Coincidint amb la celebració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, les tècniques de l’ICIP us recomanem diverses lectures feministes de llibres que tenim disponibles a la Biblioteca de l’ICIP. Títols escrits per dones i que reivindiquen l’empoderament de les dones i la necessitat de transformar les violències a les quals són sotmeses.
Sandra Martínez ens recomana Tornar a encantar el món, de Sílvia Federici (Tigre de Paper): “El llibre exposa a la perfecció perquè cal reequilibrar l’accés als mitjans de (re)producció per transformar les violències. Em sembla inspiradora la reivindicació de tornar a posar al centre unes relacions socials sense jerarquies, des de la cooperació i la responsabilitat compartida, per tal de frenar la destrucció dels llaços de solidaritat que està comportant la globalització”
Sabina Puig ens recomana Abaixeu les armes, de Bertha von Suttner (ICIP i Angle editorial): “Ambientada en les guerres europees de finals del s. XIX, aquesta novel·la és un crit valent pacifista escrit per una dona en un dels pitjors moments d’exaltació patriòtica i militarista. Ara que ens tornen a empènyer cap al rearmament i la confrontació, la seva lectura ens recorda l’absurditat i crueltat de la guerra. Bertha von Suttner va ser la primera dona en guanyar el Premi Nobel de la Pau l’any 1905”.
Núria Nadal ens recomana Jo sé per què canta l’ocell engabiat, de Maya Angelou (ICIP i Angle editorial): “Maya Angelou ens apropa a la seva veu honesta i valenta en una obra autobiogràfica de referència. És una història corprenedora i inspiradora, de supervivència i de denúncia, que va molt més enllà del seu testimoni personal mostrant la (no) vida sota la segregació racial”.
Sílvia Plana ens recomana Construir la paz. Los discursos de las mujeres Premi Nobel de la Paz (Altamarea ediciones): ·”És un compendi que fa visible la constel·lació de dones lluitadores que han sostingut la lluita pacifista al llarg de la història. És un recull del seu coratge i de les reivindicacions que fan tangible el perquè és necessari i urgent treballar per una pau sostenible”.
Maria Eugenia Blandón ens recomana Dones, raça i classe, d’Angela Y. Davis (Tigre de Paper): “És una obra molt revolucionària perquè aporta un nou punt de vista històric, posant de manifest la invisibilització contínua de les treballadores negres, des de la Guerra de Secessió fins a l’actualitat. Em resulta un clàssic imprescindible per entendre com s’entrecreua la classe, la raça i el gènere en la persistència de les desigualtats”.
Eugènia Riera ens recomana Mamut, d’Eva Baltasar (Club Editor): “La història que tanca la trilogia iniciada amb Permagel i Boulder t’atrapa des del primer moment: una dona que fuig de la ciutat per trobar-se a ella mateixa, que trenca amb els estereotips i amb la construcció social que tenim de la maternitat. Mamut ens acosta al desig de ser mare des del vessant més animal”.
Després de projectar-se en diversos festivals d’Europa i l’Amèrica Llatina, l’ICIP ha publicat al seu compte de YouTube el documental Para volverte a ver, un film que mostra el paper de la diàspora i l’exili colombià a Europa. Els directors són Nicolás Braguinsky Cascini i Juan Pablo Aris Escarcena.
Des d’aleshores i en el darrer any i mig, s’ha projectat en diversos festivals. En concret, s’ha pogut veure a “Enrere i endavant” 14a edició de Llatí-Docs (França); el Festival Internacional Cinema al carrer (Colòmbia); el XXVI Ícar Festival Internacional de Cinema a Centreamèrica (Guatemala) i el FESCIMED (Festival Internacional de Cinema per la Memòria Democràtica) (Espanya). També es va poder veure al Festival Internacional de Cinema de Drets Humans Mirades Diverses (Veneçuela) on va obtenir una menció especial del jurat.
Ara, per primer cop, el documental es troba accessible a tothom i es pot veure en el canal de YouTube de l’ICIP.
El retrat d’un procés innovador
La producció de Para volverte a ver va començar a inicis del 2022. La idea de l’ICIP i la Comissió era retratar l’experiència de diverses persones colombianes residents a Europa i que van donar el seu testimoni a la Comissió des de l’exterior, un procés innovador que vol ser inspirador per altres comissions de la veritat en el món.
Segons Sílvia Plana, responsable d’Aliances estratègiques de l’ICIP, el documental permet veure “en primera persona, la importància de la participació de les víctimes en iniciatives de construcció de pau, de justícia i veritat, com una procés transformador tant a nivell personal com col·lectiu”.
El rodatge va tenir lloc els mesos de març i abril del 2022 a Dinamarca, Suïssa i Catalunya. En aquests països és on resideixen els quatre protagonistes de la pel·lícula.
