Categoria: Sense categoria

Els pròxims 30 i 31 de gener, representants de les tres iniciatives guardonades amb el Premi Nobel de la Pau 2022 visitaran Barcelona i Madrid en una delegació organitzada per l’ICIP i NOVACT.

La delegació estarà formada per Oleksandra Romantsova, directora executiva del Center for Civil Liberties (Ucraïna); Natallia Satsunkevich, membre de la Junta Interina del Centre de Drets Humans de Viasna (Bielorússia); i Alexander Cherkasov, president de la Junta del Centre de Drets Humans Memorial (Rússia). Aquestes tres iniciatives de la societat civil -una individual i dues col·lectives- van rebre el passat mes d’octubre el Premi Nobel de la Pau per la seva tasca de denúncia de crims de guerra i de defensa de la pau i els drets humans.

Amb motiu de la seva vista, el 30 de gener, Dia Escolar de la Noviolència i la Pau, el Parlament de Catalunya acollirà la primera Jornada de la Pau organitzada amb la col·laboració de l’ICIP i Lafede.cat.

“Les entitats socials i les institucions catalanes que treballem pel foment de la pau, conjuntament amb el Parlament de Catalunya, estem especialment satisfetes de presentar la feina d’aquestes tres entitats, en el marc de la primera Jornada de la Pau que organitza la cambra catalana”, explica el director de l’ICIP, Kristian Herbolheizmer.

La jornada constarà de dues taules rodones. La primera, Alternatives de construcció de pau per a un canvi de paradigma: les aportacions de les organitzacions catalanes, reunirà cinc representants de l’eix de pau de Lafede.cat. Es parlarà dels reptes de construcció de pau en relació a l’evolució dels conflictes armats, la interrelació entre els conceptes de pau i seguretat; i es presentaran propostes per a una política pública catalana de pau. Hi participaran Albert Caramés, de Fundipau,  Ana Vilellas,  de l’Escola de Cultura de Pau, Tica Font, del Centre Delàs, Luca Gervasoni, de NOVACT i  Pilar Font, de Brigades Internacionals de Pau.

La segona taula porta per nom La societat civil davant la guerra i els règims autoritaris: Ucraïna, Rússia i Bielorússia i comptarà amb la participació de les representants de les tres iniciatives guardonades amb el Premi Nobel de la Pau.

La jornada la clourà la presidenta del Consell Català de Foment de la Pau, Gabriela Serra i la vicepresidenta primera del Parlament, Alba Vergés.

L’activitat començarà a les 16h i està oberta al públic. Per assistir-hi, cal inscripció prèvia al web del Parlament.

Reunions institucionals

El mateix dilluns 30 de gener al matí, la delegació internacional dels premis Nobel de la Pau es reunirà amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. 

En les diferents reunions institucionals hi participarà el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, i el director de NOVACT, Luca Gervasoni.

Visita i activitats a Madrid

Després dels actes de Barcelona, el 31 de gener la delegació es desplaçarà a Madrid on participaran en diferents reunions amb representants governamentals i compareixeran davant el Congrés de Diputats. A la tarda, tindrà lloc un acte obert al públic organitzat per la Coordinadora de Organizaciones para el Desarrollo. L’acte tindrà lloc a la Casa Encendida a les 18.30h i comptarà amb la participació dels representants del Nobel de la Pau i també de l’investigador Felip Daza, autor de l’informe La resistència civil noviolenta ucraïnesa davant la guerra, publicat per l’ICIP i NOVACT. El document analitza un total de 235 accions de resistència civil noviolenta, plasmades en un mapa interactiu, i inclou un decàleg de recomanacions adreçades a governs i societat civil ucraïnesa i internacional per tal de reforçar la noviolència com a via de transformació del conflicte.

“Aquestes activitats tenen l’objectiu de donar a conèixer el paper clau que estan realitzant aquestes tres entitats. Al llarg dels darrers anys han promogut un rol de protesta, documentant crims de guerra, violacions de drets humans i abusos de poder. La seva tasca és un exemple important del rol significatiu que pot i ha de jugar la societat civil per prevenir crisis i construir la pau”, comenta Luca Gervasoni, director de NOVACT.

Biografies dels representants del Premi Nobel de la Pau 2022

Oleksandra Romantsova és la directora executiva del Center for Civil Liberties (Ucraïna). És la coordinadora de la direcció de la documentació dels crims de guerra i promoció dels resultats de la documentació com a part de la iniciativa global “Tribunal per a Putin”. Participa en missions sobre el terreny arreu d’Ucraïna. 

