Autor: Chema

Un any més, amb l’inici del curs escolar, l’ICIP posa en marxa una nova edició del Concurs de Hip-hop per la Pau, el certamen que anima al jovent de Catalunya a crear peces musicals per reflexionar sobre la pau i la noviolència a través del rap.

El concurs s’adreça als i les joves de 12 a 25 anys perquè posin en marxa la seva creativitat per parlar d’alguns dels temes que més els interessen. En les darreres edicions, s’han premiat lletres relacionades amb la denúncia de la violència de gènere, l’assetjament escolar o el racisme, entre d’altres.

El concurs de Hip-hop per la Pau de l’ICIP va néixer el 2016 i des d’aleshores hi han participat desenes d’estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat i jovent vinculat a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya.

La setena edició del concurs s’ha convocat aquest mes de setembre i estarà oberta fins al 30 de gener del 2023, coincidint amb el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau.

La iniciativa compta amb el suport del Departament d’Educació, la Direcció General de Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

A qui va dirigit?

S’adreça a noies i nois de Catalunya de 12 a 25 anys que vulguin reflexionar sobre la pau i la noviolència a través del rap.

De què han de parlar les lletres?

La lletra de les cançons ha d’estar relacionada amb la crítica de la violència, la denúncia de violacions de drets humans, la solidaritat amb persones atrapades o que fugen de conflictes armats, la reivindicació de les diferències, la convivència o el paper dels joves en la construcció de pau.

Com es pot participar?

El concurs té dues modalitats:

• Modalitat 1: adreçada a estudiants d’educació secundària obligatòria, formació professional o batxillerat de Catalunya.
• Modalitat 2: adreçada a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, cultural, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya.

Per participar-hi cal formar un grup d’un mínim de tres persones, composar una peça de hip-hop amb versos de creació pròpia i fer-ne una gravació en vídeo.

Fins quan es pot participar?

La setena convocatòria del concurs estarà oberta fins al 30 de gener de 2023, coincidint amb el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau.

L’ICIP participarà de forma activa en la segona edició del Fòrum Internacional Youth Act!, un esdeveniment que tindrà lloc a Barcelona del 13 al 17 de juny del 2022. El projecte liderat per SCI Catalunya i el CJB reunirà joves d’arreu de la Mediterrània per compartir estratègies de resistència comunes i per generar propostes compartides. L’ICIP es farà càrrec de diversos tallers sobre construcció de pau.

Youth Act! és una trobada que va començar l’any 2021 a Barcelona amb l’objectiu de fomentar debats, discussions i accions entre la joventut de tot el món. “Considerem que ‘Youth Act!’ és un gran paraigua sota el qual organitzem diferents tipus d’activitats, tant locals com internacionals, per tal de promoure la participació activa i l’organització juvenil en diferents fronts o àmbits. En fer-ho, pretenem contribuir a les lluites globals reforçant i connectant el paper i les accions liderades per joves activistes en diferents llocs del món”, expliquen des de l’organització.

A més de l’ICIP, aquesta segona edició ha comptat amb l’esforç conjunt de NOVACT, l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i el grup de recerca GRITIM.

La joventut mediterrània construint estratègies comunes

El fòrum consistirà en una setmana de treball intens en la qual unes 20 activistes de diferents països mediterranis i 20 activistes locals més participaran en un programa d’activitats que inclou formacions, sessions d’estratègia facilitada, visites a organitzacions locals, participació en actes públics i activitats de lleure, entre d’altres.

L’activitat està pensada com una oportunitat en què activistes de diferents territoris de la regió mediterrània, compromeses amb diferents lluites relacionades amb la justícia global, tindran l’oportunitat de connectar entre elles, intercanviar experiències, treballar i compartir bones pràctiques, debatre i construir. A més, desenvoluparan estratègies compartides per afavorir la transformació social des d’una perspectiva juvenil mediterrània.

Totes les sessions seran dinamitzades per expertes en diferents àmbits i de diverses organitzacions, tant d’àmbit local com internacional.

Actes públics del II Fòrum Internacional Youth Act!

Al Fòrum hi haurà una part molt important de debats i treball intern però també hi haurà tres actes oberts al públic.