Els personatges
Para volverte a ver recull els testimonis de quatre persones colombianes a l’exili: Yanira Restrepo, Juana Sánchez, Wilmer Torres i Lizethe Álvarez.
YaniraRestrepo és una agricultora resident a Catalunya. Es va veure obligada a exiliar-se i deixar Colòmbia fa 20 anys després d’haver estat perseguida pels paramilitars, la guerrilla i el govern colombià. Va ser guerrillera del M-19.
JuanaSánchez és escriptora i cuinera aficionada resident a Barcelona. El seu pare va ser víctima d’un segrest per part de les FARC. Ha publicat una novel·la amb la seva història de vida, el passat i les vivències amb el seu pare.
Wilmer Torres és fill d’una família camperola. El seu avi va ser líder camperol i després la seva mare va seguir els seus passos fins a convertir-se en una reconeguda líder i defensora de drets humans. Després d’anys de persecució cap a la seva família, la seva mare va decidir portar Wilmer i el seu germà a Ginebra on ella estava refugiada.
LizetheÁlvarez és una dona trans que va fugir de Colòmbia després de patir diverses amenaces i veure que la seva vida perillava. Després de demanar asil a diversos països d’Europa, l’amor la va portar a viure a Copenhaguen, on va poder refer la seva vida.
Els directors
Nicolás Braguinsky, llicenciat en lletres i posteriorment documentalista, és un creador de continguts audiovisuals especialitzat en drets humans que ha treballat per a diferents agències de les Nacions Unides, així com per a entitats acadèmiques com la Universitat de York i la Universitat de Buenos Aires. També per a ONGs com Civitas Maxima, CCPR, Wayamo Foundation i Geneva Call, entre d’altres. Juan Pablo Aris Escarcena és doctor en antropologia social, amb àmplia experiència en recerca etnogràfica a més de deu països i tres continents. Junts treballen des del 2017 en projectes que apliquen tècniques audiovisuals a la investigació científica i a projectes socials. Entre les seves obres destaquen Solidarity Crime (2020) i Beyond Impunity (2021).
El Premi ICIP Alfons Banda 2023, que s’engloba dins la convocatòria dels Premis de Recerca Jove, ha reconegut els treballs “Resistència cultural: Franquisme, Cançó, Censura i Català. Estudi de la influència del règim franquista (1936-1975) sobre la cançó popular a Espanya” de l’alumna Aina Sofia Alburquenque Prieto de l’Institut Pere Vives i Vich, d’Igualada, i “L’extrema dreta 2.0: Què és, quina influència té a la societat europea i com es pot combatre?”, de l’alumne Luís Martín Miguel, de la Institució Cultural Catalana Súnion, de Barcelona. Aquest darrer treball ja havia estat guardonat anteriorment amb el Premi Europa Jove 2022-2023 de la Fundació Catalunya Europa.
Els treballs guardonats tenen una dotació econòmica de 850 euros cadascun.
El Premi ICIP Alfons Banda té per objectiu reconèixer els millors treballs de l’alumnat d’ESO, batxillerat i cicles formatius que promoguin la cultura de pau i la gestió noviolenta dels conflictes. En concret, els treballs de recerca han de tractar qüestions relacionades amb els conflictes armats o la construcció de la pau, la vulneració o la defensa dels drets humans i l’ús de la noviolència com a eina de transformació social.
El guardó s’emmarca en els Premis de Recerca Jove convocats pel Departament de Recerca i Universitats i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb un objectiu marc de fomentar l’esperit científic del jovent.
En l’edició 2023, la setena edició del guardó, el jurat ha distingit un total de 80 treballs, amb un import global de 68.000 euros.
Al manual, l’autora recull alguns dels aprenentatges extrets a partir de la seva tasca com a facilitadora en diversos espais de diàleg organitzats en diferents municipis bascos. En concret, es referencien dotze processos de diàleg, tant a nivell polític com ciutadà, a vuit municipis de Gipuzkoa. L’autora recull exemples d’alguns dels itineraris de convivència desenvolupats a Errenteria, Azpeitia, Hernani, Tolosa, Donostia-San Sebastià i Arrasate-Mondragó. Algunes d’aquestes experiències de diàleg es van iniciar el 2012 i encara avui continuen en marxa.
Les experiències descrites es caracteritzen per afrontar la difícil i necessària tasca de mirar un passat i present dolorós amb representants polítics, ciutadania i víctimes de la violència. Són diàlegs que han suposat viure processos personals i grupals, des dels quals construir des de la pràctica i de forma compartida, unes bases ètiques de convivència.
Segons Blanco Goikoetxea, “compartir un mateix espai amb persones amb trajectòries personals i ideològiques diverses i fins i tot antagòniques suposa sempre un risc, però aquests processos han estat capaços de generar les condicions de seguretat i confiança necessàries per afrontar la complicada tasca d’acostament a l’altre i poder fer una aportació a la construcció de la convivència”, explica.