Natallia Satsunkevich és membre de la Junta Interina del Centre de Drets Humans de Viasna (Bielorússia). El premi Nobel va ser concedit al President de Viasna, Alex Bialiatski, actualment pres pel règim d’Aleksandr Lukashenko. Com a part de l’equip d’assistència jurídica, Satsunkevich ajuda les víctimes de violacions de drets humans a obtenir reparació. Pel seu activisme, està actualment sotmesa a un procés penal a Bielorússia.

Alexander Cherkasov és el president de la Junta del Centre de Drets Humans Memorial (Rússia). Memorial ha estat documentant els abusos dels drets humans a Txetxènia i prestant assistència a les víctimes des de l’inici del conflicte armat el 1994. Més endavant va ampliar la seva tasca a les repúbliques veïnes a mesura que els abusos als drets humans es van estendre a la regió més àmplia del nord del Caucas.

L’ICIP ha obert una nova convocatòria del Premi ICIP Construcció de Pau, que té per objectiu guardonar i reconèixer públicament persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït d’una manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau. 

És la dotzena edició del guardó, corresponent a l’any 2023, i la convocatòria estarà vigent fins al 20 de març de 2023, inclòs.

El Premi ICIP Construcció de Pau té una dotació econòmica de 6.000 euros i consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta del Sol.

Poden optar al guardó persones o col·lectius d’arreu del món amb una vasta trajectòria en la construcció i el foment de la pau.

La presentació de sol·licituds es trametrà preferiblement per via electrònica a través del portal de Tràmits de la Generalitat. També es poden presentar candidatures presencialment a qualsevol registre de la Generalitat de Catalunya.

Persones i col·lectius guardonats

En anteriors edicions, el jurat ha guardonat persones i col·lectius tant de Catalunya com d’arreu: el teixit associatiu del País Basc en favor de la pau (2022), l’activista congolesa Julienne Lusenge (2020), el Col·lectiu de Famílies de Persones Desaparegudes a Algèria (2019), l’organització mexicana Cauce Ciudadano (2018), l’activista Arcadi Oliveres (2017), l’ONG Brigades Internacionals de Pau (2016), el pare caputxí Joan Botam (2015), l’organització WILPF (2014), l’exgeneral Jovan Divjak (2013), les Mares de Soacha (2012), i la lluita d’objectors i insubmisos simbolitzats en Pepe Beúnza (2011). L’any 2011 també es va guardonar amb una edició extraordinària del premi el Parlament de Catalunya.

L’ICIP ha elaborat la bibliografia “Construcció de pau i resolució de conflictes” per a la col·lecció de bibliografies temàtiques del Servei de Biblioteques Públiques de Catalunya. Es traca d’una selecció de lectures que ens permeten entendre la construcció de pau des de diferents enfocaments, i que inclou moltes publicacions pròpies de l’ICIP però també aportacions fetes per l’Escola de Cultura de Pau, FundiPau i Creart.

El recull de lectures fa un èmfasi especial en els processos de pau, la gestió i transformació de conflictes, el paper de les dones en la construcció de pau i les visions alternatives a la seguretat. La bibliografia s’ha elaborat amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i en coordinació amb el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

Les bibliografies temàtiques ofereixen monografies i recursos a la ciutadania sobre diferents matèries especialitzades que estan disponibles a les biblioteques públiques de Catalunya.

Donació de 750 llibres

En paral·lel a l’elaboració de la bibliografia temàtica, l’ICIP ha fet una donació de 750 llibres publicats per la institució a un total de 28 biblioteques públiques de Catalunya, adherides al programa Biblioteques sense Fronteres en l’edició ”Llegir els conflictes, construir pau”.

Les publicacions de l’ICIP, especialitzades en la cultura de pau, la seguretat i els conflictes, estan a disposició de les biblioteques que estiguin interessades en disposar-ne.

L’ICIP disposa de cinc col·leccions de llibres que tenen per objectiu difondre la cultura de pau: “Clàssics de la pau i noviolència”, “Eines de pau, seguretat i justícia”, “Paz y seguridad”, “Noviolència i lluita per la pau” i “ICIP Research”.

El president i el director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Xavier Masllorens i Kristian Herbolzheimer respectivament, han comparegut aquesta tarda a la Comissió d’Acció Exterior, Transparència i Cooperació del Parlament de Catalunya per presentar la Memòria d’Activitats ICIP 2021.

En la seva intervenció, el president de l’ICIP ha destacat la tasca realitzada en les quatre àrees de treball de l’ICIP (“Memòria, convivència i reconciliació”, “Violències fora de contextos bèl·lics”, “Diàleg social i polític”, “Alternatives de seguretat”), i ha focalitzat l’atenció en l’aposta de l’ICIP per repensar el model de seguretat dominant, en l’actual context de guerra a Ucraïna, tot alertant dels perills de la cursa armamentista.

