Autor: Chema

Les representants de la Plataforma de Dones per a la Pau a Casamance (PFPC), guardonada amb el Premi ICIP Construcció de Pau 2026, van visitar Lleida el dilluns 21 de setembre, Dia Internacional de la Pau, en el marc de la seva estada a Catalunya amb motiu del lliurament del Premi ICIP. L’endemà, 22 de setembre, les activistes van rebre el guardó en una cerimònia celebrada al Parlament de Catalunya.

La jornada a Lleida, organitzada per l’ICIP amb la col·laboració de la Universitat de Lleida (UdL) i l’Ajuntament de Lleida, va permetre a les representants de la PFPC conèixer diversos espais i institucions de la ciutat i, sobretot, compartir la seva experiència en la construcció de pau amb actors universitaris, institucionals i amb la comunitat senegalesa de Lleida.

La delegació estava formada per Ndéye Marie Diédhiou, presidenta de la PFPC, i Niako Seck, membre del Consell d’Administració de la Plataforma i representant de les organitzacions que en formen part, acompanyades pel president de l’ICIP, Xavier Masllorens.

Una jornada plena de visites

La jornada va començar amb una visita a la Seu Vella de Lleida i va continuar a la Universitat de Lleida, on les activistes van mantenir una trobada amb personal universitari vinculat a projectes de cooperació, construcció de pau i gènere a l’Àfrica. A la recepció hi van participar la directora de la Unitat de Cooperació i Solidaritat de la UdL, Blanca Salinas; la directora adjunta de la Unitat d’Igualtat i Diversitats, Mariona Lladonosa, i el professor Albert Roca, investigador del projecte Dones i pau a la Casamance (Senegal): de la cultura i la memòria a la mediació, iniciat el 2023.

Durant la trobada, les representants de la PFPC van reivindicar la necessitat de reforçar el lideratge de les dones en els processos de pau i en la mediació dels conflictes. «És primordial impulsar el lideratge de les dones com a mediadores i líders en la resolució de conflictes», van destacar.

Les activistes van explicar que, després d’anys de violència i de crisi econòmica i social, especialment perjudicial per a les dones, van decidir organitzar-se i prendre la paraula per contribuir a la construcció de la pau. «Mentre els homes es barallaven, nosaltres vam decidir trencar el silenci i fer sentir la nostra veu com a dones», van assenyalar.

La visita va continuar amb una recepció institucional a la Paeria, on les representants de la PFPC van ser rebudes per representants de l’Ajuntament de Lleida. A la trobada hi van participar el regidor de Cooperació Internacional, Jackson Quiñónez Vernaza; la regidora de Feminismes, Carme Valls; la comissionada d’Alcaldia per a les polítiques feministes, Verònica Martínez, així com representants d’entitats de cooperació, organitzacions feministes i de la comunitat senegalesa de la ciutat.

La jornada es va cloure amb una trobada amb representants de la comunitat senegalesa de Lleida a la Sala Paulo Freire. L’espai va permetre compartir les experiències de la Plataforma i abordar els vincles entre la comunitat senegalesa a Catalunya i la realitat de Casamance.

Una xarxa de dones per la pau a Casamance

La Plataforma de Dones per a la Pau a Casamance és una xarxa creada l’any 2010 i formada per 15 organitzacions que treballen per la pau, la seguretat i els drets de les dones en el context del conflicte entre el moviment independentista de Casamance i l’Estat senegalès, iniciat el 1982.

Al llarg de la seva trajectòria, la PFPC ha impulsat consultes comunitàries per documentar les experiències de la població i conèixer les seves aspiracions, ha facilitat espais de diàleg i ha organitzat Taules de Pau amb representació de les parts en conflicte, en una iniciativa de mediació promoguda per organitzacions de dones.

La Plataforma també gestiona, des de 2015, un centre d’acollida i atenció mèdica i psicològica per a dones i nenes supervivents de violència sexual i física. En aliança amb ONU Dones i el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA), ha desenvolupat accions contra la violència de gènere i ha creat el Fòrum de Dones de l’Espai Senegal–Guinea Bissau–Gàmbia per contribuir a la pau i l’estabilitat regional.