El document pretén aprofundir en la idea de procés dels diàlegs, en la seva complexitat i en capacitat de generar canvis i moviments. “Recull, en definitiva, un camí resseguit al costat de i gràcies al compromís de les persones integrants de cada espai de diàleg. D’aquesta forma el manual parla del saber col·lectiu construït a través dels diferents itineraris explorats. També parla de l’escolta, la cura, la honestedat, la necessitat de construir vincles i de la responsabilitat i capacitat d’avançar juntes”, afegeix.
L’autora
Aitziber Blanco Goikoetxea és llicenciada en Dret. Ha estat responsable de projectes de desenvolupament amb comunitats retornades a Guatemala. Ha treballat als moviments socials Elkarri i Lokarri, que promovia el diàleg i l’acord en el marc del conflicte basc. Amb formació acreditada en psicodrama, també s’ha format en comunicació noviolenta i en cercles restauratius.
La col·lecció
La col·lecció “Eines de pau, seguretat i justícia” vol ser un suport útil per a les persones que, amb diferents graus d’implicació, se senten compromeses amb el treball per la pau. Aquest manual és el número 29 de la col·lecció.
El dimecres 14 de febrer, en el marc de la II Jornada de la Pau celebrada al Parlament de Catalunya, es va presentar públicament el Fòrum Català per la Pau, un procés participatiu de reflexió i debat que neix amb un doble objectiu: crear una política pública de pau de Catalunya i reforçar les agendes i les capacitats d’incidència social i política de les organitzacions de foment de la pau catalanes.
El Fòrum Català per la Pau és una iniciativa impulsada pel Govern de Catalunya, el Consell Català de Foment de la Pau, l’ICIP i el teixit associatiu de foment de la pau. Sorgeix, doncs, de la col·laboració social i institucional, i es desenvoluparà al llarg de 2024 i 2025. El Fòrum constarà d’un procés de participació ciutadana a partir de cinc eixos de debat: Cultura de pau; Seguretat i justícia; Conflictes armats; Reptes globals; Dones, pau i seguretat.
Coincidint amb la presentació pública, s’ha inaugurat el web www.forumcatalapau.cat, a partir del qual es fomentarà la participació de la ciutadania, entitats i institucions compromeses amb els valors de la cultura de pau i la justícia social.
“Per una política pública de pau”
La presentació pública del Fòrum Català per la Pau va tenir lloc durant la celebració de la II Jornada de la Pau del Parlament de Catalunya, coorganitzada per la cambra catalana, l’ICIP i Lafede.cat. Amb el títol “Per una política pública de pau”, la jornada va reunir representants de nombroses entitats de foment de la pau i persones expertes en el camp de la investigació i el treball per la pau, així com representants del Govern i de diversos ajuntaments i institucions.
En la inauguració de la jornada el vicepresident del Consell Català de Foment de la Pau i director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, va emplaçar tota institució i entitat catalana compromesa amb els valors de la cultura de pau i la justícia social a sumar-se al Fòrum Català per la Pau: “És el moment d’obrir la reflexió sobre com entenem una Catalunya en pau i sobre com podem contribuir, des de Catalunya, a la pau al món. És moment de comptar-nos, trobar-nos i explicar-nos entre totes les persones, col·lectius i institucions que compartim els valors de la cultura de pau i que compartim el compromís per a un món més just i solidari”.
Per la seva banda, la presidenta de Lafede.cat, Arés Perceval, va destacar que el Fòrum Català per la Pau ha de permetre “dissenyar una política pública de pau avalada per tots els grups parlamentaris, una assignatura pendent” i va afegir que el procés també “ens ha de servir per enfortir el moviment per la pau i la noviolència que liderem des de la societat civil”.
Tant el director de l’ICIP com la presidenta de Lafede.cat van mostrar la solidaritat amb les tres activistes catalanes que estan en vaga de fam per Palestina, entre les quals Gabriela Serra, presidenta del Consell Català de Foment de la Pau, la qual no va poder participar en la jornada.
La jornada va ser inaugurada per la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra, qui va destacar la tradició de foment de la pau de Catalunya, un “país de pau”, que “no ha dubtat a abraçar els valors de la democràcia i les llibertats fonamentals”. En la seva intervenció, Erra va augurar que el Fòrum Català per la Pau ajudarà a enfortir la cultura de pau, a “convertir-nos en una eina útil per a la comunitat internacional”, i a “perfilar algunes respostes a partir de la intel·ligència col·lectiva del país”.