Per la seva banda, el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, ha detallat les accions més destacades realitzades els darrers mesos, les quals es basen en diferents propòsits: complir el mandat atorgat pel Parlament de Catalunya a partir de la llei de creació de l’ICIP, generar sinergies entre actors socials i institucionals, fer incidència a Catalunya i a nivell internacional, treballar a prop de les víctimes i promoure diàlegs difícils entre persones i organitzacions amb perspectives molt diferents.

De cara a les línies d’acció de futur, el director de l’ICIP ha apostat per “repensar i actualitzar el discurs de la pau per promoure una societat més justa, a Catalunya i arreu”, i ha avançat que la institució treballa en l’organització del Congrés Català de Pau l’any 2023 – iniciativa de l’ICIP i les entitats de pau de Catalunya- amb l’objectiu que esdevingui “un espai d’anàlisi i reflexió per actualitzar l’agenda de pau de Catalunya i revisar els instruments de política pública de foment de la pau”.

L’activitat presentada per l’ICIP en l’informe anual 2021 ha rebut el suport pràcticament unànime dels portaveus dels diferents grups parlamentaris. En el seu torn de paraula, els grups Socialistes Units per Avançar, ERC, Junts per Catalunya, CUP i En Comú Podem han traslladat el seu agraïment i felicitació per la tasca de divulgació i foment de la pau desenvolupada per l’ICIP, i la seva contribució en la promoció de la cultura de pau en la societat catalana i arreu.

En la mateixa sessió de la Comissió d’Acció Exterior, la cambra ha rebutjat la proposta de resolució sobre el tancament de l’ICIP presentada pel grup parlamentari de VOX. La proposta ha rebut l’únic vot favorable de VOX mentre que la resta de grups parlamentaris (PSC i Units per Avançar, Junts, CUP, Comuns, ERC, Ciutadans) hi han votat en contra, defensant la necessària i pertinent tasca de l’ICIP en el foment de la cultura de pau.

L’ICIP ha participat, a petició del Parlament de Catalunya, en la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial de la cambra catalana, que té per objectiu debatre políticament i de manera pública el model d’ordre públic actual i afrontar els nous reptes en matèria de seguretat i d’exigència de transparència.

Per tal d’analitzar diversos models policials, amb comparatives internacionals, i revisar les funcions i organització que ha de tenir una policia democràtica del segle XXI, la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial ha comptat amb la compareixença d’una cinquantena d’especialistes de Catalunya i de l’àmbit internacional, i també amb la documentació, per escrit, de diferents institucions que aborden la seguretat des de diferents perspectives, entre les quals l’ICIP.

L’àrea de treball “Alternatives de seguretat” de l’ICIP, que té per objectiu promoure discursos i pràctiques alternatives a la noció tradicional de seguretat, especialment des dels fonaments de la cultura de pau i del feminisme, ha fet arribar a la Comissió les seves aportacions, centrades en la necessitat de replantejar l’actual model de seguretat.

El document advoca per superar la visió reactiva de la seguretat, centrada en els interessos de l’Estat, a partir de les següents consideracions:

• Reconeixement de les violències culturals i estructurals, més enllà de les violències físiques i les directes
• Reconeixement del caràcter inevitable i positiu del conflicte
• Gestió de les violències situant la sostenibilitat de la vida en el centre
• Interdependència, responsabilitat compartida i construcció de confiances, des d’una òptica de seguretat comuna

A partir d’aquestes premisses i de l’anàlisi del model policial actual, l’ICIP fa un seguit de recomanacions, entre les quals, actualitzar el marc jurídic vigent a partir de processos participatius i incorporar, en la futura llei del Sistema de Policia de Catalunya, la funció i visió d’organitzacions de nivell comunitari i de professionals com educadors, mediadors o treballadors socials.

Com a reptes pendents, l’ICIP constata la necessitat de trobar un equilibri per assolir la socialització de la policia sense que hi hagi una invasió de les seves competències en l’esfera socioeducativa; apostar pel disseny de polítiques de mig i llarg termini, amb caràcter adaptatiu i major transversalitat; crear un mecanisme independent d’investigació de les possibles vulneracions de drets humans comeses per agents policials; així com analitzar les causes i conseqüències de la criminalitat, més enllà dels indicadors quantitatius.

El Govern de la Generalitat ha nomenat aquest dimarts 8 de novembre tres nous membres de la Junta de Govern de l’ICIP. Es tracta de la directora general de Cooperació al Desenvolupament del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, Yoya Alcoceba i Cruixent; la directora general de l’Acció Exterior del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, Anna Dotor i Casals; i el director del Fons Català de Cooperació, David Minoves i Llucià. D’aquesta manera, Minoves torna a formar part de la Junta de l’ICIP, càrrec que ja ha ocupat en dos anteriors mandats. 

