Aquest estiu el Departament de Recerca i Universitats ha obert una nova convocatòria del Premi ICIP Alfons Banda, que té per objectiu reconèixer els millors treballs de l’alumnat d’ESO, batxillerat i cicles formatius que promoguin la cultura de pau i la gestió noviolenta dels conflictes.
En concret, els i les estudiants poden presentar treballs de recerca que tractin qüestions relacionades amb els conflictes armats, el desarmament, la vulneració o la defensa dels drets humans, l’ús de la noviolència com a eina de transformació social o la memòria històrica, entre d’altres.
El Premi ICIP Alfons Banda forma part dels Premis de Recerca Jove (PRJ) que convoca anualment el Departament de Recerca i Universitats i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb un objectiu marc de fomentar l’esperit científic del jovent. En total, es premien 78 treballs amb una dotació econòmica de 850 euros cadascun.
A més, els premis reconeixen l’esforç dels centres on estudien i, per això, es premien un total d’11 centres amb 2.500€ per invertir en llibres i publicacions per a la biblioteca o equipament cientificodocent.
La convocatòria estarà vigent fins al proper 18 de setembre a les 14:00h mitjançant el portal de Tràmits de la Generalitat de Catalunya.
Podeu consultar els treballs premiats en anteriors edicions, així com tota la informació relativa als guardons en aquesta pàgina dedicada al Premi ICIP Alfons Banda.
Del 16 al 18 de juny de 2025, la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelonava acollir la 24a edició de la Jan Tinbergen European Peace Science Conference, una de les trobades acadèmiques de referència a Europa en l’àmbit dels estudis de pau i seguretat.
La conferència, organitzada per la Network of European Peace Scientists (NEPS), va comptar amb el suport de l’ICIP, que referma així el seu compromís amb la recerca rigorosa i interdisciplinària sobre pau, seguretat i resolució de conflictes. El director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, va participar a la benvinguda institucional de l’esdeveniment.
El programa va incloure presentacions que van abordar qüestions relacionades amb la pau i la seguretat des de múltiples disciplines i metodologies: teoria formal, models de joc, anàlisi estadística i econòmetrica, estudis qualitatius i experiments.
L’acte central va ser la NEPS Lecture, a càrrec de Lisa Hultman (Universitat d’Uppsala), experta reconeguda en l’estudi de la dinàmica dels conflictes armats i les operacions de pau.
A més, la conferència va mantenir la seva aposta per donar espai a les noves generacions d’investigadores i investigadors. Els doctorands van poder optar al Stuart A. Bremer Award, i NEPS va oferir ajuts econòmics per facilitar la participació d’investigadors i investigadores en fase inicial de la seva carrera.
Amb motiu del Dia Internacional contra el Discurs d’Odi, el dimecres 18 de juny, l’ICIP ha coorganitzat la jornada “L’odi no xuta: Futbol per la convivència“, una iniciativa conjunta d’entitats socials i institucions per reivindicar la cohesió social i la convivència enfront del racisme i l’exclusió.
Ha estat una acció promoguda per l’associació Street Soccer Barcelona, pionera en l’ús del futbol com a eina d’inclusió i empoderament comunitari, Novact, l’ICIP i el Club Esportiu Europa, el primer equip en català en declarar-se contrari al racisme, al feixisme, al masclisme, a l’homofòbia i al bullying, el 2021, que ha posat a disposició el camp Nou Sardenya per un partit molt especial.
Una selecció formada per membres d’Street Soccer Barcelona, de l’ICIP i Novact han jugat un amistós contra persones vinculades a l’Europa, amb l’objectiu de celebrar la diversitat i fer una acció col·lectiva a plantar cara a l’odi des de l’acció comunitària i el compromís transformador. Street Soccer ha presentat la seva nova equipació, dissenyada amb la col·laboració de Top Manta, la marca de roba social i solidària del col·lectiu de manters de Barcelona.
Els valors de l’esport per a la construcció de pau
Abans del partit, a les mateixes instal·lacions del Nou Sardenya s’ha presentat la jornada, en una taula rodona amb participació de Raül Romeva, doctor en Ciències de l’Educació i l’Esport i en Relacions Internacionals; Íngrid Hinojosa i David Sow, de Street Soccer Barcelona; Luca Gervasoni, codirector de Novact, i Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP. La sessió, moderada per Eric Hauck, exdelegat del Govern als Balcans, l’ha clausurat Victòria Alsina, presidenta del districte de Gràcia.
