Un any més, amb l’inici del curs escolar, l’ICIP posa en marxa una nova edició del Concurs de Hip-hop per la Pau, el certamen que anima al jovent de Catalunya a crear peces musicals per reflexionar sobre la pau i la noviolència a través del rap.
El concurs s’adreça als i les joves de 12 a 25 anys perquè posin en marxa la seva creativitat per parlar d’alguns dels temes que més els interessen. En les darreres edicions, s’han premiat lletres relacionades amb la denúncia de la violència de gènere, l’assetjament escolar o el racisme, entre d’altres.
El concurs de Hip-hop per la Pau de l’ICIP va néixer el 2016 i des d’aleshores hi han participat desenes d’estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat i jovent vinculat a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya.
La setena edició del concurs s’ha convocat aquest mes de setembre i estarà oberta fins al 30 de gener del 2023, coincidint amb el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau.
La iniciativa compta amb el suport del Departament d’Educació, la Direcció General de Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
A qui va dirigit?
S’adreça a noies i nois de Catalunya de 12 a 25 anys que vulguin reflexionar sobre la pau i la noviolència a través del rap.
De què han de parlar les lletres?
La lletra de les cançons ha d’estar relacionada amb la crítica de la violència, la denúncia de violacions de drets humans, la solidaritat amb persones atrapades o que fugen de conflictes armats, la reivindicació de les diferències, la convivència o el paper dels joves en la construcció de pau.
Com es pot participar?
El concurs té dues modalitats:
Modalitat 1: adreçada a estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat de Catalunya.
Modalitat 2: adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya.
Per participar-hi cal formar un grup d’un mínim de tres persones, composar una peça de hip-hop amb versos de creació pròpia i fer-ne una gravació en vídeo.
Fins quan es pot participar?
La setena convocatòria del concurs estarà oberta fins al 30 de gener de 2023, coincidint amb el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau.
La Biblioteca de l’ICIP reobre al públic des d’aquesta setmana després del trasllat de la seu i les vacances d’estiu. La nova localització de la biblioteca és al carrer Aragó 244-248, de Barcelona.
La nova seu és provisional a l’espera d’instal·lar-se en un espai més ampli i definitiu. Durant aquest període, l’espai de consulta serà molt reduït ja que només es disposa d’una taula de consulta i els volums es troben a les mateixes oficines de l’ICIP. Tot i així, es continuaran oferint els serveis com fins ara, destacant el préstec de documents.
En aquest nou curs, el centre estarà obert els dilluns, dimecres i divendres de 9:30h a 14:00h. Actualment, el fons de monografies especialitzades arriba als 10.000 volums.
Així mateix, les persones usuàries es poden posar en contacte amb el centre a través del correu biblioteca@icip.cat per resoldre consultes i dubtes.
La Biblioteca de l’ICIP és un centre de referència a Catalunya especialitzat en la cultura de pau, la noviolència, la seguretat i els conflictes. Dóna suport a l’ICIP i a persones investigadores i expertes en el camp de la pau, i està en contacte permanent amb institucions i centres similars d’arreu del món.
El centre forma part de la Xarxa de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat (XBEG) i està integrada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).
Tot partint de la premissa que el diàleg és una eina essencial per reconduir els conflictes de manera positiva i enfortir la democràcia, la convivència i la cohesió social, l’ICIP ha impulsat el projecte “Àgora” de promoció del diàleg i l’escolta entre persones amb posicionaments ideològics allunyats.
El projecte, desenvolupat conjuntament amb la Fundació Catalunya Europa i la Casa dels Clàssics, ha consistit en la celebració de tres jornades en les quals han participat persones influents en diferents àmbits de la societat i de corrent ideològics molt diversos, les quals han estat seleccionades prèviament. Es tracta de Pere Almeda, Marc Arza, Susana Beltrán, Caterina Calsamiglia, Daniel Clivillé, Marc Cortés, Xavier Domènech, Mohammed El Amrani, Eduard Gil, Paola Lo Cascio, Isaac Peraire, Andrés Querol, Sofia Rodríguez, Albert Royo, Eulàlia Solé, Gemma Ubasart i Luís Torras.
Les sessions han estat conduïdes per Maria Begoña Roman, professora d’Ètica i Bioètica del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona i directora de la Càtedra d’Ètica de la Universitat Ramon Llull, i Joan Manuel del Pozo, doctor en Filosofia i professor emèrit de la Universitat de Girona.
La metodologia seguida ha consistit en una primera lectura de textos clàssics, seleccionats per la Casa dels Clàssics, a partir dels quals han sortit temes de debat i reflexió relacionats amb el conflicte polític de Catalunya.