Les noves incorporacions se sumen a les persones membres elegides pel Parlament: el professor de Dret Constitucional Marco Aparicio, l’antropòloga Gemma Casal, el professor de la Universitat Ramon Llull Óscar Mateos, la periodista Carme Colomina, l’activista Nour Salameh i l’activista i escriptora Remei Sipi. 

L’executiu ha cessat l’exdirector general del Cooperació al Desenvolupament, Josep Desquens; l’exdirector general de Prospectiva i d’Innovació en l’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Joan Maria Piqué; i l’acadèmica Laia Comerma. 

L’article 6 de la Llei 14/2007 de creació de l’ICIP estableix que la Junta de Govern és el màxim òrgan de direcció i administració de la institució i que és constituïda per deu membres, dels quals set són elegits pel Parlament i tres són designats pel Govern. 

L’article 7.6 de la Llei esmentada, que regula l’elecció i l’estatut dels membres de la Junta de Govern, estableix que el Govern ha de nomenar tres persones com a membres de la Junta de Govern. 

Després de dos anys de treball i trobades virtuals, aquesta setmana s’ha reunit per primera vegada a San Cristóbal de las Casas, Chiapas, la Plataforma per a la Construcció de Pau a Mèxic, de la qual l’ICIP n’és un dels impulsors.

La Plataforma és un espai de diàleg i sinergia en què han convergit persones i organitzacions vinculades a la Xarxa Global per a la Prevenció dels Conflictes Armats (GPPAC per les sigles en anglès), al Servei Civil per a la Pau de Pa per al Món i al I Fòrum Internacional per la Construcció de Pau a Mèxic celebrat a Barcelona el 2019 i organitzat per l’ICIP, Serapaz i Taula per Mèxic.

Al llarg d’aquest procés s’han anat sumant altres organitzacions que també han estat presents a les diferents activitats realitzades a Chiapas durant la setmana. Entre altres, hi han participat Aluna, CCC México, Consorcio Oaxaca, Coreco A.C, Energía y Estrategia, Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas, Serpaj México, Sipaz, SweFOR, Taula per Mèxic y la Iniciativa Whitaker para la Paz y el Desarrollo. Totes formen part d’aquesta Plataforma que també aglutina persones activistes, periodistes, artistes i acadèmiques compromeses amb la transformació de la violència a través d’un enfocament de construcció de pau a Mèxic.

Del 25 al 28 d’octubre, la Plataforma va organitzar un fòrum internacional i una trobada de pobles i va fer diverses reunions per debatre sobre el present i el futur del col·lectiu. També es va fer una visita a Acteal, una comunitat de Chenalhó, Chiapas, amb un gran valor simbòlic. El 22 de desembre de 1997, grups paramilitars que haurien actuat amb aquiescència de l’Estat van acabar amb la vida de 45 indígenes tsotsils, entre els quals hi havia 4 dones embarassades i 18 menors d’edat. Va ser a la Casa de memòria i esperança d’Acteal on es va llegir un comunicat anunciat la constitució formal de la Plataforma.

Un fòrum com a primer acte públic

El primer acte públic de la Plataforma va ser el Fòrum Internacional Construcció de Pau a Mèxic, celebrat al Teatre Daniel Zebadúa de San Cristóbal de las Casas el 25 d’octubre. L’objectiu era reflexionar i analitzar els reptes que representen els escenaris actuals de violència que es viuen als diversos territoris de Mèxic.

El Fòrum va comptar amb l’assistència de més de 500 persones i va ser articulat al voltant de quatre taules. La taula inaugural “Claus per a la construcció de pau: una reflexió global” es va dur a terme sota l’ànim de pensar els marcs estratègics que s’han impulsat a altres latituds per a la construcció de pau, les necessitats i els obstacles; hi van compartir les seves reflexions Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau, Marta Ruiz, excomissionada de la Comisión de la Verdad de Colòmbia, així com Luís Jorge Garay, acadèmic i consultor internacional.

La segona taula anomenada “Seguretat, justícia i territori”, va partir de la pregunta “Com aturar la violència?”, sobretot en el context d’una crisi de drets humans i inseguretat a Mèxic, per distingir els diversos actors que exerceixen la violència amb un enfocament territorial. Aquesta taula va ser encapçalada per Jenny Pearce de la London School of Economics del Regne Unit, Guillermo Trejo, de la Universitat de Notre Dame als Estats Units i Francisco Huaroco Tomás, de la comunitat indígena de Cherán. La moderació va anar a càrrrec de Yésica Sánchez Maya, del Consorcio para el Diálogo Parlamentario y la Equidad, A.C.