El conflicte de Casamance viu una treva sostinguda des de 2012, però encara no s’ha assolit un acord de pau que resolgui políticament les reivindicacions que són a l’origen del conflicte.

El Premi ICIP Construcció de Pau 2026, dotat amb 10.000 euros, reconeix la trajectòria de la PFPC per haver situat les dones com a agents de pau en la resolució del conflicte i per haver contribuït a trencar el silenci sobre la guerra mitjançant la creació d’espais de diàleg comunitari a escala local, regional i nacional.

La XVI edició del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans porta a Catalunya activistes del Sàhara Occidental, Nicaragua, Guinea Equatorial, Etiòpia, Sud-àfrica, l’Equador i l’Afganistan. L’ICIP hi coorganitza un diàleg amb Ceshia Ubau i Pedro Bermeo el 5 d’octubre a Casa Amèrica Catalunya.

La gira de tardor arrenca el dimarts 29 de setembre a Sant Feliu de Llobregat, amb un acte inaugural a les 10 h a l’Auditori del Palau Falguera on es presentaran les set persones convidades. Durant deu dies, fins al 8 d’octubre, faran xerrades, activitats a centres educatius, reunions d’incidència política i trobades amb mitjans de comunicació als municipis participants. Cal inscripció prèvia al web de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat (santfeliu.cat/giradetardor).

Diàleg a Casa Amèrica Catalunya: Nicaragua, l’Equador i la defensa dels drets humans a l’Amèrica Llatina

En el marc de la gira, l’ICIP coorganitza un diàleg amb Ceshia Ubau, cantautora nicaragüenca a l’exili i activista per una vida digna, i Pedro Bermeo, advocat ambientalista i defensor de l’Amazònia equatoriana. La conversa, moderada per Sílvia Plana, responsable d’aliances estratègiques de l’ICIP, tindrà lloc el dilluns 5 d’octubre a les 19 h a Casa Amèrica Catalunya. L’entrada és lliure, amb aforament limitat.

La trobada abordarà la situació política i dels drets humans a Nicaragua, en un context de creixent autoritarisme, i les dificultats per aplicar el resultat de la consulta popular celebrada a l’Equador l’agost de 2023, en què prop del 60 % dels vots es van pronunciar a favor d’aturar l’explotació petroliera al Parc Nacional Yasuní. El diàleg també permetrà reflexionar sobre l’art com a eina de resistència, la relació entre crisi climàtica i drets humans, el paper de les generacions més joves en la promoció del pensament democràtic i la construcció d’alternatives basades en la justícia social.

Ceshia Ubau (Managua, 1997) va sortir de Nicaragua el 2018 de manera preventiva arran de la crisi sociopolítica i la repressió d’aquell any. Després de set anys a Costa Rica, i davant la situació de risc que afecta la comunitat nicaragüenca establerta al país, va tornar a migrar. Actualment viu a l’Estat espanyol, des d’on continua utilitzant la música com a eina de guarició, resistència i construcció d’esperança.

Pedro Bermeo (Quito, 1991) és advocat ambientalista, fotògraf i activista pels drets de la natura i la justícia climàtica. És portaveu del col·lectiu YASunidos, un moviment ecologista i social que treballa des del 2013 per protegir el Parc Nacional Yasuní, un dels territoris amb més biodiversitat del planeta. Bermeo va participar en el procés de la consulta popular del 2023 i, malgrat el resultat favorable, la implementació de la decisió continua avançant lentament.

Les altres persones convidades a la gira

Asria Mohamed és periodista, defensora dels drets humans i artista sahrauí. Viu a Noruega, on recorre el país fent xerrades per donar a conèixer la situació del poble sahrauí.

Gonzalo Abaha Nguema Mikue és activista LGTBIQ+, escriptor i investigador, i coordinador nacional del col·lectiu Somos Parte del Mundo a Guinea Equatorial. La seva segona novel·la, Lo rarito que eres, aborda les teràpies de conversió, les noves masculinitats i la deshumanització dels cossos al seu país.