La jornada va comptar amb dues taules rodones: la primera va estar centrada en els reptes i les oportunitats per a la pau en el context d’amenaces globals, i la segona va estar dedicada als cinc eixos de debat que guiaran el Fòrum Català per la Pau quan s’iniciï el procés participatiu, el proper mes d’abril. Hi van participar Carme Colomina, investigadora del CIDOB; Luca Gervasoni, director de NOVACT; Maria Josep Parés, consultora; Jesús Vinyes, president del Consell Escolar de Catalunya; Nora Miralles, presidenta del Centre Delàs; Albert Caramés, director de FundiPau; Jordi Armadans, periodista i politòleg; i Blanca Camps, investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Coincidint amb el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau, que se celebra el 30 de gener, l’ICIP estrena una nova secció al seu web que recupera i posa en valor el projecte Càpsules de Pau, iniciat l’any 2014.
Aquest projecte recull més de 120 vídeos on persones d’arreu del món responen a la pregunta: Què és per a tu la pau? posant-la en relació amb l’experiència viscuda en països en conflicte o amb el seu compromís contra la guerra i amb la construcció de la pau.
El projecte és una coproducció de l’ICIP i el Col·lectiu Contrast que vol mostrar la diversitat de visions i expectatives que es projecten sobre la paraula pau.
Coincidint amb l’estrena del web, l’ICIP també posa en marxa una nova sèrie de vídeos on diferents persones responen a la mateixa pregunta. Entre els nous participants en el projecte hi trobem el filòsof i dissident iranià Ramin Jahanbegloo, referent de l’estudi de la noviolència, el refugiat palestí al Líban Jaber Suleiman o la directora de la Fundació Baketik, Maider Maraña.
Aquest col·lecció de vídeos es seguirà ampliant en els propers mesos amb nous noms destacats de persones que promouen la pau des de diferents àmbits d’actuació.
Participants d’arreu del món
Entre les persones que apareixen en els vídeos i que expliquen la seva visió de la pau hi trobem activistes per la pau com Pepe Beunza (primer objector de consciència de l’Estat espanyol per motius ideològics), Marina Gallego (membre de la Ruta Pacífica de las Mujeres de Colòmbia), o Yolanda Aguilar (fundadora de l’organització Actoras de Cambio de Guatemala). Persones que han viscut de prop un conflicte, com Nadia Ghulam (víctima de la guerra de l’Afganistan), Mohlamin M. Brahim (refugiat als campaments sahrauís d’Algèria) o Ali Abou (exreclús libanès) també parlen als vídeos de la seva idea de pau.
També hi ha peces amb investigadors per la pau com ara John Paul Lederach (docent a l’Institut Joan B. Kroc per a Estudis Internacionals sobre la Pau de la Universitat de Notre Dame) o Christopher Kayumba (director del diari rwandès The Chronicles).
El web permet escollir les diferents càpsules segons el nom de la persona participant, el país de procedència i àmbit laboral. La diversitat de rols dels protagonistes i el se origen (Afganistan, Bòsnia, Colòmbia, Guatemala, Iraq, Líban, Rwanda, Sàhara, Tibet, entre d’altres) permet construir una visió de pau global. Els vídeos es poden veure amb subtítols en català, castellà i anglès.
L’ICIP ha obert una la convocatòria del Premi ICIP Construcció de Pau 2024, que té per objectiu guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït d’una manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau.
És la tretzena edició del guardó i la convocatòria estarà vigent fins a l’11 d’abril de 2024, inclòs.
El Premi ICIP Construcció de Pau té una dotació econòmica de 6.000 euros i consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol.
Poden optar al guardó persones o col·lectius d’arreu del món amb una vasta trajectòria en la construcció i el foment de la pau.
La presentació de sol·licituds es trametrà preferiblement per via electrònica a través del portal de Tràmits de la Generalitat. També es poden presentar candidatures presencialment a qualsevol registre de la Generalitat de Catalunya.
Persones i col·lectius guardonats
En anteriors edicions, el jurat ha guardonat persones i col·lectius tant de Catalunya com d’arreu: les associacions de Bòsnia i Hercegovina: Dones víctimes de la guerra i Infants oblidats de la guerra (2023), el teixit associatiu del País Basc en favor de la pau (2022), l’activista congolesa Julienne Lusenge (2020), el Col·lectiu de Famílies de Persones Desaparegudes a Algèria (2019), l’organització mexicana Cauce Ciudadano (2018), l’activista Arcadi Oliveres (2017), l’ONG Brigades Internacionals de Pau (2016), el pare caputxí Joan Botam (2015), l’organització WILPF (2014), l’exgeneral Jovan Divjak (2013), les Mares de Soacha (2012), i la lluita d’objectors i insubmisos simbolitzats en Pepe Beúnza (2011). L’any 2011 també es va guardonar amb una edició extraordinària del premi el Parlament de Catalunya.
Aquest dijous 30 de novembre ha mort el caputxí Joan Botam Casals als 97 anys. El sacerdot va ser un dels principals introductors del pacifisme a Catalunya i un clar defensor del diàleg interreligiós i de la religió com a font de pau. L’any 2015, Botam va rebre el Premi ICIP Construcció de Pau.