Romeva ha explicat com l’esport, i el futbol concretament, pot ser un “vector per trencar estigmes i estereotips, per humanitzar i per construir societats més cohesionades” i, per aconseguir-ho, ha ressaltat la importància de “construir referents en positiu”, com és avui en dia el futbol femení.
Al seu torn, David Sow ha destacat la contribució d’Street Soccer Barcelona en la inclusió de joves immigrants i en situació vulnerable, com persones sense llar. “A través del futbol l’associació genera un espai segur i permet teixir xarxes. En el terreny de joc desapareixen totes les diferències”.
En la sessió s’ha posat de manifest la importància del treball per la pau, per part d’entitats i institucions, i de l’educació, per fer front als discursos d’odi.
Aquest mes de juny, torna a les llibreries Tres Guinees, de Virginia Woolf —una de les veus més lúcides i radicals del segle XX— amb una nova edició. Publicat per l’ICIP i Angle Editorial el 2011 dins la col·lecció “Clàssics de la Pau i de la Noviolència”, ara el llibre es reedita amb una versió actualitzada amb la nova imatge de la col·lecció i amb un epíleg inèdit d’Elena Grau Biosca, que ofereix una lectura renovada des dels feminismes pacifistes contemporanis.
La traducció al català és obra de Marta Pessarrodona, que va saber traslladar amb gran sensibilitat la força del text original en anglès. Amb un to alhora irònic i contundent, Tres Guinees és un assaig fonamental que denuncia el patriarcat, la cultura bel·licista i les estructures de poder que sostenen la violència. Woolf articula una reflexió visionària sobre la independència econòmica i intel·lectual de les dones com a requisit per a una societat més justa i pacífica.
La col·lecció “Clàssics de la Pau i de la Noviolència”, coeditada amb Angle Editorial, té la voluntat d’oferir i mostrar el coneixement i l’obra de persones, idees, compromisos i accions que, per la seva importància objectiva i pel seu potencial inspirador, han esdevingut referents en el camp de la pau i de la noviolència.
Amb aquesta nova edició, l’ICIP reafirma la voluntat de posar a l’abast del públic textos essencials que han marcat el pensament crític i pacifista, oferint eines per reflexionar sobre els reptes actuals des d’una mirada transformadora.
A causa d’una incidència tècnica registrada al portal de Tràmits de la Generalitat de Catalunya i en compliment de les bases reguladores de les subvencions que atorga l’ICIP, s’ha ampliat tres dies hàbils el termini per a presentar sol·licituds a la convocatòria destinada a projectes d’entitats sense afany de lucre destinats al foment de la pau. La convocatòria, que havia de finalitzar aquest dimarts 10 de juny, estarà oberta fins divendres 13 de juny de 2025.
La presentació de sol·licituds s’ha de fer via telemàtica, a través del portal de Tràmits. Aquesta convocatòria es regeix per les bases reguladores generals per a la concessió de subvencions de l’ICIP i per les següents bases reguladores específiques, publicades el 2023.
Subvencions per a projectes de recerca d’universitats
Les dues convocatòries tenen un import global de 80.000 euros cadascuna. Podeu consultar tota la informació, juntament amb una guia informativa, a l’apartat de Subvencions del web de l’ICIP, on també trobareu els projectes subvencionats en les anteriors edicions. Per a resoldre dubtes, podeu posar-vos en contacte amb l’ICIP a través del correu convocatories@icip.cat.
L’ICIP convoca anualment dues línies de subvencions amb l’objectiu de fomentar la recerca en l’àmbit de la cultura de pau, i permetre la transmissió de coneixement.
La Junta de Govern de l’ICIP va atorgar el Premi ICIP Construcció de Pau a l’organització siriana Women Now for Development “per la tasca de suport, protecció i empoderament de les dones sirianes, dins i fora del país, com a símbol de resistència i solidaritat feminista davant la violència”.
El premi reconeix la contribució destacada de Women Now for Development a la pau, la justícia i la dignitat a Síria, un país profundament afectat per la repressió, el conflicte armat i l’exili forçat. L’organització va ser seleccionada entre una vintena de candidatures internacionals pel seu treball transformador i resilient.
