L’ICIP estrena una sèrie de podcasts sobre dones colombianes exiliades i en la diàspora

L’ICIP i el grup internodal de gènere en suport a la Comissió per a l’Aclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició han produït amb Alharaca Ràdio Feminista, ‘Semillantes’, una sèrie de cinc podcasts sobre dones colombianes exiliades i en la diàspora.

Els podcasts s’estrenaran setmanalment els divendres de juliol i neixen amb l’objectiu de mantenir viva la memòria de les dones que es van veure obligades a abandonar el país sud-americà per culpa del conflicte armat.

Segons Sílvia Plana, responsable del projecte a l’ICIP, amb aquests podcasts “es busca visibilitzar els principals impactes que han patit les dones que van haver de sortir forçosament de Colòmbia, així com reconèixer els processos resilients i transformadors que s’han dut a terme des de l’exterior. La idea de fons és que sense la veu de les dones, la veritat no està completa”, comenta.

Els podcasts han estat produïts per Alharaca Ràdio Feminista, un projecte que va néixer a l’abril de 2019 i que està fet íntegrament per dones.

La seva web és una plataforma de micròfons oberts on qualsevol dona pot participar. Actualment compten amb col·laboradores a Argentina, Colòmbia, Mèxic, Espanya, Kazakhstan, Uruguai, Estats Units, Xile i Indonèsia.

Cinc capítols que es complementen

El primer episodi de ‘Semillantes’ s’estrena el divendres 2 de juliol a la web de l’ICIP i a la de Alharaca Ràdio Feminista. La resta de capítols arribaran els dies 9, 16, 23 i 30 del mateix mes.

https://soundcloud.com/icipeace/episodio-1-militancias-que-no-piden-pasaporte

“En aquests cinc podcasts, les dones participants s’entrecreuen, des dels seus veus i alè, i ens porten per diferents recorreguts, explicant com ha estat la seva vida, amb històries, experiències, ritmes, sabers i emocions”, expliquen les responsables de la producció.

“Amb els podcasts podem continuar amb la construcció de xarxes de suport i sororitat entre nosaltres i contribuir a la divulgació i coneixement del mandat de la Comissió de la Veritat de Colòmbia a Europa i de l’enfocament de gènere transversal”, afegeixen.

En els diferents episodis han participat dones colombianes que ara resideixen a Alemanya, Argentina, Bèlgica, Equador, Espanya, Itàlia i Suècia.

Els capítols també es poden escoltar en una pàgina especial d’Alharaca Radio Feminista.

‘Comadres’, collage i música

Els cinc capítols s’han dividit de la següent manera: dos especials anomenats ‘comadres’, dos collages sonors i un especial musical.

Els capítols ‘comadres’ recullen la trobada entre dues dones que tenen coses en comú però que no es coneixen. En aquest cas, dues dones exiliades que viuen a diferents països i que conversen des de la seva experiència.

https://soundcloud.com/icipeace/semillantes-2-con-la-voz-de-las-mujeres-la-verdad-esta-completa

Els collages sonors recullen les veus de diferents dones que parlen de la seva experiència responent una sèrie de preguntes obertes.

Finalment, l’especial musical recull l’experiència de diferents dones colombianes exiliades que han optat per fer servir les seves veus i compondre cançons per narrar les seves històries.

‘Semillantes’ ha estat possible gràcies a la col·laboració de el grup internodal de gènere en suport a la Comissió per a l’Aclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició i Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).

Llançament del documental ‘Reescribiendo el exilio’

Contribuir a que l’exili colombià surti de l’anonimat. Aquest és l’objectiu principal del documental Reescribiendo el exilio, un film produït per l’ICIP i la Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la convivència i la no repetició de Colòmbia que ja es pot veure de forma gratuïta a Internet.

En el curt, de 21 minuts, s’entrecreuen les històries de fills i filles d’exiliats colombians que viuen a diferents països europeus i que, com a conseqüència del conflicte armat colombià, van créixer -o néixer- en altres territoris i cultures.