Hanna Lemma, investigadora feminista etíop i directora de la plataforma Addis Powerhouse, reivindica la representació política de les dones com a via per situar a l’agenda pública els temes que les afecten.

Nontokozo Sedibe-Sabic, nascuda a Sud-àfrica i resident a Catalunya, és activista, mediadora i líder comunitària. Dirigeix l’associació Ubuntu Co-create, centrada en pràctiques antiracistes i contràries a l’opressió.

Zainab Saberi, periodista afganesa, denuncia els crims dels talibans al seu país a través del periodisme i de l’art.

Un projecte amb arrels municipals

Ciutats Defensores dels Drets Humans va néixer el 2013 a iniciativa de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, amb l’objectiu de donar suport a les persones defensores dels drets humans i de fer conèixer a la ciutadania catalana, especialment a la gent jove, les seves lluites i les causes estructurals dels conflictes. Actualment el projecte és coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR), amb la participació de 30 ajuntaments i 8 entitats i institucions catalanes, entre les quals hi ha Casa Amèrica Catalunya i l’ICIP, que dona suport al projecte des dels seus inicis, el 2013.

L’ICIP dona suport al nou Diplomat en Dones, Pau i Seguretat amb enfocament psicosocial, una iniciativa de la Xarxa Llatinoamericana de Dones, Pau i Seguretat (Red LAMPS) que ofereix un espai de formació, diàleg i producció col·lectiva de coneixement des dels feminismes del sud. El programa es desenvoluparà entre els mesos de juliol i novembre de 2026 i té com a objectiu enfortir els lideratges feministes per a la construcció de pau des de perspectives situades i descolonitzadores.

La sessió inaugural del diplomat va tenir lloc el 8 de juliol de 2026 amb el diàleg «Contexto Global, Retos Regionales: el arte como puente», que va reunir Kristian Herbolzheimer, director de l’ICIP, Diana Gunneivia García, de la Red LAMPS, i la cantautora Marta Gómez. La conversa va abordar els reptes globals i regionals de la construcció de pau i el paper de l’art com a eina de resistència, transformació social i construcció de ponts entre comunitats.

La convocatòria s’adreça a persones de l’Amèrica Llatina, el Carib i les seves diàspores a Espanya amb experiència de lideratge que vulguin reforçar les seves organitzacions o moviments. No es requereixen estudis previs; el principal requisit és comptar amb experiència en el treball comunitari i disposició al diàleg. El procés de selecció preveu 100 places i la formació és virtual, gratuïta i certificada (120 hores).

El programa s’estructura en cinc mòduls dedicats a les metodologies feministes, la construcció de pau, les seguretats, les guerres i el lideratge des del sud. La metodologia combina espais de diàleg col·lectiu, aprofundiment teòric, producció de coneixement situat i creació artística com a eina per a la reflexió i la cura col·lectiva.

L’ICIP participa activament en la Red LAMPS des de la seva creació, amb l’objectiu de contribuir a transformar les perspectives sobre la seguretat, la pau i el diàleg des d’un enfocament feminista, promovent l’intercanvi de coneixement entre l’Amèrica Llatina i les seves diàspores a Catalunya.

El diplomat forma part de l’Escola Feminista de la Red LAMPS, coordinada per Mujer Diáspora i finançada per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (Generalitat de Catalunya), amb la col·laboració de l’Instituto de Estudios Políticos de la Universidad de Antioquia i del Departament de Psicologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Barcelona acollirà del 6 al 10 de març de 2027 una Trobada internacional de Dones Buscadores, impulsada per l’ICIP, que reunirà dones buscadores d’arreu del món per intercanviar experiències i enfortir la lluita contra les desaparicions forçades. La convocatòria per seleccionar les persones participants està oberta fins al 13 de setembre de 2026.