Nascut a les Borges Blanques (Garrigues), va ingressar el 1944 a l’orde dels caputxins a Arenys de Mar (Maresme) i l’any 1966 va ser un dels protagonistes de la Caputxinada, quan era provincial dels framenors caputxins a Catalunya.
Més tard, el 1984, va ser fundador del Centre Ecumènic de Catalunya, de la Plataforma Intercultural Barcelona, el 1992, i president de la Unió de Religiosos de Catalunya. El 2017 va rebre la Creu de Sant Jordi i l’any passat la del Memorial Cassià Just, atorgada per la Direcció General d’Afers Religiosos.
La cerimònia d’entrega del Premi ICIP 2015 ve tenir lloc el 12 d’abril del 2016 i va comptar amb la presència del guardonat i nombrosos representants de diferents tradicions religioses i espirituals de Catalunya. Durant la cerimònia, el professor i activista Arcadi Oliveres va glossar la figura de Botam, en un discurs en que va definir el pare caputxí com un artífex de la pau “amb consciència, voluntat, capacitat i compromís”, un “excepcional pioner del diàleg interreligiós” i una persona “a qui podem agrair que ens hagi presentat la pau sense adjectius”.
El sacerdot Joan Botam va rebre el Premi ICIP 2015
En el transcurs de l’acte es va projectar un vídeo sobre Botam i el pare caputxí va rebre el guardó de mans de la presidenta del Parlament. En les seves paraules d’agraïment del premi – llegides pel seu amic Joaquim Vilar-, el pare Botam va destacar les nombroses vinculacions que ha tingut amb la pau, des de la infància fins a l’entrada als caputxins catalans, la participació a Pax Christi o el seu paper en els fets de la ‘Caputxinada’, l’any 1966. “La pau és la gran utopia que ens interpel·la d’arrel i sedueix”, ha dit. I va reivindicar la pau com el mitjà per ser “més poble, més demòcrates, més constructors”. Botam va dedicar el premi a la seva família, a la comunitat dels caputxins i a Catalunya.
Entre els nombrosos reconeixements que s’han fet a Botam al llarg de la seva trajectòria hi ha la Creu de Sant Jordi (2010) i el Memorial Cassià Just (2022), que li va ser lliurat el febrer passat per la consellera de la Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà. En el vessant d’erudit humanista, el seu treball sobre el moralisme d’Arnau de Vilanova va rebre el 1956 el premi Jaume Serra i Húnter de l’Institut d’Estudis Catalans.
Memòria oral del Moviment per la Pau
Fa uns anys, l’ICIP va gravar una llarga entrevista amb Botam en el marc del projecte de recuperació de la memòria oral del Moviment per la Pau a Catalunya impulsat per la institució. En aquesta entrevista, realitzada per l’especialista en la història política i social sobre el Moviment per la Pau a Catalunya, Xavier Garí, va recordar alguns dels aspectes més destacats de la seva biografia.
Al web de l’ICIP també trobareu una entrevista amb el pare Botam publicada al número 24 de la revista ‘Per la Pau’ dedicada al moviment pacifista durant la Primera Guerra Mundial. La podeu recuperar en aquest enllaç.
Del 27 al 29 de novembre, l’ICIP ha reunit a Barcelona una vintena de dones d’arreu del món implicades en la lluita contra les desaparicions forçades. La majoria d’elles, víctimes o familiars directes de persones desaparegudes. L’objectiu de la trobada era generar un espai d’intercanvi d’experiències i coneixements entre les dones participants i posar les necessitats i demandes de les víctimes al centre de la qüestió. Les observacions i recomanacions de les cercadores que han sorgit de la trobada es tindran en compte de cara al Congrés Mundial de Desaparicions Forçades que es preveu celebrar el pròxim any.
“Les desaparicions forçades constitueixen un cúmul de greus violacions dels drets humans amb un enorme impacte, no només a les persones directament afectades, també a l’àmbit comunitari i social. L’impacte fins i tot es replica de generació en generació”, explica Sabina Puig, tècnica de l’ICIP i una de les persones responsables d’aquesta trobada.
“Encara que l’obligació de prevenir-les i oferir veritat, justícia i reparació recau en els Estats, moltes vegades són les mateixes famílies de les persones desaparegudes les que emprenen la tasca de buscar-les i de reclamar mesures per a la protecció dels drets humans, així com garanties de no repetició. I això, malgrat els múltiples obstacles i riscos que suposa en molts contextos”, afegeix.
Dones d’una desena de països
A la trobada hi han participat dones procedents d’Algèria, Argentina, Bòsnia i Hercegovina, Colòmbia, El Salvador, Filipines, Hondures, Líban, Mèxic, el Sàhara Occidental o Síria, entre d’altres. També del País Basc i de Catalunya. Totes tenien en comú haver viscut com un familiar proper havia desaparegut de manera forçada i la seva lluita per trobar-lo. Durant tres dies, les dones han participat en sessions de treball i formació que s’han combinat amb moments de conversa informal i espais de cura.