Fundada per l’escriptora i periodista siriana Samar Yazbek, Women Now for Development va néixer com una iniciativa comunitària per donar suport a dones i noies en els primers dies de la revolució siriana. El seu objectiu inicial era crear espais segurs on les dones poguessin trobar-se, compartir coneixements i experiències, i explorar col·lectivament com ajudar a les seves comunitats. Amb el temps, s’ha convertit en una organització feminista de referència que treballa tant en zones de guerra com en contextos afectats pel conflicte, dins i fora de Síria.
L’organització ha desenvolupat un model arrelat en els valors feministes i la solidaritat comunitària. Women Now for Development ha reforçat el paper de les dones en l’esfera pública i privada proporcionant eines, recursos i coneixement. D’aquesta manera, ha contribuït a formar una generació de dones que continuen resistint a la violència i construint esperança enmig de la destrucció.
Un enfocament centrat en les supervivents
Amb presència a Síria, el Líban i Turquia, l’organització ha acompanyat comunitats que han patit greus vulneracions dels drets humans, com ara setges, desplaçaments forçats o atacs químics. El seu treball es caracteritza per un enfocament centrat en les supervivents, l’èmfasi en la protecció, la participació i l’empoderament, i una forta aposta per l’organització comunitària. A més, lidera esforços d’incidència internacional per amplificar les veus de les dones sirianes, sovint marginades en el discurs polític hegemònic, i per exigir justícia i rendició de comptes.
Guiada per principis feministes i amb un equip format per activistes arrelades a les seves comunitats, Women Now for Development continua imaginant i construint un futur més just i inclusiu per a Síria.
En ser coneixedora del guardó, la directora executiva de l’organització, Lubna Alkanawati, ha compartit un record: “L’any 2014, durant un dels períodes més durs del setge imposat pel règim d’Al-Assad a l’est de Ghouta, ens faltava gairebé tot. La meva veïna Mariam, de 65 anys, cap d’una família de vint persones que vivien en condicions inimaginables, sempre s’assegurava de compartir una petita part del seu menjar amb mi. Aquella petita mossegada —oferta amb cura i solidaritat— em va ajudar a no perdre la meva humanitat quan la guerra va mostrar la seva cara més cruel. Em va recordar què significa ser humana en temps inhumans.”
Alkanawati ha dedicat el premi “a la Mariam, a l’equip de Women Now for Development, que continua mostrant al món com les dones poden liderar el canvi amb determinació, voluntat i passió; i a totes les dones sirianes que, amb cura, resiliència, compassió i coratge, continuen resistint la destrucció i construint esperança.” També ha afirmat que rebre el Premi ICIP “és un reconeixement poderós del compromís persistent de les dones sirianes, que han resistit a la violència, han creat alternatives i han imaginat la justícia fins i tot en els temps més foscos. També és un homenatge a la solidaritat feminista que creua fronteres i ens enforteix.”
Women Now for Development ha treballat de manera constant per assegurar que les veus de les dones siguin centrals en tots els processos de construcció de pau, justícia i rendició de comptes. L’organització creu que no pot haver-hi una pau sostenible sense justícia —i que no hi pot haver justícia ni pau sense les dones.
Arrelada en iniciatives comunitàries, la seva tasca ha assolit fites clau: la creació de la Xarxa Adala el 2016; la participació en negociacions civils locals a través del Civil Block a l’Est de Ghouta el 2018; i, més recentment, el suport a moviments liderats per supervivents que reclamen la creació de la Institució Independent per a les Persones Desaparegudes a la República Àrab Siriana (IIMP).
Premi ICIP Construcció de Pau
Des de l’any 2011, l’ICIP atorga anualment el Premi Construcció de Pau amb la voluntat de reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han contribuït de manera destacada i continuada a la promoció de la pau.
El guardó consisteix en un reconeixement públic, una escultura anomenada Porta del Sol creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, i una dotació econòmica de 6.000 euros. L’acte de lliurament tindrà lloc el setembre de 2025 al Parlament de Catalunya, coincidint amb el Dia Internacional de la Pau.