Davant la manca de veritat, justícia i reparació que sovint acompanya les desaparicions forçades, moltes dones assumeixen la recerca dels seus éssers estimats i esdevenen protagonistes en la defensa dels drets humans i la construcció de pau. Aquesta tasca, però, no està exempta de riscos: les persones buscadores sovint s’enfronten a la indiferència institucional, l’estigmatització, la criminalització i, en alguns casos, a amenaces o agressions.

Amb l’objectiu de crear un espai d’intercanvi i d’aprenentatge mutu entre dones buscadores de contextos diversos, l’ICIP impulsa aquesta trobada en el marc del projecte BCN4Peace i amb la col·laboració d’una àmplia xarxa d’entitats i institucions. La iniciativa vol afavorir l’intercanvi de coneixements, reptes i estratègies comunes davant un fenomen que afecta milers de persones arreu del món.

La trobada dona continuïtat a una de les crides a l’acció sorgides del Congrés Mundial sobre Desaparicions Forçades (Ginebra, 2025) i s’emmarca també en les commemoracions del CED20, el vintè aniversari de la Convenció Internacional per a la Protecció de Totes les Persones contra les Desaparicions Forçades.

Un espai de treball amb mirada de gènere

La trobada es concep principalment com un espai de treball entre les participants, amb intervencions de les mateixes dones buscadores, tallers formatius i dinàmiques de construcció col·lectiva del coneixement, que es podran complementar amb activitats obertes al públic. També incorporarà una reflexió específica sobre l’impacte de gènere de les desaparicions forçades, a partir de l’observació general del Comitè contra les Desaparicions Forçades sobre aquesta qüestió.

Hi participaran dones buscadores, juntament amb representants d’organismes internacionals, persones expertes i acompanyants de processos de cerca.

Convocatòria oberta fins al 13 de setembre

Les dones buscadores interessades a participar-hi poden presentar candidatura a través del formulari disponible fins al 13 de setembre de 2026. La selecció es farà en funció de criteris de pluralitat (context, edat i experiència) i tindrà en compte també la participació prèvia en projectes impulsats per l’ICIP i per altres entitats col·laboradores. Es donarà prioritat a les candidatures de persones que puguin seguir la trobada en castellà, anglès o francès, els idiomes de treball de la trobada.

La preparació de la trobada compta actualment amb el suport de diverses entitats i institucions, entre les quals Baketik Fundazioa, Brigades Internacionals de Pau – Colòmbia, Casa Amèrica Catalunya, CEDI, CEPAD, REDS, SODEPAU, SOS Bebés Robados o la Taula per Mèxic. L’ICIP convida altres organitzacions a sumar-se a aquesta iniciativa, ja sigui donant suport econòmic, finançant desplaçaments, contribuint a la conceptualització de l’esdeveniment o difonent la convocatòria.

Per a qualsevol consulta, tant sobre la candidatura com sobre les vies de col·laboració, ens podeu contactar a icip@icip.cat.

La Trobada internacional de Dones Buscadores s’emmarca en la línia de treball sobre Desaparicions forçades, dins el programa «Violències fora de contextos bèl·lics» de l’ICIP.

En ple Mundial de Futbol 2026, l’ICIP, Amnistia Internacional Catalunya i la Taula per Mèxic han organitzat la taula rodona «Fora de joc a Mèxic: l’altra cara del Mundial 2026», celebrada el 8 de juliol a La Model de Barcelona. La sessió ha posat el focus en la greu crisi de desaparicions forçades i de violència que viu Mèxic i ha reflexionat sobre l’impacte que els grans esdeveniments esportius poden tenir en la visibilització —o invisibilització— de les vulneracions de drets humans.

La periodista Lucía Lagunes, directora de l’agència de notícies CIMAC, el periodista esportiu Toni Padilla i Marlety García, integrant del col·lectiu de familiars Entre Cielo y Tierra, han compartit les seves reflexions en un debat moderat per la periodista Sandra Vicente.

Més de 134.000 persones desaparegudes

Durant la sessió es va recordar que Mèxic registra oficialment més de 134.000 persones desaparegudes i prop de 70.000 cossos pendents d’identificació. Els participants van alertar que aquestes xifres podrien ser encara més elevades a causa de la manca de denúncies i de la desconfiança de moltes famílies envers les institucions.

