Autor: Eugenia

L’ICIP ha donat suport actiu a la celebració del Congrés Mundial sobre Desaparicions Forçades que ha tingut lloc a Ginebra (Suïssa) els dies 15 i 16 de gener, organitzat per la Iniciativa per la Convenció contra les Desaparicions Forçades (CEDI) i les Nacions Unides. Una delegació de l’ICIP ha participat activament en l’esdeveniment, que ha reunit organitzacions de la societat civil, incloses associacions de famílies, Estats, organismes internacionals i experts per tal d’acordar una estratègia comuna i un pla d’acció per promoure la ratificació i la implementació de la Convenció contra les Desaparicions Forçades i facilitar el diàleg intergovernamental.

El Congrés ha comptat amb el suport de l’ICIP, al costat de nombroses institucions internacionals, el qual ha impulsat la visió de pau en la lluita contra les desaparicions. L’anàlisi de l’ICIP parteix de la línia de treball «Desaparicions Forçades», la qual té el propòsit d’aprofundir en la conceptualització del vincle entre la lluita contra les desaparicions forçades i la construcció de pau.

Concretament, la tasca de l’ICIP en aquesta temàtica se centra en l’acompanyament i suport a col·lectius de familiars de persones desaparegudes i això implica també incorporar una perspectiva de gènere, ja que en la majoria dels casos aquests col·lectius estan encapçalats per dones, les quals lideren les accions de recerca.

En la cerimònia inaugural del Congrés, el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, ha destacat que “les persones que busquen familiars desapareguts, amb la seva reivindicació de veritat, justícia, reparació i garanties de no-repetició, són també promotores i garants de la pau i la democràcia” i ha afegit que l’ICIP té el compromís de “continuar acompanyant les persones buscadores, sobretot dones” i difondre’n el seu reconeixement com a “constructores de pau“.

L’ICIP també ha pres la paraula en la sessió de clausura del Congrés. En aquest cas, la responsable d’Aliances Estratègiques, Sílvia Plana, ha posat de relleu la necessitat de “construir xarxes i espais de connexió entre col·lectius de persones buscadores” i ha reivindicat la necessitat de “mobilitzar els estats i la societat civil” per tal d’enfortir la lluita contra les desaparicions forçades i adoptar una perspectiva de gènere. “Tenim molt per aprendre de les dones buscadores“, ha afirmat.

La veu de les dones buscadores de persones desaparegudes també ha estat protagonista en el Congrés, en la taula rodona “Els impactes de les desaparicions forçades en les dones“, organitzada per l’ICIP i moderada per la tècnica Sabina Puig. Hi han participat dones de Síria, Gàmbia, Filipines, Mèxic i Perú, les quals, des de diferents experiències han posat de manifest la impunitat davant el fenomen de les desaparicions forçades i el dolorós camí per exigir justícia i aconseguir la veritat.

Publicacions relacionades

La tasca de l’ICIP en l’acompanyament de dones buscadores es va iniciar en la Trobada internacional de familiars de persones desaparegudes, organitzada el novembre de 2023 a Barcelona i que va reunir una vintena de dones, víctimes o familiars directes de desapareguts.

Les experiències d’aquell primera trobada s’han recollit en l’Informe ICIP Conversaciones con mujeres buscadoras. La lucha contra las desapariciones forzadas y la construcción de paz, elaborat per la investigadora de Baketik Maider Maraña.

Així mateix, l’anàlisi de l’ICIP sobre el vincle entre la lluita contra les desaparicions i la construcció de pau s’ha recollit en la nota conceptual Aportaciones de la mujeres buscadoras a la construcción de paz, elaborada per Sílvia Plana i Sabina Puig, i presentada en el Congrés de Ginebra.

Aquest mes de gener s’ha obert la convocatòria del Premi ICIP Construcció de Pau 2025, que té per objectiu guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït d’una manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau. 

És la catorzena edició del guardó i la convocatòria estarà vigent fins al 14 d’abril de 2025, inclòs.

El Premi ICIP Construcció de Pau té una dotació econòmica de 6.000 euros i consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol.

Poden optar al guardó persones o col·lectius d’arreu del món amb una dilatada trajectòria en la construcció i el foment de la pau.