Els dies 25 i 26 de maig, l’ICIP va acollir dues activitats amb la geògrafa i activista Ruth Wilson Gilmore, una de les veus més rellevants del pensament abolicionista contemporani. Al llarg de les seves intervencions a Barcelona, Gilmore va abordar les limitacions estructurals del sistema penal i va defensar l’abolició com una pràctica col·lectiva centrada en la reparació del dany i orientada a construir societats més justes, solidàries i lliures de violència.
Diumenge 25 de maig – Fira Literal
Amb el títol “Abolir la indústria del càstig: reptes i pràctiques polítiques per a l’emancipació”, la primera sessió va tenir lloc a la Fira Literal, guiada per la investigadora Ainhoa Nadia Douhaibi. Gilmore va exposar algunes de les idees centrals del seu pensament, com ara la noció de l’abolició entesa com una “emancipació en assaig”, un procés constant per crear espais de llibertat i relacions transformadores.
També va analitzar el que anomena el “complex industrial penitenciari”, on va destacar com el sistema penal organitza de manera eficient els recursos estatals (terra, treball, capital i autoritat) per contenir poblacions i reproduir desigualtats. Aquest model prioritza la repressió i el càstig per sobre dels serveis essencials, especialment en contextos de retallades i austeritat.
Per a Gilmore, la llibertat és un lloc que es construeix col·lectivament, i la tasca abolicionista no consisteix únicament a eliminar presons, sinó a crear alternatives reals i sostenibles basades en la cura, la responsabilitat comunitària i la justícia restaurativa.
Dilluns 26 de maig – La Model
La segona trobada va tenir lloc a la sala d’actes de La Model, un espai amb una càrrega simbòlica evident. Amb el títol “Seguretat i justícia: models alternatius al punitivisme”, la sessió va comptar amb la facilitació de Basha Changue (activista afrofeminista) i la participació d’Áurea Martín (Tanquem els CIE), Iñaki Rivera (UB) i Laia Serra (advocada penalista), i va ser inaugurada institucionalment pel director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, i la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas.
Gilmore va posar èmfasi en què l’abolicionisme és un model, i no un horitzó, i va defensar un internacionalisme “des de baix” que connecti lluites diverses i generi complicitats entre persones i col·lectius que resisteixen arreu del món. Va plantejar tres imperatius per a l’abolició: ha de ser verda (sostenible), vermella (contra el capitalisme racial) i internacionalista (conectada i plural).
Al llarg del diàleg, també es va reflexionar sobre els reptes i les contradiccions que suposa l’ús estratègic de les eines jurídiques dins dels moviments abolicionistes, tot remarcant que la resposta col·lectiva a les violències ha d’anar més enllà del càstig i promoure formes comunitàries de resolució de conflictes i reparació.
Un pensament amb arrels comunitàries i transformadores
Amb una trajectòria que combina acadèmia i activisme, Ruth Wilson Gilmore és cofundadora de col·lectius com Critical Resistance i INCITE! i autora d’obres com Golden Gulag i Abolition Geography.
La seva visita a Barcelona, organitzada per l’àrea d’Alternatives de seguretat de l’ICIP, va oferir una oportunitat única per obrir espais de reflexió col·lectiva sobre com repensar la seguretat, la justícia i la llibertat des d’una perspectiva transformadora, no punitiva i amb arrels comunitàries. Aquesta mirada enllaça amb el treball de l’ICIP per promoure models de seguretat centrats en la construcció de pau, la garantia de drets i la superació de totes les formes de violència estructural.
L’ocupació israeliana dels territoris palestins té un impacte devastador en la salut mental i emocional de la població infantil i juvenil. Aquesta és una de les principals conclusions que van exposar tres investigadores de la Universitat de Betlem en una conferència celebrada a la seu de l’ICIP el passat 21 de maig, en un acte organitzat en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra.
Les tres acadèmiques, expertes en psicologia clínica, psicologia social i gènere, van compartir les seves investigacions sobre els efectes de la violència estructural i l’ocupació militar a Gaza i Cisjordània. “El genocidi, el desplaçament forçós i la violència estan destruint el dia a dia dels infants”, va denunciar Minerva Qassis Jarayseh, una de les ponents.
Les recerques constaten que els infants i joves palestins viuen en un estat de “trauma crònic i continuat”, tal com va assenyalar una de les investigadores en psicologia clínica, Razan Qadar. Aquest trauma es manifesta en pors constants, trastorns del son i l’alimentació, inseguretat, dificultats per accedir a l’educació i una afectació profunda del benestar emocional.