L’acte inaugural del fòrum abordarà les possibilitats de lluites compartides i d’estratègies comunes d’arreu de la Mediterrània amb un debat intergeneracional. Serà el dilluns 13 de juny a les 18:30h a La Model en format taula rodona i comptarem amb Gabriela Serra, Manuel Delgado, el Sindicat d’Habitatge del Casc Antic i la Crida LGBTI. Moderarà la periodista de Crític Helena Martín.

El dijous 16 de juny hi haurà un diàleg Barcelona-Colòmbia, on es parlarà amb col·lectius i activistes juvenils sobre el context colombià. Serà a les 18h a l’Espai jove La Fontana.

Per posar punt i final al fòrum, es farà una roda de premsa on s’exposaran les conclusions d’una setmana de debats i treball intern. Tindrà lloc divendres 17 de juny a les 11h a La Nau Bostik.

La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Sabadell (Vallès Occidental) ha aprovat aquest dimecres 1 de juny una moció per reconèixer a l’exili i a la diàspora colombiana a la ciutat.

La moció ha acordat ratificar el compromís de Sabadell amb l’acolliment i la denúncia contra la vulneració dels drets humans. Així, la Junta reconeix la resistència de la població colombiana exiliada que resideix a la ciutat i que és víctima del conflicte armat, així com posa en valor i dona suport a la tasca  de les institucions del Sistema Integral de veritat, Justícia, Reparació i Garanties de No Repetició i, en particular a la Comissió de la Veritat de Colòmbia. La moció ha estat aprovada per unanimitat.

Aquesta iniciativa ha estat impulsada per l’ICIP , el Node Catalunya de suport a la Comissió de la Veritat de Colòmbia, amb el suport de la Lliga dels Drets dels Pobles. L’ICIP actua com a Secretaria Tècnica de la Comissió de la Veritat a Europa amb l’objectiu de facilitar el treball amb les víctimes del conflicte colombià al continent europeu.

La moció aprovada posa el focus en la dignitat de les víctimes, i que els seus processos de resistència i resiliència, les seves aportacions a la pau a Colòmbia i a la societat de Sabadell siguin reconeguts públicament per les institucions i les societats d’acollida.

Moció aprovada pel Consell Municipal de Cooperació Internacional de Barcelona

El mateix dimecres 1 de juny, el Ple del Consell Municipal de Cooperació Internacional de Barcelona també ha aprovat una altra moció de reconeixement a l’exili i a la diàspora colombiana a la capital catalana.  

En aquest cas, la iniciativa de l’ICIP i el Node Catalunya, ha comptat amb el suport de Lafede.cat, una xarxa formada per 125 organitzacions que promou l’acció col·lectiva de les entitats afiliades.

El text aprovat reconeix la resiliència i les aportacions a la pau a Colòmbia i a la societat barcelonina realitzats per part de la diàspora, població exiliada i víctimes del conflicte armat colombià residents a la ciutat. Alhora, reconeix que l’Informe Final de la Comissió de la Veritat serà una eina fonamental per a la construcció de la memòria, el dret a la veritat, al reconciliació i la no-repetició del conflicte.

El Consell Municipal de Cooperació Internacional és un òrgan consultiu i de participació sectorial de ciutat que actua en els àmbits relacionats amb la cooperació i l’educació per a la justícia global. És un mitjà de trobada regular entre  representants de l’Ajuntament i els diferents agents de l’àmbit de la cooperació internacional per tal de crear sinergies i complementarietats i impulsar iniciatives conjuntes.

Està previst que en els propers mesos es presenti una moció similar al ple de l’Ajuntament de Barcelona.

L’ICIP, l’Ajuntament de Barcelona i Taula per Mèxic estan preparant el fòrum “Periodisme i Construcció de Pau a Mèxic: protegir periodistes, garantir la llibertat de premsa”, que se celebrarà a Ciutat de Mèxic els pròxims 20 i 21 de juny. El propòsit de l’esdeveniment és reflexionar sobre les necessitats que afronta el periodisme crític a Mèxic i crear un espai de trobada entre professionals exposats a riscos i amenaces constants. Amb onze periodistes assassinats des de principis d’any, Mèxic és avui en dia un dels països més perillosos del món per exercir la llibertat de premsa, un dels pilars bàsics per a la construcció de pau. 