La presentació de sol·licituds es trametrà preferiblement per via electrònica a través del portal de Tràmits de la Generalitat. També es poden presentar candidatures presencialment a qualsevol registre de la Generalitat de Catalunya.

Persones i col·lectius guardonats

En anteriors edicions, el jurat ha guardonat persones i col·lectius tant de Catalunya com d’arreu: l’activista i investigador Vicenç Fisas (2024), les associacions de Bòsnia i Hercegovina: Dones víctimes de la guerra i Infants oblidats de la guerra (2023), el teixit associatiu del País Basc en favor de la pau (2022), l’activista congolesa Julienne Lusenge (2020), el Col·lectiu de Famílies de Persones Desaparegudes a Algèria (2019), l’organització mexicana Cauce Ciudadano (2018), l’activista Arcadi Oliveres (2017), l’ONG Brigades Internacionals de Pau (2016), el pare caputxí Joan Botam (2015), l’organització WILPF (2014), l’exgeneral Jovan Divjak (2013), les Mares de Soacha (2012), i la lluita d’objectors i insubmisos simbolitzats en Pepe Beúnza (2011). L’any 2011 també es va guardonar amb una edició extraordinària del premi el Parlament de Catalunya.

L’organització Build Up, que celebra anualment la conferència internacional Build Peace, ha escollit la candidatura de Barcelona, proposada per l’ICIP, per celebrar l’edició de l’any 2025. Es tracta d’una conferència interdisciplinar que explora els reptes per a la pau en l’era digital, i les innovacions i metodologies emergents en aquest àmbit.

L’ICIP ha participat en les tres darreres edicions de Build Peace, celebrades a Alemanya (2022), Kènia (2023) i Filipines (2024), i s’ha postulat per organitzar l’esdeveniment l’any 2025, amb l’objectiu de reunir a Catalunya persones, entitats i institucions que promouen la construcció de pau des de l’espai digital, per compartir experiències i avançar en l’ús de la tecnologia, les arts i altres innovacions per a la construcció de la pau i la transformació positiva dels conflictes.

La Build Peace 2025 tindrà lloc els dies 21, 22 i 23 de novembre de l’any vinent al centre cultural La CIBA, de Santa Coloma de Gramenet, un espai de recursos per a dones, innovació i economia feminista. L’anunci de la candidatura guanyadora s’ha fet aquest mes de novembre en la sessió de clausura de la Build Peace 2024 celebrada als afores de Manila.

Anunci de la celebració de la conferència Build Peace 2025 a Barcelona:

Participació a la Build Peace 2024

La Build Peace 2024 s’ha celebrat els dies 14, 15 i 16 de novembre amb el lema “Pushing Frontiers, From the Ground Up”. En aquesta ocasió, Build Up ha comptat amb la coorganització del Council for Climate and Conflict Action, i la conferència ha estat centrada en experiències de diàleg i mediació, i en els conflictes derivats del canvi climàtic i en les iniciatives, locals i internacionals, per a fer-hi front.

L’ICIP ha participat activament en la conferència amb dues propostes: una ponència sobre les experiències de mediació en el conflicte de la regió autònoma de Mindanao, a Filipines, a càrrec del director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer; i una sessió de treball sobre l’experiència de diàleg a través del projecte Àgora, a càrrec del responsable de l’àrea “Diàleg social i polític” de l’ICIP, Pablo Aguiar.

Durant tres dies, la conferència ha permès reflexionar sobre la relació entre tecnologia i conflicte, amb una especial atenció, per exemple, al desenvolupament de la intel·ligència artificial i als reptes que suposa, o a l’impacte que tenen les eines digitals, en concret les xarxes socials, en els processos de pau tradicionals i en els espais de diàleg i mediació. En les diferents sessions de treball s’ha posat de manifest que la pau es construeix amb i des de les comunitats locals, i que les eines digitals (online) són complementàries al treball en xarxa i interpersonal (offline).

L’ICIP ha retut comptes al Parlament amb la compareixença del president i el director, Xavier Masllorens i Kristian Herbolzheimer respectivament, davant de la Comissió d’Unió Europea i Acció Exterior. Ho han fet aquest dijous passat, 21 de novembre, i els ha servit per explicar el projecte estratègic de l’ICIP de cara als propers anys i presentar la Memòria d’Activitats ICIP 2023. La compareixença ha servit per posar en valor l’Institut en un context social, econòmic i polític marcat per les tensions i la polarització.