Les persones participants fan una molt bona valoració de la iniciativa, la qual -expliquen- els ha permès escoltar en espais segurs, amb matisos, establir confiança i diàlegs constructius, revisar els propis plantejaments i buscar mecanismes de superació de les diferències.
Segons afirma, per exemple, l’empresari i professor Marc Arza “venim d’uns anys de molta tensió política i ens convé escoltar-nos més entre nosaltres, ser més conscients dels arguments, les raons i les emocions dels altres per tal de construir espais compartits”. L’exdiputada i professora Susana Beltran afegeix que l’espai li ha permès “reconciliar-se amb la societat”, mentre que l’empresari Daniel Clivillé explica que “teixir ponts entre persones que pensen diferent enriqueix el debat social”.
Vídeo resum del projecte “Àgora”
El projecte “Àgora” s’emmarca en la línia de treball “Diàleg social i polític” i, després d’aquesta primera iniciativa desenvolupada a Barcelona, l’objectiu de les institucions impulsores és replicar els debats i el diàleg en d’altres indrets de Catalunya.
El Parlament de Catalunya ha acollit aquest dimarts 12 de juliol la presentació de l’informe final de la Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició de Colòmbia, en un acte molt emotiu amb representació de víctimes del conflicte colombià exiliades a Catalunya i seguit per prop de 250 assistents.
L’acte, organitzat per l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Europa, es va obrir amb la música de la cantautora colombiana Marta Gómez, i les paraules inaugurals de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que va destacar “el compromís del Parlament i del conjunt de la societat catalana amb la causa de la pau”.
Seguidament, el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, va destacar els tres anys de feina col·lectiva de la Comissió de la Veritat i l’ICIP, que es tanquen ara amb la presentació de l’informe final: “Després de dècades de conflicte armat, Colòmbia és avui paradoxalment el principal referent internacional de construcció de pau, mentre que a Europa ens endinsem de nou en la polarització, la confrontació de blocs i la guerra”, va remarcar. El director de l’ICIP també va emplaçar les institucions catalanes i el teixit associatiu a mantenir un compromís ferm amb les víctimes i amb la pau a Colòmbia.
Reconeixement a les víctimes del conflicte
L’acte institucional es va concebre com un reconeixement a les víctimes del conflicte colombià exiliades a Catalunya, i a totes aquelles persones que durant anys han treballat per la construcció de pau a Colòmbia. És per aquest motiu que la part central va ser una conversa entre Marta Liliana Ramírez, víctima del conflicte resident a Catalunya que ha donat el seu testimoni a la Comissió, i Helga Flamtermesky, entrevistadora en el procés de presa de testimonis i membre del grup de suport de Catalunya a la Comissió, el Nido Catalunya. En la conversa, Marta Liliana Ramírez, mare d’un fill desaparegut, va explicar que donar testimoni a la Comissió de la Veritat i sentir-se escoltada l’ha dignificat.
En l’acte hi van participar també dos membres de la Comissió de la Veritat, Carlos Martin Beristain i Alejandro Valencia, que van exposar les principals conclusions i recomanacions de l’informe final, amb una atenció especial al capítol de l’exili: “L’exili és oblit, és la conseqüència de moltes violències. I l’informe és un reconeixement a aquestes històries negades i invisibilitzades”, va explicar Beristain. L’informe final inclou un seguit de recomanacions per tal d’assegurar una “pau més completa”, entre les quals la reparació i dignificació de les víctimes.
Després de la seva intervenció, els dos comissionats van fer una entrega simbòlica de l’informe a Marta Liliana Ramírez i a Dorys Ardila, membre del comitè de seguiment de les recomanacions de la Comissió, en representació de totes les víctimes a l’exili.
En el decurs de l’acte es va projectar el documental ‘Para volverte a ver‘, produït per l’ICIP i Mandorla Films, que narra la contribució de la diàspora colombiana a Europa en el procés de treball de la Comissió. El documental recull quatre històries de vida de l’exili i dues de les seves protagonistes, Yanira Restrepo i Juana Sánchez-Ortega, van ser presents també a l’acte del Parlament.
La presentació es va tancar amb una actuació del trio musical Ensamble Ocasa entre forts aplaudiments del públic.
L’acte va comptar amb el suport de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, el Nido Catalunya i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
L’informe final recull 30.000 testimonis del conflicte armat
La Comissió de la Veritat de Colòmbia va iniciar el seu mandat el novembre de 2018 amb l’objectiu d’esclarir els patrons i les causes de les violacions de drets humans durant el conflicte armat colombià, promoure el reconeixement de les víctimes i contribuir a la convivència. El mandat culminarà aquest estiu amb la socialització de l’informe, durant els mesos de juliol i agost.