“La trobada ha estat molt útil per reflexionar sobre la relació entre la construcció de pau i la recerca de persones desaparegudes i posar en valor les aportacions d’aquests col·lectius de persones cercadores alhora que, en base a l’intercanvi d’estratègies i sabers, transferir coneixements i oferir eines que puguin reforçar la seva feina”, comenta Sílvia Plana, una altra de les tècniques de l’ICIP a càrrec d’aquesta trobada.
Després de tres dies de reunions, diverses participants en la trobada van expressar el seu agraïment per haver pogut assistir a una trobada com aquesta. “Aquestes trobades internacionals serveixen també de protecció per a nosaltres. Cal col·locar les famílies al centre dels processos de decisions i donar visibilitat a totes les violències que s’exerceixen quan es comet una desaparició forçada: tant envers la persona desapareguda com envers els seus familiars”, expressava una participant llatinoamericana. Per la seva part, la mare d’un jove desaparegut va destacar la importància d’iniciatives com aquesta per teixir lligams i generar xarxes de solidaritat entre dones buscadores.
Properament, l’ICIP publicarà un estudi sobre el rol de les dones cercadores en casos de desaparicions forçades, un estudi que recollirà algunes de les aportacions fetes durant els tres dies de la trobada presencial organitzada a Barcelona.
Barcelona, 21 de novembre de 2023.- L’Enquesta ICIP 2023 “Convivència i seguretat a Catalunya”, que l’ICIP ha presentat aquest matí en una roda de premsa al Col·legi de Periodistes, analitza les percepcions i actituds de la ciutadania en relació a la convivència i, per primera vegada, analitza la percepció de la seguretat des d’una visió àmplia -amb valoracions referents a l’àmbit personal, econòmic i polític-. La mostra també avalua la percepció sobre polítiques públiques i d’acció exterior, com són l’exportació d’armes i la despesa militar, i el grau de confiança i polarització ideològica i emocional a la societat catalana. Sobre aquest darrer punt, l’enquesta constata que el procés independentista continua sent el tema que genera més polarització, si bé és la qüestió que menys preocupa a nivell personal.
És la cinquena enquesta que publica l’ICIP i té l’objectiu d’aportar informació per sensibilitzar l’opinió pública en la necessitat de fomentar la cultura de pau i per orientar les actuacions polítiques i institucionals en aquesta direcció.
Segons el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, “en termes generals podem concloure que la població manifesta actituds pròpies de la cultura de pau i que la societat mostra símptomes d’una millor convivència amb la discrepància: el procés es veu com el tema més polaritzador però quan preguntem sobre el temes que més preocupen a nivell personal, la relació Catalunya-Espanya se situa en últim lloc de les preocupacions”.
En relació a la seguretat, el director de l’ICIP reivindica la necessitat d’un debat públic constructiu: “Quan la seguretat s’associa només a la delinqüència la ciutadania demana enduriment de penes i més policia. En canvi, quan preguntem sobre les causes de la inseguretat, la població es decanta, majoritàriament, per enfortir les polítiques educatives i de formació en valors, o de reducció de les desigualtats, més que les mesures punitives”.
Convivència
L’enquesta confirma una tendència a la baixa en la valoració de la convivència. La ciutadania valora en un 6,1 sobre 10 la convivència a Catalunya i en un 6,4 al municipi/barri, dos dècimes per sota respecte l’Enquesta ICIP 2022 en tots dos casos. En el cas de l’entorn més proper (municipi/barri), la valoració mitjana de la convivència registra la xifra més baixa des de la primera enquesta publicada per l’ICIP, l’any 2018, quan la puntuació arribava al 7,5 sobre 10.
En l’edició actual, la mostra avalua les actituds de la ciutadania sobre diferents qüestions relacionades amb la convivència i amb la gestió de violències que es donen en la vida quotidiana.
De manera molt majoritària, la ciutadania està molt o bastant d’acord que tothom pugui expressar les seves opinions (95%) i s’autodefineix com a conciliadora (89%) i cooperativa (85%). En general, les persones enquestades mostren poca tolerància amb les situacions de violència plantejades (insults o manca de respecte), si bé una part de la població accepta l’ús de la violència física i verbal en determinades ocasions.
Per exemple, una de cada cinc persones veu adequat donar una bufetada a un/a fill/a quan es porta malament, i més de la meitat de la població considera que de vegades, o sovint, és necessari cridar perquè li facin cas. També es detecta certa tolerància sobre violències de caire estructural i cultural, relacionades amb l’habitatge (per exemple, desnonar persones que ocupen un habitatge il·legalment) i el racisme (les persones que no el pateixen no el consideren un problema).