Objectius estratègics

El president de l’ICIP, Xavier Masllorens, ha enumerat algunes de les activitats desplegades el 2023 per centrar-se després en el Pla Estratègic 2024-2028. «Ens plantegem un horitzó 2028 amb ambició —diu— perquè els reptes a què ens enfrontem són crítics». Entre els set àmbits que treballarà la institució, Masllorens s’ha compromès a contribuir que Catalunya sigui un hub mundial de foment de la pau. També a impulsar un Observatori de cultura de pau i a consolidar el treball de diàleg i mediació entre actors polítics, a escala local i internacional.

També ha recordat la vocació d’esdevenir referència per als mitjans de comunicació en els àmbits d’actuació de l’ICIP, incrementar l’impacte arreu de Catalunya, aportar coneixement teòric i pràctic que influeixi en les iniciatives i polítiques de foment de la pau, tant a Catalunya com en l’àmbit internacional. El president de l’ICIP espera també integrar la institució en una Casa de la Pau, un equipament físic que esdevingui referència internacional, amb una biblioteca especialitzada i espais per desenvolupar activitats obertes al públic.

Converses de mediació a Catalunya

Kristian Herbolzheimer, en el torn de rèplica a les intervencions dels grups polítics, ha recordat que l’ICIP té un paper clau en processos de pau en l’àmbit internacional. Pel director de l’Institut, a instàncies de l’ICIP Catalunya pot acollir converses de mediació gràcies a la seva condició d’institut públic però independent, que no compromet la diplomàcia formal. Amb tot, la mediació és incompatible amb la denúncia i amb la publicitat. Per treballar en aquest àmbit l’ICIP requereix de la confiança de les institucions públiques per dur a terme un tasca que per la seva naturalesa és confidencial i de resultat incert . 

Herbolzheimer subratlla així mateix la importància d’adoptar un enfocament de curiositat, respecte i autocrítica per combatre els discursos d’odi i la polarització tòxica.

En el torn d’intervencions, els portaveus dels diferents grups parlamentaris han valorat la feina de l’ICIP i han destacat de forma unànime la necessitat de treballar per al foment de la cultura de pau.

Entre les dies 6 i 10 de novembre 2024 s’ha celebrat a la Sierra Norte de Oaxaca, Mèxic, la reunió anual de la Plataforma per a la Construcció de Pau a Mèxic, una articulació que reuneix una trentena d’organitzacions mexicanes i internacionals que treballen per a la construcció de pau a Mèxic. L’ICIP forma part de la Plataforma des dels seus inicis i la seva participació s’emmarca en l’àrea temàtica  “Violències fora de contextos bèl·lics” i, concretament, en el treball sobre Mèxic iniciat el 2018.

La Plataforma és un espai d’intercanvi de coneixements i experiències a partir del qual es vol formular una diagnosi compartida sobre la greu i complexa situació de violències que viu el país i plantejar possibles respostes des d’una perspectiva de construcció de pau. L’espai d’anàlisi ha estat precisament el punt més important de l’agenda de la trobada. Hi han confluït mirades locals (Chiapas, Oaxaca, Ciutat de Mèxic i Chihuahua) amb perspectives nacionals, llatinoamericanes, europees i globals. No hi ha faltat tampoc una anàlisi binacional (EEUU-Mèxic), coincidint precisament amb la setmana en què Donald Trump ha guanyat les eleccions nord-americanes.

En base a les anàlisis de context i a una profunda reflexió estratègica sobre les capacitats i oportunitats per la pau a Mèxic, la Plataforma ha definit el seu pla de treball intern per al 2025. La trobada també ha servit per enfortir els lligams entre les organitzacions de pau que hi han participat, unes organitzacions que diàriament s’enfronten – a vegades en la pròpia  pell – a l’embat de la violència criminal, la deslegitimació per part de les autoritats locals i federals i la desatenció internacional. Al cap i a la fi, Mèxic és una democràcia, se situa en el número 12 del rànquing de les economies mundials i, formalment, no està en guerra.