L’informe final recull els fets ocorreguts a Colòmbia des de 1958 a 2016 i és el resultat d’un procés d’investigació i anàlisi basat en l’escolta àmplia i plural de víctimes, responsables, força pública, empresariat, expresidents, i altres actors i sectors de la societat civil relacionats, directament o indirecta amb el conflicte armat colombià.
En total la Comissió ha escoltat prop de 30.000 testimonis del conflicte, dels quals 2.000 formen part de l’exili en un total de 24 països, 800 a Europa i un centenar a Catalunya.
El conflicte armat colombià deixa un balanç de 9 milions de víctimes, de les quals mig milió van ser assassinades i 100.000 persones, desaparegudes. Durant les dècades de conflicte, un milió de persones s’han vist obligades a sortir del país de manera forçada i en busca de protecció. L’exili és, gairebé sempre, l’últim recurs després d’altres fets de violència.
El mateix dimarts 12 de juliol al migdia, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, van rebre els comissionats Carlos Martin Beristian i Alejandro Valencia, en una reunió al Palau de la Generalitat. A la recepció també hi van assistir el president i el director de l’ICIP, Xavier Masllorens i Kristian Herbolzheimer, respectivament; Marta Liliana Ramírez, víctima del conflicte colombià exiliada a Catalunya; i Dorys Ardila, membre del comitè de seguiment de les recomanacions de l’informe final de la Comissió.
Durant la reunió el president Aragonès va recalcar l’orgull “del suport de les institucions i moviments socials de Catalunya al procés de pau de Colòmbia” i va destacar la feina de l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Europa.
Per la seva banda, la consellera Alsina va refermar el compromís del Govern perquè Colòmbia “continuï sent un país prioritari per a la cooperació catalana, com ho ha estat històricament”.
La Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No repetició de Colòmbia va iniciar el seu mandat el novembre de 2018 amb l’objectiu d’esclarir els patrons i les causes de les violacions de drets humans durant el conflicte armat colombià, promoure el reconeixement de les víctimes i contribuir a la convivència. Després de més de tres anys de feina, el juny de 2022 la Comissió culmina aquest procés amb la presentació del seu Informe Final i la posterior socialització, que es farà els mesos de juliol i agost.
Ha estat un mandat innovador, ja que per primera vegada una comissió de la veritat inclou la població que viu a l’exterior del país com a subjecte de participació. I l’ICIP ha estat part directa d’aquest procés, actuant com a Secretaria Tècnica de la Comissió a Europa amb l’objectiu d’acompanyar les víctimes del conflicte colombià a l’exili i promoure’n la seva participació activa.
Des d’aquesta posició, l’ICIP ha facilitat la creació de 15 grups de treball (nodes) a 10 països europeus, els quals han esdevingut espais participatius, de confluència d’experiències i de convivència i diàleg entre víctimes del conflicte colombià residents a Europa.
En paral·lel, s’han creat grups internodals amb diferents eixos temàtics: de gènere, acompanyament psicosocial, reconeixement a les víctimes, familiars de víctimes de desaparició forçada, i segones i terceres generacions a l’exili.
Els testimonis: tresors de la veritat col·lectiva
En aquest procés de treball amb l’exili colombià, s’han format 90 persones com a entrevistadores i documentadores, la majoria víctimes i dones, i s’han pres un total de 822 testimonis a Europa (2.000 a tot el món).
La presa de testimonis ha permès visibilitzar les històries de vida, silencis, impactes, afrontaments, resiliències i aportacions a la societat d’acollida, així com afavorir l’escolta transformadora i l’autoreconeixement de les víctimes.
Reconeixement de les víctimes
Un altre dels aspectes que treballa l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió a Europa és la creació d’espais per al reconeixement institucional de les víctimes exiliades. El procés, articulat amb el Node Catalunya de Suport a la Comissió i amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, inclou la promoció de declaracions institucionals i l’aprovació de mocions per part d’ajuntaments i organitzacions socials.
La primera ciutat del món en aprovar una moció de reconeixement a la població colombiana exiliada i migrada ha estat Lleida, on el 30 de juliol de l’any 2021 el ple municipal va reconèixer “les aportacions de les organitzacions de la societat civil a Lleida per a una pau sostenible i duradora a Colòmbia i el suport a la població migrada i exiliada”. Posteriorment, el juny de 2022 s’han aprovat mocions de reconeixement a Sabadell i al Consell Municipal de Cooperació Internacional de Barcelona.