La tercera taula anomenada “Pràctiques restauratives, diàleg i reconstrucció del teixit social” va ser presentada per Gloria Abarca, experta en Educació per a la Pau i va comptar amb la participació de Lenin Torres, del Centre de Recerca i Acció Social (CIAS Per la Pau), Lina Ibáñez, de Diálogos Improbables, de Colòmbia i Abel Barrera, del Centro de Derechos Humanos de la Montaña Tlachinollan.

Finalment, la quarta taula, “La dimensió cultural i espiritual de la construcció de pau”, va reunir l’acadèmic i activista social Pietro Ameglio, la periodista i integrant de Quinto Elemento Lab, Marcela Turati i el Bisbe de la Diòcesi de San Cristóbal de las Casas, Mons. Rodrigo Aguilar. Moderada per Carla Ríos, de la Brigada Marabunta, els i les participants van intercanviar punts de vista i experiències, sobre com l’educació, l’espiritualitat, l’art, la cultura o el periodisme són elements fonamentals per a la transformació dels mecanismes que justifiquen i donen suport a l’exercici de la violència en una societat.

Podeu recuperar el contingut de totes les taules i les conclusions en aquest enllaç.

Una trobada de pobles a la segona jornada

Després del fòrum, dimecres 26 va tenir lloc la trobada “Teixint la paraula, dialogant entre pobles”, organitzada conjuntament amb la Plataforma per a la construcció de la pau a Chiapas, Slamalil K’inal.

Més de 200 persones provinents de diferents comunitats indígenes de diferents estats de Mèxic van participar en aquesta jornada que va tenir lloc a la Casa Diocesana de San Cristóbal de las Casas. 

Durant el dia, els participants van analitzar la realitat de Chiapas i altres estats mexicans dividits en sis taules (Protecció i Seguretat comunitària; Reconstrucció del teixit social i Construcció de Pau; Acompanyament a processos de víctimes; Joventuts; Dones; Alternatives econòmiques, terra i territori, autonomia i lliure determinació).

Una sessió de treball i una visita a Acteal

El dijous 27, tercer dia de la trobada, va tenir lloc una reunió de la Plataforma en què van participar més de trenta persones pertanyents a les diferents organitzacions que en formen part. Va ser una sessió de treball intern pensada per modular una visió comuna davant dels diferents desafiaments a la pau que coneix Mèxic i dotar la Plataforma d’estratègies i metodologies pròpies.

Finalment, el divendres 28, quart dia de la trobada, els membres de la Plataforma i convidats al fòrum van fer una visita a Acteal. El proper mes de desembre es compliran 25 anys de la matança que va convertir aquesta petita comunitat en un exemple de la lluita, la resistència i la dignitat dels pobles originaris.

Durant la visita, els membres de la Plataforma van aprofitar per fer una cerimònia simbòlica de presentació del col·lectiu i es va llegir un comunicat fundacional que recull els principals objectius de l’agrupació.

En els propers mesos, la Plataforma té previst continuar treballant “per propiciar la transformació de les condicions estructurals i culturals que generen la crisi de violència armada a Mèxic”, segons recull el comunicat fundacional. Per això a consideren important impulsar una pau inclusiva, justa, transformadora i duradora. “És a dir, assolir la satisfacció de totes les condicions que permeten accedir a la vida digna de totes les persones”.

Onze anys després de la Conferència Internacional d’Aiete, que va donar pas al cessament definitiu de la violència d’ETA i a l’obertura d’una nova etapa al País Basc, la societat basca afronta encara reptes pendents per a la consecució d’una pau completa.

Reptes com ara la creació d’una memòria comuna, inclusiva i social per explicar el conflicte basc a les futures generacions, el reconeixement i dignificació de totes les víctimes de la violència, la promoció de nous espais de diàleg i de confiança entre persones amb diferents sensibilitats i els processos de sanació de ferides encara obertes.

A partir del lliurament del Premi ICIP Construcció de Pau 2022 al conjunt del teixit associatiu del País Basc en favor de la pau, en aquest vídeo produït per l’ICIP recollim diverses veus de les entitats guardonades per posar en valor els èxits aconseguits fins a l’actualitat i marcar les qüestions pendents en el camí cap a la pau.