Una particularitat important de la reunió d’enguany és que s’ha combinat amb una trobada de joves activistes d’arreu del país, propiciant així un diàleg intergeneracional que no només ha permès al grup de joves familiaritzar-se amb la sòlida trajectòria històrica de les iniciatives de pau mexicanes sinó que també ha enriquit les discussions de la Plataforma amb perspectives que no s’han abordat amb prou profunditat fins ara. Entre les preocupacions que els i les joves han posat sobre la taula destaquen qüestions relacionades amb les violències en l’àmbit domèstic, els drets sexuals i reproductius, les limitades perspectives de futur i la salut mental.

Tot i reconèixer el llegat dels ancestres i el valuós treball dels més grans de les seves respectives comunitats, el grup de joves també ha apuntat el fet que sovint senten que tant en els seus entorns més propers com en els moviments socials se segueixen dinàmiques massa adultocèntriques i que les seves perspectives, inquietuds i maneres de fer no hi tenen prou cabuda. Diàlegs com el que s’han realitzat aquests dies a la Sierra Norte han permès tenir converses necessàries per avançar cap a una visió de pau més integral i per crear ponts entre diverses generacions d’activistes per la pau que no sempre coincideixen en els espais de reflexió i acció.  

Durant la trobada, els participants hem reivindicat justícia per la mort del Padre Marcelo, defensor dels drets humans i constructor de pau assassinat el passat 20 d’octubre a San Cristóbal De Las Casas, Chiapas. També han exigit la presentació amb vida de la defensora Ayuuk Sandra Domínguez Martínez, de Oaxaca, desapareguda des del 4 d’octubre després de rebre nombroses amenaces a causa del seu activisme.

La Junta de Govern de l’ICIP ha renovat el Pla Estratègic de la institució per als propers quatre anys, un document que fixa els objectius i reptes de futur de les diferents línies d’actuació de l’entitat, la visió de pau i el mètode de treball que singularitza l’CIP.

El document “L’ICIP, una entitat frontissa. Pla Estratègic 2024-2028” parteix de la premissa que l’ICIP és una entitat singular, frontera entre els espais institucional i social, entre l’àmbit local i el global. Una institució que dona suport al conjunt d’actors socials, institucionals, acadèmics i culturals que treballen per bastir societats més justes i menys violentes, a Catalunya i arreu, i que treballa per aconseguir que Catalunya desenvolupi les capacitats necessàries per fer front a les múltiples crisis de pau i seguretat globals, i que esdevingui, cada vegada més, un referent en polítiques públiques i iniciatives de foment de la pau.

El Pla Estratègic defineix el Mètode ICIP, és a dir, els propòsits que marquen les diferents actuacions de l’ICIP, ja sigui dels camps de Recerca, Divulgació i d’Acció:

El document també recull els Eixos estratègics de l’ICIP i els objectius de cadascun d’ells (Cultura organitzativa; Estructura institucional; Actuació innovadora; Ecosistema de foment de la pau; Comunicació i divulgació), i fixa l‘Horitzó per al 2028, és a dir, les fites claus per als propers quatre anys. Entre aquestes, hi ha l’objectiu de contribuir a fer de Catalunya un hub mundial per al foment de la pau, integrar l’ICIP en una Casa de la Pau, i impulsar un Observatori de Foment de la Pau. Per a assolir les diverses fites, l’ICIP es proposa consolidar l’equip amb més personal i diversificar ingressos.

Aquest mes de novembre arriba a les llibreries un nou títol de la col·lecció “Clàssics de la pau i de la noviolència“, coeditada per l’ICIP i Angle editorial. Es tracta del llibre Arxiu dels infants perduts, de l’escriptora mexicana Valeria Luiselli, traduït al català per Elisabet Ràfols Sagués.

A cavall de la literatura del viatge i la de l’èxode, Valeria Luiselli ha escrit una obra emotiva, commovedora i plena de capes —on tot és l’eco d’alguna altra veu— sobre la fragilitat dels vincles familiars, sobre com documentem i assimilem les nostres experiències i sobre què significa ser humà en un món injust i desigual.