Un dels missatges que va resumir el sentit de l’acte va ser el lema impulsat pels col·lectius de familiars de persones desaparegudes: «La pilota torna a casa. I els nostres fills, quan?», en referència a l’eslògan oficial del Mundial.

Les famílies buscadores denuncien la manca de suport institucional

Marlety García va explicar la feina que duen a terme les anomenades mares buscadores, dones que, davant la inacció o la insuficiència de la resposta institucional, organitzen recerques per localitzar familiars desapareguts. Segons va denunciar, aquests col·lectius desenvolupen la seva tasca en un context marcat per la impunitat, la violència i les amenaces.

García també va criticar que, mentre el país ha destinat importants recursos a l’organització del Mundial, els equips dedicats a la recerca de persones desaparegudes i a la identificació forense continuen patint manca de recursos. «El govern va invertir centenars de milers de pesos per rebre el món, per a qui volgués visitar-nos, i no hi ha diners, no hi ha pressupost per a les cerques, no hi ha pressupost per a investigacions ni sancions», va afirmar. Igualment, va advertir que diverses organitzacions de familiars han expressat preocupació per l’impacte d’algunes obres vinculades al Mundial sobre espais que consideren d’interès per a la recerca de persones desaparegudes.

L’esport, el relat públic i el periodisme

Toni Padilla va situar el debat en una perspectiva històrica i va recordar que els grans esdeveniments esportius han estat utilitzats sovint pels governs per projectar una imatge positiva dels països amfitrions, fins i tot en contextos de greus vulneracions dels drets humans. Entre altres exemples, va recordar el Mundial d’Argentina de 1978.

Per la seva banda, Lucía Lagunes va denunciar els riscos que afronten les persones que informen sobre les desaparicions forçades i la feina de les famílies buscadores. Va alertar especialment de la situació de les dones periodistes i defensores dels drets humans, que sovint són objecte d’amenaces, criminalització i manca de protecció efectiva.

Una crida a la responsabilitat internacional

La sessió també va abordar el paper de la comunitat internacional davant la crisi de desaparicions a Mèxic. Entre altres qüestions, es va fer referència a l’activació de l’article 34 de la Convenció Internacional per a la Protecció de Totes les Persones contra les Desaparicions Forçades, un mecanisme excepcional que permet al Comitè de les Nacions Unides contra les Desaparicions Forçades traslladar una situació especialment greu a l’Assemblea General de l’ONU.

Els participants van coincidir en la necessitat que la celebració del Mundial no eclipsi la situació que viuen milers de famílies mexicanes i van reclamar que els drets humans continuïn ocupant un lloc central en l’agenda internacional.

El Parlament de Catalunya ha presentat oficialment la commemoració del Mil·lenari de les Assemblees de Pau i Treva, una efemèride que recordarà els mil anys de la primera assemblea de pau i treva celebrada a Toluges l’any 1027, considerada l’origen del parlamentarisme català.

L’acte institucional, presidit pel president del Parlament, Josep Rull, ha servit per donar a conèixer el programa de commemoració, que començarà el 10 de setembre de 2026 i s’allargarà fins al desembre de 2027, coincidint amb l’aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Durant la presentació, Rull va destacar la vigència dels valors associats a les assemblees de pau i treva, com el diàleg, la deliberació, el pacte i la resolució pacífica dels conflictes. També es va presentar el manifest de la commemoració, que reivindica el llegat mil·lenari de parlamentarisme i cultura de pau a Catalunya.

El programa inclou congressos acadèmics, debats, publicacions, activitats educatives i iniciatives arreu del territori. Entre els actes previstos destaca una trobada internacional de premis Nobel dedicada a la pau, prevista per a la tardor de 2027.

L’acte va repassar els orígens històrics de les assemblees de pau i treva, impulsades per limitar la violència feudal mitjançant l’establiment de normes i espais de protecció col·lectiva. També es va posar en relleu la vigència d’aquest llegat davant dels reptes actuals en matèria de drets humans, convivència i construcció de pau.