Confiança social i institucional
En quant als indicadors de confiança, l’enquesta constata que la ciutadania tendeix a confiar en la resta de la gent, amb una valoració mitjana de 5,3 sobre 10. És un nivell que es manté estable respecte els anys anteriors i que se situa lleugerament per sobre de la mitjana europea, que és d’un 5 sobre 10.
En canvi, la confiança en les institucions és baixa. El grau de satisfacció amb el funcionament de la nostra democràcia no arriba a l’aprovat, amb una nota mitjana de 4,5 sobre 10. En aquest cas és un nivell inferior comparat amb la mitjana de països europeus, que és del 5,2. Un terç de la població afirma estar poc o gens satisfeta amb el sistema democràtic, alhora que un 40% de les persones enquestades tenen poc o gens interès per la política.
Polarització ideològica i emocional
L’Enquesta ICIP 2023 també analitza la percepció de polarització de la societat catalana. En quant a la polarització emocional, destaca que creixen les emocions positives cap a les persones que pensen diferent i alhora se’n redueixen les negatives. La ciutadania expressa, majoritàriament, respecte, indiferència, confiança i empatia, i totes aquestes emocions superen la tristesa, la ràbia i el menyspreu. També es mostra àmpliament partidària de l’autocrítica (90%).
Pel què fa a la polarització ideològica, el procés independentista continua sent el tema de debat que més polaritza la societat, si bé ho fa menys que el 2022. Pel què fa a la resta de temes analitzats (llengua, immigració, classe social, impostos i feminisme), en tots es detecta un lleuger augment de la polarització.
D’altra banda, els mitjans de comunicació, els partits polítics i les xarxes socials es perceben, per aquest ordre, com els principals responsables de la polarització.
Seguretat
Per primera vegada, l’enquesta ICIP aprofundeix en qüestions relatives a la seguretat des del paradigma de la «seguretat humana», que se centra en les condicions materials i socials mínimes per a una vida digna, en contrast amb la concepció dominant en el debat públic, relacionada quasi exclusivament amb el fet delictiu i, per tant, amb respostes punitives (policials i judicials).
La mostra avalua diferents aspectes relacionats amb la seguretat, des de la valoració de l’entorn fins a un àmbit personal, econòmic i polític, i constata la següent paradoxa: quan es pregunta en relació a l’entorn, el 55% de la població considera que la seguretat a Catalunya ha empitjorat l’últim any, i el 73% creu que ha empitjorat al món. En canvi, la majoria de les persones enquestades (76%) afirma que la seva seguretat personal s’ha mantingut estable el darrer any.
Com a senyals d’alerta, destaca el fet que una de cada cinc persones afirma haver sentit por a l’hora d’expressar les seves opinions en els darrers dos anys, i una de cada quatre ha tingut por de participar en una manifestació. Alhora, un 18% de la ciutadania considera que pertany a un col·lectiu discriminat, majoritàriament per raó de gènere o de llengua i identitat nacional.
Pel què fa a qüestions econòmiques, una quarta part de la població manifesta tenir dificultats per accedir a l’habitatge (sobretot el jovent) i a la sanitat pública, i un terç afirma que no pot mantenir la llar a una temperatura confortable i no pot anar de vacances fora de casa una setmana a l’any.
En quant a les qüestions que més preocupen són, per aquest ordre, la corrupció, la delinqüència i les crisis econòmiques. Per contra, el racisme i la relació Catalunya-Espanya són els temes que generen menys preocupació.
Per contrarestar la majoria de preocupacions expressades per la ciutadania i augmentar la seguretat personal, la ciutadania valora més les polítiques educatives i la formació en valors, més que les mesures punitives com són l’enduriment de penes a les persones que cometen delictes o l’augment d’agents policials i la videovigilància. Aquestes últimes només es consideren adequades per combatre la corrupció, el terrorisme i la delinqüència.
Per últim, l’enquesta dedica un apartat a valorar la despesa militar i l’exportació d’armes. El 46% de la població considera excessiva la despesa militar espanyola, un percentatge inferior al registrat el 2022, quan era del 62%. L’exportació d’armes a tercers països es puntua amb una nota mitjana del 3,5 sobre 10. La ciutadania suspèn les exportacions en diferents situacions plantejades, tan quan es fa referència a la mortalitat que impliquen les armes com quan es fa referència als beneficis que pot suposar l’exportació per a l’economia del país. Les dones valoren l’exportació d’armes de manera més negativa.
Com apunt positiu, destaca que un 70% de les persones enquestades considera que les guerres són evitables.
Metodologia emprada
L’Enquesta ICIP 2023 es va realitzar entre el 12 i el 21 de juliol a partir de 2.055 entrevistes, de forma online, a persones residents a Catalunya majors de 18 anys, amb un marge d’error del 2,17%. És una mostra amb quotes creuades per sexe, grups d’edat (en trams de deu anys) i demarcacions (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona). Per ajustar la mostra a la població de referència s’ha aplicat una ponderació calculada a partir de les variables de sexe, edat, demarcació, lloc de naixement, nivell d’estudis i llengua primera.