Una parella amb dos fills de cinc i deu anys creua els Estats Units amb cotxe. Els dos són documentalistes i van de Nova York a Arizona. El seu destí: Apacheria, l’últim territori habitat pels apatxes, la tribu que està estudiant el pare. La mare, en canvi, està interessada en els milers de nens migrants que, sols i amb escàs suport, creuen la frontera mexicana is’endinsen perillosament en el desert estatunidenc en busca d’asil.

Mentre travessen els canviants paisatges americans, de motel de carretera en motel de carretera, els pares s’adonen que una esquerda s’està obrint entre ells. Al seient del darrere, els dos fills juguen, canten i van escoltant les converses dels seus pares i les notícies, fins que, en la seva imaginació, la crisi migratòria i el genocidi dels indis s’entremesclen i els impulsen a iniciar una aventura de final incert.

L’autora, Valeria Luiselli

(Ciutat de Mèxic, 1983) Com que el seu pare era diplomàtic, va passar la infància entre Corea del Sud, Sud-àfrica i l’Índia. Va viure alguns anys de joventut a Barcelona. Escriu en castellà i anglès i és la veu més destacada dels escriptors que tracten els conflictes i contradiccions de la identitat híbrida entre l’Amèrica Llatina i els Estats Units. Traduïda a més de vint llengües, Luiselli ha guanyat dos Los Angeles Times Prize, el Dublin Literary Award, la Medalla Carnegie a l’excel·lència en ficció I l’American Book Award, i ha estat finalista del National Book Critics Circle Award, el Kirkus Prize i el Booker Prize. És col·laboradora habitual de The New York Times, Granta, The Guardian i El País. Viu a Nova York.

La traductora, Elisabet Ràfols Sagués

Filòloga barcelonina que des dels anys noranta es dedica professionalment a la traducció literària. Ha traduït John le Carré, Anthony Burgess, Julian Barnes, Patricia Highsmith i Alan Bennett, entre altres. Des que viu al Canadà ha traduït molt per al teatre, tant a quatre mans per dur la dramatúrgia catalana al Canadà, ja sigui al francès o a l’anglès, com en solitari amb obres de Carole Fréchette o Marie Clements, entre altres.

La col·lecció

Aquest és el vint-i-tresè títol de la col·lecció de “Clàssics de la pau i de la noviolència“, que coeditem amb Angle Editorial. La col·lecció vol col·laborar en la implantació progressiva de la cultura de la pau i l’eradicació de la violència sociopolítica. Junts hem publicat una vintena de llibres com ara Jo sé per què canta l’ocell engabiat, de Maya Angelou; Papers de Pau, recull de textos d’Arcadi Oliveres; Thoreau. Biografia essencial, d’Antonio Casado da Rocha; Marcs de guerra, de Judith Butler; El crit de la consciència, de Martin Luther King; El cor pensant dels barracons, d’Etty Hillesum; Les aventures d’en Wesley Jackson, de William Saroyan; o Abaixeu les armes!, de Berta von Suttner.

Aquesta tardor ha començat la cinquena edició del projecte Àgora, un espai de promoció del diàleg i l’escolta entre persones de diferents orígens i bagatges, i amb posicionaments ideològics allunyats, sovint confrontats.

Es tracta d’una iniciativa impulsada per l’ICIP, el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i la Fundació Lluís Coromina, amb la col·laboració de la Casa dels Clàssics, que té per objectiu posar en valor el diàleg com a eina per a reconduir i transformar conflictes, establir relacions de confiança i, d’aquesta manera, contribuir a enfortir la convivència, la cohesió social i, en última instància, la democràcia.

A través de la lectura compartida de textos clàssics, persones provinents dels àmbits econòmic, polític i social de Catalunya es reuneixen en diverses sessions per tal de reflexionar sobre els reptes polítics i socials que condicionen l’actualitat al nostre país i arreu del món. Cada sessió és conduïda per un professional i parteix d’una lectura: De la ira, de Séneca; L’amistat, de Ciceró; i els “Discursos de Tucídides”, de La història de la guerra del Peloponès.