La commemoració està impulsada pel Consell del Mil·lenari, integrat per persones de reconegut prestigi dels àmbits acadèmic, cultural, jurídic i de foment de la pau. Entre els seus membres hi ha el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, i la responsable de l’àrea d’Alternatives de Seguretat, Sonia Andolz.

Un equip de l’ICIP participa aquest mes de juny a la Missió d’Observació Electoral (MOE) catalana, organitzada per la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, per fer seguiment de la segona volta de les eleccions presidencials, prevista per al 21 de juny.

La missió està integrada per 27 persones, entre les quals hi ha diputats i diputades del Parlament de Catalunya, representants d’ajuntaments i membres d’entitats i institucions de la societat civil catalana vinculades a la defensa dels drets humans i la pau a Colòmbia, com ara l’ICIP. També en formen part Antoni Vicens-i-Vicens, delegat del Govern de Catalunya per als Estats Andins, i Javier Calderón, representant de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) a Colòmbia.

La MOE respon als principis d’observació electoral de Nacions Unides, basats en la imparcialitat, la neutralitat i el respecte al treball de les institucions del país. El seu objectiu és contribuir a l’enfortiment de les garanties de participació política en el procés electoral, mitjançant una observació amb enfocament de drets humans, l’acompanyament a actors socials i la interlocució amb institucions colombianes i internacionals.

La missió dona continuïtat a l’experiència del 2022, quan ja es va desplegar una observació electoral internacional des de Catalunya amb 35 participants de diferents àmbits institucionals i socials.

Primera formació a Bogotà

En aquesta ocasió, la MOE es distribuirà en diversos territoris del país: Apartadó, Barrancabermeja, Cali, Cúcuta, Montes de María i Popayán. L’objectiu es obtenir una visió diversa del desenvolupament dels comicis i de les realitats regionals.

Abans del desplaçament als territoris, el dimecres 17 de juny el grup ha rebut una formació sobre el sistema electoral colombià i els principals aspectes a observar en aquest procés, a càrrec de l’ONG colombiana Viva la Ciudadanía.

Un cop finalitzada la jornada electoral, el 22 de juny, la missió presentarà a Bogotá un informe preliminar amb les principals observacions, riscos detectats i recomanacions per millorar les garanties electorals, amb perspectiva de drets humans i de gènere.

El Hub Social de Barcelona va acollir ahir l’acte «Ni guerra ni tirans», que va servir de presentació pública de la iniciativa BCN4Peace. L’esdeveniment, que va reunir 150 persones, va marcar l’inici d’aquesta nova aliança estratègica entre l’ICIP, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i NOVACT, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

L’objectiu central de BCN4Peace és posicionar Barcelona com a referent internacional en la cultura de pau, la noviolència i el desarmament. En un context europeu marcat per la tendència armamentística i les retallades en cooperació al desenvolupament, aquesta iniciativa vol reforçar el compromís històric de la ciutat amb la pau i els drets humans.

Veus contra la tirania

La presentació va comptar amb la participació de dues figures de renom internacional. D’una banda, john a. powell, catedràtic de la Universitat de Berkeley i referent del moviment Black Lives Matter, qui va analitzar com els nous «tirans» utilitzen la por i la polarització per erosionar la democràcia. powell va destacar que la millor resposta contra l’autoritarisme no és només la resistència, sinó la creació d’una narrativa de pertinença (belonging) que inclogui a tothom.

D’altra banda, Sanam Naraghi-Anderlini, experta mundial en l’agenda de Dones, Pau i Seguretat i fundadora de la xarxa ICAN, va oferir un testimoni directe sobre el cost humà de la guerra i la repressió. Naraghi-Anderlini va defensar la potència de la societat civil i de les dones iranianes, que utilitzen tàctiques de noviolència contra els règims autoritaris, i va advertir que les sancions i la violència sovint només serveixen per enfortir els sectors més extremistes del poder. L’acte va ser moderat per la periodista Rita Marzoa.