L’organització del fòrum pren com a punt de partida el programa d’acollida temporal ‘Barcelona protegeix periodistes de Mèxic’ que impulsa l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb la Taula per Mèxic, i que té per objectiu facilitar l’estada a la capital catalana de periodistes amenaçats com a conseqüència de l’exercici lliure de la professió. És per això que les jornades comptaran amb la participació de diferents periodistes acollits al programa i abordaran la importància dels mecanismes de protecció i de l’acompanyament psicosocial als i les professionals amenaçades.

El fòrum “Periodisme i Construcció de Pau a Mèxic” se celebrarà al Centro Cultural Bella Época i compta amb la col·laboració de diferents associacions de periodistes mexicanes com Artículo 19, CIMAC i Periodistas de a Pie, així com l’entitat Aluna Acompañamiento Psicosocial. 

Una mirada de construcció de pau

Entre les persones participants hi ha destacats professionals de la comunicació que fa temps s’han erigit com actors imprescindibles tant per a la denúncia com per a la transformació social i la construcció de pau en un país, Mèxic, on es registren greus violacions dels drets humans. El seu paper és fonamental en la investigació, la documentació i l’anàlisi de les múltiples violències, identificar les instàncies responsables d’aquestes violències i donar visibilitat a respostes ciutadanes i comunitàries que s’hi oposen i proposen alternatives.

El fòrum s’inaugurarà el dilluns 20 de juny amb la benvinguda institucional a càrrec dels representants de l’ICIP, l’Ajuntament de Barcelona i la Taula per Mèxic. En la jornada inaugural participaran la directora general del Mecanisme de Protecció Integral de Persones Defensores de Drets Humans i Periodistes de la Ciutat de Mèxic, Tobyanne Ledesma Rivera i el representant a Mèxic de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans, Guillermo Fernández-Maldonado. La periodista i documentalista mexicana, Daniela Rea, serà l’encarregada de pronunciar la conferència marc.

Durant el dilluns i el dimarts 21 de juny tindran lloc diverses taules rodones en les quals participaran periodistes de Mèxic, però també de Colòmbia, el Salvador i Catalunya. Durant els dos dies es tractarà la situació actual del periodisme crític a Mèxic, els reptes d’exercir el periodisme d’investigació en contextos violents, la contribució del periodisme en la construcció de pau, l’acompanyament psicosocial als i les periodistes amenaçades i els instruments de protecció integral a professionals de la comunicació en risc. 

L’ICIP ha publicat el llibre número 27 de la col·lecció ‘Eines de pau, seguretat i justícia’. Es titula ‘Un marc alternatiu per a la seguretat’ i és obra d’Olga Batallé, Teddy Baker i Francesc Teodoro. L’informe presenta les anomenades “teories alternatives de seguretat” i analitza com aquestes teories estan vinculades a pràctiques de seguretat innovadores.

Els discursos sobre la seguretat han estat tradicionalment lligats a la defensa de la integritat estatal i l’estabilitat política. Malgrat tot, al llarg de les darreres dècades, corrents crítiques han vist l’arrel de la inseguretat en altres problemes: la desigual distribució de recursos, la discriminació per sexe o raça, el canvi climàtic, etc. Encara més, es considera que les versions més tradicionals de la disciplina sovint agreugen la situació de violència a la qual es vol fer front. Com a resultat, s’han anat generant una sèrie de teories alternatives que han obert noves perspectives sobre la seguretat, així com dels mitjans necessaris per proveir-la.

Aquesta eina té per objectiu apropar entre elles aquestes teories que són crítiques amb una seguretat purament estatal i armada, i així reduir la distància entre els seus plantejaments i exposar un mínim comú per a la transformació. Alhora, pretén contribuir a flexibilitzar els límits dicotòmics entre «teoria» i «pràctica»

Sobre l’autoria

El llibre compta amb la participació d’una autora i dos autors:

Olga Batallé Gol és jurista i economista per la Universitat Pompeu Fabra, i graduada en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Ha col·laborat en àrees d’investigació i recerca legal d’entitats centrades en la defensa dels drets humans des d’una perspectiva de gènere.

Francesc X. Teodoro Alandete és graduat en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Ha cursat un Research Master’s a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI). Ha col·laborat amb diverses ONG i think tanks com Caritas España a Palestina, NOVACT i CIDOB.