Documental Para volverte a ver
En aquest àmbit de treball, l’ICIP juntament amb Mandorla Films ha produït el documentalPara volverte a ver, que narra la contribució de la diàspora colombiana a Europa en el procés de treball de la Comissió a través de quatre testimonis. La pel·lícula s’estrenarà el proper 8 de juliol a Lleida, en la programació del festival Cinemón, i es projectarà també a Barcelona, en l’acte de presentació de l’informe final que se celebrarà el 12 de juliol al Parlament.
Aquest mes de juny s’ha obert la convocatòria del Premi ICIP Alfons Banda 2022, que té per objectiu recompensar els treballs de recerca de l’alumnat de segon cicle d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i d’educació postobligatòria (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior) centrats en la construcció de la cultura de pau, la vulneració o defensa dels drets humans i l’ús de la noviolència com a eina de transformació social.
El Premi ICIP Alfons Banda va néixer el 2017 i forma part dels Premis de Recerca Jove que convoca l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb l’objectiu de fomentar l’esperit científic del jovent.
Els i les alumnes interessades en participar-hi poden presentar els seus treballs fins al dilluns 10 d’octubrea les 14:00 (hora local de Barcelona).
Com en les edicions anteriors, s’atorgaran dos premis de 850 euros cadascun. En la darrera edició, el jurat va premiar els treballs d’investigació “Analyse comparative des chansons de la guerre civile espagnole (1936-1939)” d’Anna Pons Muns de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa i “Consum de moda sostenible per a adolescents”, de Marta Pons Obradós de l’Institut Berenguer IV d’Amposta.
En un context d’altíssims nivells de violència i d’impunitat, el fòrum “Periodisme i Construcció de Pau a Mèxic: protegir periodistes, garantir la llibertat de premsa“, celebrat a Ciutat de Mèxic, ha permès debatre i analitzar la vulnerabilitat del periodisme mexicà i els reptes que afronta la professió per tal d’erigir-se com un actor de construcció de pau i de transformació. Quines oportunitats hi ha per articular xarxes que permetin visibilitzar la precarització del sector i els riscos que afronten molts professionals?
Organitzat per l’ICIP, l’Ajuntament de Barcelona i la Taula per Mèxic, el fòrum s’ha celebrat els dies 20 i 21 de juny al Centro Cultural Bella Época i ha estat seguit per prop de 150 persones. Hi han participat nombrosos periodistes mexicans, molts dels quals participants al programa “Barcelona protegeix periodistes de Mèxic’ que impulsa l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb la Taula per Mèxic, i que té per objectiu facilitar l’estada a la capital catalana de periodistes amenaçats com a conseqüència de l’exercici lliure de la professió.
Participants en la benvinguda institucional. D'esquerra a dreta, Sabina Puig (ICIP), David Llistar (Ajuntament de Barcelona), Tobyanne Ledesma Rivera (Mecanisme de Protecció Integral) i Arturo Landeros (Taula per Mèxic)
En la jornada d’inauguració, el fòrum ha comptat amb les intervencions de les institucions i entitats organitzadores, la directora general del Mecanisme de Protecció Integral de Persones Defensores de Drets Humans i Periodistes de la Ciutat de Mèxic, Tobyanne Ledesma Rivera, i el representant a Mèxic de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans, Guillermo Fernández-Maldonado. En el seu discurs, Fernández-Maldonado ha emplaçat el govern mexicà a garantir la llibertat de premsa perquè “si s’ataca la premsa, perd tota la societat”.
Segons dades de l’organització mexicana Artículo 19, cada 14 hores una persona periodista és agredida a Mèxic, i dues de cada cinc agressions venen de l’autoritat. Des de principis d’any, 11 periodistes han estat assassinats a Mèxic i s’han denunciat 600 agressions. Durant el fòrum també s’ha fet present el silenci contra la violència envers les dones, un problema social, polític, cultural i de desprotecció: “Si se silencien les dones, se silencien els feminicidis i les violacions de drets humans contra elles”, explica Lucía Lagunes de l’organització feminista Cimac.
En aquest context, la periodista mexicana Daniela Pastrana, cofundadora de la xarxa de Periodistas de A Pie, ha apostat per la necessitat d’articular xarxes de periodistes per lluitar contra la impunitat que afecta el gremi – i la població mexicana en general – i contra la precarització del sector. Al seu torn, la periodista Daniela Rea ha emplaçat les companyes periodistes a parlar des del dubte i les contradiccions, perquè no hi ha una veritat absoluta, i ha reivindicat el dret de guardar silenci en el context de violència.