Es tracta de la cinquena enquesta que publica l’ICIP sobre la percepció de la convivència a Catalunya i la quarta que avalua el grau de polarització. Anteriorment l’ICIP ha publicat els sondejos “Convivència i cohesió a Catalunya. Enquesta ICIP 2022” “Polarització i convivència a Espanya 2021. El paper dels territoris” (ICIP i EsadeEcPol), “Convivència i polarització a Catalunya. Enquesta ICIP 2020” i “Percepció de la població sobre la convivència i la seguretat a Catalunya. Enquesta ICIP 2018”.
La Xarxa Llatinoamèrica de Dones, Pau i Seguretat (RLMPS), un projecte del qual l’ICIP forma part des del 2020, compta a partir d’ara amb la seva pàgina web.
Aquesta xarxa està formada per organitzacions de Colòmbia, Mèxic, Hondures, les diàspores llatinoamericanes i l’àmbit internacional que treballen per la construcció de pau i la defensa dels drets humans. Entre les entitats impulsores hi ha el mateix ICIP, Serapaz, Jass, Ciase, Cinep i Mujer Diáspora.
Des del començament, l’objectiu de la xarxa ha estat desenvolupar i contribuir conjuntament a la transformació de perspectives i accions sobre la seguretat, la pau i el diàleg des d’una perspectiva feminista.
Amb aquest objectiu i des de la seva creació, la RLMPS ha organitzat diversos tallers i activitats a Mèxic, Colòmbia i Catalunya. També s’han organitzat dues trobades anuals a Villa de Leyva, Colòmbia, i a la Ciutat de Mèxic. En una d’aquestes trobades va sorgir la necessitat de crear un espai web on es poguessin compartir els diferents materials i reflexions que s’han creat des del naixement de la xarxa, que es va produir en plena pandèmia.
Trobada de la Xarxa Llatinoamericana Dona, Pau i Seguretat a la Ciutat de Mèxic el 2022.
Després de mesos de treball i de valorar les diferents necessitats de les organitzacions que en formen part, finalment la RLMP ha estrenat un espai públic propi on s’expliquen tots els detalls sobre l’aliança. El web també compta amb una àmplia secció on s’expliquen totes les accions dutes a terme per la xarxa. A més, també s’ha creat una secció que recull articles, vídeos i podcasts propis o creats per algun dels membres, a més d’una secció d’actualitat amb les últimes activitats i notícies rellevants que afecten l’agenda Dones, Pau i Seguretat.
Entre els vídeos que es poden consultar al web hi ha els materials de l’anomenada “Escola Feminista”, un espai de formació i intercanvi impulsat per la xarxa que permet compartir amb les diverses persones participants, expertícies i experiències sobre temes clau en relació amb la seguretat, la pau, i el diàleg des d’un enfocament feminista.
Un cop engegada la xarxa, s’espera que aquesta exerceixi de punt de trobada de les diferents organitzacions i persones que treballen o tenen interès en els temes tractats.
Per a més informació i consultar la nova web, podeu accedir a aquest enllaç.
Barcelona, 6 d’octubre de 2023.- El Comitè Noruec Nobel ha atorgat el Premi Nobel de la Pau 2023 a l’activista, periodista i escriptora iraniana Narges Mohammadi empresonada per la seva lluita contra l’opressió de les dones a l’Iran i en favor dels drets humans i la llibertat.
El guardó és alhora un reconeixement al moviment pacífic “Dona, vida, llibertat” que s’ha estès a l’Iran i a nivell internacional per reivindicar els drets de les dones i la llibertat d’expressió, a partir de la mort de la jove Mahsa Amini, l’any 2022, sota custòdia policial.
El director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, considera que el premi és “molt oportú i merescut”, perquè “posa l’activisme al centre, condició necessària per enderrocar règims autoritaris”. I destaca com a fet positiu la doble vessant del Premi Nobel d’enguany: un reconeixement personal per a una activista de base que lluita des dels anys 90 i un reconeixement pel moviment de protesta de totes les dones i els homes que lluiten per la igualtat a l’Iran i arreu del món: “La concessió d’aquest premi és un suport moral, polític i institucional per a totes les persones que lluiten pel canvi. Un reconeixement fonamental per perseverar davant situacions molt complicades, que els permet mantenir la seva lluita”. Alhora, el director de l’ICIP considera que el premi “pot donar de nou oxigen al moviment de protestes “Dona, vida, llibertat””.
Per tercer any consecutiu, el Premi Nobel de la Pau ha recaigut en activistes que es troben empresonats. Narges Mohammadi ha estat detinguda en tretze ocasions, i es troba sota règim penitenciari, condemnada a 31 anys de presó pel seu activisme.
Amb aquest guardó el Comitè Nobel posa de manifest que els drets humans i la democràcia són condicions necessàries per a la pau.