Teddy Baker és llicenciat en Relacions Internacionals per la London School of Economics i ha cursat un Research Master’s a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI). Ha treballat amb l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (UNCHR), a The Entrepreneurial Refugee Network i com a assistent de recerca a l’IBEI. Actualment treballa a l’Institute for Integrated Transitions (IFIT) de Barcelona.

Els coordinadors del llibre han estat Sandra Martínez, responsable de l’àrea Alternatives de seguretat de l’ICIP, i Guifré Miquel Fageda, bibliotecari de l’ICIP. L’ha publicat Líniazero edicions i el trobareu en tres idiomes: català, castellà i anglès. El llibre ha estat editat en paper i en PDF i ePub seguint criteris de sostenibilitat.

‘Un marc alternatiu per la seguretat’ forma part de la col·lecció de l’ICIP ‘Eines de pau, seguretat i justícia’, un conjunt de llibre que volen ser un suport útil per a les persones que, amb diferents graus d’implicació, se senten compromeses amb el treball per la pau.

L’ICIP  i la Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició de Colòmbia estan preparant un documental per mostrar el paper de la diàspora i l’exili colombià a Europa. El film, titulat Para volverte a ver, és una producció de Mandorla Films, una empresa audiovisual independent especialitzada en documentals. La pel·lícula s’estrenarà el pròxim mes de juliol, unes setmanes després que la Comissió de la Veritat presenti el seu informe final el 28 de juny. El curt documental compta amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. 

La producció de Para volverte a ver va començar a inicis del 2022. La idea de l’ICIP i la Comissió era retratar l’experiència de diverses persones colombianes residents a Europa i que han donat el seu testimoni a la Comissió des de l’exterior, un procés innovador que vol ser inspirador per altres comissions de la veritat en el món. Segons Sílvia Plana, coordinadora de l’àrea de Memòria, convivència i reconciliació de l’ICIP, l’objectiu del documental es mostrar “la importància de la participació activa de les diàspores en la construcció de pau, com a procés transformador tant a nivell personal com col·lectiu, a partir del cas concret i sense precedents de la Comissió de la Veritat de Colòmbia”.

Després de fer-se una convocatòria pública, es va escollir la productora Mandorla Films per dur a terme el projecte. La producció del documental va començar el passat mes de febrer i durant el mesos de març i abril es va fer el rodatge a Dinamarca, Suïssa i Catalunya. En aquests països és on resideixen els quatre protagonistes de la pel·lícula, Yanira Restrepo, Juana Sánchez, Wilmer Torres i Lizethe Álvarez.

El rodatge de Para volverte a ver va finalitzar durant la trobada de nodes que l’ICIP va organitzar el passat mes d’abril a Barcelona. En aquesta trobada hi van participar els comissionats Carlos Beristain i Lucía González, que també apareixen al film.

Els personatges 

Para volverte a ver recull els testimonis de quatre persones colombianes a l’exili: Yanira, Juana, Wilmer i Lizethe. 

Yanira és una agricultora resident a Catalunya. Es va veure obligada a exiliar-se i deixar Colòmbia fa 20 anys després d’haver estat perseguida pels paramilitars, la guerrilla i el govern colombià. Va ser guerrillera del M-19.

Juana és escriptora i cuinera aficionada resident a Barcelona. El seu pare va ser víctima d’un segrest per part de les FARC. Ha publicat una novel·la amb la seva història de vida, el passat i les vivències amb el seu pare.

Wilmer és fill d’una família camperola. El seu avi va ser líder camperol i després la seva mare va seguir els seus passos fins a convertir-se en una reconeguda líder i defensora de drets humans. Després d’anys de persecució cap a la seva família, la seva mare va decidir portar Wilmer i el seu germà a Ginebra on ella estava refugiada.

Lizethe és una dona trans que va fugir de Colòmbia després de patir diverses amenaces i veure que la seva vida perillava. Després de demanar asil a diversos països d’Europa, l’amor la va portar a viure a Copenhaguen, on va poder refer la seva vida.

La productora

La productora que lidera aquest projecte és Mandorla Films, una empresa audiovisual encapçalada per Nicolás Braguinsky Cascini i Juan Pablo Aris Escarcena. 