La periodista Daniela Rea va fer la conferència marc
Per un periodisme de pau
El fòrum ha abordat els reptes de fer periodisme d’investigació i d’informar sobre qüestions incòmodes per al poder, i els riscos que suposa, i també ha dedicat una taula a les necessitats de treballar per un periodisme de pau, que vagi a contracorrent, i que assumeixi la funció del periodista com un actor transformador del conflicte.
El professor Xavier Giró ha recordat que els periodistes actuen com a subjectes polítics, que fan política, i que necessiten estratègia i context per tractar qualsevol conflicte. En els debats també s’ha manifestat la importància d’un periodisme que abordi els conflictes des del context, la perspectiva històrica i la pedagogia. “L’important són els processos, no els sucessos”.
El periodista especialitzat en la comunicació de conflictes i pau, Xavier Giró
Acompanyament psicosocial i mecanismes de protecció
Les amenaces i riscos que afronten els periodistes mexicans compromesos amb la pau i els drets humans fan necessari un acompanyament psicosocial integral, una cura física i mental que ha de venir també de les institucions. En aquest sentit, des de la Taula per Mèxic la psicòloga Wara Revollo ha presentat l’atenció que ofereix el programa de protecció de Barcelona als i les periodistes que han patit amenaces.
En la darrera taula del fòrum s’ha debatut sobre l’eficàcia dels actuals mecanismes de protecció a periodistes en risc i s’ha fet evident les mancances dels instruments vigents a Mèxic. “El mecanisme de protecció federal no funciona, els seus discursos són bons però nosaltres, com a periodistes, patim campanyes de desprestigi. Estem desprotegits”, ha dit la periodista Natividad Ambrocio, acollida al programa de protecció de Barcelona. També ha afegit que no hi ha protocols adequats per a rescatar periodistes amenaçats: “No tenim atenció psicosocial, simplement un dia et diuen o surts, o et maten” .
Participants en la taula rodona sobre l'acompanyament psicosocial a periodistes
En aquest sentit, la directora adjunta de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament e Barcelona, Judit Salas, ha fet balanç del programa de protecció municipal i ha recordat la necessitat de treballar abans i després de l’acollida, posant èmfasi en la importància del retorn dels i les participants. Salas també ha reivindicat la necessitat de treballar en xarxa, de mantenir col·laboracions amb diferents institucions i entitats, i ha destacat com a fet molt positiu el punt d’encontre que ha suposat el fòrum pels les periodistes en risc.
Des del 2017 el programa de Barcelona ha acollit 16 periodistes de diferents estats mexicans.
El fòrum “Periodisme i Construcció de Pau” ha comptat amb la col·laboració de les associacions mexicanes Artículo 19, Periodistes de A Pie, Cimac i Aluna Psicosocial.
Alguns dels participants del fòrum al finalitzar l'acte
L’ICIP participarà de forma activa en la segona edició del Fòrum Internacional Youth Act!, un esdeveniment que tindrà lloc a Barcelona del 13 al 17 de juny del 2022. El projecte liderat per SCI Catalunya i el CJB reunirà joves d’arreu de la Mediterrània per compartir estratègies de resistència comunes i per generar propostes compartides. L’ICIP es farà càrrec de diversos tallers sobre construcció de pau.
Youth Act! és una trobada que va començar l’any 2021 a Barcelona amb l’objectiu de fomentar debats, discussions i accions entre la joventut de tot el món. “Considerem que ‘Youth Act!’ és un gran paraigua sota el qual organitzem diferents tipus d’activitats, tant locals com internacionals, per tal de promoure la participació activa i l’organització juvenil en diferents fronts o àmbits. En fer-ho, pretenem contribuir a les lluites globals reforçant i connectant el paper i les accions liderades per joves activistes en diferents llocs del món”, expliquen des de l’organització.
La joventut mediterrània construint estratègies comunes
El fòrum consistirà en una setmana de treball intens en la qual unes 20 activistes de diferents països mediterranis i 20 activistes locals més participaran en un programa d’activitats que inclou formacions, sessions d’estratègia facilitada, visites a organitzacions locals, participació en actes públics i activitats de lleure, entre d’altres.
L’activitat està pensada com una oportunitat en què activistes de diferents territoris de la regió mediterrània, compromeses amb diferents lluites relacionades amb la justícia global, tindran l’oportunitat de connectar entre elles, intercanviar experiències, treballar i compartir bones pràctiques, debatre i construir. A més, desenvoluparan estratègies compartides per afavorir la transformació social des d’una perspectiva juvenil mediterrània.