En aquesta edició participen dinou persones, onze homes i vuit dones, seleccionades prèviament: Joan Casanovas, Julián Claramunt, Rahmata Dem Nje, Ennatu Domingo, Cristina Figueras, Ismael Garcia, Marina Gay, Tomàs Gil, Elsa Hermida, Oriol Martínez Alòs, Lluís Nacenta, Ismael Peña-López, Aina Pedret, Ferran Piqué, Maya Riera, David Serrano, Mostafà Shaimi, Francesc Trillas i Pau Vall.

Les persones participants en les edicions prèvies fan una molt bona valoració de la iniciativa, la qual -expliquen- els ha permès escoltar en espais segurs, amb matisos, establir confiança i diàlegs constructius, revisar els propis plantejaments i buscar mecanismes de superació de les diferències.

El projecte Àgora s’emmarca en l’àrea de treball “Diàleg social i polític” de l’ICIP. El seu coordinador, Pablo Aguiar, considera que “és un exercici que permet la despolarització, molt necessari en el context actual en el qual el debat públic està molt deteriorat i en què tenim mancances a l’hora d’escoltar idees i posicionaments diferents als propis”.

Fins a l’actualitat s’han organitzat quatre edicions del projecte, cadascuna d’elles amb un grup estable de vint persones. Aquest vídeo és un resum de la quarta edició d’Àgora, celebrada la primavera del 2024.

Barcelona,11 d’octubre de 2024.- El Comitè Noruec Nobel ha atorgat el Premi Nobel de la Pau 2024 a l’organització japonesa Nihon Hidankyo, un moviment creat per persones supervivents de les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki, conegudes com “hibakusha”, que lluita contra l’ús de les armes nuclears i per conscienciar sobre els impactes catastròfics de l’armament nuclear.

En un context de creixement de la cursa armamentista global i de proliferació nuclear, aquest premi Nobel de la Pau és un missatge d’atenció a la comunitat internacional per a frenar la cursa nuclear.

“Estratègicament la decisió del Comitè Noruec Nobel és molt encertada”, afirma el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, perquè el guardó envia un missatge global a les principals potències que desenvolupen armament nuclear i que han amenaçat amb l’ús d’aquestes armes. “El Premi Nobel de la Pau 2024 no es fixa en una regió concreta, com pot ser la guerra a Gaza o la invasió d’Ucraïna, sinó que davant la perillosa escalda militar global el guardó vol ser un toc d’atenció per a la comunitat internacional, un missatge cap a Israel, Iran, Rússia i també els Estats Units”.

“Ens trobem en una paradoxa en la qual si bé ha crescut la consciència ciutadana sobre la necessitat d’eliminar les armes nuclears, també creix el desenvolupament de la indústria nuclear i l’escalada militar pot tenir conseqüències imprevisibles” explica el director de l’ICIP. En aquest context, l’ICIP defensa la necessitat de caminar cap a una seguretat comuna, basada en el diàleg i la cooperació internacional.

Cap a la prohibició global de les armes nuclears

La prohibició global de l’armament nuclear queda recollida en el Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN), el qual es va aprovar el 2017 per les Nacions Unides i va entrar en vigor l’any 2021, fruit de la pressió de nombroses organitzacions de la societat civil, entre les quals les persones supervivents de les bombes atòmiques al Japó i a casa nostra l’entitat FundiPau i la Xarxa d’Alcaldes per la Pau. Fins a l’actualitat han signat el tractat 94 Estats, entre els quals no figura l’Estat espanyol ni les principals potències que disposen d’armament nuclear.

El TPAN obliga els estats parts a no desenvolupar, assajar, fabricar, adquirir, posseir, transferir, emmagatzemar i usar armament nuclear. També obliga els estats parts possessors d’armes nuclears a desactivar-les immediatament, a destruir-les com més aviat millor i a eliminar els seus programes nuclears.

Actualment, 9 països tenen armes nuclears: els Estats Units, Rússia, Gran Bretanya, França, Xina, Índia, Pakistan, Corea del Nord i Israel. Segons dades de la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN) l’any 2023 els Estats amb armes nuclears es van gastar un total de 86.000 milions de dòlars, sent els Estats Units, el país que va gastar més amb arsenal nuclear, 51.000 milions, seguit de la Xina amb una despesa d’11.800 milions i Rússia amb 8.300 milions.