La diplomàcia de ciutats al centre

L’acte va posar de relleu la importància de la diplomàcia de ciutats com una eina per mantenir la continuïtat de les polítiques de pau més enllà dels canvis en els governs estatals. La segona tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Maria Eugènia Gay, va cloure la xerrada afirmant que Barcelona ha de seguir «aixecant la veu» i liderant moviments que tornin a posar els drets humans en el centre de qualsevol acció política, econòmica o social.

Amb aquesta presentació, BCN4Peace inicia el seu recorregut com una plataforma oberta per articular el treball per la pau a la capital catalana. L’ICIP és un dels impulsors principals d’aquesta iniciativa, amb el Centre Delàs i NOVACT per convertir aquest projecte en una aposta de llarg recorregut.

L’ICIP participa al XV Congrés Internacional Mundos de Mujeres (MM26), que se celebra del 20 al 24 de maig de 2026 a Gernika-Lumo i Bilbao, organitzat per Gernika Gogoratuz i Gernikatik Mundura.

El congrés, que reuneix més de 320 persones de tot el món, s’articula sota el lema Mujeres* y Pazes i proposa reimaginar les paus des dels feminismes, els territoris, els cossos i les resistències. En un context marcat per la securitització i la militarització creixents, aquesta trobada interdisciplinària, que se celebra de forma itinerant cada quatre anys, adquireix una rellevància especial per pensar noves formes de construir pau.

La participació de l’ICIP

El dijous 21 de maig, de les 11.15 a les 12.25 h, l’ICIP co-organitza la taula rodona Profundizando en una paz feminista situada, celebrada al Bizkaia Aretoa-EHU de Bilbao. La sessió comptarà amb la participació de:

• Mariana Schmidt, Grup Internodal de Gènere de Suport al Llegat de la Comissió de la Veritat de Colòmbia.
• Edipcia Dubón, Taula Catalana pels Drets Humans i la Pau a l’Amèrica Central.
• Orfe Castillo, JASS i RED LAMPS – Red Latinoamericana de Mujeres, Paz y Seguridad.
• Rosa Emilia Salamanca, CIASE i RED LAMPS – Red Latinoamericana de Mujeres, Paz y Seguridad.
• Maria Eugenia Blandón, responsable de l’àrea «Memòria, convivència i reconciliació» de l’ICIP.

La taula s’inscriu en l’eix internacional del congrés i reuneix veus de diverses organitzacions feministes i de pau de l’àmbit llatinoamericà i català per reflexionar conjuntament sobre els fonaments d’una pau feminista arrelada als territoris i les experiències concretes.

La participació de l’ICIP al MM26 s’emmarca en un programa ampli i plural que, al llarg de cinc dies, articula nou eixos temàtics, de la desmilitarització als cossos-territoris, dels exilis als feminismes metodològics, i reuneix veus de més de vint països.

El congrés es clourà el divendres 22 de maig amb una juntança en plenària a l’Auditori Mitxelena del Bizkaia Aretoa, amb un cercle de diàleg titulat Las Pazes como Alternativa, i amb activitats obertes a la ciutadania durant el cap de setmana, inclosa una acció reivindicativa el 24 de maig, Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament. Podeu consultar el programa en aquest enllaç.

El dijous 7 de maig, l’ICIP va celebrar la cerimònia de lliurament dels premis de la 10a edició del Concurs de Hip-hop per la Pau, una jornada que també va servir per commemorar els deu anys d’aquesta iniciativa dedicada a promoure la cultura de pau entre el jovent. La trobada, celebrada a la Lleialtat Santsenca, va reunir prop d’un centenar de nois i noies d’arreu de Catalunya.

L’acte va combinar el lliurament dels guardons amb actuacions de dansa, freestyle i beatbox, convertint la cerimònia en un espai de participació, creativitat i expressió artística. El col·lectiu Llobregat Block Party va dinamitzar la jornada amb diverses intervencions artístiques i un micro obert final per als participants.

