòria de les dones que es van veure obligades a abandonar el país sud-americà per culpa del conflicte armat.

Segons Sílvia Plana, responsable del projecte a l’ICIP, amb aquests podcasts «es busca visibilitzar els principals impactes que han patit les dones que van haver de sortir forçosament de Colòmbia, així com reconèixer els processos resilients i transformadors que s’han dut a terme des de l’exterior. La idea de fons és que sense la veu de les dones, la veritat no està completa», comenta.

Els podcasts han estat produïts per Alharaca Ràdio Feminista, un projecte que va néixer a l’abril de 2019 i que està fet íntegrament per dones.

La seva web és una plataforma de micròfons oberts on qualsevol dona pot participar. Actualment compten amb col·laboradores a Argentina, Colòmbia, Mèxic, Espanya, Kazakhstan, Uruguai, Estats Units, Xile i Indonèsia.

Cinc capítols que es complementen

El primer episodi de ‘Semillantes’ s’estrena el divendres 2 de juliol a la web de l’ICIP i a la de Alharaca Ràdio Feminista. La resta de capítols arribaran els dies 9, 16, 23 i 30 del mateix mes.

https://soundcloud.com/icipeace/episodio-1-militancias-que-no-piden-pasaporte

«En aquests cinc podcasts, les dones participants s’entrecreuen, des dels seus veus i alè, i ens porten per diferents recorreguts, explicant com ha estat la seva vida, amb històries, experiències, ritmes, sabers i emocions», expliquen les responsables de la producció.

«Amb els podcasts podem continuar amb la construcció de xarxes de suport i sororitat entre nosaltres i contribuir a la divulgació i coneixement del mandat de la Comissió de la Veritat de Colòmbia a Europa i de l’enfocament de gènere transversal», afegeixen.

En els diferents episodis han participat dones colombianes que ara resideixen a Alemanya, Argentina, Bèlgica, Equador, Espanya, Itàlia i Suècia.

Els capítols també es poden escoltar en una pàgina especial d’Alharaca Radio Feminista.

‘Comadres’, collage i música

Els cinc capítols s’han dividit de la següent manera: dos especials anomenats ‘comadres’, dos collages sonors i un especial musical.

Els capítols ‘comadres’ recullen la trobada entre dues dones que tenen coses en comú però que no es coneixen. En aquest cas, dues dones exiliades que viuen a diferents països i que conversen des de la seva experiència.

https://soundcloud.com/icipeace/semillantes-2-con-la-voz-de-las-mujeres-la-verdad-esta-completa

Els collages sonors recullen les veus de diferents dones que parlen de la seva experiència responent una sèrie de preguntes obertes.

Finalment, l’especial musical recull l’experiència de diferents dones colombianes exiliades que han optat per fer servir les seves veus i compondre cançons per narrar les seves històries.

‘Semillantes’ ha estat possible gràcies a la col·laboració de el grup internodal de gènere en suport a la Comissió per a l’Aclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició i Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).

L’ICIP organitza un taller de diàleg per a joves influents vinculats a diferents partits polítics i a la societat civil

Un grup d’onze joves amb càrrecs de responsabilitat en partits polítics i organitzacions socials han pres part en un taller de formació en capacitats de lideratge organitzat per l’ICIP. L’objectiu del taller ha estat enfortir les capacitats de diàleg respectuós des de la discrepància.

En total, s’han fet quatre sessions de formació, de quatre hores cadascuna, els dies 14, 15, 21 i 22 de maig. Hi han participat líders de:

  • 4 organitzacions: Creu Roja Joventut, Avalot – UGT Jove, deba-t.org i F98.
  • 7 formacions polítiques: Confluència Jove, Jóvenes Ciudadanos, Joventuts Nacionalistes de Catalunya, Jovent Republicà, Joventuts Socialistes de Catalunya, La Forja i Noves Generacions de Catalunya.

Segons el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, “els reptes polítics i socials a nivell global requereixen una nova forma d’entendre els lideratges i la capacitat de conviure en la discrepància de forma constructiva”. Herbolzheimer considera que “aquest exercici genera un tipus de converses diferents a la confrontació política habitual i ajuda a prendre consciència sobre perspectives diferents a les pròpies”.

Després dels quatre dies d’activitats, el grup ha valorat de forma molt positiva els tallers promoguts per l’ICIP. “Han estat unes jornades on s’han plantejat diferents conflictes interns, socials i organitzatius i mitjançant el treball individual i en grup hem pogut desenvolupar les capacitats de lideratge idònies per fer front a aquests reptes presents i futurs”, resumeix Olympia Arango, vicepresidenta de deba-t.org.