Tot i aquest context extrem, les investigadores van posar en valor la capacitat de resiliència de la comunitat palestina i el paper transformador de la recerca acadèmica com a eina per documentar les violacions de drets, resistir a l’opressió i contribuir a la sanació col·lectiva.
Els dies 14 i 15 de maig, el Fòrum Català per la Pau va organitzar dues sessions deliberatives a Barcelona i Tarragona centrades en l’Eix 3: Conflictes, Violència i Pau, amb l’objectiu de contribuir a l’elaboració del Pla Director País de Pau.
En total, hi van participar una trentena de persones —tant a títol individual com en representació d’entitats compromeses amb la justícia global i la cultura de pau— que van treballar col·lectivament en la definició de propostes concretes.
Les sessions es van estructurar en grups de debat que, durant una hora, van abordar iniciatives en tres àmbits principals:
Prevenció de la violència internacional mitjançant intervencions sostenibles.
Suport legal i psicosocial a persones en contextos de violència greu.
Promoció del desarmament a través de polítiques institucionals clares.
Les propostes resultants es van compartir en una posada en comú final, que va permetre identificar consensos, divergències i línies d’acció compartides.
Sessió de Barcelona (14 de maig – Hub Social BCN)
La trobada de Barcelona va comptar amb la participació d’entitats com NOVACT, ACPP, Justícia i Pau, FundiPau, LaFede.cat, Fundació Akwaba, Bosco Global, WILPF, AHEAD i International Action for Peace (IAP).
Entre les propostes que van sorgir del debat s’inclouen la creació d’un centre supranacional de formació en prevenció de conflictes i defensa civil no violenta; la reubicació temporal d’activistes en risc; l’establiment d’un observatori internacional de cossos civils de pau; i la promoció de polítiques de compra ètica i no col·laboració amb indústries vinculades a la guerra.
Sessió de Tarragona (15 de maig – Campus Catalunya URV)
A Tarragona, hi van assistir representants de Comitè Óscar Romero, Xarxa Coordinadora d’ONGs Solidàries, Associació Cultural Sant Jordi, Associació Musical Pau Casals del Vendrell, Associació Quilòmetre 0, Cooperació Activa del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, així com personal tècnic de l’Ajuntament de Tarragona.
Així, es van afegir propostes com l’impuls de campanyes de denúncia a entitats bancàries que inverteixen en armament, la desincentivació d’empreses catalanes que operin en zones de conflicte, el desenvolupament de línies de subvenció per xarxes locals de protecció a defensores de drets humans, la revisió del Consell Català de Foment de la Pau per garantir representació territorial o la retirada simbòlica del Ministeri de Defensa del Saló de l’Ensenyament.
Pròximes sessions
Les següents cites del Fòrum tindran lloc el 20 de maig a Tortosa i el 27 de maig a Granollers, centrades en l’Eix 4: Amenaces i Reptes Globals per a la Pau.
Les aportacions es poden fer també de forma telemàtica a través del portal participa.gencat.cat. Totes les propostes es recolliran com a part del procés participatiu per a l’elaboració del Pla Director País de Pau, que el Govern de la Generalitat presentarà pròximament al Parlament per a la seva aprovació.
L’ICIP ha celebrat aquest divendres 9 de maig la cerimònia de lliurament dels premis del 9è Concurs Hip-hop per la Pau en un acte a la Lleialtat Santsenca de Barcelona, amb participació dels grups premiats, actuacions de rap en directe i espais de micro obert i freestyle.
La novena edició ha estat la més participativa fins ara: 664 joves de 23 centres i entitats de 22 municipis diferents hi han presentat un total de 45 propostes audiovisuals. El concurs, creat per l’ICIP l’any 2016, té com a objectiu donar visibilitat al compromís i la creativitat dels i les joves en l’àmbit de la cultura de pau, i compta amb el suport del Departament d’Educació, la Direcció General de Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya.
L’acte de lliurament ha estat conduït per Chema Sarri, tècnic de comunicació de l’ICIP, i ha comptat amb intervencions institucionals, projeccions de vídeos, actuacions en directe i la dinamització artística del col·lectiu Llobregat Block Party.