Durant la benvinguda, es van posar en valor els deu anys de trajectòria del concurs, que des de la seva creació ha comptat amb més de 3.300 participants, més de 250 propostes presentades i la implicació de 80 centres educatius, 27 entitats i 67 municipis d’arreu de Catalunya.

La cerimònia també va comptar amb la participació de representants de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, el Departament d’Educació i la Direcció General de Joventut, que van destacar el potencial del hip-hop i la cultura urbana com a eines educatives, de participació juvenil i de transformació social.

En la modalitat de centres educatius, el primer premi va ser per a l’Institut Begues per l’obra Para ti, Tierra, centrada en la justícia climàtica. El segon premi va recaure en l’Institut Pla de les Moreres per El Refugi, mentre que les mencions especials van ser per a l’Institut Ticeris amb Abraçant-me tal com soc i per a l’Institut Vall de Llémena amb Sigo aquí.

Pel que fa a la modalitat d’entitats socials i juvenils, el primer premi va ser per a l’Espai Jove Alt Empordà per l’obra Un nou futur. El segon premi va distingir el projecte Un toc de Salt, de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana, per Amor de veritat, mentre que el projecte 9aVic va rebre una menció especial per Sigues lliure.

L’ICIP va agrair la participació de tots els centres, entitats i joves participants, així com la col·laboració de les institucions i col·lectius que han fet possible aquesta desena edició del concurs.

La XVI edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans arrenca el pròxim 13 d’abril amb la inauguració de la gira de primavera, que tindrà lloc a la seu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Fins al 22 d’abril, cinc persones defensores procedents de Mèxic, Colòmbia, Palestina, El Salvador i el Kurdistan recorreran diferents municipis catalans per compartir les seves experiències i denunciar les vulneracions de drets humans que pateixen en els seus territoris.

El projecte, coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, compta amb la participació de 28 ajuntaments i diverses entitats i institucions catalanes, entre les quals l’ICIP, que hi dona suport institucional.

Des del 2013, Ciutats Defensores treballa per visibilitzar la tasca de les persones defensores dels drets humans i denunciar la persecució que pateixen, alhora que contribueix a enfortir les xarxes de protecció i a promoure una ciutadania més conscient i compromesa amb els drets humans.

Veus des de primera línia

El projecte gira al voltant de l’estada a Catalunya d’un grup de defensores i defensors que treballen en contextos de conflicte o alta vulnerabilitat. Durant la seva visita, participen en conferències, activitats educatives, trobades institucionals i entrevistes amb mitjans de comunicació.

Entre les participants d’aquesta edició hi ha perfils diversos però amb un element comú: el compromís sostingut amb la defensa dels drets humans en contextos adversos.

En Jenkidar Shikhdmmar, del Kurdistan, treballa per visibilitzar la situació del poble kurd i les vulneracions de drets de les minories. Natali González Arce aporta des de Colòmbia una trajectòria vinculada a la construcció de pau, el feminisme i el treball amb joves en risc d’exclusió.

També hi participarà Zaina Qazzaz, que oferirà des de Palestina el testimoni d’una generació marcada pel conflicte a Gaza i les dificultats per continuar el seu projecte de vida. Constantino Rubén Moreno Méndez compartirà la seva experiència en la defensa dels drets dels pobles indígenes i la documentació de vulneracions de drets humans a Chiapas, Mèxic.

Suport i incidència des de Catalunya

La presència d’aquestes veus a Catalunya no és merament simbòlica. La gira ofereix un espai de protecció temporal i projecció internacional per a persones que sovint treballen en situacions de risc, i alhora facilita l’intercanvi amb institucions, societat civil i ciutadania.

En aquest sentit, la participació de l’ICIP s’inscriu en el seu compromís de promoure la cultura de pau, donar suport a les persones defensores i contribuir a generar narratives que connectin les realitats globals amb el context local.

La gira de primavera donarà pas a una segona fase a la tardor, prevista entre el 29 de setembre i el 8 d’octubre, consolidant un projecte que, més enllà de les visites puntuals, busca construir aliances duradores en defensa dels drets humans.