Intervenen Aitziber Blanco (Foro Ciudadano Donostia), Agus Hernán (Foro Social Permanente), Maider Maraña (Fundación Baketik), María Oianguren (Gernika Gogoratuz), Iñigo Retolaza (programa MemoriaLab) i Paul Ríos (Elkarri/Lokarri),

Des de l’inici de la invasió russa a Ucraïna, la societat civil ucraïnesa s’ha organitzat de manera espontània i valenta per contrarestar l’ocupació militar mitjançant centenars d’accions noviolentes, que inclouen actes de desobediència civil, bloqueig de carreteres, tasques d’evacuació de civils o campanyes comunicatives. L’informe La resistència civil noviolenta ucraïnesa davant la guerra, elaborat pel professor Felip Daza en el marc d’un projecte conjunt de l’ICIP i Novact, examina la resistència civil noviolenta ucraïnesa entre febrer i juny de 2022 amb l’objectiu d’identificar les dinàmiques organitzatives i les característiques de les diferents accions, la seva evolució i els impactes i suports que han aconseguit.

El document, que es publica aquest dimarts 18 d’octubre, analitza un total de 235 accions de resistència civil noviolenta, plasmades en un mapa interactiu, i inclou un decàleg de recomanacions adreçades a governs i societat civil ucraïnesa i internacional per tal de reforçar la noviolència com a via de transformació dels conflictes.

El treball constata que algunes accions de resistència van contribuir a frenar la invasió al nord del país i van obstaculitzar el procés d’institucionalització de l’ocupació militar en les seves primeres etapes. Alhora, la noviolència ha creat condicions i estratègies per mantenir la cohesió social i la resiliència comunitària davant la por i la incertesa provocades per la invasió. També ha reforçat la governança local, gràcies a l’empoderament dels actors socials i a una millor coordinació amb les autoritats locals.

La societat civil organitzada també ha permès construir un ampli sistema per al desenvolupament de tasques d’evacuació, transport i reubicació de persones afectades per la violència. Així mateix, la tasca de monitoreig de crims de guerra desenvolupada per les organitzacions de defensa dels drets humans ha evitat la indefensió jurídica de la població i ha empoderat les comunitats a denunciar abusos.

Segons l’autor de l’informe Felip Daza “la resposta civil noviolenta del poble ucraïnès és una experiència única que pot servir d’inspiració per altres conflictes armats, però sobretot és la llavor per reconstruir el país i teixir aliances regionals per aturar la barbàrie de la guerra”.

Metodologia i tipologia d’accions

La investigació es basa en un treball de camp sobre el terreny, efectuat entre els dies 2 i 18 d’abril de 2022, per part de l’autor Felip Daza i la fotògrafa i operadora de càmera Lorena Sopena. Durant l’estada es van recollir dades i testimonis a partir d’entrevistes amb 55 actors polítics i socials del país, entre els quals representants d’institucions públiques, ONG, activistes, acadèmics i institucions religioses.

La recollida d’informació ha permès elaborar un mapa interactiu amb 235 accions noviolentes verificades i sistematitzades, des del 24 de febrer fins al 30 de juny de 2022. Les accions registrades es divideixen en tres tipologies: accions de protesta i dissuasió (148), accions d’intervenció noviolenta (51) i accions de no-cooperació (36). Les accions més nombroses han estat les de protesta, entre les quals s’inclouen les manifestacions i concentracions públiques, registrades sobretot al sud del país, en les zones sota ocupació russa, i durant les primeres setmanes de la invasió.

A partir de l’abril, les manifestacions es van reduir de manera dràstica fruit de la repressió, amb detencions arbitràries i segrestos d’activistes. Per contra, la resistència va adoptar una estratègia basada en accions clandestines, de desobediència i de no-cooperació. Destaquen, per exemple, iniciatives com les de penjar llaços de colors als municipis, campanyes de comunicació via xarxes socials, les cartes de dimissió signades per les direccions d’escoles de Melitopol o la negativa d’alguns docents de fer classes amb programes russos.

Les accions d’intervenció noviolenta es van popularitzar a l’inici de la invasió, amb el bloqueig de tancs russos per part de la ciutadania ucraïnesa i la construcció de barricades. Aquestes accions van tenir un impacte directe, ja que van fer retrocedir els objectius militars de Rússia. L’informe també constata que la resistència civil noviolenta va contribuir a frenar la invasió al nord del país.

L’informe inclou un decàleg de recomanacions per a governs, organismes i societat civil d’Ucraïna i a nivell internacional, entre les quals, donar suport material i financer a les accions de resistència, crear programes de protecció per a activistes i d’investigació dels crims de guerra, o incidir en el disseny d’una seguretat que posi al centre les persones i les comunitats.

L’informe La resistència civil noviolenta ucraïnesa davant la guerra (col·lecció Informes ICIP) és fruit d’un projecte conjunt amb Novact i amb la col·laboració de la Friedrich-Schiller-University Jena i l’ONG alemanya Corridors. El treball està disponible en format electrònic en català, castellà, anglès i ucraïnès.