Totes les sessions seran dinamitzades per expertes en diferents àmbits i de diverses organitzacions, tant d’àmbit local com internacional.
Actes públics del II Fòrum Internacional Youth Act!
Al Fòrum hi haurà una part molt important de debats i treball intern però també hi haurà tres actes oberts al públic.
L’acte inaugural del fòrum abordarà les possibilitats de lluites compartides i d’estratègies comunes d’arreu de la Mediterrània amb un debat intergeneracional. Serà el dilluns 13 de juny a les 18:30h a La Model en format taula rodona i comptarem amb Gabriela Serra, Manuel Delgado, el Sindicat d’Habitatge del Casc Antic i la Crida LGBTI. Moderarà la periodista de Crític Helena Martín.
El dijous 16 de juny hi haurà un diàleg Barcelona-Colòmbia, on es parlarà amb col·lectius i activistes juvenils sobre el context colombià. Serà a les 18h a l’Espai jove La Fontana.
Per posar punt i final al fòrum, es farà una roda de premsa on s’exposaran les conclusions d’una setmana de debats i treball intern. Tindrà lloc divendres 17 de juny a les 11h a La Nau Bostik.
La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Sabadell (Vallès Occidental) ha aprovat aquest dimecres 1 de juny una moció per reconèixer a l’exili i a la diàspora colombiana a la ciutat.
La moció ha acordat ratificar el compromís de Sabadell amb l’acolliment i la denúncia contra la vulneració dels drets humans. Així, la Junta reconeix la resistència de la població colombiana exiliada que resideix a la ciutat i que és víctima del conflicte armat, així com posa en valor i dona suport a la tasca de les institucions del Sistema Integral de veritat, Justícia, Reparació i Garanties de No Repetició i, en particular a la Comissió de la Veritat de Colòmbia. La moció ha estat aprovada per unanimitat.
Aquesta iniciativa ha estat impulsada per l’ICIP , el Node Catalunya de suport a la Comissió de la Veritat de Colòmbia, amb el suport de la Lliga dels Drets dels Pobles. L’ICIP actua com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Europa amb l’objectiu de facilitar el treball amb les víctimes del conflicte colombià al continent europeu.
La moció aprovada posa el focus en la dignitat de les víctimes, i que els seus processos de resistència i resiliència, les seves aportacions a la pau a Colòmbia i a la societat de Sabadell siguin reconeguts públicament per les institucions i les societats d’acollida.
Moció aprovada pel Consell Municipal de Cooperació Internacional de Barcelona
En aquest cas, la iniciativa de l’ICIP i el Node Catalunya, ha comptat amb el suport de Lafede.cat, una xarxa formada per 125 organitzacions que promou l’acció col·lectiva de les entitats afiliades.
El text aprovat reconeix la resiliència i les aportacions a la pau a Colòmbia i a la societat barcelonina realitzats per part de la diàspora, població exiliada i víctimes del conflicte armat colombià residents a la ciutat. Alhora, reconeix que l’Informe Final de la Comissió de la Veritat serà una eina fonamental per a la construcció de la memòria, el dret a la veritat, al reconciliació i la no-repetició del conflicte.
El Consell Municipal de Cooperació Internacional és un òrgan consultiu i de participació sectorial de ciutat que actua en els àmbits relacionats amb la cooperació i l’educació per a la justícia global. És un mitjà de trobada regular entre representants de l’Ajuntament i els diferents agents de l’àmbit de la cooperació internacional per tal de crear sinergies i complementarietats i impulsar iniciatives conjuntes.
Està previst que en els propers mesos es presenti una moció similar al ple de l’Ajuntament de Barcelona.
L’ICIP, l’Ajuntament de Barcelona i Taula per Mèxic estan preparant el fòrum “Periodisme i Construcció de Pau a Mèxic: protegir periodistes, garantir la llibertat de premsa”, que se celebrarà a Ciutat de Mèxic els pròxims 20 i 21 de juny. El propòsit de l’esdeveniment és reflexionar sobre les necessitats que afronta el periodisme crític a Mèxic i crear un espai de trobada entre professionals exposats a riscos i amenaces constants. Amb onze periodistes assassinats des de principis d’any, Mèxic és avui en dia un dels països més perillosos del món per exercir la llibertat de premsa, un dels pilars bàsics per a la construcció de pau.