Aquest dijous 19 de setembre, coincidint amb la setmana de celebració del Dia Internacional de la Pau, l’ICIP ha lliurat el Premi ICIP Construcció de Pau 2024 a l’investigador, activista i analista Vicenç Fisas i Armengol en una cerimònia a l’auditori del Parlament de Catalunya. Fisas ha estat guardonat “per la seva extensa i continuada trajectòria en el camp de la investigació i l’activisme per la pau i els drets humans, i la mediació i l’anàlisi de conflictes”.

Doctor en Estudis sobre Pau per la Universitat de Bradford (Regne Unit), Fisas és autor de més de 70 llibres sobre temàtiques relacionades amb la cultura de pau, l’anàlisi de conflictes i el desarmament. Al llarg de la seva trajectòria ha destacat en l’activisme a favor de la pau i la defensa dels drets humans, ha estat facilitador i analista de conflictes violents i de processos de pau – per exemple a Colòmbia, el País Basc i Filipines – i ha dut a terme nombroses investigacions acadèmiques.

L’acte, conduït per la periodista Cèlia Cernadas, ha estat inaugurat pel president de l’ICIP, Xavier Masllorens, el qual ha destacat que el Premi ICIP Construcció de Pau contribueix “a valorar persones i col·lectius que enforteixen la cultura de pau, entesa com la pau positiva que es basa en la justícia” i respon a la voluntat de l’ICIP de treballar per “l’enfortiment d’una opinió pública crítica i activa, que torni a formar un moviment emancipador imparable i innovador, en una època d’incertesa”.

La periodista Cristina Gallach ha glossat la figura del guardonat, el qual ha definit com a “pioner” i n’ha destacat la “tenacitat i persistència en el treball per la pau” i la “generositat per transmetre valors i fer escola”.

Vicenç Fisas ha rebut el guardó enmig d’un sentit aplaudiment i ha reivindicat la necessitat de “reactivar el moviment per la pau, amb la complicitat de les institucions”, per fer front al “repte majúscul” al quan ens enfrontem com a societat, en el context d’auge de conflictes, militarisme, rearmament, crisi climàtica o crisi de migracions. “Les estratègies i esquemes de fa vint anys ja no serveixen”. Cal “repensar-ho tot” i “tornar a mobilitzar la gent” per crear una “societat més digna i més decent”, ha dit.

L’acte ha comptat amb els parlaments institucionals del conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, i el president del Parlament, Josep Rull. Per la seva banda, el conseller Duch ha agraït el treball per la pau de Vicenç Fisas, i ha reivindicat la feina dels “constructors de pau” en un moment “especialment convuls”, així com la necessitat de promoure el diàleg i la defensa dels drets humans. El conseller també s’ha referit al Fòrum Català per la Pau, un procés que ha definit com una “oportunitat excel·lent per dissenyar un nou pla de país de pau”.

Finalment, en la clausura de l’acte, el president del Parlament, Josep Rull, ha advocat per posar al centre la dignitat humana i el respecte als drets humans per tal de “construir un món millor”. “Sense dignitat humana, sense humanitat i sense drets fonamentals no hi ha futur”, ha afirmat.

L’obertura i tancament de la cerimònia ha comptat amb l’actuació musical dels violoncel·listes Mariona Camats i Oriol Prat, vinculats a la Fundació Pau Casals.

Un any més, el lliurament del Premi ICIP al Parlament de Catalunya ha aplegat nombroses persones, entitats i institucions que treballen, des de diferents àmbits, per al foment i la difusió de la cultura de pau.

El Premi ICIP, una trajectòria de tretze anys

El Premi ICIP Construcció de Pau, instaurat l’any 2011, té la finalitat de reconèixer públicament a persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.

El premi consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta de Sol, i una dotació econòmica de 6.000 euros. Al llarg dels seus dotze anys d’història, el Premi ICIP ha guardonat persones i col·lectius de Catalunya, Bòsnia, República Democràtica del Congo, Colòmbia, Mèxic o Algèria, per la seva lluita en favor de la reconciliació, la veritat, la justícia o la igualtat, amb una mirada també centrada en l’empoderament de les dones i la perspectiva de gènere.