El Comitè Noruec Nobel ha atorgat el Premi Nobel de la Pau 2022 de manera conjunta a tres iniciatives de la societat civil – una individual i dues col·lectives- per la seva tasca de denúncia de crims de guerra i de defensa de la pau i els drets humans. Els guardonats són l’advocat i activista bielorús Ales Bialiatski, empresonat des del 2020, l’organització russa de drets humans Memorial i l’organització ucraïnesa de drets humans Center for Civil Liberties.

Un premi significatiu i oportú

És, sens dubte, un premi molt significatiu i oportú en el moment convuls que viu Europa. En primer lloc, perquè es guardonen iniciatives de tres països fronterers (Bielorússia, Ucraïna i Rússia) els quals tenen un futur unit, malgrat la conjuntura actual.

És, alhora, un missatge que posa en valor la tasca, discreta però imprescindible, de la societat civil per denunciar abusos contra els drets humans, i per criticar el poder. Un exercici “fonamental”, segons el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, perquè “l’espai de crítica al poder s’està reduint arreu del món, també en democràcies o en espais suposadament democràtics”.

En darrer lloc, aquest premi Nobel de la Pau interrelaciona els termes de pau, drets humans i democràcia, tres conceptes estretament lligats. “Premiar la tasca de persones i organitzacions, de base, defensores dels drets humans enforteix la democràcia i contribueix, alhora, a construir la pau”, assegura el director de l’ICIP.

https://twitter.com/NobelPrize/status/1578309539870318603?s=20&t=UchgHZwJ5Vk7zcsEMxHVfw

L’ICIP, a través de l’àrea de ‘Diàleg social i polític’, ha organitzat aquesta tardor diverses iniciatives de diàleg per promocionar la conversa i l’escolta entre persones amb posicionaments ideològics allunyats. 

En total, es faran quatre cicles diferents entre els mesos d’octubre i desembre que reuniran persones influents en diferents àmbits de la societat i de corrents ideològics diversos; joves amb càrrecs de responsabilitat en partits polítics i organitzacions socials; professorat i experts internacionals. 

L’objectiu d’aquestes experiències és provar diferents metodologies de promoció del diàleg, que reuneixen en diferents espais persones amb opinions molt diverses. “La cohesió social a Catalunya ha estat malmesa i amb aquestes iniciatives de promoció del diàleg podem ajudar a cohesionar”, afirma Pablo Aguiar, coordinador de l’àrea de l’ICIP responsable de les iniciatives

El primer d’aquests cicles és la segona edició del Projecte Àgora, desenvolupat conjuntament amb la Fundació Catalunya Europa. Durant tres sessions, es reuniran persones amb ideologies molt diverses per debatre sobre el conflicte polític de Catalunya. La metodologia seguida consisteix en una primera lectura de textos clàssics, seleccionats per la Casa dels Clàssics, a partir dels quals surten temes de debat i reflexió relacionats amb el tema principal. La primera sessió del cicle d’enguany es va fer el passat 1 d’octubre a Banyoles i va reunir una vintena de participants.

Diferents metodologies

La segona iniciativa també és la segona edició d’una activitat que ja es va posar en marxa el 2021. Durant quatre sessions, un grup de joves amb càrrecs de responsabilitat en partits polítics i organitzacions socials prendran part en tallers de formació en capacitats de lideratge. La formació es basa en la metodologia del lideratge adaptatiu, desenvolupada a la facultat de govern de la Universitat de Harvard. En aquest cas, es convoca un grup de persones amb perspectives diverses, fins i tot enfrontades, i se’ls convida a participar en uns exercicis d’anàlisi, reflexió i pràctica en temps real. 

La tercera proposta és un projecte conjunt amb l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona i s’adreça a professorat de primària, secundària i cicles formatius. A partir del 10 d’octubre es faran quatre sessions amb educadors que tractaran com afrontar les discrepàncies a dins l’aula, per tal d’afavorir un debat constructiu a partir de diferències d’opinió. La metodologia utilitzada s’inspira en el programa ‘Discrepància benvinguda!’ que l’Escola de Cultura de Pau ja havia fet en ocasions anteriors. 

L’última proposta és una novetat i s’organitza amb l’entitat The Protopia Lab. Serà l’única activitat que es desenvoluparà en anglès i amb participants internacionals. La sessió porta per títol Difficult conversations in polarised times (Converses difícils en temps polaritzats) i reunirà un grup de vint persones, intel·lectualment diverses, per mantenir “converses difícils” sobre com volem i podem viure junts, ara i en el futur. Tindrà lloc a Barcelona els 28 i 29 d’octubre. 

Després de l’experiència d’aquesta tardor, l’ICIP té previst a partir de l’any continuar impulsant diferents projectes de promoció del diàleg, sempre amb la premissa que el diàleg és una eina essencial per reconduir els conflictes de manera positiva i enfortir la democràcia, la convivència i la cohesió social.