Braguinsky, llicenciat en lletres i posteriorment documentalista, és un creador de continguts audiovisuals especialitzat en drets humans que ha treballat per a diferents agències de les Nacions Unides, així com per a entitats acadèmiques com la Universitat de York i la Universitat de Buenos Aires. També per a ONGs com Civitas Maxima, CCPR, Wayamo Foundation i Geneva Call, entre d’altres. Aris és doctor en antropologia social, amb àmplia experiència en recerca etnogràfica a més de deu països i tres continents. Junts treballen des del 2017 en projectes que apliquen tècniques audiovisuals a la investigació científica i a  projectes socials. Entre les seves obres destaquen Solidarity Crime (2020) i Beyond Impunity (2021).

Para volverte a ver s’estrenarà el pròxim el 8 de juliol en el marc de la programació del festival Cinemón, a Lleida.

Per tenir més informació del documental i el procés de creació, podeu seguir els perfils de ‘Para volverte a ver’ a Facebook i Instagram. 

L’ICIP presenta un nou monogràfic de la revista Per la Pau, el número 40, dedicat a les violències fora de contextos bèl·lics. La publicació coincideix amb l’estrena de la nova versió digital de la revista, una plataforma totalment renovada i amb un nou disseny que facilita la navegació i la consulta de tots els números publicats fins ara. 

Aquest nou número es titula “Violències fora de contextos bèl·lics”. Al llarg dels últims quatre anys, l’ICIP ha fet un esforç per col·locar el focus sobre situacions de violència de gran intensitat que no estan relacionades amb l’extremisme ni amb enfrontaments bèl·lics clàssics. Violències que no es donen necessàriament en règims autoritaris, en el que s’anomena “estats fallits” o en els més empobrits de tots, i que són devastadores per a milions persones arreu del món. Són violències lligades a la criminalitat organitzada, però també amb el tràfic de persones, violències contra defensores/es de la terra i medi ambient, violències contra les dones, crisis migratòries. Violències que s’associen sovint a Amèrica Llatina, però són una realitat a moltes altres parts del món.

Amb la publicació d’aquest monogràfic l’ICIP vol contribuir a ampliar les mirades i els coneixements sobre aquestes múltiples dimensions de les violències, visibilitzar-les i alhora donar eines a les persones i col·lectius que treballen per fer-hi front. La nostra és una mirada de construcció de pau, que busca entendre les dinàmiques d’aquestes violències i conèixer-ne els actors, a partir d’una lectura multidimensional del fenomen. 

Les autores i autors

El monogràfic consta de 8 articles centrals i una entrevista. Les autores i autors que hi escriuen són: Sabina Puig (ICIP), Ana Glenda Tager (Alianza para la Paz), Roger Mac Ginty (Durham Global Security Institute), José Antonio Guevara Bermúdez (Universitat Autònoma de Tlaxcala, Mèxic), Carolina Ricardo (Instituto Sou da Paz, Brasil), Mohamed Daghar (ENACT Africa), Esperanza Hernández Delgado (Universitat La Salle, Colòmbia) i Jordi Mir (Universitat Pompeu Fabra). El monogràfic també inclou una entrevista amb l’acadèmica Mary Kaldor, referent en els estudis de guerra, pau i seguretat, que reflexiona sobre els reptes que suposen les violències fora de conflictes armats (el que ella anomena “noves guerres”) per a la construcció de pau. La coordinació de la revista ha anat a càrrec de Sabina Puig, responsable de l’àrea ‘Violències fora de contextos bèl·lics’ de l’ICIP. 

Per tal d’aprofundir en la presentació del nou monogràfic, el proper dijous 12 de maig l’ICIP organitzarà un acte virtual amb la participació dels autors Carolina Ricardo i José Antonio Guevara Bermúdez. La sessió serà retransmesa a través de la plataforma Twitter Space.

Nou disseny

Amb el llançament d’aquest número, l’edició número 40, la revista estrena una nova plataforma digital totalment renovada i integrada al web de l’ICIP. El disseny ha anat a càrrec de l’empresa Whads. 

La revista Per la Pau va néixer el 2011 i es publica de manera simultània en català, castellà i anglès. Ara la renovació pretén obrir una nova etapa que permeti consolidar-ne la trajectòria i augmentar-ne l’abast i projecció. 