El documental ha estat dirigit per Mónica Granda Restrepo, una realitzadora i periodista colombiana exiliada a Suïssa.

“El documental parla de posar-li paraules a aquest exili perquè realment el que ha passat a Colòmbia és que aquestes històries són desconegudes i han estat silenciades, no només a l’interior del país sinó també a l’exterior. A Colòmbia ningú sap que tenim exiliats i a l’exterior, quan jo dic que sóc exiliada colombiana, la gent em mira amb cara estranya. No s’entén molt bé per què”, apunta la directora.

Reescribiendo el exilio recull els testimonis de Nicolás, Karim, Alejandra i Andrea i mostra imatges enregistrades en la trobada de segones generacions realitzada a Bilbao el 2019, en el marc de la feina feta per part de la Comissió de la Veritat.

“Des de petits hem tingut històries paral·leles, però diferents. És una cosa que no tothom entén. Durant la trobada que es veu al documental, vam connectar com si ens coneguéssim de tota la vida i molts era la primera vegada que ens vèiem. Ha estat un procés llarg i amb molta incertesa, però gràcies a aquestes experiències brindades per la Comissió de la Veritat hem pogut entendre una mica més la nostra situació personal i la situació del poble colombià”, explica Nicolás Forero Rodríguez, un dels joves protagonistes del film.

El documental es va presentar el 5 de juny en un acte a través d’Internet en el que van participar la directora del film i diversos integrants del grup de segones generacions a l’exili. Durant la presentació, els joves van parlar sobre el passat, el present i el futur dels fills i filles de aquelles persones que van haver de sortir forçadament de Colòmbia.

L’esdeveniment va ser moderat per Sílvia Plana, una de les responsables de l’àrea de treball Memòria, convivència i reconciliació de l’ICIP. Es pot recuperar al canal de YouTube de la Comisión de la Verdad.

Reescribiendo el exilio ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’ICIP, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Comissió de la Veritat de Colòmbia.

L’ICIP organitza un taller de diàleg per a joves influents vinculats a diferents partits polítics i a la societat civil

Un grup d’onze joves amb càrrecs de responsabilitat en partits polítics i organitzacions socials han pres part en un taller de formació en capacitats de lideratge organitzat per l’ICIP. L’objectiu del taller ha estat enfortir les capacitats de diàleg respectuós des de la discrepància.

En total, s’han fet quatre sessions de formació, de quatre hores cadascuna, els dies 14, 15, 21 i 22 de maig. Hi han participat líders de:

  • 4 organitzacions: Creu Roja Joventut, Avalot – UGT Jove, deba-t.org i F98.
  • 7 formacions polítiques: Confluència Jove, Jóvenes Ciudadanos, Joventuts Nacionalistes de Catalunya, Jovent Republicà, Joventuts Socialistes de Catalunya, La Forja i Noves Generacions de Catalunya.

Segons el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, “els reptes polítics i socials a nivell global requereixen una nova forma d’entendre els lideratges i la capacitat de conviure en la discrepància de forma constructiva”. Herbolzheimer considera que “aquest exercici genera un tipus de converses diferents a la confrontació política habitual i ajuda a prendre consciència sobre perspectives diferents a les pròpies”.

Després dels quatre dies d’activitats, el grup ha valorat de forma molt positiva els tallers promoguts per l’ICIP. “Han estat unes jornades on s’han plantejat diferents conflictes interns, socials i organitzatius i mitjançant el treball individual i en grup hem pogut desenvolupar les capacitats de lideratge idònies per fer front a aquests reptes presents i futurs”, resumeix Olympia Arango, vicepresidenta de deba-t.org.

La formació s’ha basat en la metodologia del lideratge adaptatiu, desenvolupada a la facultat de govern de la Universitat de Harvard. La proposta convoca a un grup de persones amb perspectives diverses, fins i tot enfrontades, i els convida a participar en uns exercicis d’anàlisi, reflexió i pràctica en temps real. Això pot implicar converses i idees desafiants que facin reflexionar sobre valors i suposicions profundament arrelades, i guanyar claredat sobre com ampliar les opcions i capacitats d’anàlisis i intervenció en espais i sistemes polítics. Un dels reptes més significatius per a les persones participants és presentar i sotmetre a una anàlisi de grup situacions de lideratge fallit.