La formació s’ha basat en la metodologia del lideratge adaptatiu, desenvolupada a la facultat de govern de la Universitat de Harvard. La proposta convoca a un grup de persones amb perspectives diverses, fins i tot enfrontades, i els convida a participar en uns exercicis d’anàlisi, reflexió i pràctica en temps real. Això pot implicar converses i idees desafiants que facin reflexionar sobre valors i suposicions profundament arrelades, i guanyar claredat sobre com ampliar les opcions i capacitats d’anàlisis i intervenció en espais i sistemes polítics. Un dels reptes més significatius per a les persones participants és presentar i sotmetre a una anàlisi de grup situacions de lideratge fallit.

Aquesta iniciativa ha estat promoguda per l’àrea de treball “Diàleg social i polític” de l’ICIP, que té per objectiu oferir eines d’anàlisi per a la gestió i transformació de conflictes, amb un èmfasi especial en la promoció del diàleg a Catalunya. En aquest àmbit l’ICIP desenvolupa diverses propostes metodològiques amb l’objectiu d’arribar a un major nombre de persones i organitzacions.

A la foto, de peu, d’esquerra a dreta: Ignacio Rigau (Noves Generacions Catalunya), Laura Casado (Jovenes Ciudadanos), Mònica Pujadas (Creu Roja Joventut), Olympia Arango (deba-t.org), Biel López (La Forja) i Marçal Escartín (Jovent Republicà). Asseguts, d’esquerra a dreta: Álvaro Clapés-Saganyoles (Joventut Nacionalista de Catalunya), Daniel Martínez (Joventut Socialista de Catalunya), Pablo Jurado (Confluència Jove), Pilar Cortés  (Avalot – UGT Jove) i Joan Jordi Abentín (F98).

L’ICIP organitza a Lleida tallers per al reconeixement a les víctimes del conflicte colombià exiliades a Catalunya

L’ICIP, en col·laboració amb el Node Catalunya de suport a la Comissió de la Veritat de Colòmbia, ha organitzat a Lleida, amb el suport de l’Ajuntament, uns tallers per promoure el reconeixement a les víctimes del conflicte colombià exiliades a Catalunya. Aquests tallers són una prova pilot que s’estendrà properament a Barcelona i que s’espera poder adaptar en altres municipis de Catalunya i Europa.

Els tallers es van fer al Centre Cívic de Balàfia els dies 24 d’abril i 16 de maig. El primer dels tallers va ser un diàleg centrat en el sistema integral de veritat, justícia, reparació i no repetició per les persones colombianes residents a Catalunya. El segon es va centrar en el reconeixement, com una forma de visibilitzar els impactes del conflicte armat colombià i del procés migratori de les persones exiliades i de contribuir a la dignificació de les víctimes.

Els tallers tenen com a objectiu oferir un context general i eines suficients per comprendre i reconèixer el sistema integral i els espais de participació per a víctimes a l’exterior. «Busquen generar i enfortir espais de participació, diàleg i escolta entre la població exiliada i diàspora colombiana, organitzacions socials i governs locals que contribueixin a accions de reconeixement a les víctimes del conflicte armat colombià», explica Ana Isabel Osorio, tècnica de l’àrea de «memòria, convivència i reconciliació» de l’ICIP.

L’activitat va comptar amb la facilitació de Maria del Rosario Vásquez i Bibiana Lopera del Node Catalunya de suport a la Comissió de la Veritat de Colòmbia.

https://twitter.com/paerialleida/status/1393984250643353608

Més tallers al juny

Durant el mes de juny està previst que es faci un tercer taller a Lleida. Després d’aquest procés participatiu, l’objectiu és que el ple de l’Ajuntament de la capital del Segrià aprovi una moció institucional per visibilitzar els impactes del conflicte armat colombià i del procés migratori de les persones exiliades i contribuir a la dignificació de les víctimes que van haver de fugir de Colòmbia a causa del conflicte armat.

El mateix mes de juny també està previst organitzar un altre d’aquests tallers a Barcelona. Aquestes activitats volen enfortir el diàleg entre actors locals (població colombiana, organitzacions socials i acadèmia i governs locals), i contribuir a la difusió de l’informe final que la Comissió de la Veritat publicarà a finals d’aquest any.

El procés de reconeixement a les víctimes forma part de les tasques que exerceix l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat de Colòmbia a Europa. Les activitats compten amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.