El director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, ha destacat “la capacitat del hip-hop per parlar de pau en clau contemporània, des de la vivència dels joves”, mentre que Marta Clar, del Departament d’Educació, ha posat en valor el concurs com a eina educativa que “apropa l’alumnat a una mirada crítica i transformadora”.
També hi han intervingut Marta Grau, de l’Agència Catalana de Cooperació, i Bartolomé Agudo, director general de Joventut, que ha afirmat que “les persones joves tenen molt a dir, i aquest espai els ho permet fer amb veu pròpia”.
Els grups guanyadors
Modalitat 1 – Centres educatius:
Primer premi: Institut Pla de les Moreres (Vilanova del Camí), amb El reflex del mirall
Segon premi: Institut Ticeris (Sarrià de Ter), amb Tant de bo estimar-te no fes tant de mal
Mencions especials: – Institut Pere Alsius i Torrent (Banyoles), amb 53 – Institut Llançà, amb Les seves guerres, els nostres morts
Modalitat 2 – Entitats socials i culturals:
Primer premi: Associació Atzavara-Arrels (Tortosa), amb La terra som natros
Segon premi: Projecte 9aVic (Ajuntament de Vic), amb Jo ho tinc clar?
Menció especial: Projecte Un toc de Salt (Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana), amb Mon amie
Els premis inclouen sessions de formació en hip-hop i l’enregistrament de temes en estudis professionals, com a reconeixement al seu talent i compromís amb la justícia social i la cultura de pau.
Una jornada de cultura, expressió i transformació
La cerimònia ha inclòs actuacions musicals, dansa, improvisació i un espai de micro obert on joves participants han pujat espontàniament a l’escenari.
El 9è Concurs Hip-hop per la Pau consolida aquesta iniciativa com un espai de referència per a la participació juvenil i la promoció d’una cultura de pau a Catalunya. L’ICIP ja prepara la propera edició amb l’objectiu de continuar escoltant, amplificant i reconeixent les veus joves que treballen per un món més just.
Aquest mes de maig s’han publicat les dues convocatòries de subvencions de l’ICIP destinades a fomentar les iniciatives i projectes de foment de la cultura de pau, amb un import global de 80.000 euros cadascuna.
Subvencions per a projectes d’entitats
D’una banda, l’ICIP ha publicat la convocatòria de subvencions per a projectes d’entitats sense afany de lucre destinats al foment de la pau corresponent a l’any 2025. En aquest cas, el termini per presentar sol·licituds és d’un mes, a comptar de l’endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), és a dir, des del dissabte 10 de maig al dimarts 10 de juny de 2025. La presentació de sol·licituds s’ha de fer via telemàtica, a través del portal de Tràmits de la Generalitat de Catalunya.
Subvencions per a projectes de recerca d’universitats
D’altra banda, l’ICIP ha publicat la convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP). En aquest cas, el termini de presentació de sol·licituds estarà obert del divendres 16 de maig al dilluns 16 de juny de 2025. La presentació de sol·licituds també s’ha de fer via telemàtica, a través d’aquest enllaç del portal de Tràmits.
Podeu consultar les dues convocatòries, juntament amb una guia informativa, a l’apartat de Subvencions del web de l’ICIP, on també trobareu els projectes subvencionats en les anteriors edicions. Per a resoldre dubtes, podeu posar-vos en contacte amb l’ICIP a través del correu convocatories@icip.cat.
L’ICIP convoca anualment dues línies de subvencions amb l’objectiu de fomentar la recerca en l’àmbit de la cultura de pau, i permetre la transmissió de coneixement.
L’ICIP ha presentat en roda de premsa l’estudi “L’arrelament de les idees involucionistes i bel·licistes a Catalunya” (Informe ICIP, 24/2025). El treball, realitzat pel periodista i analista de dades Roger Tugas i Vilardell, analitza en quins sectors de la població catalana arrelen més les idees contràries als valors democràtics, els drets humans i la pau, com per exemple el racisme, el masclisme, la LGTBIfòbia o el militarisme.
Les dades s’han extret de set enquestes d’institucions públiques. S’ha realitzat una anàlisi en profunditat de l’Enquesta ICIP 2022 “Convivència i cohesió a Catalunya” i l’Enquesta ICIP 2023 “Convivència i seguretat a Catalunya”, i s’han estudiat sondejos complementaris sobre valors i hàbits del CEO i el CIS de l’any 2023, així com l’Enquesta Social Europea. Les dades d’un total de 130 preguntes s’han creuat a partir de diferents variables: edat, sexe, nivell d’estudis, mida del municipi de residència, grau de confiança social, renda o preocupació per la seguretat.