L’organització del fòrum pren com a punt de partida el programa d’acollida temporal ‘Barcelona protegeix periodistes de Mèxic’ que impulsa l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb la Taula per Mèxic, i que té per objectiu facilitar l’estada a la capital catalana de periodistes amenaçats com a conseqüència de l’exercici lliure de la professió. És per això que les jornades comptaran amb la participació de diferents periodistes acollits al programa i abordaran la importància dels mecanismes de protecció i de l’acompanyament psicosocial als i les professionals amenaçades.
El fòrum “Periodisme i Construcció de Pau a Mèxic” se celebrarà al Centro Cultural Bella Época i compta amb la col·laboració de diferents associacions de periodistes mexicanes com Artículo 19, CIMAC i Periodistas de a Pie, així com l’entitat Aluna Acompañamiento Psicosocial.
Una mirada de construcció de pau
Entre les persones participants hi ha destacats professionals de la comunicació que fa temps s’han erigit com actors imprescindibles tant per a la denúncia com per a la transformació social i la construcció de pau en un país, Mèxic, on es registren greus violacions dels drets humans. El seu paper és fonamental en la investigació, la documentació i l’anàlisi de les múltiples violències, identificar les instàncies responsables d’aquestes violències i donar visibilitat a respostes ciutadanes i comunitàries que s’hi oposen i proposen alternatives.
El fòrum s’inaugurarà el dilluns 20 de juny amb la benvinguda institucional a càrrec dels representants de l’ICIP, l’Ajuntament de Barcelona i la Taula per Mèxic. En la jornada inaugural participaran la directora general del Mecanisme de Protecció Integral de Persones Defensores de Drets Humans i Periodistes de la Ciutat de Mèxic, Tobyanne Ledesma Rivera i el representant a Mèxic de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans, Guillermo Fernández-Maldonado. La periodista i documentalista mexicana, Daniela Rea, serà l’encarregada de pronunciar la conferència marc.
Durant el dilluns i el dimarts 21 de juny tindran lloc diverses taules rodones en les quals participaran periodistes de Mèxic, però també de Colòmbia, el Salvador i Catalunya. Durant els dos dies es tractarà la situació actual del periodisme crític a Mèxic, els reptes d’exercir el periodisme d’investigació en contextos violents, la contribució del periodisme en la construcció de pau, l’acompanyament psicosocial als i les periodistes amenaçades i els instruments de protecció integral a professionals de la comunicació en risc.
L’ICIP ha publicat el llibre número 27 de la col·lecció ‘Eines de pau, seguretat i justícia’. Es titula ‘Un marc alternatiu per a la seguretat’ iés obra d’Olga Batallé, Teddy Baker i Francesc Teodoro.L’informe presenta les anomenades “teories alternatives de seguretat” i analitza com aquestes teories estan vinculades a pràctiques de seguretat innovadores.
Els discursos sobre la seguretat han estat tradicionalment lligats a la defensa de la integritat estatal i l’estabilitat política. Malgrat tot, al llarg de les darreres dècades, corrents crítiques han vist l’arrel de la inseguretat en altres problemes: la desigual distribució de recursos, la discriminació per sexe o raça, el canvi climàtic, etc. Encara més, es considera que les versions més tradicionals de la disciplina sovint agreugen la situació de violència a la qual es vol fer front. Com a resultat, s’han anat generant una sèrie de teories alternatives que han obert noves perspectives sobre la seguretat, així com dels mitjans necessaris per proveir-la.
Aquesta eina té per objectiu apropar entre elles aquestes teories que són crítiques amb una seguretat purament estatal i armada, i així reduir la distància entre els seus plantejaments i exposar un mínim comú per a la transformació. Alhora, pretén contribuir a flexibilitzar els límits dicotòmics entre «teoria» i «pràctica»
Sobre l’autoria
El llibre compta amb la participació d’una autora i dos autors:
Olga Batallé Gol és jurista i economista per la Universitat Pompeu Fabra, i graduada en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Ha col·laborat en àrees d’investigació i recerca legal d’entitats centrades en la defensa dels drets humans des d’una perspectiva de gènere.
Francesc X. Teodoro Alandete és graduat en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Ha cursat un Research Master’s a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI). Ha col·laborat amb diverses ONG i think tanks com Caritas España a Palestina, NOVACT i CIDOB.
Teddy Baker és llicenciat en Relacions Internacionals per la London School of Economics i ha cursat un Research Master’s a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI). Ha treballat amb l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (UNCHR), a The Entrepreneurial Refugee Network i com a assistent de recerca a l’IBEI. Actualment treballa a l’Institute for Integrated Transitions (IFIT) de Barcelona.