Aquesta iniciativa ha estat promoguda per l’àrea de treball “Diàleg social i polític” de l’ICIP, que té per objectiu oferir eines d’anàlisi per a la gestió i transformació de conflictes, amb un èmfasi especial en la promoció del diàleg a Catalunya. En aquest àmbit l’ICIP desenvolupa diverses propostes metodològiques amb l’objectiu d’arribar a un major nombre de persones i organitzacions.

A la foto, de peu, d’esquerra a dreta: Ignacio Rigau (Noves Generacions Catalunya), Laura Casado (Jovenes Ciudadanos), Mònica Pujadas (Creu Roja Joventut), Olympia Arango (deba-t.org), Biel López (La Forja) i Marçal Escartín (Jovent Republicà). Asseguts, d’esquerra a dreta: Álvaro Clapés-Saganyoles (Joventut Nacionalista de Catalunya), Daniel Martínez (Joventut Socialista de Catalunya), Pablo Jurado (Confluència Jove), Pilar Cortés  (Avalot – UGT Jove) i Joan Jordi Abentín (F98).

L’ICIP organitza a Lleida tallers per al reconeixement a les víctimes del conflicte colombià exiliades a Catalunya

L’ICIP, en col·laboració amb el Node Catalunya de suport a la Comissió de la Veritat de Colòmbia, ha organitzat a Lleida, amb el suport de l’Ajuntament, uns tallers per promoure el reconeixement a les víctimes del conflicte colombià exiliades a Catalunya. Aquests tallers són una prova pilot que s’estendrà properament a Barcelona i que s’espera poder adaptar en altres municipis de Catalunya i Europa.

Els tallers es van fer al Centre Cívic de Balàfia els dies 24 d’abril i 16 de maig. El primer dels tallers va ser un diàleg centrat en el sistema integral de veritat, justícia, reparació i no repetició per les persones colombianes residents a Catalunya. El segon es va centrar en el reconeixement, com una forma de visibilitzar els impactes del conflicte armat colombià i del procés migratori de les persones exiliades i de contribuir a la dignificació de les víctimes.

Els tallers tenen com a objectiu oferir un context general i eines suficients per comprendre i reconèixer el sistema integral i els espais de participació per a víctimes a l’exterior. «Busquen generar i enfortir espais de participació, diàleg i escolta entre la població exiliada i diàspora colombiana, organitzacions socials i governs locals que contribueixin a accions de reconeixement a les víctimes del conflicte armat colombià», explica Ana Isabel Osorio, tècnica de l’àrea de «memòria, convivència i reconciliació» de l’ICIP.

L’activitat va comptar amb la facilitació de Maria del Rosario Vásquez i Bibiana Lopera del Node Catalunya de suport a la Comissió de la Veritat de Colòmbia.

https://twitter.com/paerialleida/status/1393984250643353608

Més tallers al juny

Durant el mes de juny està previst que es faci un tercer taller a Lleida. Després d’aquest procés participatiu, l’objectiu és que el ple de l’Ajuntament de la capital del Segrià aprovi una moció institucional per visibilitzar els impactes del conflicte armat colombià i del procés migratori de les persones exiliades i contribuir a la dignificació de les víctimes que van haver de fugir de Colòmbia a causa del conflicte armat.

El mateix mes de juny també està previst organitzar un altre d’aquests tallers a Barcelona. Aquestes activitats volen enfortir el diàleg entre actors locals (població colombiana, organitzacions socials i acadèmia i governs locals), i contribuir a la difusió de l’informe final que la Comissió de la Veritat publicarà a finals d’aquest any.

El procés de reconeixement a les víctimes forma part de les tasques que exerceix l’ICIP com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat de Colòmbia a Europa. Les activitats compten amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.