L’estudi s’emmarca en la línia de treball “Diàleg social i polític” de promoció de la convivència, el diàleg i la cohesió social a Catalunya. Segons ha explicat el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, “és fonamental saber gestionar la discrepància i els conflictes de manera constructiva, i per això volem entendre en quines de la societat arrelen més els valors antidemocràtics i què explica aquestes actituds, amb una mirada àmplia i fugint de les respostes simplistes”.
Principals conclusions
L’estudi confirma que els plantejaments masclistes, homòfobs, transfòbics, racistes, autoritaris i bel·licistes arrelen més entre els homes, especialment els nois joves, i entre les persones que tenen poca confiança social, més preocupades per la seguretat o l’incivisme i amb dificultats econòmiques.
Amb tot, no es percep una tendència generacional cap a postures més conversadores: la gent jove no és menys feminista ni més racista que el conjunt de la societat. Al contrari, el jovent defensa més el dret a l’avortament, els drets LGTBI i les noves formes de relació sexoafectives. Així mateix, els joves sí que defensen més el punitivisme i la defensa militar.
Segons l’autor de l’estudi, Roger Tugas i Vilardell, “les persones que més abracen les idees involucionistes són aquelles que pateixen incerteses, inseguretats i pors davant d’un horitzó pessimista, marcat per la precarietat i una societat canviant”. Aquest perfil identifica els nois joves, un col·lectiu molt exposat a les xarxes socials -on predominen discursos d’odi-, amb dificultats econòmiques per emancipar-se i amb un bagatge polític menys consolidat i, per tant, més permeables a adoptar idees noves. Però l’autor descarta que sigui exclusivament una qüestió generacional i de gènere, sinó que és multifactorial.
En aquest sentit el director de l’ICIP ha destacat que sovint es criminalitza els nois joves com a seguidors de les idees d’extrema dreta però “hi ha actituds retrògrades en tots els segments de la societat”.
Encreuament de variables
A partir de l’encreuament de diverses variables, l’estudi constata que la percepció de la convivència està relacionada amb les expressions de racisme, intolerància o militarisme. Per exemple, d’entre les persones que creuen que la convivència en el seu barri/municipi és molt dolenta, només el 43% veuria bé que un fill o filla es casés amb una persona refugiada. En canvi, entre les persones que creuen que la convivència és molt bona el percentatge d’acceptació puja al 67%. Alhora, les persones que manifesten que la convivència al seu barri/municipi és molt dolenta són més propenses a defensar la despesa militar.
L’anàlisi també permet establir una relació entre la percepció personal d’èxit o fracàs i la valoració de la immigració. Un 58% de les persones que es perceben com a perdedores afirmen que els immigrants delinqueixen més que les persones autòctones. D’entre les persones que es perceben com a guanyadores només ho creu el 25%.
D’altra banda, l’estudi aporta conclusions a partir de l’encreuament de les variables edat-gènere i edat-ús de la violència. En el primer cas, l’informe constata que els homes són més masclistes que les dones i, en particular, la diferència és més notable en el cas d’homes joves. Segons les dades analitzades, el 23% dels nois joves (fins a 30 anys) estan molt o bastant d’acord amb l’afirmació “els homes són millors líders polítics que les dones”, i un 20% creu que la violència de gènere és un invent del feminisme. Alhora, segons l’estudi, un de cada tres joves estaria disposat a fer servir la violència per defensar les seves idees i valors, dotze punts més que qualsevol altra franja d’edat.
Espai web interactiu
L’estudi es complementa amb la creació d’un espai web que ofereix la possibilitat d’interactuar directament amb les dades, a partir de l’encreuament de múltiples variables com el gènere, l’edat, el nivell d’estudis i el grau de confiança, entre d’altres. Concretament, la pàgina permet explorar les dades en funció de quatre apartat: Edat i gènere, Confiança social, Precarietat material i Sensació d’inseguretat.
L’espai web agrupa una setantena de gràfics, els quals també es poden consultar per temàtiques: Masclisme, LGTBIFòbia, Racisme, Militarisme i Tolerància amb la diferència.