Els coordinadors del llibre han estat Sandra Martínez, responsable de l’àrea Alternatives de seguretat de l’ICIP, i Guifré Miquel Fageda, bibliotecari de l’ICIP. L’ha publicat Líniazero edicions i el trobareu en tres idiomes: català, castellà i anglès. El llibre ha estat editat en paper i en PDF i ePub seguint criteris de sostenibilitat.
‘Un marc alternatiu per la seguretat’ forma part de la col·lecció de l’ICIP ‘Eines de pau, seguretat i justícia’, un conjunt de llibre que volen ser un suport útil per a les persones que, amb diferents graus d’implicació, se senten compromeses amb el treball per la pau.
Lizethe Álvarez, una de les protagonistes del documental ‘Para volverte a ver’
La producció de Para volverte a ver va començar a inicis del 2022. La idea de l’ICIP i la Comissió era retratar l’experiència de diverses persones colombianes residents a Europa i que han donat el seu testimoni a la Comissió des de l’exterior, un procés innovador que vol ser inspirador per altres comissions de la veritat en el món. Segons Sílvia Plana, coordinadora de l’àrea de Memòria, convivència i reconciliació de l’ICIP, l’objectiu del documental es mostrar “la importància de la participació activa de les diàspores en la construcció de pau, com a procés transformador tant a nivell personal com col·lectiu, a partir del cas concret i sense precedents de la Comissió de la Veritat de Colòmbia”.
Després de fer-se una convocatòria pública, es va escollir la productora Mandorla Films per dur a terme el projecte. La producció del documental va començar el passat mes de febrer i durant el mesos de març i abril es va fer el rodatge a Dinamarca, Suïssa i Catalunya. En aquests països és on resideixen els quatre protagonistes de la pel·lícula, Yanira Restrepo, Juana Sánchez, Wilmer Torres i Lizethe Álvarez.
El rodatge de Para volverte a ver va finalitzar durant la trobada de nodes que l’ICIP va organitzar el passat mes d’abril a Barcelona. En aquesta trobada hi van participar els comissionats Carlos Beristain i Lucía González, que també apareixen al film.
Juana Sánchez, una altra de les persones a l’exili que apareix al documental
Els personatges
Para volverte a ver recull els testimonis de quatre persones colombianes a l’exili: Yanira, Juana, Wilmer i Lizethe.
Yanira és una agricultora resident a Catalunya. Es va veure obligada a exiliar-se i deixar Colòmbia fa 20 anys després d’haver estat perseguida pels paramilitars, la guerrilla i el govern colombià. Va ser guerrillera del M-19.
Juana és escriptora i cuinera aficionada resident a Barcelona. El seu pare va ser víctima d’un segrest per part de les FARC. Ha publicat una novel·la amb la seva història de vida, el passat i les vivències amb el seu pare.
Wilmer és fill d’una família camperola. El seu avi va ser líder camperol i després la seva mare va seguir els seus passos fins a convertir-se en una reconeguda líder i defensora de drets humans. Després d’anys de persecució cap a la seva família, la seva mare va decidir portar Wilmer i el seu germà a Ginebra on ella estava refugiada.
Lizethe és una dona trans que va fugir de Colòmbia després de patir diverses amenaces i veure que la seva vida perillava. Després de demanar asil a diversos països d’Europa, l’amor la va portar a viure a Copenhaguen, on va poder refer la seva vida.
Un moment de la gravació de ‘Para volverte a ver’ a Ginebra, Suïssa.
La productora
La productora que lidera aquest projecte és Mandorla Films, una empresa audiovisual encapçalada per Nicolás Braguinsky Cascini i Juan Pablo Aris Escarcena.
Braguinsky, llicenciat en lletres i posteriorment documentalista, és un creador de continguts audiovisuals especialitzat en drets humans que ha treballat per a diferents agències de les Nacions Unides, així com per a entitats acadèmiques com la Universitat de York i la Universitat de Buenos Aires. També per a ONGs com Civitas Maxima, CCPR, Wayamo Foundation i Geneva Call, entre d’altres. Aris és doctor en antropologia social, amb àmplia experiència en recerca etnogràfica a més de deu països i tres continents. Junts treballen des del 2017 en projectes que apliquen tècniques audiovisuals a la investigació científica i a projectes socials. Entre les seves obres destaquen Solidarity Crime (2020) i Beyond Impunity (2021).
Para volverte a ver s’estrenarà el pròxim el 8 de juliol en el marc de la programació del festival Cinemón, a Lleida.
Per tenir més informació del documental i el procés de creació, podeu seguir els perfils de ‘Para volverte a ver’ a Facebook i Instagram.