A partir d’articles, conferències i debats, la revista Per la Pau vol oferir una mirada àmplia i polièdrica dels temes que afecten la construcció de pau. L’objectiu és contribuir al debat públic i aportar continguts, diagnosis i propostes.

Durant la seva trajectòria, la revista ha publicat monogràfics sobre diàleg en societats polaritzades, drogues i violències a l’Amèrica Llatina, les persones desaparegudes o la necessitat de reorientar la seguretat des del feminisme.

Podeu accedir a la revista en aquest enllaç.

Aquest dilluns comença la XII edició del programa Ciutats Defensores dels Drets Humans, que recupera la presencialitat després de dos anys d’actes virtuals per l’emergència sanitària del coronavirus.

En el marc de la gira de primavera del programa, del 25 d’abril al 4 de maig, sis activistes d’arreu del món es desplaçaran per Catalunya per divulgar la seva tasca i la vulneració dels drets humans als seus territoris. Són Mike Anane (Ghana), Yurany Cuellar (Colòmbia), Morena Hererra (El Salvador), Maria Sol Taule (Filipines), Nataniel Hernández (Mèxic) i Vania Arana (Espanya).

L’ICIP forma part del projecte amb altres 8 entitats i institucions i 28 municipis catalans implicades en la defensa i promoció dels drets humans a escala local i global.

Donar a conèixer la seva tasca

L’objectiu de la iniciativa és donar a conèixer la tasca dels i les activistes pels drets humans d’arreu del món a través del seu propi testimoni i conscienciar la ciutadania sobre la importància del suport internacional a les seves lluites, així com de la necessitat d’integrar la defensa dels drets humans en la nostra tasca quotidiana.

En aquesta edició, el programa es centra en les lluites per la defensa de la terra i el medi ambient, de les dones i el col·lectiu LGTBIQ+, del dret a la pau, dels drets civils i polítics i dels drets de les persones migrades i refugiades. 

L’acte inaugural de l’edició de primavera de Ciutats Defensores dels Drets Humans tindrà lloc a la localitat de Molins de Rei (Baix Llobregat. Barcelona) el dilluns 25 d’abril. Entre el 3 i l’11 d’octubre és previst dur a terme la gira de tardor.

Trobareu l’agenda d’activitats al web del programa.

Els defensors i defensores de la gira de primavera

Mike Anane – Ghana

Periodista i activista mediambiental guardonat amb l’United Nations Environment Programme Global 500 of Honour. Durant més de 20 anys, Anane ha documentat i investigat l’enviament il·legal d’escombraries electròniques des dels països del Nord global a Ghana.

Yurany Cuellar – Colòmbia

Activista colombiana que treballa per la defensa dels drets de les dones rurals i camperoles. Des de fa anys, el seu compromís es vehicula a través de l’Asociación Campesina del Valle del río Cimitarra (ACVC), una organització que aglutina més d’un centenar de Juntes d’Acció Comunal i altres agrupacions comunitàries de diversos municipis de la regió del Magdalena Medio.

Morena Hererra – El Salvador

Vinculada a la lluita pels drets humans i la llibertat, el seu activisme s’inicia dins el context del moviment estudiantil. Possiblement, una de les activistes feministes més conegudes del Salvador.

Maria Sol Taule – Filipines

És una advocada filipina que defensa legalment persones que no tenen recursos econòmics per pagar un acompanyament jurídic, especialment activistes i defensores i defensors de drets humans criminalitzats des de les institucions de l’Estat. Des del 2011 treballa amb Karapatan, una aliança d’organitzacions, col·lectius i programes que defensen els drets humans.

Nataniel Hernández – Mèxic

Activista i advocat del Centre de Drets Humans Digna Ochoa, a la regió de Chiapas, a la frontera sud de Mèxic. A finals del 2018, quan va començar a caminar la primera caravana migrant des de Centreamèrica i Chiapas es va convertir en la primera parada de la ruta i van començar a assistir aquests grups heterogenis que fugien de la violència, la manca d’oportunitats i la discriminació.

Vania Arana – Espanya

Vania Arana és portaveu i presidenta del sindicat Las Kellys Catalunya. Va arribar a Madrid el 1992 procedent del Perú, el país que la va veure néixer. Allà havia estudiat per ser professora de secundària, però quan va arribar aquí, no va poder convalidar la titulació, ja que no hi havia correspondència en els estudis.