Aquest dimecres 21 de setembre, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Pau, l’ICIP ha lliurat el Premi ICIP Construcció de Pau 2022 al conjunt del teixit associatiu basc en favor de la pau en una cerimònia a l’auditori del Parlament de Catalunya en la qual han participat representants de 17 entitats, organitzacions i iniciatives premiades.

Totes elles han rebut el guardó de manera conjunta “per la seva contribució a l’avenç de la pau, la fi de la violència política i la creació de nous marcs de convivència i reconciliació”. Entre les entitats premiades, s’engloben entitats que han tingut un paper clau en avançar cap a la resolució del conflicte, com el Foro Social Permanente o com les ja dissoltes Coordinadora Gesto por la Paz i Elkarri/Lokarri. I d’altres que treballen per l’educació per la pau, la promoció de la convivència i els drets humans, agrupades en el Foro de Asociaciones de Educación en Derechos Humanos y por la Paz, amb un paper destacat de Gernika Gogoratuz, Baketik o Bakeola.

El premi també reconeix la Fundació Museu de la Pau Guernica, el Foro Ciudadano Donostia, UnescoEtxea, la Fundación Fernando Buesa, Emagune, la xarxa de dones Ahotsak, Eskubidez, les experiències de diàleg protagonitzades per víctimes, com ara els Encuentros Ciudadanos-Memoria Lab, els Encuentros restaurativos entre presos i víctimes d’ETA, o la iniciativa BatzART!.

La cerimònia ha estat presidida per la vicepresidenta primera en funcions de presidenta del Parlament, Alba Vergés, i el president de l’ICIP, Xavier Masllorens, que ha destacat “el treball, tan sovint amagat i discret, de persones, grups, col·lectius i organitzacions que pensen tossudament que una bona convivència social es construeix poc a poc, i que van decidir apostar per iniciatives que basteixen ponts, per un futur lliure d’odi i de violències”.

En el discurs, el president de l’ICIP també ha afirmat que “el Premi ICIP és un toc d’atenció als poders públics, perquè actuïn amb la responsabilitat i la maduresa que exigeixen les circumstàncies”.

La glossa del col·lectiu premiat ha anat a càrrec de Jordi Armadans, periodista, activista i exdirector de FundiPau, entitat que va presentar la candidatura premiada. En el seu discurs, Armadans ha reivindicat “l’experiència, el testimoniatge i la importantíssima tasca dels i les activistes per la pau” i ha lloat l’activisme “difícil i dur, però absolutament imprescindible” de les persones premiades. La lectura de la glossa també ha recordat que “la violència, a més de criminal, és absurda” i que “els drets humans mai no són el problema, sinó la solució”.

Un premi plural i col·lectiu

Persones de les diferents entitats i iniciatives premiades han recollit el guardó durant la cerimònia i, en nom de totes elles, han pres la paraula María Oianguren, directora del centre d’investigació per la pau Gernika Gogoratuz, i Eneko Calle, membre del Foro Social Permanente.

En el seu discurs d’acceptació del premi, els dos representants han destacat la pluralitat dels col·lectius premiats però alhora “el compromís compartit en favor de la convivència pacífica i la defensa dels drets humans”, i la capacitat de tots ells per teixir ponts entre actors enfrontats i obrir espais d’acostament entre persones diferents. Oianguren i Calle han agraït el premi en nom de la societat civil premiada per haver contribuït a la pacificació d’un procés “que encara no ha acabat” i del qual “encara queden molts nusos per desfer”, com el “reconeixement de totes les víctimes” o el fet que “tots els relats puguin ser explicats amb honestedat”.

En el seu discurs conjunt també han reivindicat la necessitat de continuar treballant per deslegitimar la cultura hegemònica de la violència com a via per a resoldre els conflictes i han emplaçat les administracions públiques a promoure polítiques en favor de la pau.

En la cloenda de l’acte, la vicepresidenta primera en funcions de presidenta del Parlament, Alba Vergés, ha destacat la “valentia” en “moments difícils” de les entitats premiades, que “han sabut treballar conjuntament per donar una solució democràtica” al conflicte basc i que “encara ho fan per resoldre el que queda pendent amb el mateix compromís”, i ha remarcat que el Premi ICIP “és un premi a tota la societat basca”.

La cerimònia de lliurament del Premi ICIP ha estat seguida per nombrosos representants del moviment pacifista català, membres de l’associació de víctimes del terrorisme UAVAT i diputats i diputades del Parlament, entre un centenar d’assistents.

Recupera l’emissió íntegra de l’acte:

Àlbum de fotografies de l’acte