Vídeo íntegre de l’acte de lliurament del Premi ICIP Construcció de Pau 2024

Un any més, amb l’inici del curs escolar, l’ICIP posa en marxa una nova edició del Concurs de Hip-hop per la Pau, el certamen que anima el jovent de Catalunya a crear peces musicals per reflexionar sobre la pau i la noviolència a través del rap.

El concurs s’adreça als i les joves de 12 a 25 anys perquè posin en marxa la seva creativitat per parlar d’alguns dels temes que més els interessen. En les darreres edicions, s’han premiat lletres relacionades amb la denúncia de la violència de gènere, l’assetjament escolar o el racisme, entre d’altres.

El concurs de Hip-hop per la Pau de l’ICIP va néixer el 2016 i des d’aleshores hi han participat desenes d’estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat i jovent vinculat a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya.

La novena edició del concurs s’ha convocat aquest mes de setembre i estarà oberta fins al 30 de gener del 2025, coincidint amb el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau. Les candidatures s’han de presentar a través del portal de Tràmits de la Generalitat. Per resoldre dubtes relacionats amb el concurs, us podeu posar en contacte amb l’ICIP a través del correu convocatories@icip.cat.

La iniciativa compta amb el suport del Departament d’Educació, la Direcció General de Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

A qui va dirigit?

S’adreça a noies i nois de Catalunya de 12 a 25 anys que vulguin reflexionar sobre la pau i la noviolència a través del rap.

De què han de parlar les lletres?

La lletra de les cançons ha d’estar relacionada amb la crítica de la violència, la denúncia de violacions de drets humans, la solidaritat amb persones atrapades o que fugen de conflictes armats, la reivindicació de les diferències, la convivència o el paper dels joves en la construcció de pau.

Com s’hi pot participar?

El concurs té dues modalitats:

• Modalitat 1: adreçada a estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat de Catalunya.
• Modalitat 2: adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya.

Per participar-hi cal formar un grup d’un mínim de tres persones, composar una peça de hip-hop amb versos de creació pròpia i fer-ne una gravació en vídeo.

Fins quan s’hi pot participar?

La novena edició del concurs estarà oberta fins al 30 de gener de 2025, Dia Escolar de la Noviolència i la Pau.

Un any més, amb l’inici del curs escolar, l’ICIP posa en marxa una nova edició del Concurs de Hip-hop per la Pau, el certamen que anima el jovent de Catalunya a crear peces musicals per reflexionar sobre la pau i la noviolència a través del rap.

El concurs s’adreça als i les joves de 12 a 25 anys perquè posin en marxa la seva creativitat per parlar d’alguns dels temes que més els interessen. En les darreres edicions, s’han premiat lletres relacionades amb la denúncia de la violència de gènere, l’assetjament escolar o el racisme, entre d’altres.

El concurs de Hip-hop per la Pau de l’ICIP va néixer el 2016 i des d’aleshores hi han participat desenes d’estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat i jovent vinculat a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya.

La novena edició del concurs s’ha convocat aquest mes de setembre i estarà oberta fins al 30 de gener del 2025, coincidint amb el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau. Les candidatures s’han de presentar a través del portal de Tràmits de la Generalitat. Per resoldre dubtes relacionats amb el concurs, us podeu posar en contacte amb l’ICIP a través del correu convocatories@icip.cat.

La iniciativa compta amb el suport del Departament d’Educació, la Direcció General de Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

A qui va dirigit?

S’adreça a noies i nois de Catalunya de 12 a 25 anys que vulguin reflexionar sobre la pau i la noviolència a través del rap.

De què han de parlar les lletres?

La lletra de les cançons ha d’estar relacionada amb la crítica de la violència, la denúncia de violacions de drets humans, la solidaritat amb persones atrapades o que fugen de conflictes armats, la reivindicació de les diferències, la convivència o el paper dels joves en la construcció de pau.

Com s’hi pot participar?

El concurs té dues modalitats:

• Modalitat 1: adreçada a estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat de Catalunya.
• Modalitat 2: adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya.

Per participar-hi cal formar un grup d’un mínim de tres persones, composar una peça de hip-hop amb versos de creació pròpia i fer-ne una gravació en vídeo.

Fins quan s’hi pot participar?

La novena edició del concurs estarà oberta fins al 30 de gener de 2025, Dia Escolar de la Noviolència i la Pau.